La Crònica dels Tres Germans - 42
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 07/08/2015 a les 17:47:16
Última modificació 07/08/2015 a les 17:47:16
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


42

El diumenge al matí, el dia abans de tornar a començar les classes, Madam Pomfrey va donar l’alta al James. Allò no va agradar gaire a l’Alice, que sabia que hauria de passar la nit sola a la infermeria. Aquells dies de vacances, havia estat portant a ratlla les al·lucinacions i els atacs psicòtics, però encara no tenia clar si era pel cafè que s’havia estat prenent com li havia indicat la doctora Melfy o si per la tranquil·litat de saber que el James era allà i que no li passaria res dolent. Passar la nit sola era gairebé un repte.

—No em puc perdre les classes, Madam Pomfrey —es queixava, mentre veia que el James recollia les seves coses—, amb la convalescència gairebé no he pogut ni fer els deures que teníem, només em falta anar-me perdent sessions.

—Si avui passa un bon dia i demà al matí es troba bé, podrà anar a classe —va consentir la professora—. Però vull que durant uns dies vingui cada dia a mirar-se la febre, la tensió i que m’expliqui si ha tingut cap símptoma estrany.

—És perquè no vols passar la nit sola, oi? —va entendre de seguida el James, quan va veure que l’Alice no es quedava tranquil·la amb les paraules de la infermera.

L’Alice va sospirar.

—Has passat tres nits la mar de bé —va intentar calmar-la el James—. Vindrem abans d’anar a dormir i et portarem un termo de descafeïnat perquè en tinguis per a tota la nit, per si tens... malsons, d’acord?

—I a més a més —va dir Madam Pomfrey—. No estarà sola. Ara arribarà un altre alumne que ha de passar uns dies a la infermeria.

 

*   *   *

 

—Vaaaaaa —va dir-li la Lily al seu pare amb un somriure satifet—. Digue-ho.

El Harry, que empenyia la cadira de rodes de l’Albus pel passadís, va posar els ulls en blanc.

—Au, vinga —va insistir la noia—. Digue-ho, digue-ho! Qui és l’única que encara conserva la seva Relíquia de la Mort? Quiiii?

—Tu, Lily —va sospirar el Harry.

—Bona feina, eh? —va seguir ella, fent-li uns copets de complicitat amb el colze.

—Sí, Lily —va assentir el Harry.

—Què tal un premi?

—Lily, deixa de posar el dit a la nafra, siusplau —va remugar l’Albus, que estava ben angoixat per tot aquell tema, però ja se sentia molt millor.

—Ah, que ja parles? —es va picar la Lily—. Diuen que la vas palmar. Mola?

—Porto dos minuts amb tu i ja et vull escanyar...

—Ohhh, llàstima de la cadira de rodes... s’hi quedarà per sempre, papa?

—No, Lily, s’està recuperant molt bé —va explicar el Harry—, però encara li falta una mica de mobilitat als  músculs, això és tot. Uns dies més tocant-li el sol i ja podrà agafar forces.

—Això espero —va sospirar el noi—. Estic fart d’estar estirat i d’haver de dependre de tothom.

—Oix, mira, el senyor independent! Hola, James! Alice! —va saludar la Lily quan van entrar a la infermeria.

—Hola! —va exclamar el James, encantat de veure que l’Albus feia molt més bona cara—. Albus, com et trobes? Pot parlar, papa?

—Puc parlar, puc parlar —va assentir l’Albus amb un somriure i va alçar la mà per encaixar-la amb la del James, però quan ho va fer se li’n va anar enrere i es va dislocar el colze—. AAAAAAAUUU!

—Perdóperdóperdó! —es va escandalitzar el James—. Madam Pomfrey! Vingui, que he trencat el meu germà!

—Vés amb compte, James —el va prevenir el Harry, que tot i així semblava força calmat—. S’està recuperant molt bé i es pot moure una mica, però té els músculs encara atrofiats i no té gens de força.

—Val... ho sento, Al...

—Tranquil —va fer l’Albus amb un gest de dolor mentre Madam Pomfrey li tornava el braç a lloc—. Ahir em vaig trencar el dit jo sol agafant un got d’aigua.

—Tampoc no li vaig tanta diferència a com era abans —es va burlar la Lily amb un somriure tort.

—Que heu vingut tots tres junts? —va preguntar el James, que tenia entès que la Lily era a Berlín aquells dies.

—No —va respondre ella—. Me’ls he trobat ara al vestíbul. Jo he arribat fa una hora amb un jet privat que ens ha enviat el pare de l’Sloan a Berlín. Ens ha deixat a l’entrada dels jardins. La McGonagall ho ha vist, ha posat el crit al cel i ha dit que li enviarà la factura de la reparació dels parterres al senyor Münn. Ha molat moltíssim, el vol, per això!

—Tot bé, per Alemanya? —va preguntar l’Alice des del seu llit—. No heu tingut sorpreses desagradables?

—Què va, ens ho hem passat pipa!

—Tu com estàs Alice? —li va demanar el Harry, que es va acostar cap a ella mentre el James i Madam Pomfrey col·locaven l’Albus al llit del costat de la finestra, perquè li toqués bé el sol—. El teu pare em va dir que ja estaves conscient des del dijous però que tenies algunes seqüeles...

—No tinc res —va saltar l’Alice, una mica a la defensiva, i va allargar la mà automàticament per agafar la tassa de cafè que tenia a la tauleta de nit—. Estic bé, només reposant, però demà ja m’incorporo a les classes com tothom.

—Me n’alegro —va somriure el Harry.

—A veure, aquí ja hi ha massa gent! —va exclamar Madam Pomfrey—. El Potter ha de descansar i la nena aquesta sempre m’acaba trencant les coses!

—Eh! —es va queixar la Lily, que es va apressar a deixar de potinejar el líquid que li estaven injectant a l’Albus.

—Va! Tothom fora!

 

*   *   *

 

L’Albus i l’Alice van estar tranquils la resta del matí, fins que a primera hora de la tarda una cara vergonyosa va treure el cap per la porta.

—Hola —els va saludar l’Sloan—. Que puc passar?

—Hola, Sloan! —la va saludar l’Albus alegrement— que bé que ens vinguis a distreure una mica!

L’Alice, que s’imaginava que la noia devia ser allà per l’Albus, perquè elles dues amb prou feines havien intercanviat gaires paraules si no era al camp de quidditch, va decidir anar-se a dutxar i deixar-los sols. A més, va recordar que el dia que van fer volar pels aires Ca l’Alfred, l’Sloan estava preocupadíssima per l’Albus i no volia ser allà al mig perquè l’Sloan li prestés atenció per educació.

Així que quan va marxar l’Sloan va anar a seure al costat del llit de l’Albus.

—Pensava que hi hauria els teus amics...

—No encara —va respondre l’Albus—. Venen tots en tren, així que no arribaran fins al vespre.

—És clar... com estàs?

—Mmmm que t’han explicat tot el que m’ha passat?

—Bé —va fer l’Sloan rascant-se el clatell—, la Lily m’ha dit que et van aconseguir treure de la cova dels vlads, però que t’havien mossegat... més profundament que altres vegades.

—Em van mossegar del tot —va especificar l’Albus.

—Però... —va fer la noia, amb els ulls com plats— si hagués passat això, ara series... bé, vull dir que diuen que l’únic que es pot fer quan t’han mossegat és matar-te, i tu no...

—La Lily t’ha parlat de les Relíquies de la Mort, oi? —va preguntar-li l’Albus, i l’Sloan va assentir—. Així sabràs que el James estava guardant la Pedra de la Resurrecció.

—Pensava que estava trencada.

—Sí —va assentir l’Albus—, però conserva alguns dels seu poders... i com que jo no estava tècnicament mort... Bé, el James em va portar a una cova on hi ha una... dona, una mena de fetillera, una Oracle, no sé si saps el que és.

—Sí, en surt alguna cosa al llibre d’Història de la Màgia.

—Val, doncs em va portar allà i entre tots dos van fer una mena de... mm... encanteri amb l’anell i bé, mica en mica m’he anat recuperant.

—Per això ja no hi ha anell? —va preguntar l’Sloan—. Es va consumir?

—No, no exactament —va sospirar l’Abus—. El James li va haver de donar l’anell a l’Oracle com a pagament per tornar-me a la vida. Així que el té ella. No és el que es diu una persona que ajuda desinteressadament als altres. I bé, els vlads tenen la capa.

—I tu ho vas veure tot? Com és? Quan et mosseguen els vlads, vull dir. No crec que hi hagi pràcticament ningú que hagi... tornat.

L’Albus va assentir.

—És tal i com ens ho va explicar la professora McGonagall a classe de Defensa, estàs en el teu cos, ho veus tot, ho sents tot, però... no et pots moure, ni parlar, ni fer cap mena de soroll, encara que ho intentis amb totes les forces. És molt estrany. Primer notes molt de mal al coll, de la mossegada, suposo, i de cop i volta et quedes rígid. Però després ja no et fa mal res, i mentalment t’estresses moltíssim, però és molt estrany, perquè com el cos es queda molt anestesiat i el pols es minimitza, i la respiració també, no et sents nerviós com normalment, en què et va el cor a cent i se t’encongeixen els budells, perquè el teu cos no pot fer res d’això. És una mena d’ansietat molt diferent... al final l’únic que pots fer és observar, esperar... i pensar.

—El cervell no s’alenteix?

—Doncs... —va fer l’Albus, rumiant-hi—. No, diria que no. Diria que mentalment segueixes tenint totes les capacitats, per això segueixes tenint els sentits i els òrgans vitals segueixen funcionant...

—I l’encanteri, tampoc no et va fer mal?

L’Albus se la va quedar mirant.

—L’encanteri... l’encanteri va ser tota una altra història.

Va callar. Allò de l’encanteri no ho havia explicat ni al seu pare, i dubtava que el James ho hagués fet, tampoc. Allò va ser dolorós, molt dolorós, i esgarrifós. Donava gràcies perquè el James havia tingut el detall de tancar-li els ulls abans de començar, però... havia notat moltes coses. Havia notat com tot es feia fosc fora, havia notat com li havia caigut la sang del rat-penat a sobre, calenta espessa, viscosa, amb aquella olor una mica salada que li feia venir nàusees i l’havia esquitxat tot ell i una mica li havia arribat als llavis... i després el cop sord de quan el James s’havia quedat inconscient, però ell no, ell no havia quedat inconscient perquè tot el que tenia en aquell moment era consciència, i havia vingut aquell fred, i aquell silenci, un silenci que era molt més profund que la manca de so, era d’aquells silencis que et feien sentir el teu propi batec del cor, per dèbil que fos, era el silenci dels cementeris, el silenci de la Mort... i aleshores havia començat el dolor. Sí, hi havia hagut molt de dolor, punyent, agut, i constant i l’havia acompanyat durant unes hores, fins que s’havia calmat tot.

Havia estat Màgia Negra, i ho sabia. No culpava el James, ell en la seva situació probablement hagués fet el mateix, però... però no estava bé. Un no hauria de poder burlar la mort d’aquesta manera, no s’hauria de poder... i havia estat tan senzill, massa, massa senzill...

Va sentir que li corria un calfred pel cos i va ser conscient de la mirada preocupada de l’Sloan, així que va forçar un somriure i va fer com si res.

—Va, deixem-ho córrer —va dir després d’empassar saliva, que tenia gust de bilis—. Com ha anat per Berlín? Us ho heu passat bé, amb la Lily? I els teus avis?

—Oh, de fet t’he portat algunes fotografies, he pensat que et distrauria una mica... —va canviar de tema també l’Sloan, que havia vist l’Albus realment incòmode amb la seva última pregunta, i va treure’s de la bossa un feix de fotografies en moviment—. Les he rebel·lat jo mateixa, amb els estris que em vas regalar pel meu aniversari, recordes? M’han anat molt bé!

—Me n’alegro!

I es van passar la resta de l’estona mirant les fotografies de l’Sloan. Algunes eren ben artístiques, mentre que d’altres eren bàsicament de la Lily fent el pinxo i posant-se en problemes, com sempre...

 

*   *   *

 

El James, el Frank i la Geena van passar el dia fent el ronso. Com que la majoria de gent venia en tren, a Hogwarts només hi havia els alumnes que havien decidit no passar les vacances a casa, i eren ben pocs. Pràcticament tenien el castell per a ells.

Al matí van sortir als jardins i es van estirar a la vora del llac, perquè al James li venia molt de gust estar a l’aire lliure una estona, per variar. Van dinar al Gran Saló, i després se’n van anar a la Sala Comuna, a acabar de polir alguns dels deures que els havien posat per la setmana anterior. Per molt que l’Alice digués les estones de convalescència a la infermeria eren ben avorrides i la veritat era que ho havien enllestit pràcticament tot. Però mai no estava de més que la Geena repassés els treballs d’Història, per exemple, per assegurar-se bona nota.

—Ho veig bastant bé —va dir la noia quan es va haver llegit el pergamí del James—. Jo de tu trauria aquest paràgraf que has posat sobre les matances de Ragnuk I, perquè la veritat és que són més llegendes gòblins que una altra cosa, i no crec que tinguin cap mena de fonament històric. Podries ampliar una mica més això de la batalla de la Vall de Koom, que sí que és molt interessant, que tots dos bàndols paressin una emboscada a l’enemic. Encara hi ha disputes sobre el tema.

—D’acord —va assentir el James, que va apuntar allò de la Vall de Koom al marge del pergamí—.Ja ho passaré a net demà per la tarda, que fins dimarts no ho hem d’entregar.

—Ja t’ajudaré en un moment, si vols —va dir la Geena, que va estirar els músculs a la butaca on era—. No hi ha res per picar una mica? Em vindria de gust alguna cosa dolça...

—Per què no anem a les cuines a buscar alguna cosa? —va proposar el Frank—. No us han encantat les pastetes aquestes ensucrades que ens han posat de postres?

—Uf, síiiiii! —va fer la Geena amb golafreria—. Segur que n’han sobrat! No voldríem pas que es llencés el menjar...

—Havíem d’anar-hi igual a buscar cafè per l’Alice —va assentir el James, posant-se dempeus—. Així li portem també alguna cosa per menjar.

—Potser també els ha sobrat iogurt d’aquell per beure —va rumiar la Geena, mentre sortien pel forat del retrat—. I això s’ha de consumir de pressa, perquè es fa malbé de seguida...

—Nosaltres sempre tan considerats... —va riure el Frank.

Quinze minuts després ja eren tots tres asseguts en una enorme taula de la cuina, sucant pastetes ensucrades en tasses de iogurt líquid, mentre els elfs els preparaven un termo de descafeïnat i una safata per a l’Alice.

—Això ho hauríem de fer cada diumenge —va dir la Geena amb la boca plena.

—M’apunto —va assentir el Frank, mirant el rellotge—. Ja falta poc perquè arribin els altres.

—Ohh, trobes a faltar la Martha? —va preguntar la Geena, divertida.

—Nah, ja no estem junts —va dir el Frank—. Ara m’estic veient amb una de Ravenclaw, la Sarah Vermeer. Fa cinquè, la coneixeu?

—Evidentment! —va exclamar la Geena—. No és la que va anar amb tu al ball de Nadal de l’Acadèmia, James?

—Ehh... —va fer el James, que recordava vagament un vestit blau—. Mmm... una noia rossa? No és una pesada del club de fans?

—Té bones tetes —va dir el Frank amb un somriure i la Geena va posar els ulls en blanc—. Tu no has quedat amb el Diggory, Gee?

—Sí, l’esperaré al vestíbul.

—Que bé —va fer el James, una mica de morros—. Jo ja us miraré, doncs.

—No en vas tenir prou, de petonejar-te amb mi? —es va burlar el Frank.

—Un altre dia et reanima ta mare —li va deixar anar el James, mentre la Geena es partia de riure—. Tant de dir que no volies que ho expliqués a ningú, i ni dos minuts, vas trigar en piular-ho...

—Anava sense samarreta —va seguir explicant el Frank—. Va ser molt romàntic.

—Au, va, para —va dir la Geena eixugant-se les llàgrimes—. I siusplau a partir de demà res de bromes romàntiques, que l’Alice deu estar sensible.

—Per què? —va bufar el James—. Qui està a dues veles sóc jo.

—No —va dir el Frank—, i l’Alice ho va deixar amb el Paris.

De cop i volta es va fer un silenci, en el qual el James va recopilar l’última frase.

—Com has dit?

—Ui, que no ho sabies? —va dir el Frank— Si ho vam sentir tot, a casa la Geena, abans de marxar a buscar els vlads...

—Frank —el va tallar la Geena—, el James era en un altra sala, preparant el portarreu, recordes?

—Ah, sí...

—l’Alice i el Paris ho han deixat? —va repetir el James, per estar-ne segur.

—Pensava que t’ho hauria dit l’Alice —va dir la Geena—, després de tants dies...

—Un pensaria que m’ho hauria dit, sí —va respondre el James amb veu robòtica. Va callar i després va tornar a repetir—. L’Alice i el teu germà. Ho han deixat. Ja no estan junts.

—Collons, al tio li costa —va bufar el Frank—. No, ja no estan junts. Es van discutir perquè el Paris li va dir que ella no hi hauria d’anar, a buscar els vlads,  que no s’hauria de ficar en problemes d’aquesta manera, que no podia estar tot el sant dia patint per ella... així que ella el va deixar.

—Bé, no va ser així de sec —va intervenir la Geena—, de fet l’Alice va tenir molt de tacte, i li va dir que ho sentia, però que ella era així i que no podia deixar-nos sols en moments de perill només perquè a ell...

—Vaig a portar-li això a l’Alice —va dir el James, alçant-se de cop.

—Home, espera que hi anem tots tres, no?

—Frank —el va tallar la Geena, mirant-se els James significativament—. De fet m’agradaria que li donessis un cop d’ull a la meva redacció de Pocions, perquè hi ha algunes coses de les quals no estic segura, i com que a les vuit ja arriben la Sarah i l’Ephran...

—Eh... val, doncs, dona-li bona nit a l’Alice de part nostra, James.

—Sí —va dir el James, entre dents—. Bona nit li donaré...

 

*   *   *

 

Va entrar a la infermeria d’una revolada, amb el termo de cafè en una mà i una safata amb un parell de pastetes a l’altra, que volaven d’una manera al seu pas que no havien caigut de miracle. En aquell moment només hi havia l’Alice i l’Albus, que se’l van mirar entrar a grans gambades amb els ulls com taronges.

—Albus, vés a pixar —va dir només.

—Eh... —va fer l’Albus, que va notar que era un bon moment per no ser allà enmig—. M’encantaria, però és que no em puc moure...

El James va deixar les coses a la tauleta de l’Alice, es va dirigir cap al llit del seu germà i se’l va carregar a l’espatlla com si fos un sac de patates. Sense dir res més, se’l va endur al bany i el va deixar assegut a la tassa del vàter.

—Au, pixa.

I va sortir, assegurant-se de tancar la porta darrere d’ell, i es va dirigir de nou a l’Alice, que se’l mirava espantada.

—Què pass...?

—HO HAS DEIXAT AMB EL PARIS?

—Oh —va fer la noia, després d’un silenci—. Això... mmm... sí, va ser fa poc...

—FA UNA PUTA SETMANA! —va tòrcer el James.

 —Bé —es va defensar l’Alice—, en la meva defensa, en aquell moment anàvem a buscar els vlads, que no sé si ho vas notar però ens van tenir una mica entretinguts, i després vaig estar inconscient...

—HEM ESTAT TRES DIES —va bramar el James— TOTS DOS TANCATS EN AQUESTA SALA! TRES DIES! TRES DIES BEBENT CAFÈ I PARLANT DURANT TOTA LA NIT PER ENTRETENIR-NOS! EN TOTES AQUESTES HORES EN QUÈ NO TENÍEM DE QUÈ PARLAR, NO VAS TENIR UN MOMENT PER DIR-ME “AH, PER CERT, JA NO TINC NÒVIO”?

—Si et penses que l’Albus no ho està sentint tot, vas molt equivo...

—Alice! Per què no m’ho vas dir?

L’Alice, que mai no l’havia vist tant enfadat, va mirar cap a un costat i va respirar fons. Es va incorporar del llit i va treure les cames per aixecar-se.

—No han estat uns dies fàcils, James...

—No han estat uns dies fàcils!? —va seguir cridant ell—. A mi, m’ho dius, que he estat aquí vetllant per tu, vigilant-te mentre dormies perquè no et passés res, anant-te a buscar cafè, psicoanalitzant tot el que et passa?

—No en tens ni idea, del que em passa! —va bramar ella també, amb llàgrimes als ulls, ara—. No saps pel que estic passant, tot el dia amb la idea que m’estic convertint en un d’ells, amb la por de fer alguna bogeria, de tenir més al·lucinacions, de què passarà si les idees de la doctora Melfy no funcionen... Que per què no t’ho vaig dir? No t’ho vaig dir perquè sabia el que passaria, si t’ho deia! I jo ara mateix no tinc ni l’estat d’ànim ni les facultats mentals per pensar en res més que no sigui que m’estic trastocant!

—I què hi ha del meu estat d’ànim!? —va cridar ell—. De totes les vegades que m’he sentit culpable per estar sent una mica massa amic teu, perquè m’expliques coses que no expliques a ningú! I jo també ho faig amb tu! Per tenir aquesta connexió que tenim! Per menjar-me l’olla i passar nits en blanc pensant que aquesta relació no és sana, perquè tu estàs amb algú altre i jo m’he d’empassar les ganes de...

—Vaja, sento portar-te tants maldecaps —va deixar anar l’Alice molesta—, si no vols ser amic meu no cal que ho siguis! Jo mai no t’he demanat res!

—QUE MAI NO M’HAS DEMANAT RES? —va dir el James, cabrejadíssim—. Saps, una part de mi vol sortir per aquesta porta i  no tornar-te a dirigir-te mai més la paraula!

—I què vol l’altra part!? —va cridar l’Alice.

I, per tota resposta, el James es va posar davant seu en dues passes enfurismades, la va arreplegar per la cintura i li va plantar un petó que la va deixar sense respiració.

I no li va importar gens. Ella s’hi va agafar i va prémer el seu cos contra el d’ell, i allà es van quedar petonejant-se, gairebé amb fúria, com si no s’haguessin de veure mai més, ella descalça i de puntetes, amb la seva camisa de dormir, i ell agafant-la amb força perquè no s’escapés mai.

Una eternitat després, el James la va deixar anar i la va apartar, només un pam, i va recuperar l’aire.

—Que sàpigues que estic molt enfadat amb tu...

—Val...

I dit això, el James va girar cua i va marxar amb gest ofès, tancant la porta d’un cop, per fer més efecte.

Tres segons després, la va tornar a obrir, per això, amb la cara com un tomàquet però el gest encara altiu, i va passar caminant amb el cap ben alt.

—M’he deixat el meu germà al vàter...


Llegit 736 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/08/2015 a les 18:04:19
#26007Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

OMG! No em puc creure que hagi escrit aquesta escena! Mare meva, una escena pensada des de fa tant de temps... JamesAlice, per fi! Ja tenim el Jalice! Vale, G, calma't, que volia parlar de coses, va...

Uf. Val. 

Primer, ja tenim l'Albus mig recuperat. Una mica de broma i de diversió amb la Lily, que ja tocava (qui és l'única que té la seva relíquia, quiiiiiii?) XD També una escena Albus/Sloan, que bàsicament l'he posada perquè me la vau demanar, però no sabia de què podien parlar, aquí, així que m'ha semblat interessant explicar una mica el tràngol de l'Albus des del seu punt de vista...

Després hi ha l'escena dels Magatotis, una mica de broma, i sobretot, una mica de dolços. Avui he pogut escriure el capítol perquè estic de baixa, tinc un virus estomacal i estic en una dieta sñuperestricta d'arròs, pollastre i sopa. I ja està. Porto una setmana així, així que imagineu-vos les meves ganes de menjar dolços... Ohhhh PASTETES! Se'm feia la boca aigua mentre ho escrivia... pensareu que sóc massoca, però és que aquests dies només puc pensar en menjar... mmm... pasta i pizza, i dònuts i pastissos i muffuns i cassoles i entrecots i peix al forn i saltat de volets i verdures i sucs de fruites i llaminadures, i cacaolat i... Mmmmmm! Vull menjar!

(sí, sóc una gorda, espiritualment parlant)

I, per últim, L'ESCENA. Crec que havia de ser així. Ja ho havia pensat feia temps, havia de passar mentre es barallven, mentre tenen els nervis a flor de pell, perquè són dues persones molt passionals. Sí, crec que m'agrada ^^ Ja em direu!

I direu: no hi ha títol! Oh yes, there is. 42. Crec que ja en vaig parlar alguna vegada. És de "La guía del autoestopista galáctco" de Douglas Adams, i com que és una mica llarg d'explicar, millor us deixo un petit vídeo de la pel·lícula que ho expliquen molt bé. No fa referència a res del capítol en si, sino precisament al nombre del capítol. Ja tenia ganes que arribés, el capítol 42! ^^

Video: https://www.youtube.com/watch?v =fW1JXjPL4Wc

Crec que ja n'he parlat abans. La peli no està mal, però els llibres d'aquesta sèria són un MUST!

Petonets! Comenteu molt!




Cassandra Ross Anònim07/08/2015 a les 18:47:50
#26010Encara no he escrit cap fanfiction

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!

MOLA MOLA MOLA MOLA MOLA.

L'escena de la Lily amb el tema de les Relíquies m'ha fet molta molta gràcia. Aquesta nena és un geni. Pobre Harry, que ha d'aguantar com la més destructora dels seus descendents és la única que té la seva relíquia. Pobre Harry. M'he mort de riure, que gairebé m'ofego!

I l'Albus, que tothom demana si pot parlar. xD Boníssim. I allò que el James li trenca el braç, i l'Al dient que tranqui que ja em vaig trencar jo el dit ahir amb un vas d'aigua... No puc parar de riure, ara que ho recordo! Mola molt que el capítol tingui tant d'humor, després de tants capítols mig depresius.

L'escena de l'Albus i l'Sloan m'ha agradant molt, espero que això també suposi l'inici de la seva relació. Sort que l'Alice té la consideració de desaparèixer. Consideració que els nois, primer el Frank i després l'Albus no tenen amb el James i la Alice. M'havia oblidat que el James no sabia que l'Alice està soltera.

(I el Frank, recordant el seu petó amorós amb el James xD Anava sense samarreta...)

Collons, no m'estranya que el James estigués tant enfadat! Sort que ho arreglen amb aquest petó tant apassionat. (I el diàleg precedent: una part de mi, l'altra...) m'ha agradat moltíssim. Tot i així segueixen enfadats... Però JA ÉS ALGUNA COSA. Vaia tela l'Alice, també, amb tot el que diu. I el tema de l'Albus, que el James el va a deixar al lavabo i després el va a buscar... Quin punt més còmic! (M'ha recordat una película on passava una cosa semblant!)

M'encanta aquest capítol! Sobretot per les grans dosis d'humor ^^

Fins aviat!

Cassie.




AvatarPotter_granger 349 comentaris07/08/2015 a les 20:50:15
#26012Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Òndia, quin capítol!

A veure... Primera, James-Alice. JA ERA HORAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Després de la flipada...

M'ha agradat molt el moment en què has posat el petó, en mig d'una baralla. Molt... molt James. He rigut molt amb el final, en què el James es deixa l'Albus al vàter. I l'escena entre l'Albus i l'Sloan, doncs... Adorable. No tinc res més a dir, està tot dit.

Potter_granger




AvatarPotter_granger 349 comentaris07/08/2015 a les 20:51:07
#26013Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ah, per cert, se m'oblidava dir-te una cosa: que et recuperis aviat!




Avatarivi_potter 512 comentaris07/08/2015 a les 23:04:29
#26016Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAAA!

Sé que sembla que he estat molt desapareguda (val, ho he estat) però estic al dia jaa! Sí, sí! 

Oh Déu meu, sé que no s'ha de començar pel final però... OMG Per fiiiiiiiiiiiii! *_* Quines ganes tenia de llegir aquesta escena, bé, ganes es queda molt curt! I sí, crec que ha estat genial que fos mentre es barellèssin, principalment perquè no els veig tenint una cita romàntica, normal, en la qual s'acaben petonejant mentre ell la deixa a la porta de casa... Així que perfecte! I m'he pixat de riure amb el "m'he deixat el meu germà al vàter" hahah sublim!

Un Albus-Sloan també es feia necessari, encara que només s'intercanvièssin unes quantes paraules i passèssin una estona junts. Tendre, molt tendre.

Tinc moltes ganes de llegir què passa a partir d'aquí, com sempre! Que vinguin molts més petons, bogeries de la Lily i vlaaads! 

Recupera't aviat, un petonarro!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris08/08/2015 a les 13:42:35
#26017Encara no he escrit cap fanfiction

OOOOOOOOHHHH!!

UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!

Aviam aviam, anem per parts: 

1r. Visca una mica d'humoooor! I també una mica de calma, m'alegro que l'Albus ja torni a estar be, i l'escena Albus-Sloan molt maca també

2n. L'escena Magatotis molt xulaa, dolços :P, m'ha vingut gana i tot jajjajajj

3. I anem el pastel..... UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE! JA era hora!!! M'ha encantat jjajajjaja,l'escena molt apropiada, i molt divertidaa, estic taan contenta de tenir ja Jalicee!

Aviaamm que pasa els seguents!! I la reaccio de tothom jjajaj!

Petoons!

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/08/2015 a les 19:56:04
#26023Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross: Tercera vegada que escric el comentari perquè se m'esborrra no sé com XD (sí, ric però en realitat no em fa gràcia, que és una putada escriure cada vegada). Ok, allà anaem:

Siiiiii, sabia que us emocionaríeu! ^^

L'escena de la Lily se'm va acudir mentre parlava de la ff amb una amica, que em va fer notar com d'orgullosa estaria de la Lily de ser l'única que tenia relíquia XD. I sí, ja tocava una mica d'humor, també amb l'Albus, que me l'imagino allà tot fet pols, més dèbil que un gatet acabat de néixer, que el toques i es trenca... però s'ho pren bé!

L'Albus i l'Sloan... bé, estan en ello. Com ja us vaig dir, a l'Sloan li comença a resultar evident que l'Albus li agrada, però ell la veu força com a una amiga, de moment. També hi té una mica d'instint protector perquè tot i que tenen pràcticament la mateixa edat (recordeu que l'Sloan és de les grans, i està repetint curs (hauria de fer quart), mentre que l'Albus és dels petits de cinquè... ara mateix tots dos tenen 15 anys, per exemple), la segueix veient com una amiga de la seva germana, perquè van al mateix curs.

He decidit que el Frank s'ho pren amb humor, això del petó del James. De fet, si alguna vegada us poseu tristos, penseu que el PRIMER petó del Frank va ser amb el James. És massa bo. M'ho va fer notar l'Erin un cop i em va alegrar el dia! XD

Aquest diàleg entre el James i l'Alice està pensat de fa MOOOOLT de temps, això que s'enfadin l'un amb l'altre i s'escridassin i s'acabin petonejant. Tenia moltes ganes d'escriure-ho. I com no, hi havia d'haver un anticlímax que fes rebaixar la passió del moment (l'Albus al labavo). Perquè jo sóc així! XD

M'alegro que t'hagi agradat tant, ja sé que normalment els capítols divertits són els que més agraden, i vaig pensar que aquest seria molt guai! ^^ Gràcies per comentar!

 

Potter_granger: Siii, meeeerci, que bé que us agradi tant! ^^ L'escena aquesta del James i l'Alice era tan intensa, primer per la baralla i després el petó, que vaig pensar que hi havia d'haver alguna cosa per baixar la tensió, així que l'Albus em va venir de perles! Hahaha.

Gràcies per comentar i gràcies pels ànims! Ja m'han donat l'alta i estic pràcticament bé! ^^

 

ivi_potter: Wiiiiiiiiii has tornaaaaat! La despaaregudaaaa! M'alegro que t'hagis posat al dia!

Tranquil·la que tothom ha començat a comentar pel final (ja ho sabia XD) Tu tenies ganes de llegir-la, jo feia tant de temps que l'havia pensat i que la volia escriure... no sabia en quin context, ni què passaria, però sabia que volia que fos enmig d'uns quants crits i mentre es tiressin els plats pel cap. A mi també se'm fa difícil imaginar-me'ls en plan tendre... no sé com m'ho faré, d'ara en endavant! Bé, suposo que ja anirà sortint a mida que vagi escrivint.

A mi l'escena de l'Albus i l'Sloan m'ha agradat més pel que ha explicat l'Albus, que no pas pel fet que fos l'Sloan allà. N'hi ha d'altres d'ells que m'agraden molt més. Però és que havien de parlar d'alguna cosa, i m'havíeu demanat tantes vegades que els traiés...! XD

Jo també tinc ganes de saber què passa a partir d'aquí...! Ja és el tercer trimestre i la veritat és que a banda del tema de l'Alice i de parlar una mica del Mirall, no hi ha gran cosa més que hagi de passar, ja vaig dir que, després de tot el que ha passat, ara hi hauria una mica de tranquil·litat. Fins aviat i gràcies per comentar! ^^

 

Laia Weasley: Holaaa!

Sí, una miqueta de calma i de riure, que ja tocava, oi? ^^ Veig que l'escena de l'Albus i l'Sloan ha agradat molt, i mira que no les tenia totes... me n'alegro! ^^

A MI TAMBÉ M'ENCANTA L'ESCENA DELS DOLÇOS! Hahaha, no n'ha parlat ningú però a mi també em va fer venir gana. crec que aprofitaré això de "ho hauríem de fer cada deiumenge" per fer escenes d'ells 4 omplint-se a bollos de tant en tant. M'ha agradat molt.

I sí, ja era hora. Jaliiiiice! Hahahaha. Ah, has tret un tema interessant: reaccions! De moment no n'hi haurà, ja veureu per què!

Petonets i merci pel comentari! ^^

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 




Avatarharry_james_potter 119 comentaris17/08/2015 a les 17:29:35
#26036Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Per fi!!!!!!!!!!!!!!! MOLTÍSSIMES GRÀCIES AGATHA!!!!!!!

PS: No crec que sigui massa normal haver llegit els brams d'en James del final amb la veu del doblador de Tom Roddlel de Hary Potter i la Cambra Secreta, oi?




Avatarginny loovegod 314 comentaris16/09/2015 a les 20:31:22
#26145Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Oh dear oh dear oh dear necessito un moment per digerir tot això. Inspira, expira, inspira, expira... bé, Erin, bé, calma't, pensa en els ocellets que canten i en les onades relaxants.... oh dear God please don't... Onades --> Mar --> Aigua --> Frank --> Alice --> AliceJameeeeeeeeslksajldaskjalkLKJSDLKAJDSLAKSN 

Uffffff vale. Tantes coses a comentar i tant fangirlisme que m'impedeix pensar clarament xD Primer de tot... m'encanta el capítol. L'he VISCUT amb majúscules, Avui ja estava tenint un dia quasi perfecte, i aquest capítol ha sigut la cirereta! *-*

Vale, anem per ordre:

1. Em sap molt de greu que l'Alice segueixi així... Sé que portarà molt de temps, però és que realment m'encantaria poder entrar dins la fic i ajudar-la :( Especialment aquesta mena de... com dir-ho, por anticipada? Són aquests moments en què es preocupa no perquè està tenint un brot psicòtic, sinó que es preocupa per si fos cas que en tingués un. Això és un tema que des de sempre he trobat molt heavy, aquest tipus d'ansietat anticipada que fa que no vulguis fer les coses que t'agradaria fer només per si de cas et passa alguna cosa dolenta mentre les estàs fent. Aquest cas és una mica diferent; però en qualsevol cas, tot i que no ha tingut cap atac en dies, l'Alice té por de passar la nit sola per n'hi agafa un. I això ho trobo molt heavy i, malauradament, molt comú avui dia.

2. La Lilyyyyyy! Gosh com se la trobava a faltar hehehehe és taaan mona! massa graciosa l'escena, i és que en el fons té raó xddd i m'imagino el pobre albus durant tots els dies abans de venir a hogwarts, en una tumbona de platja amb el cos inert i ulleres de sol a l'estil Weekend at Bernie's XD moooro! xdd també graciosíssim quan el James li disloca el colze encaixant-li la mà, i el comentari de la Lily al respecte hahahahaha he mort d'amor! I novament un momentet trist quan l'Alice s'ha posat una mica a la defensiva amb el Harry. Molt guay que vagis afegint el detall del cafè durant tot el capítol! I una cosa que em fa molta gràcia és veure com ha canviat la dinàmica entre el James i l'Albus. S'ha de dir que aquests dos les han passades de tots colors, però la veritat és que n'han sortit respectant-se molt mútuament. M'alegra molt de veure que a partir d'ara (i des de fa una mica, de fet) podran confiar molt l'un en l'altre i combatre junts tot el que els vingui. ^^

3. L'Sloan és taaaaan cute! *-* trobo molt cuquis que l'Alice els deixi sols, tot i que l'albus segueixi veient-la com una amiga la veritat és que hi ha molta connexió entre ells. Això sí, trobo molt fort tot el tràngol pel que ha passat l'Albus. No és només el dolor físic o el fet que sigui probablement la única persona en tot el món que hagi tornat a la vida d'aquesta manera. És el fet de que tot això podria haver sortit molt, molt malament, i encara podria sortir-hi. Aquest tipus de màgia negra és molt heavy. Com sabem que no n'hi ha quedat cap seqüela? i encara que no n'hi quedés cap... viure amb la consciència de que te n'has salvat "pel morro" i sacrificant una altra vida... ufff. De veritat que entenc els motius del James, i igual que l'Albus reflexiona jo hagués fet el mateix... però és que és molt dur, tot això. Aquests personatges estan madurant massa ràpid, i tot és culpa d'una guerra. apffff enfi. xdddd

4. Anant a temes més happys.... Massa graciós això de les pastetes. Crec que ho hauríem d'incorporar tots a les nostres vides, això de menjar guarreries cada diumenge ^^ Jo m'hi apuntaria encantada! hehehe

Massa heavy com s'entera el james d'això de l'alice i el paris. Ja t'ho vaig dir ahir, però no puc esperar a veure la reacció del Frank quan se n'enteri xddd Tant de temps sense adonar-se de la situació, serà massa graciós quan ho descobreixi! hehehe I M'encanta la Geena tota Matchmaker, és molt maco que segueixi ajudant a la seva amiga fins i tot quan tot el tema afecta directament al seu germà.

I parlant del Paris, la veritat és que em té encuriosida si ell i l'Alice tornaran a parlar en un futur proper. La veritat és que em va saber tant de greu veurel's tallar així, sense temps ni explicacions ni un moment per dir-se adéu... La caca és que ja ha començat el curs, però la veritat és que el Paris no es mereix que el deixin així :( Potser amb sort es poden veure algun dia i arreglar mínimament les coses, perquè la veritat és que són preciosos tots dos independentment de si surten o no! :)

i llavors arribem a OMG skldjalkdjlaskjlkddasd 7!!!! yesyesyesyesyes Jaliceeeeeeeeeeee!!! <3 

aiiiix és que és tan guay que quasi no sé ni que dir xD moooolt guay l'escena, jo també penso que és així com havia de passar. aiiix estan fets l'un per l'altre i els estimo un montonazo :3 Maquíssim el James, que pobre, es mereix un montón tenir per fi a l'Alice amb ell ^^ Tinc moltes ganes de veure com els va a partir d'ara com a parella. Aiii és que no em puc creure que per fi puguin estar junts! 

Okay Erin, no fangirlegis tant hahahah En fi, aqui ho deixo. Però és que és taaaaan guay! *-*

I per últim m'agradaria comentar una coseta. No estic del tot d'acord amb el que has dit sobre el títol del capi hehehe què vols dir, que no té a veure amb el que passa al capítol? Per mi és un títol perfecte. Com diria el Dumbledore, què hi ha que dóni més sentit a la vida i a l'univers que l'amor? Potser no és una resposta científica, i potser no és la que buscaven els personatges del llibre. Definitivament "amor" no és l'única resposta al perquè de l'existència de l'univers. Però no es pot negar que, d'alguna manera i en diferent mesura, tots vivim del benestar de la gent que ens envolta. I ha donat la casualitat de que els personatges d'aquesta fanfiction això ho saben molt bé. Per què, sinó, hagués reviscut el James a l'Albus? Per què l'Sloan s'ha passat les vacances frustrada i preocupant-se? Per què el Frank surt amb altres noies i mira de lluny com la Geena surt amb el Diggory tot i desitjar una altra cosa? Per què el James no pot fer res més que fer-li un petó a l'Alice, tot i el cabreig que porta a sobre? Doncs perquè cada persona estimada constitueix per aquests personatges una raó més per viure i seguir lluitant. I ara mateix, el sentit de les seves vides és aquest! ^^ Wooooo és que ho trobo massa guay. És per aquesta raó que trobo que el títol és absolugàrficament perfecte ^^ 

 

Vaaale ara sí que ja callo! Perdona per tot el rollo però és que ha sigut un capítol molt intens hehehehe m'ha agradat moltíssim, de veritat. Tinc ganes de seguir llegiiiiiiiint! ^^

Bye bye! Sigues feliiiiiiç

Erin




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris20/09/2015 a les 18:59:46
#26156Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja sóc aquíiiiiiiiiiiiiii! Perdona que hagi trigat tant... intentaré recordar el que vaig posar en aquest comentari abans que se m'esborrés!

Com que ja fa bastants dies que ho vaig llegir, crec que podré començar pel principi amb una mica de calma xDD L'Albus ha tornat a Hogwarts! Per tornar a ser el sac de boxa dels seus germans... hahaha pobret, sempre acaba rebent ell! Entre el braç trencat, la Lily que no para de tocar coses i el James que el deixa al lavabo... pobre nen meu! Però sort que el ve a veure la Sloan, que sempre compensa ^^

M'has fet venir un calfred, quan l'Albus explicava tot el que havia sentit durant tot el procés de la "resurrecció"... li deu venir de família, això de tornar dels morts! Tot i que per en Harry va ser més... lleuger, diguem-ne. Només faig que pensar qui serà que ressuscitarà la pròxima vegada... potser algun dels personatges que encara no han sortit? I continuo tenint molts dubtes respecte a l'Alice... aix.

I ara sí, l'escena final que DIUUHDIUABCPÑLHASPF<ZO CJBAODISUBCOFIUDBJPUGFJBPICDBPIDHVSDVBOFICBJOIKXBJZOIVCVJBA (crec que més o menys és així com em sento al respecte).

La veritat és que no m'ho esperava tan aviaaaat! *-* Grata sorpresa, molt grata, que ja era hora! I tu dient-nos que tinguéssim paciència... tse, serà possible. Jo també crec que havia de ser així, mentre s'estan barallant! Fa molt per ells. Ara falta veure com ho porten, a partir d'aquí, perquè això pot anar cap a molts llocs... s'ho prenen seriosament? Si és que sí, ho fan públic? Ho porten en secret? Com s'ho prendrà, el Frank, quan se n'assabenti? Encara que amb la connexió que tenen segur que ha notat alguna cosa hahahah

Com has vist, no he llegit el següent, m'ho he prohibit abans que comentés aquest xDD O sigui que ara hi vaig, a l'atac! A veure si m'acabo posant al dia amb tot xDD




Ursula Black 27 comentaris30/09/2015 a les 23:32:07
#26199Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Speechless... m'he quedat sense paraules. Quin capítol! Mare meva!

No sé quina part m'ha agradat més, si la de la Lily tocant els collons, l'Albus oblidat al labavo o el James i l'Alice. Ok, la última, per descomptat. I crec que havia de passar de la manera en que ha passat. No podien embolicar-se d'una manera més tranquil·la, crec que no hi hagués quedat bé cap altra epic moment entre els dos. Però el Frank i la Geena ja podrien haver mantingut la boca tancada i deixar a l'Alice que li expliqués ella.

En fi, molt bon capi, sento comentar tard, però he tingut problemes amb Internet i no l'he pogut arreglar fins ara. Vaig a pel següent. Els altres també els comentaré si puc tornar a recuperar els comentaris... que els he perdut tots! TT

Bona feina cuca! Xoxo