Cròniques de Hogwarts - 16: You're ripped at every edge but you're a masterpiece (Nina)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 29/08/2015 a les 09:00:28
Última modificació 29/08/2015 a les 09:00:28
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


16: You're ripped at every edge but you're a masterpiece (Nina)

—La Darling cada se supera a cada classe mes. Ravenclaw es mereix una cap més decent... —expressa la Cece mentre anem de camí a la sala comuna de Slytherin. Les classes per avui (i aquesta semana) ja s'han acabat.

—Ni que ho diguis. Començar el divendres amb Encanteris? És que ens volen deprimir? Almenys les dues hores següents són millors...

—Res millor que la Hook per tornar aportar la serietat que la Darling lleva. Quina pena que no li passi pel cap arreglar-se una miqueta. Que tal magimàtica, per cert?

—Oh, el professor Mist és tan inspirador. És impossible no agafar-te l'assignatura amb la mateixa passió que ell —guinyo l'ull amb un gest de complicitat. No era la primera ni seria la darrera de les alumnes (i els alumnes) en reparar com de ben plantat era el Mist. I que fos Slytherin no feia més que donar-li punts extres. Segurament, de ser Hufflepuff, ni el miraria.

—Jo a Runes he d'aguantar al Pendragon. No ho fa malament, però aquest home no sap el que vol dir serietat. Es casi com un Darling dos...

—Ja ho sé. On s'ha vist això de canviar de color de barba cada dia? És un ordinari —m'aturo un moment. Hem arribat a la Sala Comuna d'Slytherin, i abans d'entrar-hi, hem de dir la contrasenya, clar. Sense contrasenya, qualsevol Gryffindor es podria colar i fer ves tu a saber que. Imagina't que podria passar si la Black mediocre i la Connors poguessin estar ni que fos per una hora la nostra esplèndida sala comuna!—. Saps que m'adores.

Una contrasenya molt encertada, si voleu la meva opinió.

La sala comuna, a aquesta hora, sol estar tranquil·la. Però, per alguna estranya raó, avui no és així. Alguns dels nanets de primer i segons estan rondant per la sala emmurriats, mentre que tots els alumnes més grans estan amuntegats davant el taulell d'anuncis, amb expressió emocionada. El Jack, per contra, està sol, assegut a una de les butaques més apartades, llegint tranquil·lament. La Cece i jo ens atraquem a ell, esperant que sàpiga perquè hi ha tant d'enrenou.

—Ah, sí. Han penjat un nou anunci; demà hi ha la primera sortida a Hogsmeade. Ja sabeu que a tothom li emociona poder anar al poble —diu el Jack somrient.

—Oh, ja pensava que no ens deixarien sortir aquest curs del castell. Necessito comprar-me a un nou vestit magenta, que el que tinc és tant de l'any passat... —responc alleujada. No em poden tenir sense compres tres setmanes seguides, no poden!

—Magenta? Quina diferència hi ha entre el magenta i el violeta? —demana el Jack. Aix, típic dels nois, no saben res de roba i és inútil intentar instruir-los!—. A més a més, crec que si t'has de comprar un vestit, serà per que el que tens et va gros. Hauries de menjar una miqueta més... Us pareix si anem a Ducs de Mel demà?

—Mentre hi aneguem a una hora en què no hi siguin la meva 'cosina' i les seves amiguetes...

El Jack es fa el sord al sentir a la Cece. Sempre ho fa quan ens posem a criticar als traïdors o sang de fang que ronden pel castell. Bé és veritat que tampoc pareix que aprovi les bromes d'aquell trio d'immadures sense estil, però mai s'ha pujat al carro del purisme. Pot ser perquè ell tampoc és del tot pur, per Salazar sap que cada vegada som menys, els sang pura, i els mestissos, tampoc estan tan malament, sempre que reneguin de la seva part muggle.

La conversa dura uns minuts més, però la veritat és que no li poso gaire atenció. He de trobar una bona excusa per no anar a Ducs de Mel. Sempre tenen dolços tan deliciosos... però no, per molt deliciosos que siguin, tenen una burrada de calories. Me'n vaig a l'habitació sense dir-los res: se m'han llevat les ganes de parlar de cop.

 

*   *   *

 

En arribar a l'habitació, me n'he anat directa cap al baúl, os guardo uns dolços que hem va enviar la tieta fa uns dies. Me'ls he menjat tots. Per sort, no eren moltx, peró, tot i així... deuen tenir una burrada de calories. Hem sento culpable. Hem sento culpable cada vegada que em miro al mirall.

Em trobo tombada al llit, aferrada al coixí, a punt de plorar. ¿Perquè m'ha de passar a jo, això? Primer, el papa ens abandona i hem de fingir, hem de fer com si no passes res, i després... això. Vaig començar a menjar molt quan el pare ens va abandonar, i cada vegada que em mirava... sentia que la roba ja no em cabria.

Estava a punt d'anar al bany. A... bé, ja us ho podeu imaginar. Quan quasi tenia les forces necessàries per aixecar-me, apareix la beneita de la Hilary. Perfecte! Just a qui volia veure. Argh. No se n'adona que amb la seva ximpleria embruta la reputació de la nostra esplèndida casa? Pot ser jo tampoc sóc la més intel·ligent de tot Hogwarts, però em preocupo però jo almenys no he estat a punt de repetir quart. Tant de bo aquest any no estigui a punt i hagi de repetir els GNOM.

—Hola, Nina hehe —com odio aquella rialleta. Et perfora els timpans—. Que fas? Em pots ajudar amb els deures?

—Ho sento, Hilary, estimada, però ara no puc. Perquè no li demanes a l'Agatha que t'ajudi amb pocions? —aconsegueixo forces d'on no les tinc per parèixer que no he estat a punt de plorar. Però bé, la Hilary mai se n'adona de res. Alguna altra vegada ja m'ha trobat així i ha pensat que estava dormint la sesta.

—No passa res, hehe. Clar, pareix molt bona en pocions, jeje. Tot i que sempre em mira malament i no sé per què... jeje —en sèrio encara no s'ha donat compte que la Black mediocre és un desastre en pocions i odia (en realitat té enveja) al Slytherin?

La Hilary d'una vegada se'n va i es respira tranquil·litat a l'habitació. Però no per molt de temps. Just m'acabava de recol·locar la corbata quan apareix la Cece.

—Nina, estàs bé? Tens el rímel corregut...

 

*   *   *

 

M'he sincerat amb la Cece. No del tot, clar. Però sí que li he contat que el pare ens va abandonar. Primer, no estava segura de contar-ho... però era la Circe. La meva millor amiga, la persona en la qual més confio aquí, a Hogwarts. A més, ja sabia que ella sospitava alguna cosa. Sospitava que no tot anava completament bé. Feia molt de temps que el pare no apareixia en cap dels esdeveniments que solien organitzar els sang pures.

Només li he contat això, però, amb això basta. Ella s'ha cregut que és l'únic problema tinc, a part del Connors, però això, està controlat. Hi ha tants de nois de sisè i setè de bon veure a Slytherin que estic segura que com m'ho proposi, me n'oblidaré d'aquell individu.

Ens quedem bona part de la tarda a l'habitació, estudiant i criticant a alguns (bastants) dels nostres companys, també parlant de roba. Em fa l'efecte que, a mesura que les hores passen, la Cece, tot i que evita fer cap comentari, pareix més preocupada. I, en certa manera, em fa sentir reconfortada. La mare mai em fa gaire cas, i el papa... algun dia tornarà. N’estic segura.

O ho intento estar.

 

*   *   *

 

Hogsmeade està tal com ho recordava. Canvia poc, com Hogwarts, d'un any a l'altre. Hem deixat l'Ethel a Tomes and Scrolls, volia mirar els llibres com a bona Ravenclaw. En fi, si és una rareta solitària no és el meu problema. Em cau bé, però la veig massa centrada en els estudis, i crec que tampoc fa del tot bon ús del seu 'talent' per xafardejar. O per assabentar-se del que no hauria d'assabentar-se, millor dit.

La Cece i jo anem de camí a Madame Tudipié, a prendre un té. Aquell és un lloc de bon gust, no com les Tres Escombres, ple de Gryffindors i fastigosos Hufflepuff (algun es salvarà de la crema, però, com poden estar orgullosos de pertànyer a una casa que el seu animal és una pudenta mofeta? Que, que és un teixó? Bé, és igual. Els dos són animals muggles la mar de lletjos i horripilants. Fora de la meva vista, per favor!). I de Cap de Senglar no em feu parlar, per favor. Quin mal rotllo em dóna. És de veritat legal que hi hagui locals així pel món? O per al meu entorn, almenys.

I parlant de coses poc higièniques i que donen mal rotllo, ens topem amb els dos Gryffindors de sisè. Dos dels pitjors lleons que pul·lulen per Hogwarts (tot i que la palma se l'enduen el trio aquell). Tot i que les coses com són: el Connors està bastant de bon veure. El Gallagher no, aquest a més de ser sang de fang, està tronat i segur que si cerca'm al diccionari el significat de "Mal vestit" surt una foto seva. Tant costa vestir-se una miqueta bé?

—Que veig? Les dues Slytherins pijes. M'estàveu cercant a jo? Ho sento, però us haureu de posar a la cua... tot i que un té principis. Hi ha algunes noies que no tindrien el plaer de sortir amb jo ni amb mil anys... —diu el Connors, tan humil com sempre. Que és guapo, però tampoc és per a tant! A la galta té una marca de pintallavis vermell, d'una de les seves conquestes, suposo.

—Crec que millor faré veure que no has tingut el desvergonyiment de dirigir-me paraula, Connors —respon la Cece, amb cara de fastig gens dissimulada. Jo intento fer-la, però... és que el Connors pot amb mi. En el fons entenc perquè té tantes noies darrere seu. M'agrada mirar-lo de reüll mentre està jugant a Quidditch, tot i que una vegada em va llançar una Blugder.

El seu amic pareix a punt d'obrir la boca per dir alguna cosa, que suposo que el deu pensar que és intel·ligent, però, tenint la intel·ligència ximpanzé que tenen els Gryffindors, dubto molt que ho sigui, quan agafo a la Cece del braç i me l'enduc per no haver de veure més als Connors. Per què no em puc oblidar d'ell? És Gryffindor, mestís... i té massa noies. I jo, si alguna vegada començo una relació seria (que la començaré. No penso acabar sent una fresca! Als vint anys espero ja estar casada amb un home triomfador, encantador i sang pura) no podria aguantar ser la típica a la qual quan es gira, li posen les banyes. O una simple secundària. No és el meu estil.

—No l'hauries de mirar tant, al Connors. Que li veus? Té el cervell d'un mosquit, i és germà... d'aquella —Em retreu la Cece. S'ha adonat que sempre he mira't al Connors d'una altra manera.

—Però saps que ningú tria la seva família... tu no has triat ser cosina de l'Agatha —em guanyo una mirada assassina. Per a la Circe, l'Agatha no és família seva—. Però és veritat, ell és imbècil per pròpia elecció —potser es mereixeria un insult més fort, però una senyoreta no es pot rebaixar al seu nivell, utilitzant paraules malsonants —No m'agrada, en seria.

—El que tu diguis —em respon, i acaba la discussió perquè ja hem arribat a Madame Tudipié. Està quasi desert. Quasi. A excepció de la nostra 'estimada' professora d'Encantaments.

—Cada dia està pitjor vestida, la Darling...

&nbs p;

 

 

Capítol escrit per: Mercè Granger


Llegit 593 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMercè Granger 67 comentaris29/08/2015 a les 14:12:16
#26063Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols

*Apareix, saluda amb la mà i s'amaga per por que li tirin tomàquets per tardar tant a escriure el capítol*.

Bé, espero que us hagui agrada't el capítol! Sé que és bastant curt, amb falta d'acció, no surten gaires personatges i que sobretot se centra en els pensaments de la Nina, peeeró, ¿que hi farem? Ha sortit així i la veritat és que darrerament no tinc la millor inspiració del món. Així m'he pogut centrar en els seus problemes (que, ja de pas, creieu que ho he sabut reflectir bé? Sempre m'agrada fer personatges amb 'problemes' per acceptar-se a si mateixos, però mai sé si en ser una cosa tan psicològica ho tracto amb el respecte que es mereix. He mirat informació a Internet i tot, però no sé >,<), que en té. A part dels trastorns alimentaris, que el seu pare l'abandonés, que el fixi massa amb el Joe... Bé, no és tan segura com vol aparentar. BTW, he ficat que es troben a l'Angela al final del cap, per si així l'Erin vol que allà l'Angela se n'adona compte que alguna cosa li passa a la Nina i comença a intentar ajudar-la.

El títol, traduït en català vol dir "Estàs esquinçat —en aquest cas, esquinçada— en cada vora, però ets una obra d'art", i m'ha paraescut maco com a títol, per això que ja he dit dels problemes de la Nina, i seguir pot ser, un poc, el cannon de noia maca i 'perfecte' rompuda per dins. A més a més, sóc nefasta per posar títols i per això acostumo a posar frases de cançons xDDD

I crec que no tinc res més a dir. Tot i que m'ha costat d'escriure molt més la Nina que el David, l'hi he agafat afecte i m'ha arribat a donar tendresa, espero que no l'odieu molt!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris31/08/2015 a les 16:48:59
#26065Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Quina vergonya, tant apressar-te perquè pengessis, i després ningú no comenta! XD Bé, jo ja quedo absolta, que aquest finde vaig estar molt ocupada i amb prou feines vaig poder penjar el capi!

Doncs m’ha agaradat molt! Com hauràs vist no he tocat res de la part de la Circe, perquè crec que l’has pillat prou bé! ^^ M’agrada com parlen dels profes i n’opinen, és ben bé el que pensa la Circe del director, de la Hook i de la Darling, molt bé!

M’agrada saber que per fi la Nina s’ha sincerat amb la Circe, i que ara comença a saber els problemes que té la Nina a casa, amb l’abandonament del seu pare i tot això. Suposo que mica en mica s’anirà adonant del problema amb el menjar que té. I també m’agrada que la Darling ho vegi, cap al final. Potser podria sentir que després de berenar la Nina se’n va al vàter i vomita o alguna cosa així. Em pregunto què farà al respecte. No sé si en parlarà amb la Circe. Si ho fes, definitivament la Circe ajudaria la Nina com pogués, poerquè és moltes coses, però no una mala amiga. Però a la Darling la Circe no li agrada gens, i no sé si acudiria a ella... Erin, ja ens diràs, que tot això ho hem de desenvolupar!

També m’agrada com la Circe li retreu que li agradi el Joe... Però bé, deixant la Circe a part, m’agrada com has plantejat la Nina. Perquè sí que se la veu una nena pija, però un li pot tenir simpatia pels problemes que té. Jo el tema de l’anorèxia el tinc una mica control·lat, si necessites ajuda, però crec que ho estàs fent prou bé, només t’aconselleria una cosa: normalment, com que estracta d’un transtorn mental, no només alimentici, la gent amb anorèxia intenta buscar la perfecció (cosa que encaixa molt bé amb la Nina, que vol que el seu pare estigui orgullós d’ella i torni), però no es limiten només al seu físic, que ha de ser immagulat i primíssim, sino també en altres aspectes de la seva vida. Per exemple, normalment la gent que té aquests problemes són alumnes exemplars a l’escola. No és perquè només la gent intel·ligent tingui aquesta mena de transtors, sinó que part de la malatia els afecta en l’àmbit professional: han de ser els millors. Es tornen molt més aplicats, estudien moltíssim per treure bones notes, de vegades això ho porten a l’àmbit social, i són extremadament amables, per agradar tothom i trionfar també socialment. Potser podries fer que la Nina anés transformant-se també en aquest sentit, que es tornés molt aplicada i estudiosa i que de cop i volta comencés a treure molt bones notes, o que intentés ser amable amb gent a qui normalment no faria cas, pel simple fet de caure millor i ser “més bona”. O potser, sent com és ella i la seva família, es tornaria encara més estuirada, pensant com li agradaria que fos el seu pare.

I també m’ha agradat el títol, li queda bé! Crec que ja m’he entllat prou, així que hi deixo aquí! Petonets!




Cassandra Ross Anònim01/09/2015 a les 14:05:56
#26068Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Que bé que hagis pogut penjar el capítol, a veure si ara tornem a agafar el fil. Sembla que és quan tenim horaris establerts i hem d'anar tots a l'escola que la fanfiction funciona xD

M'encanta aquest títol ^^ És de Harry Potter, oi? També m'agrada moltíssim que comenci i acabi criticant la Darling. Pobre Darling! Està molt bé que s'hagi sincerat amb la seva millor amiga perquè això farà moure la trama, bé, molt bé ^^ Així la Cece podrà ajudar la seva amiga, també. També m'ha molat el fet que l'Ethel no hi fos, o sigui que llavors això vol dir que ella no ho sap. Bé, bé, bé. Tot i així, la he trobat una mica absent, la Ethel. I que la coloques amb els llibres com si no sapiguéssis què fer-ne. Però en fi, l'Ethel i la Nina no s'entenen gaire, i si es parlen és a través de la Cece, o sigui que s'entén.

També m'ha fet gràcia que el Jack alucinés amb el tema que una noia necessiti tants vestits xD Molt divertit.

Fins aviat!

Cassie.




Avatarhermione potter 236 comentaris11/09/2015 a les 20:30:23
#26124Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Holiiiis!!!

Mercè, crec que els tomàquets me'ls hauràs de tirar a mi xD Tan preguntar-te que si hi havia capítol i quan el penges no te'l comento ràpid... 

La Nina, en el fons no és mala noia (pensa que ho diu una que té grys), el que li passa és que té problemes i que s'ha ajuntat amb una gent amb la qual jo no m'hagués ajuntat (tampoc és que tingués molt més per escollir).

El títol és una opció genial, crec que queda molt bé per la Nina.

Sobre el problema de l'anorèxia, crec que l'estàs tractant molt bé, amb delicadesa però amb profunditat. Jo tinc amigues que l'han patit i és molt dur, i jo crec que la Nina ha fet bé d'explicar-li a la Circe els problemes que té a casa, encara que només hagi sigut superficialment. Per algun lloc es comença.

Parlant del tema del Joe, t'haig de dir que ell no hagués sigut tan així, més aviat és un passota, però està ben caracteritzat, no cal que ho canviïs, només t'ho dic perquè ho sàpigues perquè amb el David el vas fer molt bé.

Com parla de l'Angela m'ha fet riure bastant. Amb el que m'estimo jo a la Darling (Erin, pensa que no et faig la pilota xD).

Crec que més o menys aquí t'he comentat el capi hahaha tinc la sensació de que em deixo alguna cosa, però què hi farem? no m'en recordo xD

Petonets!

 




AvatarAntares_Black 375 comentaris14/09/2015 a les 00:30:44
#26127Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Ja tenia ganes de comentar!! Però entre que quan el vas penjar era fora i que els meus setembres són tan difícils i catastròfics... Però cap problema, aquí em tens!

M'ha agradat molt aquest capítol, especialment pels sentiments i pensament de la Nina. I no et preocupis per la manca d'acció, jo tampoc sóc gaire d'acció. Els consells de l'Agatha són molt bons, però crec que ja ho has pintat prou bé! Trobo que el títol és molt encertat. No sé com dir-ho però aquesta representació de l'estat del personatge (destrossat per dins, però amb el cap ben alt i trasbalsada per mantenir el cap fred per mostrar una aparença que tapi la resta...) li va com anell al dit.

He de dir que abans de llegir cap capítol del des punt de vista de la Natalie, tenia el personatge un xic difuminat. Però trobo que m'agrada molt. Aquesta mena de personatges desequilibrats m'agraden. I crec que fins ara ho estàs tractant molt bé.

M'agrada com parlen del Mist!! Bé, que es noti que és el professor més ben plantat! xD I més que ho digui la Natalie! hahahaha

El detall de dir que en Pendragon sembla un Darling dos... m'ha fet molta gràcia!

Molt bona la contrasenya (saps que m'adores), molt escaient. Ara que... També escauria a Gryffindor...

Jo diria que més que emmurriats, els que miraven el taulell d'anuncis estaven amorrats, no trobes?

Ostres, en Jack... Mira que no saber la diferència entre el magenta i el violeta... (no és pas ironia). Si més no, té raó quan diu que si se n'ha de comprar un de nou deu ser perquè l'altre li va gros... Però ha tocat el punt feble: «Hauries de menjar una mica més». TOCAT!

«El trio d'immadures sense estil», quina gràcia!

Mare meva, la Hilary aquesta... Quina una, l'Agatha, per demanar ajuda en Pocions... I la tia ximple aquella no sap per què l'Agatha la mira malament... Quin nyap de cervellet.

Em sembla interessant quan compara Les Tres Escombres i el Cap de Senglar amb la 'categoria' del saló de té de la Madame. M'ha fer riure molt això: «com poden estar orgullosos de pertànyer a una casa que el seu animal és una pudenta mofeta? Què, que és un teixó? Bé, és igual». I a més afegeix que són «animals muggles lletjos i horripilants». La serp també és un animal muggle. Si és lleig o horripilant, això ja és qüestió de gustos xD

Els dos Gryffindors (igual que el Cap de Seglar) són coses poc higiènciques i que donen mal rotllo. hahahahaha Que bo! No sé si donen mal rotllo, però, de poc higiènics, sí que en són! I això d'en David de «segur que si cerca'm el significat de "Mal vestit" surt una foto seva». Èpic. Com es passa huhuhuuu i després deien de la Professora Papilio xDD

 

Crítiques:

Mercè, vas llegir el capítol anterior? Com és que comences el divendres 19, si jo vaig acabar a la matinada del dissabte...?

Com és que dius que les classes (del dia i de la setmana s'han acabat), si encanteris és la primera classe del divendres?

He hagut de comptar l'alternança per saber qui parlava (en la primera conversa Circe-Nina)...

Comences el text amb «La Darling cada se supera a cada classe». El primer cada sobra.

*seriositat, no serietat

*de ser un H; si fos un H

*Has escrit: «a tothom li emociona«». Ha de ser «a tothom l'emociona».

< p>*«dolços que "hem" va portar la tieta». «dolços que em va portar la tieta». Igualment: «em sento culpable», no pas «"hem" sento culpable». En canvi «Hem fet»

 

M'ha agradat molt el capítol! Espero tornar a penetrar en els pensament de la Natalie en les properes rondes. No el coneixia gaire, el personatge, com et deia més amunt, però ara que en sé més m'agrada més. Bon personatge i bon capítol!!

Antares




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/02/2016 a les 22:43:08
#26659Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

(Sí, vinc tard, ho sento, però vinc. Moving on!)

Aix, la Nina em fa peneta... està tan preocupada per les aparences! D'aquí li vénen tots els problemes, de fet, no? Almenys és el que sembla... però està bé que hagi parlat amb la Circe i li hagi explicat ni que sigui una mica del que li passa. És un principi. Tot i que no sembla que tingui intenció de continuar... i no pot guardar-s'ho tot, acabarà explotant!

Em sembla divertit que li agradi el Joe xD Tot i que entenc que li porta més problemes del que ella voldria! Si és que el Joe... quin trencacors! Encara que el Layton li fa la competència hahaha El problema més gran que veig amb el Joe és que es suma a tota la resta, que sí que és gros.

Tot el tema de l'anorèxia, i que el seu pare les hagi abandonat... Espero de veritat que amb el temps es vagi adonant que no pot seguir així, que s'està destrossant, i que necessita ajuda. El que no sé és a qui li demanarà (si és que s'atreveix a demanar-ne, és clar)! Potser algun/a professor/a ho veurà i donarà un cop de mà. A veure si la cosa millora!