Raiders of the Lost Ark - The Godfather
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 20/08/2015 a les 19:35:54
Última modificació 20/08/2015 a les 19:35:54
Tots els capítols de Raiders of the Lost Ark
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


The Godfather

Què ha passat? —pregunto, portant-me la mà al cap, on m’hi he donat un cop en caure a terra—. On és el cofre?

Ens l’han robat! —exclama el Griphook, que sembla que hagi de tenir un atac de cor—. Oh, no. Nononononono. Sabia que en passaria alguna, aquesta gent no està per romanços, sabia que no marxarien tan tranquils...

Em poso dempeus i miro al meu voltant. Tot sembla la mar de tranquil. Em roda una mica el cap. Han estat els Cavallers de la Mort, presumiblement, que d’alguna manera estaven esperant que algú tragués les coses de la cambra per agafar-les. O agafar el cofre, almenys. Ha estat molt estrany, per això, com tot s’ha fet fosc de cop. Potser duien una mà de la glòria...

Però, escolta, segur que els atrapen, no? —li pregunto al Griphook, el tracte de vostè esfumat per la situació—. No diuen que és impossible, robar Gringotts?

Acabava de desactivar les alarmes d’aquesta zona per poder buidar la cambra! —crida el gòblin amb una veu molt aguda—. I de totes maneres, aquesta gent fa màgia negra! Vés a saber com han entrat i vés a saber on deuen ser a hores d’ara! Oh, nononono, no em pot estar passant això a mi!

Griphook, siusplau, respira —li dic, perquè m’està posant nerviós i necessito pensar.

No! No respiro! —brama, i veig com la cara se li posa vermella—. Ja està, ja està, em foten fora, tots aquests anys de servei per acabar al carrer. Per Ragnuk I!

Ha! Tots dos, acabarem al carrer. Collons. Em manen portar totes les possessions a la Conselleria perquè no acabin en males mans, i vaig jo i les perdo pel camí. El Griphook? Això no em pot estar passant a mi. Ho tenia! Tenia el càrrec a les mans, ja ho tenia, i de cop i volta...

Està bé, está bé —mira de calmar-se el Griphook—. No ho ha vist ningú. Només ha estat un cofre, oi? Tota la resta de coses encara les tenim... sortirem d’aquí sense donar l’alarma, no direm res a ningú i llest. No ha passat res. Em sents? —es gira cap a mi i m’apunta amb un dit amenaçant—. Aquí no ha passat res, hem tret totes les pertinences sense problemes i han arribat totes a la Conselleria. Queda clar?

Em sento temptat a dir que sí, que queda claríssim, que mantindrem tots dos les boques ben tancadetes, i aquí no ha passat res. Ell conserverà la seva feina, i jo tindré el meu augment.

Però aleshores recordo el cofre. I la sensació... la sensació de perill, de maldat, de foscor, de tenebres... i el pàlpit. No puc deixar de sentir aquell pàlpit, com si... com si dins del cofre hi hagués el mateix cor de l’Innomenable. No se m’acut què més podria ser. És possible? Hi ha alguna màgia que permeti viure, respirar, amb el cor apartat del cos, tancat en un cofre i guardat en un lloc segur, en un lloc on no pugui morir? L’Innomenable perseguia la immortalitat. Podria ser que precisament els Cavallers de la Mort s’hagin endut el seu cor per... per fer-lo reviure? Hi ha màgia capaç de fer això...?

Griphook... em sembla que no ho podem deixar córrer.

Que no ho podem...? —exclama irat—. No me la fotis, Cresswell!

No em preguntis com ho sé, però... tinc molt mala sensació amb aquest cofre... Griphook, crec que l’han robat, només el cofre, perquè ha de ser alguna cosa important.

M’és igual! —crida el Griphook—. No té res a veure amb mi!

I si poden fer tornar l’Innomenable!?

Doncs mira, me’n deurà una!

Em quedo ben parat amb la resposta. No pot estar parlant seriosament. Però el meu coneixement sobre les maneres de fer gòblins, que vendrien la seva pròpia àvia a canvi d’uns bons rubís, em diu que no podria estar sent més honest. Els gòblins són intel·ligents, són hàbils, però no són uns herois.

És clar que jo tampoc no ho sóc.

Però només el pensament que el meu egoïsme pugui tornar a posar en perill la comunitat màgica el mateix dia que s’ha deslliurat del seu pitjor malson em fa renovar les energies. Així que em trec la vareta i l’apunto sense dubtar.

Mira Griphook, tal com jo ho veig tens dues opcions. O m’ajudes a recuperar el cofre que hem perdut, i ho solucionem de debò, o jo mateix diré als gòblins que ens han robat la pertinença més valuosa de l’Innomenable.

Veig com el gòblin es veu entre l’espasa i la paret. La veritat, jo també ho estic. Perquè com se sàpiga que s’ha robat aquesta peça i que jo no ho he reportat, ja em puc donar per acomiadat. Potser el més correcte seria reportar-ho a la Conselleria i que els aurors se n’encarreguin. Però aleshores no aconseguiria al meu lloc de supervisor. I jo no he estat estudiant i treballant d’aquesta manera, patint per no tenir l’estatus de sang correcte, perquè ara, que tot ha passat, la meva carrera se’n vagi en orris.

Que ets boig, Cresswell? —s’exaspera el gòblin—. Què pretens, que anem tots dos a empaitar Cavallers de la Mort?

No ho sé. No ho sé. Però potser si podem esbrinar on s’ho han endut... potser si esbrinem alguna cosa i podem donar informació no ens passarà res a cap dels dos, ho entens?

El Griphook es posa la mà al cap, desesperat.

I tens un pla?

Potser podríem... —dic insegur, mentre una idea em balla a la ment—, potser podríem parlar amb algun Cavaller de la Mort que ens pugui dir on tenen alguna base o un amagatall on s’ho hagin endut.

Es posa a riure, amb un to metàl·lic i rogallós.

Et creus que parlaran?

Si els obliguen... —rumio—. Podem anar a Azkaban a interrogar algú.

Què dius, home! Són tots bojos, els presos, passat un temps!

I si fos algú que hi hagués acabat d’entrar?

Veig com l’enteniment brilla als ulls del gòblin. Sé que ha embargat la seva cambra avui.

La cambra 711 —diu a sotaveu, i jo assenteixo.

El Sirius Black.

 

*   *   *

 

És la primera vegada que poso els peus Azkaban, i de veritat que no vull tornar-hi més. El fred i la tristesa es comencen a notar mentre un es va acostant a l’illeta amb la barca, però quan s’hi arriba... quan s’hi ariba és terrible. El Griphook no sembla estar passant gaire bona estona, tampoc, i me les estic carregant jo. Està d’un humor de gossos.

Al final hem tret la resta de les pertenences de Gringotts sense aixecar sospites, i ara es troben totes en un saquet reductor, a la meva butxaca de la túnica, mentre el Griphook i jo esperem que els demèntors portin el Black i seguim amb la mirada el meu patronus, una guineu, que ens dóna una mica d’escalfor i evita que tinguem visions estranyes.

La porta d’enreixat s’obre i entra un noi de la meva edat emmanillat, de cabells llargs i foscos, que sospira alleugerit de ser en una sala lliure del fred i la desolació que regnen a l’illa. La seva postura, abans despreocupadament elegant, ara és encorbada, i els grans ulls grisos que recordava trapelles ara són dos pous de tristesa, envermellits per llàgrimes que ja s’han degut acabar fa estona, i ara em miren amb desconcert.

—Ens coneixem? —pregunta amb una veu ronca i entretallada.

—Bé, vam coincidir alguns cursos a Hogwarts, Black —li responc fredament.

—Què volen?

El Griphook i jo intercanviem una mirada durant una fracció de segon, i seguim endavant amb el que hem parlat. Agafo una carpeta plena de fulls que poso sobre la taula que tinc davant. Tots els fulls són en blanc, és clar, però el Black no ho sap.

—Per què no seu, Black? —li dic assenyalant la cadira de davant, intentant sonar com algú que sap de què parla i que és més important del que sóc en realitat—. Em dic Dirk Cresswell, m’envia la Conselleria, del Departament d’Enllaç amb Gòblins, i el meu acompanyant és el Griphook, l’encarregat d’embargaments de Gringotts.

El Black no seu encara, només juga distretament amb les manilles que té al voltant dels canells, davant del pijama de ratlles grises i negres que porten tots els presos, i ens mira amb desconfiança.

—Hi ha algun problema amb la meva cambra?

—No —respon el Griphook—. És sobre una altra cambra, i creiem que ens pot ajudar.

—I per què ho creuen? —demana el Black, amb una ombra de somriure a la cara.

—Perquè es tracta de la Cambra de l’Innomenable i és vostè un Cavaller de la Mort —li explico sense pèls a la llengua.

En sentir aquestes paraules, el Sirius Black prem els punys i la mandíbula amb força, i s’asseu a la cadira.

—Jo no sóc un Cavaller de la Mort —diu entre dents.

Estàs segur que és bona idea explicar-li tot això a un criminal? —em pregunta el Griphook en goblinès, perquè el Black no ens entengui. Es nota que no les té totes amb el meu pla.

No veig per què no. Què pot fer-hi al respecte? —li responc, i després em passo a l’anglès per seguir parlant amb el Black, mentre passo unes pàgines de la meva carpeta, sense que ell les vegi—. Diu que no és un Cavaller de la Mort, però pel que sembla tot el que ha passat en les últimes vint-i-quatre hores ho ha provocat vostè: guardasecret dels Potter. Només vostè sabia on eren i podia donar aquesta informació.

—Jo no era el guardasecret, i per Merlí que no li vaig dir res al Voldemort! —crida el Black, perdent una mica els estreps.

Em deixa parat que digui el seu nom. Ningú no ho fa. Ni tan sols els seus seguidors, que l’anomenen “Senyor de les Forces del Mal”. Devien ser molt i molt íntims, com perquè digui el seu nom en veu alta...

—Tot això s’ho pot guardar pel judici —dic fredament—. Si no li fa res, anirem al gra. Mentre s’estaven embargant les possessions de l’Innminable per dur-les a un lloc segur s’ha comès un robatori i ha desaparegut... part del contingut de la cambra.

—Seran inútils! —exclama de cop i volta el Black, perdent els estreps—. Per què havien de moure res!? El que haurien hagut de fer és cremar-ho tot!

—Vaja, disculpi que la Conselleria no hagi demanat la seva opinió —li responc amb una cella alçada—. No hem tingut un bon dia, i no som aquí perquè ens alliçoni sobre el que hem d’investigar i el que no. No dubto que un criminal com vostè l’únic que vulgui ara mateix és que ens desfem de tot rastre de proves, però la Conselleria...

El Black dóna un cop a la taula amb les manilles.

—Miri, gilipolles —deixa anar amb una veu que fa por—, vostè es creu que ha tingut un mal dia, però si vol li explico el meu. Aquesta matinada, quan he arribat a casa dels Potter el primer que he vist ha estat el cadàver del meu millor amic. M’hauria quedat en xoc allà mateix si no m’hagués fet reaccionar el plor del meu fillol al pis de dalt... i quan he pujat... hi havia els seus cadàvers, també. El de la Lily... la pobra Lily... i al costat... al costat, el d’ell... i el pobre Harry, el petit Harry, ell...

La veu se li entretalla. Aparta la seva mirada negada de llàgrimes cap a un costat. Ara li venen els remordiments, a aquest. Una mica tard. A mi, però, em puja una arcada quan escolto les seves paraules. Ha estat a la casa? Ho ha vist? Ha vist el nen, ha vist l’Innomenable, mort?

—Miri, Black...

—Li he trencat el nas.

—Què?

—Li he trencat el nas —remuga—. Al Voldemort. No que hagi servit de res, però li he esclafat a cops de peu fins que no ha quedat res més que un manyoc de sang...

Em quedo en blanc per un moment. No sé si és boig, si s’ha trastocat amb tot el que ha passat, o si pot haver-hi la ínfima possibilitat que estigui dient la veritat i sigui innoc... no. No. Era el seu guardasecret. I després ha mort tretze persones innocents en un carrer. No em fa cap pena. Tant de bo l’espectre de l’Innomenable el persegueixi sense nas per sempre.

—No sóc aquí per discutir les seves accions, això ja ho farà amb seu advocat —li deixa anar el Griphook—. El que volem és que ens digui on es poden haver endut els Cavallers de la Mort el que han robat, i si podria saber vostè el que és l’objecte en qüestió.

—Ja li he dit que no sóc un Cavaller de la Mort —diu el Black entre dents—. I encara que ho fos... creu que aleshores trairia els meus?

—No veig per què no —li responc—. Perquè hauria d’estar vostè podrint-se aquí sol mentre tots els altres són allà fora?

—I jo com collons sé qui és vostè? Què coi sé jo si treballa pel Conseller, pel Dumbledore o pel Voldemort?

—Li podem ensenyar les nostres identificacions, si vol.

Deixa anar una riallada forta, agosarada, que recorda molt al lladruc d’un gos.

—I què en faig de les seves identificacions? —diu, encara amb un somriure—. Què es pensa, que no hi ha gent a la Conselleria, que treballa per l’Innomenable? Què sé jo, què en podria fer vostè, de les coses del Voldemort? Què sé jo si se les vol endur a casa seva, a la seva Cambra, al Conseller, al Departament de Misteris o a l’Orde del Fènix? No penso col·laborar perquè aquesta mena d’objectes vagin canviant de mans. Ho haurien hagut de destruir tot. Potser he acabat aquí, però no hi haurà més sang a les meves mans.

El Black s’alça de la cadira, amb una mirada desafiant, donant la reunió per acabada.

—I si li ofereixo alguna cosa a canvi? —dic en un intent desesperat. No sóc ningú que pugui tenir cap mena d’influència en el Wizengamot, però això ell no ho sap, i veig que el Griphook assenteix amb el cap, seguint-me el joc—. S’enfronta a una cadena perpètua. Si ens ajuda en les nostres investigacions, potser podem fer que la seva condemna es vegi... dràsticament reduïda. Què me’n diu?

El Black em clava la seva mirada grisa i buida i me l’aguanta un segons.

—Que et donin pel cul, Cresswell.

I surt per la porta, per tornar a la seva masmorra.


Llegit 502 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/08/2015 a les 19:42:05
#26039Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Que si havia de sortir el Sirius? EVIDENTMENT QUE HAVIA DE SORTIR EL SIRIUS! I no he posat la McGonagall perquè no m'ha vingut bé! I el Neville perquè és un bebè, que si no, també us el trobeu! Evidentment, el títol (The Godfather "El Padrino") va per ell, que és El Padrí més meravellós de tots els temps. I ja de pas, per la resta de criminals organitzats que hi ha dins d'Azkaban, és clar, que el Sirius deu ser dels poc que no és un mafiós! XD

Heu pensat mai que, quan el Sirius i el Hagrid van a anar a la Vall de Godric a banda dels cadàvers de la Lily i del James també van trobar el del Voldemort? Ho vaig llegir en un comentari de twitter que va fer algú i em vaig quedar de pedra... no ho havia pensat mai. Espero que us hagi fet gràcia i us hagi emocionat saber per què el Voldemort ja no té nas! XD També surt d'una broma que vaig llegir en aquest mateix post de twitter i em va semblar necessari compartir-ho! ^^

No sé si us haureu adonat de tot el que ha revel·lat en aquesta conversa el Sirius sense voler. És evident pel que diu que sap coses dels Cavallers de la Mort, i no és perquè ell en sigui un, sinó perquè és de l'Orde del Fènix i estava investigant ficat en el meollo, és clar. Però ja ho veurem al proper capítol! Aquí ve el desenllaç!




Unoi Anònim25/08/2015 a les 17:53:14
#26052Encara no he escrit cap fanfiction

I ja tenim el culpable de que en Voldemort II no tingui nas! Només per això ja ha valgut la pena llegir-me la FF. Per cert, la primera vegada que em llegeixo 3 capítols seguits d'una FF... enganxa molt, i està molt ben escrita! Bé, res més a dir a part de que al segon capítol hi ha un guió de diàleg que apareix com a "&mdas h;" (i no fa gaire bon efecte, clar).




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/09/2015 a les 15:15:22
#26075Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahaha, sabia que us molaria això del nas del Voldemort! Gràcies per això que m'has dit del guió, després ho miraré!




AvatarAntares_Black 374 comentaris03/09/2015 a les 00:07:41
#26087Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Ha estat molt bé, aquest capítol. Ja ens presentes el thriler per on va.

«EVIDENTMENT QUE HAVIA DE SORTIR EN SÍRIUS!» hahahaa I, per descomptat, havia de ser l'autor de la “cara nova” d'en Voldemort. En comptes de “prendre-li el nas”, com faria amb un nen petit, li destrossa directament. Si no... encara podria ser un altre horricreu i tot!! hahahaa Apa! Com m'embalo! xD O sia que hi van anar junts, en Sírius i en Hagrid, al Cau de Gòldric. Em pregunto què el devia fer marxar d'allí, deixant-hi els seus morts... En Hagrid s'enduu el nadó. En Sírius no s'ocupa d'en James i de la Lily?? I el gat (que en Harry no va ser l'únic supervivent, oi? O és que Voldemort també va matar el gat?) que el bombin!! hahahaa No, seriosament. Com els poden deixar allí!? Quin horror!

Bé, l'Snape havia passat per allà feia ben poc... Cosa que em fa pensar que el cos d'en James ja el devia haver trepitjat algú...

Sí, sempre m'he demanat pel cos de Voldemort. De la mateixa manera que quan mor definitivament en Voldemort, es mor «com un home normal», sense res d'especial (com es dediquen a fer a la pel·lícula...), ens esperaríem que hi hauria quedat el cos, encara que el seu esperit hagués marxat. No sé com imaginar-m'ho... Potser pensava inconscientment que el mateix Voldemort s'hagués endut el seu propi cos... No vull ni pensar en la casa del Cau de Gòldric amb els cossos d'en James i la Lily estesos a terra (i el gat mirant-s'ho per allà xD) i en Harry nadó plorant al bressol... amb el cos d'en Voldemort per allà... Posaria encara més els pèls de punta...

Aquí comença a ser el Griphook de sempre. Això de vendre la seva pròpia àvia a canvi d'uns bons robins (per què, sí, són robins no “rubís”) m'ha matat de riure!

Has escrit... pàlpit?

«i que jo no ho he “reportat”». I si ho dius directament en anglès? xD (ha de ser: «i que jo no n'he informat». Bé, si no és que ho he interpretat malament i el que volies dir és que ho porta a la Conselleria. Aleshores no estaria malament, és clar que no.

Ui, ui, ui... Al principi em pensava que això del padrí, res d'en Sírius! M'estava passant pel cap que aquí el Godfather és en Griphook... Però no!! Ja anava ben encaminada!!

Així que el patronus d'en Cresswell és una guineu. M'agrada, m'agrada molt.

Bé, no m'importa tornar-hi a insistir... «ja s'”han degut acabar” fa estona» ha de ser «ja es deuen haver acabat fa estona».

La descripció del jove Sírius acabat d'ingressar a Azkaban està bé! Molt bé! Quan diu que li ha trencat el nas??? Vols dir que també hi havia un cadàver de Voldemort?

 

Que vagin a Tortuga, a cercar el cofre ;)

Antares

PD: Crec que una persona que acaba de perdre el seu millor amic no faria servir la paraula cadàver. Segurament diria cos. Fins i tot en Sírius, que és algú tan directe i sense manies. Diria: «el primer que he vist ha estat el cos del meu millor amic». És el meu parer.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/09/2015 a les 20:54:34
#26118Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Antares: Okay, veig que a tothom li ha semblat bé que sortís el Sirius, així que guai, mola! Preguntes coses de la situació a la Vall de Godric. En la meva ment (ho dic així perquè no s'ha acabat d'explicar mai del tot en detall), el Sirius arriba primer en la moto, i una mica més tard, el Hagris. El Sirius té intenció de quedar-se amb el Harry, ja que és el seu tutor legal, però el Hagrid li diu que el Dumbledore ja té plans per a ell, així que li dóna. Dubto molt que el Sirius s'ocupés dels cossos del James i la Lily en aquell moment (T'imagines entrar a casa dels teus millors amics,trobar-los assassinats, i haver de treure'n els cossos i tota la pesca?) No, no, crec que això ho van fer uns aurors, o bé el Dumbledore ho va arreglar d'alguna manera amb l'Orde, però dubto que el Sirius es quedés allà amb el cap prou fred com per posar-se a netejar i a cridar les autoritats al càrrec. No, crec que un cop el Sirius va tenir clar que el Harry estaria bé, va marxar directament a buscar el Cuapelada, a demanar-li explicacions i a rendir comptes. I li deixa la moto al Hagrid, diu que "ja no la necessitarà més". Crec que en aquell moment probablement el Sirius va saber que aniria a Azkaban. Va sortir amb la intenció de matar el Cuapelada i d'entregar-se per complir condemna. El que no esperava era que les coses anessin com van anar, però el resultat va ser el mateix. Si no tenia pensa des del principi anar a Azkaban, no tenia sentit que donés la moto al Hagrid... al cap i a la fi era la seva moto, anava amb ella a tot arreu!.

Ah, i també tinc assumit que el cadàver del Voldemort era allà, a l'habitació del Harry, al costat del de la Lily. De fet intento transmetre aquesta imatge. I és quan faig que el Sirius li trenqui el nas, amb la ràbia de veure el jame si la Lily morts. Crec que sí que en va quedar un cos, igual que la segona vegada. Mor com tothom, com algú qualsevol. La seva ànima se salva pels horricreus, però això és tot.

Gràcies de nou pels apunts. Com ja he comentat altres vegades el corrector de la feina està activat automàticament en castellà i de vegades canvia coses i no ho veig. Rubís... ¬¬ I això de "reportar" tenia assumidíssim que era correcte, un anglicisme acceptat. De fet és una paraula que fem servir molt a la feina, tant oralment com escrita, en català i en castellà i endocuments oficials i tot. Ostres! Aleshores "informar d'alguna cosa" és l'única opció? val, doncs, apuntat!




AvatarAntares_Black 374 comentaris15/09/2015 a les 16:47:26
#26137Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Quan deia ocupar-se d'en James i de la Lily, no volia dir que literalment tragués els cosso d'allí. Potser no se m'ha entès. Ja m'imagino que els cossos els van treure el aurors. I això de la moto... Ja comptava que li deixés en Sírius directament. Però no havia comptat en aquest “ja no la necessitarà més”.

Sobre el verb reportar: Sí que és un anglicisme acceptat. Però té un ús una mica diferent. A més, és molt molt formal. Només s'utilitza (o “només s'hauria d'utilitzar”, perquè dius que ho feu servir a la feina ─sí, jo també ho he sentit) en textos acadèmics (els papers, les publicacions de dades, que es diu que són reportades). Crec que el context d'una narració (tant si es tracta d'una fanfictions com d'un llibre...) no és adequat. Ho he dit per això. El manlleu de la paraula sí que és correcte i està acceptat; només que té un altre ús :) En aquest cas, és millor informar de.

Antares




Avatarginny loovegod 314 comentaris30/09/2015 a les 20:56:26
#26195Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Heyaaaaa!

Estic escrivint tots aquests comentaris de cop i se m’estan acabant les maneres de saludar xD Al següent comentari que et faci t’hauré de saludar en alemany, que ho sàpigues hahaha

Anem al capítol, que em queda poquet per aterrar!

1.Em sembla molt fort com actua el Griphook després de que els hi robin el cofre. Recordes que al capítol anterior he dit que em queia bé? Doncs encara m’hi cau, però no puc evitar fer una mica de facepalm amb la seva actitud xd Sort que el Dirk no s’acovarda i solucionen el problema!

2. Siiiiiiiriuuuuuus! *-* siriussiriussiriusiiiiiiin! (vale ja callo xd) però és que el sirius és massa guay. Suposo que a tu no et necessito convèncer d’això xd

Trobo massa guay la seva actitud, tot el que diu, tot el que fa, i sobretot que li hagués trencat el nas al Voldemort XD fa poc vaig llegir una teoria que deia que havia sigut l’Snape, però definitivament va ser el Sirius. Ho trobo massa bo!

I tot i que ara no se n’hagin adonat (jo tampoc no hi vaig caure fins que no ho vas dir tu), la pista que els hi dóna és molt bona, sense ella no haguessin sortit mai d’aquest lio!

Aaaanyways, ho deixo ja que aterrem! Quan t’escrigui el pròxim comentari ja estaré al bus cap a Freiburg! Yaaaaaaay ^^

Sigues feliiiiiç!

Erin