Raiders of the Lost Ark - Gone with the Wind
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 20/08/2015 a les 19:43:40
Última modificació 20/08/2015 a les 19:43:40
Tots els capítols de Raiders of the Lost Ark
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Gone with the Wind

Mentre el Griphook i jo tornem a creuar les aigües en la barqueta que ens porta des d’Azkaban fins a terra ferma, repasso mentalment la conversa que he tingut amb el Black. El criminal més perillós del país, diuen. M’ha causat una forta sensació, però també m’ha deixat ben descol·locat. Un no esperaria que una persona que acaba de trair els seus amics i que ha fet volar un carrer ple de gent pels aires, de cop i volta tingui una moral incorruptible i prefereixi podrir-se a Azkaban que ajudar-nos, encara que no sàpiga de quin bàndol estem. No és el típic perfil de criminal que m’esperava.

La teva gran idea no ha servit per a res, Cresswell —remuga el Griphook, que tot i que el sol ja és alt al cel s’ha embolcallat amb una manta des que hem sortit d’Azkaban, per recuperar l’escalfor—. Hem hagut de venir aquí per a res. Ja ho sabia, jo...

Però a mi em balla el cap. Repasso la conversa que acabem de tenir, perquè tinc la sensació que m’he perdut algun detall, alguna cosa important, que intenta obrir-se pas a cops en la meva ment.

I com que el teu pla no ha funcionat, ara seguirem el meu —va dient el Griphook—. Direm que ho hem tret tot de la cambra i que no ha passat res, i el que sigui que facin els Cavallers de la Mort amb el cofre és cosa seva, em sents? Ni se t’acudeixi alertar ningú! A més a més, avui un no sap de quin costat està ningú. Pf! Alertar els aurors? Qui et diu que el Departament d’Aurors no és ple d’infiltrats del bàndol de l’Innomenable? No, portarem el que tenim al Departament de Misteris i no obrirem la bo...

Espera, com has dit? —el tallo.

La idea que intentava obrir-se pas dins la meva ment ara està cridant desesperada i fent-me senyals lluminoses.

El què? —fa el Griphook—. Que anirem al Departament de Misteris?

—assenteixo—. I abans d’això! Què has dit?

Que... que ara mateix no ens podem refiar de ningú de la Conselleria, ni tan sols del Departament d’Aurors...

I aleshores un focus il·lumina la idea, que balla d’alegria ara que veu que la veig clarament. M’alço a la barca, emportant-me les mans al cap. Com és que no me n’he adonat de seguida?

Què fas, Cresswell? Què passa?

Recordes el que ha dit el Black fa un moment? —li pregunto, excitat—. Que no tenia manera de saber per qui treballàvem, si pel Conseller o pel Dumbledore, o per l’Innomenable?

Sí... —fa el gòblin, insegur.

I després ha dit que no sabia on ho duríem, si aconseguíssim el cofre, si a Gringotts o a l’Orde del Fènix, o al Departament de Misteris...!

I què? —pregunta ell, que no entén per on vaig.

Que en cap moment no li hem dit que ho havíem de dur al Departament de Misteris! He parlat de Gringotts, de la Conselleria... com se li ha acudit, parlar del Departament de Misteris, si en cap moment no ha sortit a la conversa?

El Griphook es queda rumiant el que acabo de dir, mirant les ones, que ja ens porten a terra.

De fet —diu lentament uns instants després—, és ben curiós que els lladres ens estiguessin esperant a fora de la cambra just en el moment en què l’estàvem buidant... Quanta gent sabia que la buidaríem?

Només el Conseller, el senyor Mockrigde... i la gent del Departament de Misteris, que eren els qui ho estaven esperant.

El Griphook i jo ens quedem mirant, amb els ulls com plats. En aquell moment arribem a terra i tots dos saltem de la barca a la platja. Sense perdre un moment, em trec de la butxaca un tros de mirall i crido la meva amiga Elaine.

—Hola, Dirk! —em saluda alegrement. Es veu que al seu departament deuen portar una bona estona de farra—. Com ha anat l’entrevista?

—Elaine, necessito que m’escoltis, és molt important —li dic, amb les mans tremolant—. Saps qui són els indiscibles que treballen al Departament de Misteris? No són gaires, oi?

—Doncs... no, diria que són sis o set—diu des de l’altra banda—. Però no sé com es diuen. Si vols, li ho pregunto a l’Arthur Weasley; fa molt que treballa a la Conselleria i coneix tothom... dóna’m un minut.

El Griphook i jo ens quedem esperant impacients.

Però no té sentit... —diu el Griphook—. Si ja ho anàvem a portar tot igualment al Departament de Misteris, per què prendre’ns el cofre?

Perquè si no el registren entre els objectes que reben, ningú no pot demostrar que el tenen —responc, convençut—. I si a dins el cofre hi ha el que em penso que hi ha... potser poden fer tornar l’Innominable sense qui ningú no sospiti que han estat ells.

—Ei, Dirk —m’interromp la veu de l’Elaine—. Els tinc, mira, són un tal Rabastan Lestrange, Antonin Dolohov, Alectus Carrow, Amicus Carrow...

Oh merda! —salta el Griphook—. Són ells.

Ells? —demano jo, tot i que em temo la resposta.

Això no pot sortir d’aquí...

Ja ho sé, cony! —li crido perdent els nervis— Qui són “ells”, qui són aquesta gent?

El Griphook se’m queda mirant.

La gent que constava al testament de L’Innomenable.

 

*   *   *

Aparetem a la Conselleria poc després. Li he demanat abans a l’Elaine que avisés els aurors perquè anessin al Departament de Misteris, però es veu que la majoria estan en missions de busca i captura, avui.

Algú els ha de parar els peus, i jo sóc l’únic que està al corrent de la situació. I el Griphook, és clar.

Cresswell, ens mataran a tots dos! —va cridant en goblinès, mentre em persegueix per aturar-me.

Malauradament per a ell, jo tinc les cames més llargues. Per una vegada a la vida, no estic pensant, només em deixo portar per l’adrenalina i el pànic que em provoca tornar a la situació d’abans. Si l’Innomenable torna, pesarà sobre meu, i la sang que vessi serà a les meves mans. Això em recorda el que ha dit el Black fa una estona... En una cosa tenia raó, i és que ho hauríem hagut de destruir tot. No pensava que jo precisament diria mai alguna cosa així, però... tanta ànsia per investigar els objectes nigromàntics de l’Innomenable, tanta cerca de coneixement... i al final ens farà més mal que bé.

Passo rabent pel vestíbul i em dirigeixo als ascensors, però sé que són lents, i veig que hi ha molta cua de gent que xerra i festeja alegrement. No em puc creure que aquesta gent estigui tan tranquil·la, sense saber que uns pisos per sota hi ha un grup de Cavallers de la Mort fent màgia negra... M’oblido dels ascensors i tiro per un passadís on sé que hi ha les escales, que no fa servir ningú. Baixo els esglaons ràpidament, de tres en tres, mentre vaig sentint com el Griphook em persegueix. Està cagat de por, però sé que em seguirà, perquè conec els gòblins. La seva posició social i la seva feina són més importants i tot que la seva vida. I no pot deixar que es descobreixi el que ha passat i que ell no ha fet res per impedir-ho.

Cresswell! —crida pel forat de l’escala ben bé dos pisos per amunt—. Ens estàs fotent a tots dos! Un no es fica amb els indiscibles, i molt menys amb aquests indiscibles en particular!

Tinc un pla!—responc—: Improvitzar! Fer-los perdre temps fins que arribin els aurors!

Tens autoritat, sobre aquesta gent?

Cap ni una —responc, i em sembla que el cor em sortirà per la gola de tant de córrer.

Però si t’han enviat a tu com a representant a Gringotts deus tenir alguna mena de càrrec...

En realitat —dic, sabent que he estat prenent el pèl lleugerament a tothom—, sóc traductor del departament.

QUÈ? —sento que brama el Griphook des de molt més amunt, que sembla que ha parat de córrer de l’ensurt—. ESTIC ANANT A ENFRONTAR-ME AMB UN GRUP DE NIGROMANTS ACOMPANYAT D’UN PUTO BECARI?

No sóc becari; cobro un sou fix i tal... —dic, intentant salvar la situació, perquè tot i que corro més, els gòblins no són famosos per ser pacífics quan s’enfaden, i el Griphook em sembla ben capaç de muntar una revolució tot solet.

Arribo a la novena planta de la Conselleria, i corro pel passadís desert de rajoles negres, fins on hi ha la porta del Departament de Misteris, acompanyat dels gràfics insults que va cridant el Griphook, que sembla ben renovat de forces i ja m’està atrapant, segurament amb la intenció d’escanyar-me.

Però arribo a la porta, l’obro, i el Griphook i jo passem a una sala circular, en la que hi ha dotze portes. Per un moment, em sembla que et terra és ple d’aigua, perquè els nostres reflexes es veuen perfectament, però de seguida m’adono que el terra simplement està tan polit que pràcticament sembla un mirall. L’efecte també fa que el Griphook deixi de cridar i aprofito per posar-me mans a l’obra.

Què fas?

Esbrinar on són —li dic, mentre vaig encastant l’orella a cadascuna de les portes.

Per què no obres i mires?

Perquè vaig llegir com funciona aquest lloc. Cada vegada que tanques una porta, la sala gira i les portes canvien de lloc... Aquí —dic de seguida, perquè darrere la cinquena porta que he provat se senten veus, una mena de càntics, i obro la porta mirant cap el Griphook—. Au, anem. No pateixis que segur que els aurors arriben de seguiiiiiiiiii!

No puc acabar la frase, perquè caic al buit, juntament amb el Griphook. Amb prou feines em dóna temps de treure la vareta.

—Aresto Momentum! —crido i frenem abans de quedar estesos a terra.

Quan ens aixequem, ens veiem rodejats per un grup de persones emmascarades i encaputxades, que estan col·locades en un cercle al voltant del que sembla un arc gegantí que conté una fina tela que voleia per art de màgia, ja que no hi ha gens de vent. I allà, al pedestal on hi ha l’arc, hi veig el cofre, obert, tot i que no puc veure el que hi ha a dins. Estaven fent alguna mena d’encanteri...

I tinc molt clar que, si en aquests dos segons que han passat no ens han matat, és només per la sorpresa que s’han endut. Però sé que no durarà, així que agafo la vareta sense dubtar.

—Animo linqui!

L’encanteri toca un dels encaputxats, que cau a terra, i aprofito per arreplegar el Griphook per un braç i amagar-nos tots dos darrere d’uns arcs més petits que hi ha al perímetre de la sala. Ens plouen encanteris a tort i a dret, que fan esclatar les pedres que ens protegeixen. El Griphook es posa a cridar insults de nou, però no en faig cas. Amb uns quants complicats moviments de vareta, ens faig uns encanteris mimetitzadors i ja som invisibles.

Amaga’t i no facis soroll —li dic al Griphook, i surto de l’amagatall, esquivant ràfegues d’encanteris.

Els Cavaller de la Mort, que noten que alguna cosa ha passat, paren el seu atac i es dirigeixen cap al lloc on érem abans. Sense perdre un moment, m’acosto al centre de la sala, al pedestal on hi ha el cofre. De l’arc central, a través del vel, sento que m’arriben uns xiuxiuejos estranys, subtils, com si fossin d’un altre món, però estic més pendent del cofre. Tal i com havia esperat, el que hi ha a dins és un cor humà, que encara batega. El cor de l’Innomenable, negre i ensangonat, com ell.

Quan tanco el cofre i l’agafo, torno a notar la sensació tenebrosa que he notat a Gringotts, però aquest cop no m’hi puc capficar, perquè tan bon punt ho han vist, els encaputxats se’m tiren a sobre. Encara que no em poden veure, poden veure el cofre, i tot i que puc petrificar-ne un, ells són més, i un aconsegueix agafar-me i immobilitzar-me per darrere. El cofre cau tancat a terra i es queda al meu costat.

I així és com acabes, Dirk, penso per mi mateix. Assassinat en una sala estranya, rodejat d’enemics, on el que pots considerar el teu amic més íntim és un egoista gòblin. Tot això per fer-te l’heroi.

I aleshores em venen al cap les últimes paraules del Sirius Black, el condemnat: “Que et donin pel cul”. Potser m’ha ensenyat alguna cosa, avui. Encara aguanto la vareta amb la mà dreta. Posats a morir heroicament... fem-ho bé. No podia tenir més raó.

—Que us donin pel cul.

Un moviment de vareta, fet amb determinació, amb tot l’odi que sóc capaç de reunir... i apareix el foc. No és foc normal, el que acabo de conjurar; és vomifoc, foc perenne, que destrueix tot el que troba al seu pas, fins i tot la màgia. I el primer que crema quan surt de la meva vareta és el cofre, que de cop i volta s’obre per deixar regalimar una mena de líquid negre, que curiosament sembla sang.

Per un moment, tots ens quedem parats amb l’encanteri. Llengües de foc abrasiu omplen tots els racons de la sala mica en mica. Els emmascarats em deixen anar, intentant amagar-se. Però es no pot parar el vomifoc, i no hi ha volta enrere. Avui, aquí, cremarem tots.

M’arrauleixo en un raó de la sala, on hi ha també el Griphook, i per assegurar-me que crema absolutament tot, em trec la bosseta amb la resta d’objectes de la túnica i la llanço a les flames, on es desintegra. Curiosament, a banda de foc, la sala s’omple d’aire, de vent. Sembla que sorgeix de l’arc central, com un tornado, i s’emporta cap a dins tot el que el foc abrasa. Així acaben les restes de l’Innomenable: convertides en cendres, i se’n van amb el vent.

I quan els meus pulmons són plens de fum, i sento que en qualsevol moment perdré la consciència, veig una porta que s’obre, molt, molt amunt, unes veus que criden... i tot es torna fosc.

 

*   *   *

 

Dos dies després em donen l’alta de Sant Mungo, amb les cremades més greus curades. Al final els aurors van poder arrestar els Cavallers de la Mort; bé, els que quedaven vius. El Griphook va poder tornar a Gringotts, al·legant que tot havia estat culpa meva i que s’havia vist entre l’espasa i la paret. I jo estic assegut de nou al despatx del senyor Mockridge.

—Una llàstima que no hagi complert la seva part del tracte—em comenta—, i que decidís destruir el que jo vaig demanar-li expressament que fes arribar en perfecte estat.

—Sí —assenteixo jo—. Però era el que s’havia de fer. Fa dos dies em va dir vostè que si volia la plaça de Supervisor, li havia d’explicar alguna experiència vital que no fos al meu currículum. Alguna cosa que el deixés impressionat. Molt bé —afegeixo amb un somriure—. En les últimes 48 hores he convençut a un grup de gòblins que em deixessin treure propietats valuoses del seu banc, m’han robat, m’han colpejat, he estat Azkaban, m’he enfrontat a demèntors i a Cavallers de la Mort, he tingut una conversa amb el criminal més perillós del país, he desemmascarat a set treballadors de la Conselleria, m’he colat al Departament de Misteris, he provocat la mort de dos nigromants, he conjurat vomifoc, he estat a punt de morir cremat, i he tingut a les meves mans el cor del mateix Innomenable. I l’he perdut. Dues vegades. I doncs... creu que això demostra que sóc “una persona d’acció que pot treballar sota pressió”? Què tal, com a experiència? La troba prou... vital?


Llegit 516 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/08/2015 a les 20:00:52
#26042Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

I s'ha acabat! Espero que us hagi agradat! ^^

Espero que hagueu entès el que ha entès el que ha entès del Dirk de la conversa amb el Sirius. Inconscientment, el Sirius dóna exemples de llocs on podrien portar el cofre depenent de les intencions del Dirk i del Griphook: podrien estar amb els bons, i dur-lo a l'Orde, o amb els dolents, i dur-lo al Departament de Misteris. Tot i que no ho diu, inconscientment se li escapa això del Departament de Misteris com a exemple. Crec que l'Orde molta gent la coneixia, pe`ro és clar, el Departament de Misteris, no. El Dirk ho interpreta com pensant que com que el Sirius és Cavaller de la Mort sap que al dpt de misteris es traginen amb coses fosques relacionades amb l'Innomenable, però en realitat és perquè ell és de l'Orde, i això d'investigar el Departament de Misteris ja ve de lluny...

Què més. Els noms que han sortit dels Cavallers de la Mort són personatges que van estar a Azkaban realment, i he pensat que podia ser una bona manera que els pillessin. Treballadors infiltrats a la Conselleria, que treballen en un departament on tot és Alt Secret i ningú no fa preguntes. Queda prou versemblant oi?

Espero que us hagi semblat prou bé com he fet el Griphook, crec que als llibres de Harry Potter queda prou clar que, tot i que no és malvat i que no està a favor de l'Innominable, és un egoista que només mira per ell. 

Aquest capítol és un Mix de les cin pel·lícules que faig sortir juntes:

- Gone with the Wind ("Lo que el viento se llevó") per com acaben els objectes del Voldemort, inclòs el seu cor.

- The Godfather: perquè fa referència a la impressió que ha fet el Sirius en el personatge del Dirk, que sembla que li ha encomanat una mica de valentia, adrenalina i moral.

- Dead Man's Chest: De nou torna a sortir el cofre.

- 21: Per la conversa que es reprèn a a l'últim tros: al final el Dirk no aconsegueix el lloc de Supervisor seguint el pla que tenia al principi, sinó que ha viscut una aventura que l'ha transformat i ara sí que és allò que busca el senyor Mockridge: algú brillant.

- Raiders of the Lost Ark: Suposo que tothom haurà vist aquesta pel·li, però per si de cas ho poso en lletra negra, si ho voleu llegir, seleccioneu el text amb el cursor:

L'escena del foc que ho crema tot s'assembla una mica a la de la pel·li, quan troben l'arca finalment i destrueix el nazis, que a més a més, ve a ser també un cofre, tot i que més gran. 

I res, espero que us hagi agradat molt la meva fanfic. Sé que ho tindré difícil, perquè tinc unes rivals MOLT dures amb qui competir, però jo estic satisfeta amb el resultat i suposo que és el que compta. Si hi ha alguna cosa que no s'hagi entès bé o que em vulgueu preguntar, siusplau, feu-ho, que estaré encantada! ^^




AvatarLaia Weasley 140 comentaris22/08/2015 a les 18:08:48
#26043Encara no he escrit cap fanfiction

Heey!

Et faig el comentari global aqui el final, pero et comento tots els capitols!

M'ha encantat! Per ser un fanfic curta esta molt ben elaborada i has deixat la trama tancada:)

El Dirk Creswell em sonava , pero m'ha agradat saber més d'ell! 

la trama en si m'ha agradat molt, el tema aquest del cor robat del Voldemort (molt Once Upon a time si:)) i el Creswell que el va buscar amb el Griphook, i molt brillant l'aparicio d'en Sirius crec que ha estat genial defensant que era innocent m'ha fet una mica de peneta i tot, però genial que l'hagis fet apareixer!

I en fi també m'ha agradat molt tots els noms dels capitols i com els has acabat relacionant i aquest ultim mix que has fet!

De moment la teva m'ha agradat moltisim, pero he de veure les altres!

Molta Sort!

Petons

 




Unoi Anònim26/08/2015 a les 11:14:48
#26053Encara no he escrit cap fanfiction

Uau! Boníssima! Al tercer capítol em pensava que era un horricreu. Doncs no, el seu cor! El que no entenc és com va poder arribar a una cambra de Gringotts... suposo que això no ho sabrem mai.




AvatarPotter_granger 349 comentaris27/08/2015 a les 15:17:59
#26058Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Caram! Me l'he llegida d'una tirada i realment està molt bé. Només puc dir això, ho sento. M'ha encantat, crec que no tinc manera de competir contra vosaltres. Buf, quin nivell!




Cassandra Ross Anònim29/08/2015 a les 17:28:50
#26064Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'ha agradat molt aquesta fanfiction. Volia fer-te un comentari a cada capítol tant detallat com vaig fer al primer capítol però m'ha enganxat la història i no he pogut acabar de llegir fins que l'he acabada. És una trama molt interessant que podria haver passat en el món mag però que no hagi sortit a la llum. Et felicito per haver desenvolupat una història llarga —hi tens la mà trencada— en una activitat com un concurs, que admetem-ho que jo ho vaig fer ratllant el mínim.

La conversa amb en Sírius m'ha encantat. Pobre Sírius, que ell volia defensar la seva innoscència però en Dirk canviava les interpretacions per seguir-lo inculpant dels fets. És, però, la reacció lògica que hauria de fer qualsevol sense saber els fets. Tot i així, jo hagués sospitat si m'adono que en Black és un individu amb la moral incorruptible a qui s'acusa de traïció. Però ja sabem que el pobre Dirk tenia altres motius pels quals preocupar-se.

La relació entre en Dirk i en Griphook és molt interessant. Al principi, que es parlen de vostè. Després, de tu. I els seus punts de vista que a vegades queden enfrontats. M'encanta com has mantigut la personalitat de cadascú. El Griphook perdent els papers era boníssim: tant a la cambra de Gringotts com a la Conselleria d'Afers Màgics. Ell, fent el que vol un puto becari xD I l'altre, bé, jo cobro un sou fix i tal. El que també m'ha fet molta gràcia és el Dirk simulant tota l'estona ser algú que sabia què estava fent (els papers blancs amb el Sírius, per exemple) i que tenia molta més autoritat de la que en realitat tenia.

La única cosa que no m'ha agradat massa de la fanfiction és el tema de tants Cavallers de la Mort junts al Departament de Misteris. (Per cert, es diuen inefables!) Diria que hi havia el Rookwood, que aquest sí que ho era (em sembla que en Karkaroff el delata), però la resta... I justament aquests, m'ha semblat massa que no sabies qui posar. Segurament també ho has fet perquè nosaltres reconeguessim qui eren de seguida. Ara, la sorpresa aquesta que en realitat els infiltrats eren allà, i que el pobre Dirk portava l'ovella a la boca del llop, per dir-ho d'alguna manera, m'ha semblat molt original. Els rituals satànics (xD) que estaven muntant a la Sala de la Mort, una idea genial. Una bona elecció, amb el Vel.

Felicitats per escriure aquesta història! M'ha encantat :D L'aniré rellegint de tant en tant

Molta sort,

Cassie.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/09/2015 a les 15:42:26
#26076Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Okay, sé que vinc tard, pero aquí estic! Comencem!

Laia Weasley: M'alegro que t'hagi agradat! Jo d'en Dirk no ens sabia res i primer vaig pensar que no podia fer una fanfic d'algú que coneixia tan poc, però vaja, li vaig crear el personatge i mica en mica vaig fer la trama. Veig que a tothom li agradat que sortís el Sirius, també! No en podia perdre l'oportunitat! 

Espero que les altres ffics també t'agradin, de moment les que he llegit estan molt bé! Gràcies per comentar!

-------------

Unoi: Gràcies ^^. D'això que em preguntes del cor, va ser ell mateix qui se'l va treure (representa que fa temps, quan es va convertir en nigromant) per mantenir-lo segur. La idea és que vivia sense cor, i per això no podia estimar. EL va tancar a la seva cambra de gringotts i el va deixar en herència als seus síbdits, perquè si mai moria el poguessin reviure amb el cor. Però vaja, no comptava amb el Dirk! XD Merci pel comentari!

--------------

Potter_granger: M'alegro que t'hagi agradat, però espero que això no et tiri enrere ni et desanimi! De fet, quan vaig llegir la de la Cass, que va ser qui va penjar primer, em vaig quedar "OH, MERDA", perquè estava tan ben redactada...! Jo no sé redactar com ella, però em vaig adonar que tenia molta llibretat de moviments, i en canvi, em podia currar una trama complexa. Segur que la teva també estarà molt bé! Tinc ganes de llegir-la!

-------------

Cassandra Ross: Ohhh, doncs tot i que m'hagués agrada veure comentaris al detall de cada capítol, m'ha fet il·lusió que no volguessis parar per seguir llegint! ^^ 

M'encanta que el Srius hagi tingut tan bona rebuda. Em pensava que la gent em criticaria per haver-lo fet aparèixer quan en teoria "no tocava", però anave bé per a la trama. El Dirk no sospita que sigui innocent, perquè no nmés és el tema dels Potter (que pel seu comportament, un hauria sospitat) sinó perquè també ha fet volar pels aires un carrer ple de gent que ara és morts, ho ha fet a plena llum del dia, i tothom ho ha vist (o això es pensa la gent). I a més a més, evidentment, el Dirk ja en té prou amb els seus problemes XD.

Pel que fa al Griphook... la veritat és que m'ha costat força de fer, tot i que dels dos personatges era qui més coneixíem. Primer vaig pensar que es podrien fer amics, però tenint en compte la situació... crec que caldrien moltes més aventures com perquè aquests dos poguessin aprendre a pareciar-se. Potser durant el temps que van estar fugint durant la segona guerra màgica es van acabar de fer amics de debò. Però sí que han passat prou coses com per parlar-se de tu, crec!

Eis, d'on has tret el nom "inefables" del Departament de Misteris? No es diuen "indiscibles"? Jo ho tenia entès així! Sé que pot sonar raro això que tots treballessin allà... però a veure, no eren tots, però sí que els que hi treballaven eren Cavallers de la Mort. És un bon lloc on estar situat, a dins de la Conselleria, on ningú no sap què fan i a més no es els ho poden preguntar. Crec que és la cobertura perfecta... I sí, he psoat aquests cogoms perquè es reconeguessinde seguida. Amb el Rockwood no hi he caigut, mira! També m'ha semblat guai que per ressucitar algú triessin la Cambra de la Mort, té sentit, oi? i com que és una sala on no hi ha res a banda de l'arc, es podria explicar que és perquè hi va haver un incendi de vomifoc! 

Gràcies pel comentari, i felicitats a tu també, que la teva mola moltíssim!




AvatarAntares_Black 374 comentaris03/09/2015 a les 00:13:46
#26088Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Quan he llegit el títol, gairebé em desinflo! He tingut la sensació que seria més llarg que un dia sense pa!!! hahaha Però no!! És genial! No m'ha resultat llarg en absolut!

Apa! Tots els del Departament de Misteris són Cavallers de la Mort! Només faltava això!

Molt emocionant, ja ho crec! L'última frase m'ha encantat: «què tal, com a experiència? La troba prou... vital?». Sublim.

 

«senyals lluminoses», has de posar «senyals lluminosos». Senyal és masculí.

improvisar, no “improvitzar”.

reflexos, no “reflexes”.

envoltats, no “rodejats” .

«I aleshores em venen al cap les últimes paraules», ha de ser vénen. De venir, no de vendre.

«he desemmascarat a set treballadors». Aquesta a! «he desemmascarat set treballadors» (i n'hi ha més, d'aquestes)

 

I bé, espero que almenys el vent no s'endugui aquesta fic! ;)

Antares




AvatarAntares_Black 374 comentaris03/09/2015 a les 00:14:25
#26089Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Te'n faig un comentari global:

De bo de bo, que m'ha agradat molt la fic! Me l'he llegida també d'una tirada! És emocionant. Tot això de les pertinences de Voldemort, el cofre, la conversa amb en Sírius, la trama que gira al voltant del voler d'en Cresswell d'aconseguir aquesta feina... Molt ben pensat.

M'ha agradat especialment que es noti la repressió que encara córrer. Sí, ha mort el senyor del mal, però tot plegat encara és molt recent. La gent té por. Uns es posen a celebrar-ho eixelebradament... però molts també tenen por. En temps així, no sé sap en qui confiar. Sempre es té el pensament que es podria recaure en la guerra. Cal recuperar-se de la commoció. Els seguidors del que hi havia al capdavant del poder es pregunten si s'han de retractar per aconseguir condemnes més lleus i a veure si poden aconseguir indulgència per part de la gent, o si es volen mantenir inamoviblement fidels al l'ideal que defensaven i lleials al cantó pel qual batallaven. Aquests primers són els que creien en l'ideal, però (ara que el seu senyor ha estat derrotat i no hi és) han deixat de sentir-se forts; o són els que respiren tranquils perquè realment es trobaven en carrerons sense sortida sota les ordres d'un terrible superior... D'altres, com la Bellatrix (i els del Departament de Misteris que has esmentat), no es retractaran. Continuen amb la idea esperançadora que el seu senyor tornarà i que han de fer el possible perquè torni. Per altra banda, els que no n'eren seguidors i hi estaven en contra han de restablir el que tenien i, sense deixar la prudència, mirar de tornar a fer vida normal. Són temps difícils.

També m'ha agradat que citessis la famosa matança en aquell carrer muggle. I que parlessis d'en James i la Lily (no només de la seva mort, crec que ningú no se n'escapa, d'haver de parlar-ne) al Cau de Gòldric. La conversa amb en Sírius ha estat prou reveladora. Que poc que porta a la presó d'Azkaban... i mireu com està...

Vaja, que et felicito per la trama i pels quatre capítols. Bona feina. Ara bé... Potser valdria més que repassessis més els capítols que penges... No només els d'aquesta fic. Ho dic en general. Vull pensar que escrius millor (referint-me que tens un millor domini de la llengua) del que de vegades demostres. Trobo que tens molt bones idees i que ets ben capaç de desenvolupar unes bones trames amb poderosos arguments (sempre ho demostres), però que potser hauries de parar més atenció a d'altres coses que, pel que he notat, et costen més. A banda que hi ha descuits força visibles (seqüencies que es repeteixen, paraules que no hi són...) que et passen per alt.

I bé, aquesta és la meva crítica.

Ah! I dius: «Sé que ho tindré difícil, perquè tinc unes rivals MOLT dures amb qui competir». L'Unoi també és un rival ;) que no l'inclous aquí, o què? És clar que ell ha hagut d'escriure sobre l'Snape... a veure com la paeixes, la seva! ;)

 

Felicitats per la fic! Sí, ets una bona rival! I, a més, aquí tothom et té amb molta estima.

Antares

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/09/2015 a les 22:19:52
#26119Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

El capítol aquest no és tan llarg com la pel·lícula, no! Ja m'hagués agradat, haver pogut tenir més espai per recrear-me més en a batalla a la Sala de la Mort, però crec que en nota una mica que cap al final ja anava economitzant paraules per no haver d'esborrar gaire cosa de la trama...!

L'última frase ens retorna al primer capítol, i a la pel·lícula 21, que també acaba en una escena semblant, com la del principi, com ja he explicat al comentari.

I pel que fa al comentari global...

M'alegro que t'hagi agradat la trama. Crec que és prou misteriosa i emocionant, com m'agraden a mi. Crec que és del meu estil. També m'alegro tot el que explico de la repressió i de la por que encara corre pel carrer, perquè diuen que l'Innominable s'ha mort, però... ostres i si no? I si torna? En qui confio? En qui no? Perquè tots els seus aliats encara són al carrer! M'ha agradat molt posar l'ambient de la Conselleria i l'estrès que hi ha en aquests moments. De fet a les meves fanfics del magatotis la faig sortir molt, la conselleria, també, especialment el Departament d'Aurors, i especialment en Temps d'Histèria Col·lectiva. 

I tens tota la raó pel que fa  a la meva desastrosa costum de no repassar gaire bé el que escric. Sí que ho rellegeixo, però normalment ho faig just després d'haver-ho escrit, quan ja em surt fum del cap i crec que no estic gaire pendent de les coses. A més a més, ho tinc tot tant recent, tinc les frases tant en ment que pot ser que llegeixi una frase i no vegi que hi falti una paraula, perquè en la meva ment hi és. Potser el que hauria de fer seria no envalentornar-me, aguantar-me les ganes de penjar, i deixar refredar els escrits uns dies, i després rellegir-los, quan ja no em sàpiga el text de memòria i el meu cervell no faci invisibles les paraules que sobren, ni ompli sol les llacunes que hi ha. 

Hi ha moltes altres coses que segur que veuria... complements directes començats per "a", (que ja em diràs tu, sé això des de la maleïda primària!) accents diacrítics, castellanismes... hi ha moltes errades, és veritat, em sap greu haver-ho penjat d'aquesta manera... però puc dir que és 100 % del meu estil: tal com raja, ple de faltes de picatge i sense repassar (i si estigués fet a mà, a sobre tindria mala lletra). És un estil de merda, però un estil dins del que hi cap... U.U No, ara de veritat, he de començar a repassar els meus escrits profundament, no puc anar pel món escrivint així.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/09/2015 a les 22:22:42
#26120Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ah! I tens raó que he posat "unes rivals" com si fossim tot noies! Estic acostumada que abans ho érem i suposo que deu ser el costum. Però l'Unoi és un rival digníssim! Disculpa per haver-te omès!




AvatarAntares_Black 374 comentaris15/09/2015 a les 16:48:58
#26138Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Un últim incís (la resta de capítols, com ja deus haver vist, ja t'hi he contestat coses).

Jo sóc conscient que de vegades sóc un xic massa dura amb les correccions. Al principi sóc més prudent i no les exposo als comentaris públics (o en poso una o dues...), però com que veig que t'ho prens bé i crec que no et molesta que ho deixi per aquí a la vista (si no és així, digues-m'ho i pararé)...

També sé que jo fallo precisament en els punts que tu domines més (com et deia, en la trama i en l'acció; que en les meves històries acostumen a mancar o solen ser fluixes). En aquest sentit, em proposo imitar-vos. Els reptes, la fic comunitària i els vostres comentaris ajuden molt. És a dir que tens permís per desfogar-te en els comentaris que em facis, que jo tampoc no tinc pa a l'orella! ;)

Antares




Avatarginny loovegod 314 comentaris30/09/2015 a les 20:56:56
#26196Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Guten taaag! ^^

Doncs resulta que a això que t’escric estic ja a casa :( Jo no volia tornaaar! però bueeeno, la veritat és que la ciutat m’ha agradat moltíssim... amb sort podré venir a treballar l’any que ve. Tinc unes ganes! *-*

Però bueno, que hem de parlar del capítol! ^^ Em fa pena que s’acabi ja, trobo que es podria allargar més! Malauradament hi havia el límit de paraules. Tot i així m’encantaria un spin-off amb el Dirk i l’Elaine <3

Aiiis en quin lio s’han ficat! Realment aquesta gent del departament de misteris és molt molt xunga. M’encanta la frase del Griphook de !”Estic anant a enfrontar-me a un grup de nigromants acompanyat d’un puto becari?” xdd em vaig partir de riure quan ho vaig llegir!

La batalla brutal, tot passa rapidíssim però la veritat és que trobo que la cosa queda molt ben resolta. M’agrada que surti vomifoc, com al setè llibre. A veure com se’n surt d’aquesta, el cor del voldie! Xd

M’encanta que la història s’acabi igual que comença, només que aquest cop el Dirk té mooltes coses a explicar. Igual que a la peli!

Doncs això, que m’ha agradat moltíssim la història que has presentat. Està clara, ben estructurada i els personatges són la mar d’interessants. Felicitats per haver quedat segona!

Marxo ja! Sigues feliiiiiiç!

Erin




hermione_phoenix 42 comentaris29/02/2016 a les 13:20:16
#26711Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

A veure:

es impressionant!!!! M'encanta com inconscientment li ha donat les pistes, i els noms i tot!!

 

heartHERMIONE PHOENIXheart