Unoi,

Ha sigut molt maco i entretingut. Encara que en Severus Snape no és dels meus preferits (més aviat és dels que més odio), en aquest text m'ha agradat com el representaves i com expressaves les seves emocions i sentiments cap a la Lily.

Pensar que algú ja pot odiar a un bebè em fa posar els pèls de punta, però és la veritat.

Ens llegim!!!

Hola, Unoi!

M’acabo de llegir la fanfic i em sembla prou treballada. Està molt ben escrita. M’agrada molt el principi, com descrius l’alegria que hi ha al món dels bruixots i això que estan tan desperocupats que no tan sols no fan cas a la Llei de Secretisme i a la Conselleria no fan res per aturar-ho! XD

També m’ha agradat molt l’escena a la Vall de Godric! Jo també l’he explicat una miqueta a la meva FF (des d’un altre punt de vusta, i explicada per un personatge secundari, no pas viscuda en primera persona, és clar!). De fet, el que arriba en moto és el Sirius, oi? Que és el que explico jo.

M’esperava més odi cap al James, la veritat, no pas pena quan veu el seu cadàver. Ja sé que no es pot saber, però jo crec que veure el seu cadàver... com que el va alegrar una mica. Però bé, és d'aquelles coses que no sabrem mai ^^

Veig que has fet que la mort de la Lily l’afectés d’una manera força depressiva. Està bé, eh? Tot i que la veritat jo me l’imagino més furibund i desesperat, trencant coses i fent-se mal, però això ja cadascú s’ho imagina a la seva manera. I podria ser que ho portés de manera més reprimida i trista que no pas efusiva. Sí, està bé, m’agrada, però he de dir que esperava més desesperació i patiment.

Evidentment, el Dumbledore em sembla molt injust amb ell, que faci la vista tan grossa només perquè li va donar un “xivatasso” per interès propi, quan en realitat aquest senyor hauria de ser a presó.  I a sobre agafa l’assassí torturador i el fica a l’escola a treballar amb nens... De veritat Albus, de vegades és per pegar-te, xato. XD Bé, què t’he de dir, crec que tu mateix opines així, perquè fins i tot has fet que l’Snape compartís el meu punt de vista.

Has estat força bo amb ell, però és clar, és que explicaves la història des del seu punt de vista, no es pot odiar a ell mateix, algú així, de manera que crec que dins de tot has estat prou crític amb el teu prota.

L’únic que no comparteixo és això que dius que “Alguns cavallers de la mort es van exiliar, altres van acabar a presó, altres van mentir... però el més malparat va ser l’Snape”. Què va! El tio se’n va sortir de rosetes! Mitja vida fent mal i assassinant, i i en comptes de jutjar-lo, van i li donen feina. Hala, de puta mare! Hahahaha, entenc que ho deies per la Lily és clar, a nivell emocional, però a nivell professional el tio té una flor al cul.

I bé, fins aquí que crec que m'he allargat molt. Està molt bé. I que una fanfic de l'Snape m'agradi A MI és dir molt! ^^

Ep, que en cap moment dic que l'Snape sigui el més malparat! La frase diu que es va canviar de bandol definitivament, no que en va sortir malparat. Com dius, Agatha, que t'agradi és una gran cosa ;) I la pena per en James... bé, ja sé que potser alegria seria el més adequat. Però quan es mor la persona que més estimes (potser l'única) dubto que estiguis gaire per alegries.

Ostres!

Cada cop estic més desesperada! Com competiré, jo? M'has deixat... M'has deixat a punt de plorar. L'Snape ja és un personatge que m'agrada (es veu a l'avatar, no?), però com l'has pintat és... És que... M'ha fet tanta pena per ell!

Buah, és fantàstica, la teva ff. Molt ben treballada i... buah, m'ha encantat.

Potter_granger

Sí, precisament el que em sorprèn de tu és que et diguis potter granger i tinguis un avatar de l'snape XD M'alegro molt que t'hagi agradat!

Hola!

Aquesta història m'ha agradat, i mira que a mi realment no és que m'interessi molt l'Snape, però te n'has en sortit prou bé. La narració, sobretot als primers paràgrafs, m'agrada molt :D Trobo interessant que, havent sigut assassinada la noia que estimava, decideixi viure la seva nova vida per ella ^^ Reflecteix una mica l'amor incondiconal que li va tenir.

Tot i així, lamento que havent tingut un sol personatge i tant llibertat, li falti una mica d'aprofundiment, sobretot en el tema sentimental.

Fins una altra!

Cassie.

Hola!!

Unoi! Trobo que t'ha quedat curta. No vull dir que faltin paraules. Em refereixo que hauria esperat que el seguís un altre capítol a continuació... Pots deixar-te anar més! ;)

Em sap greu si veus que el meu comentari no comença portant el positivisme que porten els altres que t'han fet. No t'estic comentant ni de mala gana i en mala intenció, que consti. Només és que a mi l'Snape m'agrada molt. No és que estigui d'acord amb el que va fer (de fet, aquí coincideixo amb l'Agatha ―tot i que, com ella bé corroborarà, sempre ens tirem els plats pel cap defensant i atacant, cadascuna al seu cantó, aferrissadament el personatge― quan diu que en Dumbledore no ha estat just. Sí que hauria d'haver anat a Azkaban. Però ja sabem com n'és de manipulador, en Dumbledore. Li convenia tenir-lo. Com molt bé dius, «no em puc permetre el luxe de perdre't»), però és que he trobat que narres la història des d'un punt de vista fred. Es nota que tens la sensació que el deixes “massa bé i tot”. Que és un personatge que no t'agrada gaire?

Tampoc no m'ha desagradat, la fic! És clar que no! De fet, està prou ben escrita. I t'aplaudeixo enèrgicament la imatge que has triat per a la fic! M'encanta aquesta escena! Quan la vaig veure a la pel·lícula, vaig plorar molt. Era tal com m'ho imaginava des del llibre!!

Hi ha hagut una sèrie de coses que m'han sorprès en llegir-les.

«Aquell silenci només podia significar una cosa». Silenci? Silenci?! Com que silenci!? I en Harry no està plorant? Ah, sí, ja dius que sí, que plorava. Jo crec que se sentiria des del carrer i tot...

I després llegeixo: «els seus gemecs de desesperació van ressonar per tot el poble». I en canvi el plor d'en Harry no se sentia ni al pis de sota... Això m'ha desconcertat una mica.

«intuint que acabava de passar alguna cosa dolenta». Intuint? Com que intuint?! És un nen d'un any! Jo hi hauria posat «que s'adonava que acabava de passar una cosa dolenta». De fet, una cosa terrible!

Crec que l'Agatha té raó. El que arriba amb la moto voladora deu ser en Sírius. Després s'hi deu trobar en Hagrid, a qui li deixa la moto. Per això no em quadrava gaire que posessis: «Algú, trepitjant molt fort, va entrar al rebedor de la casa i va proferir una exclamació amb una veu greu», perquè aquí (amb el trepig fort i la veu greu) hi veig més en Hagrid que no pas en Sírius. També coincideixo amb ella, en el fet que esperava més patiment.

Tanmateix, m'ha agradat molt com dius això: «la va abraçar, com si amb la calor del seu cos la pogués ressuscitar». Sí, això ha estat realment emotiu. M'ha agradat molt.

Crec que l'Snape no li parlaria de tu, a en Dumbledore. Ja vam entrar en un debat d'aquest amb la teva fic de l'Ombra (que, per cert, he de comentar-te).

Els errors que tens són els que precisament el corrector dels programes processadors de text no marquen. No he trobat grans errors, per això (amb una llegida més veuràs de seguida els pocs que hi ha). O sia que et guanyes els punts corresponents a l'ortografia.

Suposo que això és tot. A veure com van les votacions!

Antares

Uau! L'huracà de l'Antares passa per la meva ff XD No pateixis, que no m'ho prenc malament. Tens raó, el silenci i el plor del Harry no lliguen... és que al principi vaig posar que en Harry estava dormint, perquè em sonava com si als llibres digues que se l'havia trobat dormint. Però com que no n'estava segur (i tampoc recordava en quin llibre sortia l'escena, perquè és anterior al primer) vaig basar-me en la pel·lícula on si que recordo que està plorant. I em vaig oblidar de canviar el següent paràgraf.

Jo sempre m'havia imaginat que en Hagrid era qui anava a recollir el Harry tot i que la moto és d'en Sírius. De fet, si no ho recordo maalament, en Hagrid li diu a en Dumbledore que en Sírius li ha deixat la moto. I, més endavant, al setè llibre si no m'equivoco, quan deixen la casa del carrer Privet, en Hagrid li diu alguna semblant a "com que et vaig portar en aquesta casa, ara te'n trauré". Però potser vaig entendre-ho malament.

Sobre el que dius de que ho explico des d'una perspectiva freda, bé, primer de tot és un narrador extern que no comparteix els sentiments de l'Snape. Si l'hagués redactat en primera persona (cosa que vaig plantejar-me però vaig descartar per por de precisament cometre l'error de no transmetre prou tristesa, desesperació...) els sentiment haurien destacat més. De tota manera, en la meva opinió, crec que he transmès prou bé els seus sentiments. Finalment, hi ha coses de l'Snape que m'agraden i d'altres que no m'agraden gens. Crec que no sóc tan fan seu com tu, però tampoc l'odio. Estic segur que si el personatge t'hagués tocat a tu ens haguessis fet plorar a tots. :)

Tens raó sobre elt ractament de "tu", és una cosa que sempre em costa. En aquest cas tens tota la raó. Hauré d'estar més atent en altres escrits.

Moltes gràcies pel comentari!

Encara que el Severus no és el meu preferit, crec que has aconseguit que m'agradi per fi.

És molt maco.

Gràcies

HERMIONE PHOENIX