Raiders of the Lost Ark - 21
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 20/08/2015 a les 19:01:06
Última modificació 20/08/2015 a les 19:01:06
Tots els capítols de Raiders of the Lost Ark
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


21

Em desperto quan sento un corrent d’aire glaçat. De nou, m’he adormit assegut a l’escriptori amb la finestra oberta, mentre treballava en el meu projecte.

Miro el rellotge que duc al canell. Són quarts de set del matí, així que serà millor que no vagi al llit, ja. És el primer dia de novembre, Halloween ha passat. Fa uns anys, quan era petit, i més tard a Hogwarts, Halloween era la meva festa preferida de l’any. Estic convençut, però, que els muggles eren els únics que corrien pel carrer anit. Qualsevol surt a fora, aquests dies, sense estar segur de si qui s’amaga darrere una caputxa negra i una màscara tenebrosa és un adolescent vanitós o un Cavaller de la Mort. No, en aquests dies que corren, el més segur és quedar-se a casa, i si pot ser, en silenci i amb els llums apagats. Especialment si el teu estatus de sang no és l’adequat, com em passa a mi.

Em frego els ulls uns segons, i badallo profundament mentre em miro el desordre de l’escriptori. Entremig dels llibres, plomes, tinters i rotlles de pergamí es pot veure el meu arbre genealògic. No el de veritat, és clar, sinó que el que serà l’oficial. Quan hagi acabat de fer-ho quadrar tot, ja no seré Dirk Cresswell, el fill del forner muggle, sinó Dirk Cresswell descendent d’Aurelius Cresswell, draconòleg del segle XIX. No està sent una tasca gens fàcil, la veritat, però no és un bon moment per ser fill de muggles, i les tasques difícils mai no m’han aturat; no en va vaig anar a Ravenclaw i vaig acabar els estudis de Hogwarts summa cum laude.

Les coses no haurien hagut d’anar així. Jo tenia plans, havia de ser algú important. Sí, havia entrat a treballar a la Conselleria poc després d’acabar Hogwarts, però va ser decebedor veure que els qui aconseguien els millors llocs eren els qui venien de famílies influents i jo, que era qui tenia més potencial, em vaig veure rebaixat a una feina de becari insulsa i repetitiva. Sort de la meva facilitat pels idiomes. Sóc conscient que només em van agafar al Departament d’Enllaç amb Gòblins perquè el meu goblinès és més fluït i tot que el del Cap del Departament. I allà em tenen des d’aleshores, traduint-los documents i fent d’intèrpret quan el capsigrany de torn s’ha de reunir amb un dels peixos grossos de la comunitat gòblin.

Però les coses canviaran, penso mentre em fico a la dutxa. Avui tinc una entrevista amb el senyor Mockridge, el Cap del Departament, per cobrir el lloc de Supervisor, i si me’l donessin només ell estaria per sobre meu Entre això i l’arbre que estic a punt d’acabar... aviat tindré el respecte que em mereixo. Estic fart dels nens de papà que no saben res, i estic convençut que el senyor Mockridge tampoc no voldrà que el seu segon sigui un incompetent. És clar que sóc jove, només tinc vint-i-dos anys, i potser vol algú amb una mica més d’experiència. Igualment, dubto que ningú tingui un currículum com el meu.

Esmorzo mentre m’entretinc una estona amb la lectura d’un interessant llibre sobre tradicions gòblins que he adquirit recentment (vaig deixar de llegir el diari quan vaig notar que el meu anglès s’empobria) i desaparec al carreró del costat de casa mitja hora abans de les vuit, per arribar aviat a la Conselleria i poder-me preparar l’entrevista.

Tan bon punt aparec al vestíbul, noto que alguna cosa no va com hauria d’anar. L’ambient no podria ser més distès. Per tot arreu hi ha gent agrupada rient i celebrant alguna cosa amb entusiasme. Que m’he perdut res?

Escanejo ràpidament el vestíbul en busca d’alguna cara coneguda i, al costat de l’estàtua daurada del centaure hi veig l’Elaine Reed, amiga de l’escola, que va entrar a la Conselleria a la vegada que jo, tot i que ella treballa Departament de Regulació i Control de l’Ús Indegut d’Objectes Muggles. Està brindant i bevent alguna cosa amb un home pèl-roig del seu departament. Es diu Weasley, i seria un cabró amb sort (el seu cognom és dels de sang més pura que hi ha) si no fos tant amant dels muggles i dels seus objectes. Me’n faig creus de com d’insensat és per no canviar-se de departament, perquè això el delata. Segur que està a la llista negra dels Cavallers de la Mort...

—Elaine —saludo a la noia, que em mira amb els seus rínxols rossos caient-li per unes galtes —. Què passa?

—Que què passa? —salta el Weasley—. Que no has vist el diari, noi?

—El Dirk no llegeix el diari, Arthur —li explica ràpidament l’Elaine amb veu de burla—; creu que els periodistes li encomanaran l’estupidesa... L’Innomenable ha mort, Dirk! —salta tot seguit—. S’ha acabat! S’ha acabat patir, s’ha acabat no sortir de nit, s’ha acabat mirar de reüll tothom... Ha mort!

—Què? —pregunto amb incredulitat—. Com?

Veig que hi ha un diari rebregat al terra, i l’arreplego amb una mà. El titular em deixa ben parat.

 

Harry Potter,

el nen que ha sobreviscut

 

—Harry Potter? Qui és? És família del James Potter?

—El seu fill —diu el Weasley amb un aire molt més seriós—. El James Potter i la seva dona han mort, però, no se sap com, sembla que el seu fill ha sobreviscut i, d’alguna manera, ha matat l’Innominable.

—Espera, la Lily Evans és...? I el seu fill no és...? El seu fill no és un nadó?

De cop i volta, sento que m’inunda un munt d’incertesa. El primer pensament que tinc és pel meu arbre genealògic. Tanta feina per a no res... Però de seguida me’n dono vergonya. La Lily Evans és morta? Si devia tenir... vint-i-un anys! Vint-i-un! I un bebè d’un any ha destruït Lord Voldemort? No té cap sentit...

Sento les veus de l’Elaine i del Weasley com si vinguessin d’una ràdio llunyana, mentre llegeixo l’article del diari amb incredulitat.

Coneixia el James Potter de vista. Anava un curs per sota del meu, però tothom a Hogwarts coneixia els balaperdudes del seu grup. Els trobaven la mar de graciosos, però per a mi eren més aviat un destorb... La Lily, en canvi, era molt més sensata. A ella la coneixia més personalment, del Club dels Llagoters. Era una noia amb talent, la nineta dels ulls del professor Llagot. Però havia perdut el contacte amb ella una vegada fora de Hogwarts, només havia sentit que s’havia casat amb el tarambana del Potter i que havia tingut un fill... Vint-i-un anys! Tenien vint-i-un anys, tots dos, i ja eren morts...

—Dirk? Estàs bé? —em fa tornar a la realitat l’Elaine.

—Tenien vint-i-un anys —li dic només.

—Els coneixies? —em pregunta el Weasley amb gest greu.

—A ella, una mica... —assenteixo, i miro de recompondre’m—. Disculpeu-me, però he... d’anar a un lloc...

Desaparec d’allà en direcció al bany. Em sembla que m’estic marejant. Estic encantat que el Senyor de les Forces del Mal hagi estat derrotat, però tota la situació em supera una mica.

Obro la primera aixeta que trobo i em mullo les mans, la cara i el clatell.

Fixo la mirada al mirall, i un noi alt i fornit, de cabells curts i castanys, i molt més pàl·lid del que acostuma a estar normalment, em torna la mirada. Vint-i-un anys... pobres. Què ha degut passar? Què devia tenir en contra de dos nois de vint-i-un anys i el seu fill acabat de néixer l’home més poderós del país? Bé, sigui el que sigui, sembla que tenia motius per témer-los, si aquest atac ha acabat amb ell...

Intento asserenar-me, perquè de sobte recordo que tinc una entrevista de feina. M’eixugo les mans i la cara i m’arreglo una mica els cabells. Ja està. Tan ben plantat com sempre.

Quan entro al Departament d’Enllaç amb els Gòblins, m’adono que allà la gent també està de gresca. Jo no sé exactament com estic, la veritat. Una mica nerviós per haver de fer una entrevista de feina un dia com avui. Però el món ha de continuar girant, no?

Miro el rellotge i veig que ja se m’han fet les vuit, així que em dirigeixo directament cap al despatx del senyor Mockridge. Quan la veu del Cap del Departament em dóna permís per passar, obro la porta, i la tanco darrere meu, deixant també enrere els crits entusiastes i els murmuris excitats de la resta del departament. El despatx del senyor Mockridge és net, auster, silenciós i molt neutre. No té cap decoració concreta, ni fotografies de familiars, només una taula, un parell de cadires i un armari, segurament només ple d’arxius relacionats amb la feina.

—Ah, Cresswell, segui, ja l’esperava —diu el meu cap amb una veu amable però que va per feina—. Ara mateix estava llegint el seu currículum. Té vostè un nivell d’estudis impressionant.

—Gràcies, senyor Mockridge —dic educadament.

—Deu excel·lent als MAG!

—Sí, senyor.

—I també parla parla goblinès com si fos la seva llengua materna, pel que em diuen els seus col·legues...

—Jo no diria tant, però sí, em defenso bé.

El senyor Mockridge es pentina les seves celles grises i tupides amb els dits, mentre repassa el meu currículum, que ha deixat sobre l’escriptori davant seu, i després m’escruta amb els seus ulls petits i blaus.

—Acadèmicament parlant —diu aleshores—, estaria vostè perfectament capacitat per la posició de Supervisor del Departament.

Vaja, penso mentre em remoc incòmodament a la cadira. Estaria. Això vol dir que ara ve un però.

—Però suposo que sabrà que el Supervisor està al càrrec de tot el personal del departament. De persones que porten molts anys treballant-hi. I de fet, vostè fins ara estava fent de... traductor, bàsicament, si no m’equivoco? Seria potser un salt una mica gran...?

—Estic preparat —li dic convençut. Sí, hi ha gent més veterana que jo, però són idiotes—. No només parlo bé goblinès, senyor. He estudiat la cultura gòblin. Conec la seva història, les seves creences, la seva manera d’actuar i de pensar. Sóc un bon enllaç amb la comunitat gòblin, i podria ser un excel·lent mediador.

A part de goblinès, també parlo fluidament sirenià, trolès, el dialecte dels centaures, i a més a més de petit vaig aprendre francès, castellà i alemany. Però no vull semblar pedant, així que això no ho dic.  

—No ho dubto, Cresswell, no ho dubto —diu afablement el senyor Mockridge—. Però suposo que és conscient que el lloc de Supervisor comporta molta responsabilitat, i normalment s’acaba sent Cap de Departament, amb el temps. Bé, a no ser que...

—A no ser que morin —acabo la frase per ell.

Perquè si la vacant existeix ara mateix és perquè al senyor Brown el van pelar els Cavallers de la Mort fa una quinzena. Ras i curt. Potser no ho hauria hagut de dir, però el tema dels Potter em té una mica trasbalsat...

—Eh... bé, sí —titubeja el senyor Mockridge—. Sembla que per sort, però, aquesta mena de situacions no seran gaire habituals a partir d’ara, oi?

Abans que contesti, em veig interromput per un mussol, que entra per una porteta mòbil que té la porta del despatx a la part de dalt, que serveix precisament perquè els mussolets puguin transportar missatges dins de la Conselleria.

El senyor Mockridge agafa la nota del mussol amb una mica de fàstic, perquè ja se li ha cagat a sobre de l’escriptori.

—Per les barbes de Merlí! —salta de sobte, amb els ulls com plats.

En Mockridge s’alça de la seguida i surt del seu despatx, però es deixa el comunicat a sobre la taula. D’acord, de vegades la curiositat pot amb mi. Així que en menys d’un segon ja he arreplegat el pergamí.

 

Els Potter sabien que l’Innominable els buscava. Tenien un guardasecret que els ha traït, Sirius Black. Aquest, pel que es veu, ha embogit en saber que l’Innomenable ha mort i ha fet saltar pels aires un carrer ple de gent. Acaba de sortir una brigada d’aurors.

 

El nom fa sonar una campana dins meu. Sirius Black no era un dels altres tarambanes amic del James Potter? Era un seguidor de Lord Voldemort?

En Mockridge torna al cap d’uns pocs minuts, amb expressió agitada i murmurant “quin dia, quin dia” a sota veu. Tampoc no és un dia gaire corrent per a mi. Em quedo mirant com el Mockridge es deixa caure a la seva cadira i es fa un massatge a les temples.

—No el vull enganyar, Cresswell —diu després—. El trobo molt jove per aquest càrrec. No té... experiència. I no parlo només d’experiència laboral. Va sortir vostè de Hogwarts i va entrar a treballar en aquest departament fa quatre anys. Pel que sé, no viatja, no ha fet mai cap activitat que no impliqui exclusivament estudiar, no té vostè gaire contactes ni li agrada massa relacionar-se amb els companys, no ve mai a les reunions socials que organitzem... disculpi si m’equivoco, però em sembla que no té gaires experiències... vitals. Pel lloc de Supervisor, necessito alguna persona que pugui treballar sota pressió, que sigui capaç de prendre decisions arriscades i actuar en conseqüència, que tingui do de gents i que sigui capaç de fer funcionar el departament... no només que parli goblinès amb un bon accent. Digui’m perquè l’hauria d’escollir a vostè. Expliqui’m alguna cosa que el faci especial. Impressioni’m.

Em quedo amb la boca oberta, i noto que m’han pujat els colors. No tinc res per explicar-li. Quan els meus companys de classe quedaven per fer una festa, jo feia els deures. Quan els meus col·legues van ara a les reunions socials, jo sóc a casa, estudiant tradicions gòblins. Pel que entenc, no em vol a mi. Voldria algú arriscat, algú que hagi viscut situacions interessants o difícils, voldria... Voldria algú com la Lily Evans. Que ha mort amb vint-i-un anys, batallant contra Lord Voldemort. Suposo que això ell ho deu comptar com una experiència vital. Però per a mi és una experiència mortal, moltes gràcies.

—Està bé —diu al cap d’uns segons—. Li encomanaré una tasca delicada que en aquest moment tinc a les meves mans. Si aconsegueix acomplir-la, el consideraré pel lloc de Supervisor.

Aquestes paraules m’alcen l’ànim, i accepto de seguida la que sigui la tasca que té per a mi.

—Com sabrà, l’Innomenable va morir la nit passada —comença a explicar aleshores el Mockridge—. Sense deixar cap descendència. Pel que sembla, però, a Gringotts hi ha un testament en què deixa les seves possessions a alguns dels seus... companys.

—Els Cavallers de la Mort —sobreentenc, i el Mockridge assenteix.

—Evidentment, però, com que es tracta de les possessions d’un criminal i nigromant declarat, la Conselleria ha decidit confiscar els seus béns per estudiar-los, ja que és possible que entre les seves possessions hi hagi objectes que no siguin... legals de tenir.

Assenteixo amb el cap.

—El problema és que els gòblins de Gringotts es neguen a entregar el que hi ha a la cambra de l’Innomenable si no és al seu propietari o a la persona designada per aquest.

No m’estranya que hi hagi problemes. Els gòblins es prenen molt seriosament els seus negocis, especialment si hi ha papers signats per entremig. Les seves lleis ho són tot per a ells, són gairebé una religió.

—Així que el Conseller ens ha assignat al nostre departament la tasca d’acoseguir totes les possessions de l’Innomenable, i entregar-les com abans millor al Departament de Misteris, perquè les puguin estudiar.

D’acord. Començo a veure per on van els trets...

—Ha dit abans que seria vostè un bon mediador, oi? —pregunta el senyor Mockridge, amb la mirada fixa als meus ulls—. Sembla que fins al moment no hem tingut gaire èxit intentant convèncer els gòblins perquè entreguin aquestes possessions. I, sincerament, ara que s’ha acabat una guerra, no m’agradaria haver d’entrar en un enfrontament obert amb la comunitat gòblin, que no és precisament pacífica. Si aconsegueix resoldre aquesta situació, Cresswell, si aconsegueix portar per la via pacífica i mediadora totes les possessions de l’Innominable al Departament de Misteris... el consideraré per a la feina que vol.

Em quedo garratibat a la cadira. Sense paraules.

—I bé? —em pregunta el Cap del Departament—. Què me’n diu?


Llegit 607 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/08/2015 a les 19:17:31
#26037Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Us porto la meva fanfic del repte! Té 4 capítols i és MOLT llarga, però juro solemnement que no arriba a les 10.000 paraules! Després d'haver hagut d'esborar algunes frases, té 9.998 paraules. Ho sento molt, però vaig inventar un argument prou currat i necessito el meu espai! XD 

Ok, vull parlar de cosetes...

Aquest cop, tots el títols són noms de pel·lícules! El títol general de la FF (Raiders of the Lost Ark, "en busca del arca perdida") és una pel·li d'Indiana Jones (veureu que la ff és d'aventures) i el nom d'aquest capítol (21 o "21 Blackjack" en castellà) és una pel·li que va de Blackjack, el joc de cartes. L'he triat per dos motius:

1- El nom 21 va per la mort de la Lily i el James, que és com comença el capítol.

2- A la pel·lícula hi ha una escena semblant a la del final del capi. Un noi vol entrar a la Universitat de Harvard, però la beca només la donen a un alumne de tots els que es presenten. Ell no té diners per pagar els estudis, així que la necessita, però la seva situació és semblant a la del Dirk: té un nivell d'estudis molt bo, pe`ro a nivell personal li falta experiència. Si el voleu veure, us deixo un vídeo de la pel·li, l'escena és del minut 4:00 al minut 6:20:

https://www.youtub e.com/watch?v=x-WVpLr9xfU

 

Què més! Ah, us presento el Dirk Cresswell! Molts no sabreu qui és (jo tampoc no ho sabia) així que us dic el que diu d'ell la Wikipèdia:

- Durant els anys del Harry, és el cap del departament d'enllaç amb gòblins, és qui substitueix al sr Mockridge.

- És un dels pocs humans, juntament amb el Mauch i el Dumbledore que parla goblinès.

- És fill de Muggles, i durant la segona guerra descobreixen que el seu arbre genealògic és falç. Durant un temps fuig, amb el Ted Tonks, el Griphook i el Dean Thomas, pe`ro finalment el maten els carronyers.

- L'Arthur Weasley el considera un gran bruixot i, per tant, havia de posar algun enllaç entre ells. L'Arthur diu als llibres que té dona i fills, així que he pensat que potser la seva relació es podria donar al fet que, d'aquí una anys, es podria casar amb l'Elaine, la companya de l'Arthur, i que potser així podrien entaular amistat ells dos.

 

I això és tota la info que tenim d'ell.La resta és inventada per mi.Com veureu, he fet que sigui un Ravenclaw! M'ha costat força posar-me en la seva pell, perquè MAI MAI no he fet cap Ravenclaw en primera persona. Als jocs de rol sempre sóc de Gryffindor o de Hufflepuff i ara porto un personatge Slytherin a la FF comunitària, però aquest és el meu primer Ravenclaw. Espero que el trobeu ben fet. Com haureu notat, és una mica pedant, però no és mala gent, no és gaire sociable, té molta autoestima, i no és una persona de gaire acció. Però bé... diguem que li venen embolics al damunt!

I ara... seguiu llegint! ^^




Cassandra Ross Anònim24/08/2015 a les 12:35:17
#26044Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'ha agradat molt aquest capítol perquè és des del punt de vista d'un personatge del qual no sabem gairebé res i tu l'has pintat molt original. Quina llàstima que hagi aplicat tanta feina per l'arbre que no li servirà de res perquè ha caigut el Voldemort. Però tots sabem que més endavant...

És una mica repel·lent les notes tant bones que ha aconseguit treure, però suposo que fot més el fet que malgrat això no pot aconseguir pujar per culpa del seu estatus de sang. Per ser el teu primer Ravenclaw m'ha agradat molt, en certa manera m'hi he sentit identificada (ja que jo també ho sóc una miqueta).

La seva relació amb l'Elaine i l'Arthur m'ha agradat. Llàstima que tu al comentari ens espolegis que acabaran sortint junts amb l'Elaine! Bé, què hi farem. Fa gràcia això que no llegeix el diari perquè li feia baixar el nivell d'anglès. Mare meva! Un autèntic políglota.

La seva reacció davant el fet de saber la mort dels Potter i la caiguda del Voldemort es mereix un capítol a part. La seva opinió del James i els seus estimats amics tarambanes és èpica, i el fet que la Lily va decidir acabar sortint amb ell. COM? (Riuria si no fos tant trist.) M'ha agradat veure un punt de vista així dels Rondadors i la Lily.

El Mockridge no surt als llibres, oi? Deu ser una cosa de Pottermore. Déu ni dó la proposta que li fa al pobre Dirk, de la qual no es pot negar. Però eh, és una idea molt molt bona. Encara que, a veure, qui és l'hereu del Voldie? Recordo que al principi del repte comentaves que no sabies com relacionar els dos personatges... Ja veig per on van els trets. La història promet!

El títol em sembla original (entre aquest i el 42, dels Magatotis, sembla que t'hagi agafat alguna dèria amb els números ^^). Sobretot perquè al Dirk li afecta que s'hagin mort amb 21 anys, ja que ell en té tot just un mes. (M'agradaria afegir que m'ha agradat aquest matís que no han sabut res de que el Voldemort buscava els Potter fins després de la seva mort, que és el que devia passar a la majoria de la gent del món mag.) Jo em sorprendria perquè amb 21 anys ja tenien un crio, però en fi.

Pel que fa a les faltes d'ortografia i la resta (que tu ja saps que jo gairebé sempre t'ho comento), en aquest capítol n'hi ha algunes.

"el més segur és quedar-se a casa, i si pot ser, en silenci i amb les llums apagades." Hauria de ser "els llums apagats". La llum en femení es refereix a la llum natural, la del sol, per exemple. Però en cas de llum elèctrica o així, hauria de ser "els llums". No sé si té electricitat, el Dirk. Si fos la llum d'una espelma, hauries de canviar la frase, en la meva opinió, perquè així em sona una mica malament. Com un castellanisme. Ja diràs ^^

Ara ja suposo que són errors de picatge: "si me’l donessin només ell estaria per sobre meu Entre això i el l’arbre que estic a punt d’acabar..." // "L’Innomenable a ha mort, Dirk!" // "Anava un curs per sota del meu, però tothom a Hogwarts els balaperdudes del seu grup." // "Què ha degut passar?" (diria que això és un castellanisme, el degut, vull dir) // "Pel lloc de Supervisor, necessito alguna persona (...) que tingui do de gens" (no hauria de ser "do de gents"? vull dir, allò de capacitat i empatia per tractar amb els altres, que se l'escoltin i tal?)

Una altra cosa. El fet que el Mockridge rebi la carta aquella del mussol amb la notícia sobre el Black em sobta una mica. Ell és del departament de relació amb els globins, quina relació hi té? Podria tenir alguna relació si fos la notícia del Periòdic Profètic, no pas un tros de pergamí, suposo que escrit a mà. M'agradaria que m'ho aclaríssis ^^

Per tota la resta m'ha encantat, hi ha algunes frases que són molt bones.

Fins el pròxim!

Cassie.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/08/2015 a les 21:55:28
#26046Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola, Cass! Gràcies per repassar-me les coses de picatge! Uau, és que com que la ff passava de les 10.000 paraules, vaig començar a treure frases d'aquest capítol, que era el més llarg, i, com que llavors havia de corregir el que no quadrava o havia acurtat... doncs se'm van colar coses. Ja ho he arreglat! ^^

M'alegro de tenir l'aprovació d'un Ravenclaw pel que fa al Dirk! La veritat és que tot i ser una mica pedant, crec que em cau prou bé. Pel que fa "l'spoiler"de l'Elaine, en realitat no és un spoiler, perquè no és res que tregui en aquesta fanfic. Vull dir, que no passen de ser amics. Només és com he concebut l'Elaine a la meva ment, com "la futura dona del Dirk", i us ho he comentat, però no he espatllat pas els capítols posteriors!

Em va divertir descriure els rondadors des del seu punt de vista, que suposo que devia ser el de molta gent... ^^' El Mockridge no em sona pas, dels llibres, de fet el vaig trobar a la viquipèdia, de deia que el Dirk l'havia substituït, però això és tot. No sé si deu ser de Pottermore, suposo... 

A mi tmbé em fa gràcia això dels capítols numèrics, la veritat és que ha estat una casualitat.... però saps què és el més curiós? Que 42 és just el doble de 21. Us juro que no ha estat a posta! XD

I pel que fa a la nota que rep el Mockridge sobre el Sirius! No, el tema no té res a veure amb el seu Departament, però suposo que qualsevol cosa "important" que passi a la conselleria, suposo que es deu informar als "peixos grossos" és a dir, als Caps dels Depaartaments, almenys, com per informar als treballadors de les coses oficials. Al cap i a la fi, m'imagino que deu funcionar com una empresa, i que el conseller deu passar memoràndums als seus inferiors directes, igual que ho faria per email un director d'una empresa muggle. Com a informació.

Justament en aquesta escena del mussol, he elimnat nun fragment (que quedava massa llarg). Havia fet que el Mockridge es queixés de les cagades de mussol, i que el Dirk li proposés la idea dels memoràndums en forma d'avions de paper, que es trnsportessin sols, com es fa en el futur. Volia fer una mena de guiño, i que la idea hagués estat del Dirk. Però al final ho he tret perquè la veritat és que no tenia res a veure amb la història. 

Ja està doncs, moltes gràcies per fer un comentari tan llarg amb tant de feedback! Espero amb ànsia que llegeixis els altres, ja! ^^




AvatarLuna Weasley 95 comentaris29/08/2015 a les 14:08:26
#26062Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

So... Here we go. Sento dir que el meu comentari no serà tan extremadament llarg com els que acostumes a tenir, però porto massa temps sense comentar una fic. Shame on me. Però és que una fic que es diu Raiders of the lost ark... L'havia de llegir sí o sí. I tota referència cinematogràfica em sembla top si està ben feta, així que congrats, ja tens la meva completa atenció.

En quant al personatge, love him. M'agrada com estàs enfocant un Ravenclaw així, i com fas que reaccioni a tota la situació, i tot en general. La part on menciones els rondadors, genial, i la seva opinió cap a ells. I ara vaig a seguir llegint, però volia deixar constància de que et llegeixo, chérie♥

Allie~




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/09/2015 a les 15:11:10
#26074Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Luna Weasley: Allie! Que guai que em llegeixis! Em sembla MOLT guai que t'agradi la meva ff, és pel concurs d'aquest estiu, a veure si hi ha sort! Hehehe. Evidentment, a tu t'agraden els meus títols ^^

A mi també m'ha acabat agradant el Dirk. Al principi el trobava una mica pedant, però cap al final de la fanfic va aconseguir el Gee's Approval, així que ara li tinc molt de carinyo, i com sabràs,m'he animat a fer un personatge Ravenclaw al Rol! Però la veritat és que m'ha costat força posar-me a la seva ment.

Espero que l'acabis de llegir i em diguis què et sembla! Petonets! 




AvatarAntares_Black 374 comentaris03/09/2015 a les 00:04:25
#26085Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

No he volgut enviar els comentaris gaire abans del dia. I aquí em teniu.

Molt bon capítol!

Veig que has fet una bona recerca. Em sembla molt bé tot el que t'ha anat inventant! Si ens falta informació, en inventem coses. Jo també ho he hagut de fer. Ha estat bé llegir en primera persona un Ravenclaw escrit per tu. La percepció de la idiotesa col·lectiva i desanimant m'ha recordat l'Edwin! hahahaa Renoi, el tio, summa cum laude! Així m'agrada! Orgullós de les seves increïbles notes! Aquest draconòleg del segle XIX, Aurelius Cresswell, te l'has inventat? M'agrada!

El detall dels excrement de mussols per la Conselleria m'ha semblat molt encertat. Com que a l'Orde del Fènix el senyor Weasley diu que abans les comunicacions eren mussols, però a causa del merder (literalment) que feien ara són avions de paper. Això ajuda a situar el lector a l'època.

A veure. Com pot ser que Lord Voldemort tingués un testament?? De què li serveix un testament, a algú que s'ha entestat a ser immortal? Potser és un parador de passada i pretén recuperar...

Ah sí, la Cassie té raó. Aquesta prova que li demana el senyor Mockridge ens farà d'enllaç amb en Griphook. Bé, bé, m'agrada. Em fa l'efecte que sí que surt als llibres. Ho dic de memòria (ja ho repassarem), però em sembla que surt al Calze de Foc. Em sona que el diuen de passada amb tot allò dels embolics d'en Ludo Gepp (l'antic cap del Departament de Jocs i Esports Màgics. També havia estat batedor) amb les apostes i amb els gòblins. Ho recordeu?

A mi que tinguin un fill amb vint-i-un anys no em sorprèn. I menys tenint en compte la seva dinàmica d'estudis. Els bruixots acaben els estudis de Hogwarts amb disset-divuit anys. Segons el que es vulguin dedicar, amb un parell o tres d'anys en tenen prou. Els vint ja han acabat. La Tonks, per exemple, és molt jove i quan la coneixem fa un any que ha acabat els estudis d'auror. Pot ser sí que es podrien esperar a exercir uns tres o cinc anys (no sé de què treballaven. Em sembla que de res, només per a l'Orde del Fènix, perquè eren rics... oi?), però a mi no em sembla estrany en absolut. N'hi ha que tenen fills als vint anys i n'hi ha que els tenen entre el quaranta i el cinquanta anys, a tot estirar.

La Cassandra té raó amb les faltes. No dubto que els reptes te'ls repassis, però encara hi van quedant coses. Jo te'n comento algunes.

Tornes a escriure “glòbin” (ja ho he llegit a l'Exèrcit de la McGonagall una pila de vegades). És goblin. Només s'accentua el seu plural.

En busca” ha de ser a la recerca.

«Què ha degut passar?», ha de ser «Què deu haver passat?». És una estructura que et costa...

Com que tinc tres capítols més (més trenta-set ;) ), ja tindré temps de deixar-te verda xDD Ah! Hi ha paraules que falten i d'altres que estan repetides. Una cosa que et passa força sovint. Alerta.

No he entès per què has posat que és d'estil Thriler... Suposo que ja tindré temps d'”emocionar-me”. És que ara no sé si ho has posat com a emocionant (seguint amb la línia que vas posant els títols en anglès), o com a gènere de por terrible. De moment, sí que és emocionant, però no fa por ;)

La idea dels títols m'ha semblat molt bona!

 

Continuo al següent!

Antares

PD: 42, sempre és 42 ;)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris06/09/2015 a les 23:25:58
#26110Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Antares: Hola! Perdona que no he respost abans. Bé, ho faig ara!

Que bé que us agradi com he fet Ravenclaw el Dirk. Sí, és molt orgullós, i la idiotesa pot amb el... El draconóleg, sí, me l'he inventat. Volia un ofici que fos vertaderament màgic, i estava entre això i fabricant de varetes, però potser això de les varetes, entre el Gregorovitx i els Ollivander ja quedava més vist! (Parlant de varetes, quines ganes que tinc que abancis en la història dels Magatotis, perquè em sembla que més endavant la lio parda amb el meu fabricant, que és un escocès pèl roig anomenat McPherson, i em penso que em tiraràs els plats pel cap, però vaja, al menys em podràs corregir i ja no la cagaré més en el futur, perquè de veritat que cada vegada que he de parlar de varetes em sento com un mico pitjant botons en una caixa màgica XD)

Aquesta escena dels excrements era més llarga! La vaig haver de tallar perquè em passava del límit de paraules, però e aquest punt el Dirk comença a pensar què podrien fer per evitar les cagarades, i se li acudeix utilitzar avions de paper, i volia fer que fos qui ho proposés... però com que tampoc no era rellevant ho vaig treure. 

El que preguntes sobre el testament del Voldemort suposo que ja t'ho has respost tu seguint endavant amb la història, però vaja, la idea és que el Voldemort va fer un testament saben que deixava enrere el seu cor i si mai passava cap accident, que els Cavallers poguessin fer-se amb el cor i reviure'l. Era un pla que ja tenien acordat, a banda dels horricreus per no morir i que el cor seguís bategant, així no marxaria mai del tot.

A mi tampoc no em sorprèn tant que tinguin un fill amb 20 anys, especialment en els temps que corren. Crec que la Molly Weasley ho comenta una vegada als llibres, que en aquell moment la gent es casa i tenia fills molt aviat, perquè un no sabia quant temps més podria viure... i profitaven el màxim. I encara que no. Bé, tampoc no és tan greu tenir un fill als 20. Ja han acabat els estudis, són majors d'edat, estan casats... hi ha gent que els té abans! XD I sí, com bé dius, els Potter només treballaven a l'Orde perquè pel que tinc entès, el James havia cobrat una bonica herència dels seus pares (que suposo que van morir a causa del Voldemort i tal, però també podrien haver mort de causes naturals, perquè esplica la Rowling que els Potter van tenir el James quan eren MOLT grans, i que en part per això era tan mimat, perquè més que pares tenia avis que el malcriaven...). Així que, bé, eren vellets i rics i li van deixar al james un bon pico, així que tant ell com la Lily es van dedicar a l'Orde. 

Argh, tens raó amb aquesta forma del "deure" en pretèrit indefinit, sempre ho faig malament. Quan ho faig en altres formes ho feig bé (què devia passar, què devia haver passat), però amb aquest sempre la cago i no sé per què. M'hi hauré de fixar molt més, perquè ni me n'adono. Què deu haver passat. Deure conjugat + inf haver. Mala Gee! XD Ohhh i tens raó amb el "goblin". Com que es veu molt sovint escrit en plural  (les revoltes gòblins, el dpt d'enllaç amb gòblins) suposo que em queda així al cap. No hi havia caigut, merci.

I he posat thriller no per temes de por (sí que és una mica fosca i tracta temes nigromàntics, però no prou com per ser de terror) sinó pel tema d'emoció i aventures. Recorda una mica a pelis d'acció que vagin d'enxampar criminals, no? ^^

M'alegro que t'hagin agradat els títols! I que entenguis el significat tant profund del 42! XD QUe has llegit/vist ja la Guia de l'autoestopita?




AvatarAntares_Black 374 comentaris15/09/2015 a les 16:44:04
#26135Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Vinc a respondre coses!

Bé, a banda dels Ollivanders i d'en Gregorovitx, n'hi més, de varetòlegs, eh? xD I varetaires que van per lliure... A la mateixa Ronda d'allà, hi ha Jimmy Kiddell... I després al segle passat (el XIX, vull dir) hi havia aquell ximple de Cephalopos I, si bé és cert que Garrik Ollivander és molt bon varetòleg (un dels més grans), i va aportar notes varetològiques molt valuoses i meticuloses, en el meu parer hauria pogut ser millor si hagués aprofitat més les aportacions del seu pare (Gervaise) i del seu avi (Gerbold). Però l'admiro molt! Els altres dos deixen molt de desitjar... I aquests només pel que fa dins el món de Harry Potter.

Però que sia draconòleg... m'apassiona!! Molt bé!!

Què dius!!? Hi ha cosetes sobre varetes, a la teva fic!! oh! *o* Però en quin bloc, que jo vaig pel segon. Doncs tinc moltes de ganes de conèixer aquest escocès pèl-roig McPherson!!!!!!!!!!!!! A veure com deu ser! Tranquil·la que, si et deixes, sóc capaç de dedicar un comentari sencer només pels trossos de varetes hehe I ja et pots imaginar que la fic del setembre de l'any que ve també hi ha tema varetològic ;)

La imatge del mono i a caixa màgica... m'ha encantat.

Això dels avis que malcrien és un tòpic!!

La veritat és que no, però coneixia un noi que sempre ho deia! És una de les úniques coses que en sé! xDDD


Antares




Avatarginny loovegod 314 comentaris30/09/2015 a les 20:55:24
#26193Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Hello!

Ahà, vaig tardíssim, però la veritat és que em va encantar la teva fic del concurs i m’agradaria comentar-la! Aviam si algun dia penjo jo la meva, perquè la veritat és que tot i que no m’agrada com estava escrita la idea era cuquis :) Potser aquest finde m’hi poso una estona!

El primer capítol em va semblar molt interessant. La veritat és que tot i que quan ens van donar aquests personatges tan poc coneguts em va entrar el pànic, m’ha acabat agradant la idea perquè realment pots fer-ne el que tu vulguis. I veig que a tu t’ha passat el mateix! I tot i que el Dirk sigui el primer Raven que has fet, trobo que t’ha sortit molt bé. Trobo que és un personatge molt realista i molt complex, i em va caure molt bé com a persona, especialment en els capítols següents ^^

Vaig mirar la pel·lícula de 21, perquè no l’havia vista abans! I la veritat és que la vaig trobar molt entretinguda, sobretot perquè pel que es veu aquest grup de persones que surt a la peli existia de veritat! Ho trobo molt heavy i molt guay al mateix temps. Quines ments més ràpides que tenen!  

La tasca que li encomana el Mockbridge em sembla molt heavy però una manera excel·lent de rentar-se’n les mans xD way to go! Tot i així, trobo que és un molt bon començament a la història.

Doooncs això! M’ha agradat moltíssim, ara et comentaré els tres capítols següents :)

Sigues feliiiiç!

Erin