Sentinella - Adéu a Privet Drive
AvatarEscrit per The Weird Sisters
Enviat el dia 10/10/2005 a les 21:56
Última modificació 10/10/2005 a les 21:56
Tots els capítols de Sentinella
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Adéu a Privet Drive

ESCRIT PER EOWYN:

En Harry estava estirat sobre el llit mirant les partícules de pols que es movien a contrallum. Només feia quatre dies que havia tornat de Hogwarts i ja tornava a sentir la monotonia que ocupava eternament el número quatre del carrer Privet. Sempre passava els llargs dies d'estiu d'aquella manera: abaixava les persianes fins que només hi passava un fil de llum, s'estirava al llit, mirava les volves moure's i pensava.
Aquell curs no havia estat dels millors que havia tingut. El més greu de tot havia estat la mort d'en Sírius. No podia evitar pensar-hi i plorar. Després es posava a repassar tot allò que li havia anat malament durant el curs: el desengany amb la Xo, els exàmens del GNOM (que estava segur d'haver suspès).
Va aixecar el cap, s'estava fent fosc. Va fer una lleu ullada a l'habitació per intentar localitzar el Periòdic Profètic del dia. Havia de reconèixer que l'habitació estava feta una merda. Tenia la roba escampada per terra, el bagul bolcat al mig de l'habitació, amb tots el llibres oberts, escampats, amb fulls que els hi sortien. Tots havien estat víctimes dels atacs de ràbia que havia tingut últimament.
Va començar a recollir els periòdics vells que hi havia a terra arrugats de dates passades. Parlaven de assassinats i desaparicions. Entre ells va poder veure "Lord Voldemort ha ressuscitat" al costat d'una foto de la conselleria. En Harry va recollir el diari amb nostàlgia, aquell dia va perdre en Sírius.
De dins van caure uns fragments de vidre sobre els peus.
-Oh merda.- va grunyir ne Harry
Ara ho recordava, va embolicar el mirall que li va regalar en Sírius amb aquest diari. Va recollir el fragment més gros. Es va mirar al mirall, per uns moments va vacil·lar, el reflectia amb els cabells vermells, sense ulleres i... Era en Ron!
Anava amb pijama i semblava que intentava dir alguna cosa.
- Hegmiogne- va dir en Ron amb el raspall de dents a la boca - Quig t'ha dognag pegmis peg entag, imaginag que...
- Per favor Ron, ..., no hagués entrat si no fós important. - El va tallar una veu que semblava la de l'hermione- A més aquest pijama és horrorós, no entro per gust.
- Dongs ja potgs marxar- En Ron va glopejar aigua i va girar-se cap a Hermione.
Estaven al lavabo del Cau, ara ho veia clar. Allà hi havia l'Hermione palplantada molt somrient.
- Va, home... Si a tu ja t'agrada que estigui aquí. Eh! que fas amb aquestes andròmines per aquí? No eren del Siríus? Fins i tot el pijama! Per favor Ron de on has tret això tant fastigós?- Va dir l'hermy assenyalant-lo, havia de preveure que estava assenyalant al mirall
- Bé doncs com que en Fred i en George van fer servir el mirall gros pel seu últim experiment, he anat a preguntar a en Mundungus si en tenia algun de ocasió i m'ha venut tot això a preu de ganga!, també he comprat una pila de coses: el pijama i una pila de ferralla que em sembla que és de plata, en podré fe una pila de diners, mira que es estúpid en Mundungus, ara entenc que tingués tantes ganes a vendre-ho per quatre duros.
- Ron! Si us sap en Harry li agafarà algo. Parlant d'en Harry anem pels assumptes importants, avui aquest matí mentre dormies ha vingut l'Ull Foll, feia cara de preocupat. La senyora Figg sembla que esta dia i nit a Sant Mungo amb un nebot, i sembla que en Mundugus té molta feina amb la seva mania de fer de venedor. Ara no hi ha ningú que vigili en Harry.
- Avisem-lo! Ha de marxar! Corre perill!
- Això mateix ha contemplat. Però la senyora Figg el va estar observant, i diu que en Harry no ha superat la mort de en Sírius , podria ser perillós portar-lo aquí, es veu que últimament fa coses entranyes. La teva mare ha anat a Sant Mungo a buscar un mag de la ment.
- És mentida, com poden deixar en Harry sol, després del que va passar a la conselleria.
- Ron no li enviïs cap mussol. Encara és capaç de voler venir cap aquí i que Voldemort l'enganxi, per favor Ron.
- Potser si per....
L'Hermione va relliscar arrossegant en Ron a terra.
Es van mirar i van començar a riure.
En Harry va llençar el mirall.
Va tancar els ulls amb força. Per primer cop sentia odi i frustració dels seus amics. I amb un gest sobtat va llençar amb fúria el tros de mirall mentre li començaven a caure llàgrimes.
Se sentia sol els seus amics parlaven d'ell com un boig i no els importava gens, a més s'atrevien a remenar les coses del seu estimat padrí, encara reien. No sabia com podia veure això. Potser aquell mirall era semblant el de gised i no li mostrava la realitat, al cap i la fi no entenia com el podia veure, i no creia que en Ron i l'Hermione poguessin entendre's tant bé, po...

-Auch!

En Harry descol·locat va obrir lentament els ulls. Què era aquest gemec?
Allà davant, a la porta, hi havia la seu cosí, amb el cabell ros. Es mirava la mà, seguidament el va mirar al ulls,

-Harry, Aquesta me la pagues.

Va marxar corrents escales avall.

Seguidament va sentir el tiet Vernon.

- POTTEEEEEEEEEEER


Va saltar sobre el llit, i va començar omplir el bagul de coses que podria necessitar. Es dirigiroaa al Cau,demostraria el que val, no permetria que aquells dos el deixessin de banda i que a sobre profanessin les coses d'en Sírius. Ningú l'entenia i ningú volia donar-li suport. Res del que havia passat havia estat culpa seva, tot havia estat culpa de Voldemort.

-POTTTTERR!

Va tornar a ignorar els crits.
Va acostar-se a la porta arrossegant el bagul, la gàbia de la Hedwig. Va veure perquè en Dudley s'havia enfadat. A terra hi havia el tros gros de mirall ple de sang fet mil tossos més, s'hi tèbia haver tallat. Va mirar a veure que es veia, és veien milers de Rons i Hermiones minúsculs, era impossible saber que feien.


Va baixar lentament les escales, fent un soroll horribles cada cop que el bagul baixava un esglaó. Sabia que a baix l'esperava el seu tiet.
-Mal criat, ets una maledicció per la nostra família. Amb què l'has tallat? Que li has encomanat? - Al fons de l'escala el que semblava un pebrot amb bigoti l'estava renyant- Ja conec els vostres mètodes. Com que ens tracteu com uns imbècils perquè no sabem fer màgia. I ens aprofiteu fer fer experiments. L'altre vegada, una cua de porc - Va sentir com en Dudley feia un crit d'espant- després els caramels diabòlics finalment l'any passat quasi el mates. Hauries de estar a la presó...

El que havia estat escollit per matar al més fort dels senyors foscos tenia ganes de vomitar. No havia d'aguantar allò.

En Harry va avançar decidit cap a la porta d'entrada.
-Vernon fes alguna cosa- Va sentir un crit desesperat de la Petúnia.

El tiet Vernon es va posar al final de la escala amb el braços estirats en forma de "te" fent una penosa imitació de un guàrdia Urbà dirigint el trànsit.
-D'aquí no sortiràs fins que deixem algunes coses clares.
-Bah, deixa'm passar, no tinc perquè escoltar-te - va replicar el seu nebot apartant el braç que li impedia la marxa.
-Oh! Potser havia de demanar cita prèvia a la seva secretària?, espera que buscaré el numero per demanar-ne, que busco? per "El Salvador" o pel "nen que va sobreviure?".- No creus que t'han pujat una mica els fums noi?
-NO FACIS BROMA del que no saps.
- Per qui ens prens? per imbècils?
-Sí!
-A mi no em contestis així!
Cada cop tots dos els pujava un grau el color de les cares.
-No ets ningú per donar-me ordres.
-Ah no? Espera deixa'm pensar, qui va ser que em va legitimar per fer-ho? Ah
sí! El teu estimat vell boig! Et penses que en mamem el dit? Sabem moltes
coses del teu horrible entorn.- va continuar amb un to no molt agradable el tiet Vernon.
-Ah sí? No em facis riure, durant tot al vida ha quedat clar que no en teniu ni idea. Sou una colla de Muggles ignorants.
-Què has dit? Et donem un sostre i menjar i ens ho pagues així?
-JA! Tant de bo hagués anat a un orfenat abans que el vostre sostre! Allà m'haguessin estimat més que aquí! Aquí només heu estat per aquest sac de greix -en Harry va dir assenyalant a en Dudley que estava al menjador mirant la tele, com si no passés res- Us hauria de fer vergonya tenir un fill així? No l'heu vist? aviat no passarà la porta, l'heu consentit, no sap el que costen de aconseguir les coses. No serà res de bo a la vida, espero que s'estavelli aviat i no l'haguem de aguantar gaire de veure'l pel carrer demanant almoina.
- Com goses!! Ja n'estic tip, això si que no ho permeto! Ja més igual el que ens pugui fer aquell vell boig...
-Vernon calma't!- va intentar inútilment la tieta petúnia
-No em calmaré! M'estimo més morir que haver de tornar a veure aquest cregut que s'atreveix a dir que hem malcriat el nostre fill i té la gosadia de no guardar-nos el mínim de respecte després tot el que hem fet per tu, MARXA D'AQUÍ i no tornis.
-Ja! Que heu fet per mi? Tractar-me com un drap brut? Negar-me tot el que havia somiat? Ocultar-me la meva naturalesa?
-Oh, veig que has parlat poc amb el teu vell amic de barba blanca...
-No et posis amb en Dumbledore o te'n penediràs, és la persona més brillant que he vist mai.
- No fotis, així estàs d'acord amb el que ens va demanar...
- A vosaltres? Uns tristos muggles? Que carai us ha de demanar.
- No res només que et criéssim amb duresa, estrictament i sobretot que mai t'expliquessin res sobre el món màgic, si no ho fèiem cauria la seva ira sobre nosaltres, ho explicava molt bé la carta que ens va deixar quan et va abandonar a aquí a casa. "Sobretot no el malcrieu, feu-lo patir i sofrir per aconseguir les coses que vol, penseu que ara es un heroi, es important que no en sàpiga res ni de que és heroi ni del món màgic, si no és així en un futur pot ser un nen cregut que no farà res de bo eclipsat per la fama". Sorpresa Harry! Hauries de anar més en compte amb els amics que fas. Vem intentar evitar que caiguessis a les urpes de aquest vell malvat, però tu et vas girar en contra nostra, es ben bé que ho tenia tot ben planificat. Igualment es veu que ha fracassat estrepitosament, abans de criticar als altres, t'hauries de mirar a tu mateix! Els fums et fan veure les coses tergiversades, et creus sobre el bé i el mal i et creus que et pots posar amb tot i fer el que vols. El teu estimat Dumbledore deu estar orgullós de tu...
-CALLA, no et vull sentir més. Ets un mentider, saps que no es cert.
-SAPS que ho és! I no em parlis en aquest to.
En Harry totalment confós va mirar la tieta Petúnia que feia la típica cara de com si no sabés qui és amb un pèl de fàstic, va passar la vista tot el menjador fins al sofà intentat localitzar on era en Dudley, però semblava que se'n havia anat. No podia ser cert, en Dumbledore el millor mag de tots els temps, l'havia compadit del tracte que havia rebut durant la seva infantesa, no podia ser que li demanés mal a ell, després el que havia fet tots aquells anys salvant la pedra i enfrontant-se a en Voldemort. Potser és el que volia que estes totalment entregat a ell i fos un subordinat més seu perquè lluites contra en Voldemort...

PLAF! Va notar un dolor molt fort a l'esquena. Extranyat va girar-se per saber que l'havia colpejat. Va veure la
cara de babau d'en Dudley tenia els ulls oberts com un boig. Aguantava un bat de Beisbol, recordava que li havien regalar feia un parell de anys per Nadal.
En Harry sense pensar-s'ho dues vegades va desenfundar la seva vareta i va aconsellar:
- No vull que preguis mal, si t'estimes la teva vida faràs bé de apartar-te.
Va espera resposta, però en comptes, va rebre un altre cop, ara al braç. Li va
relliscar la vareta, en Dudley que s'hi va fixar va agafar embranzida per
un altre cop amb el bat i amb tot al força va encertar al mig de la vareta que va
quedar partida en dos.
En Harry va notar com si es trenqués el seu cor en mil bocins. Mira en Dudley amb els ulls fora les òrbites. Ara si que estava convençut que només era un malson, encara que el dolor li feia l'esquena semblava molt real.
En Vernon feia una cara de sorprès i semblava en estat de xoc. Aleshores la Petúnia va entrar en acció, va agafar en Dudley pel coll immobilitzant-lo mentre deia " No ho facis, que vindran els seus amics a matar-nos". En Harry ho va aprofitar per obrir la porta i tocar el dos, abandonant totes les seves pertinències darrera seu.
Va sortir al carrer, tot semblava en calma, era com qualsevol nit d'estiu al carrer Privet, se sentien els grills de fons, el televisor de les cases veïnes, l'horrorós brunzit dels cotxes d'una autopista propera.... Va començar a córrer tot intentant ignorar el malestar que sentia.
Ara si que estava sol, sense la vareta no tenia forma de defensar-se ni de demanar ajuda. De no poder, ni podia cridar al Nitrèpid Bus. Amb un intent desesperat va anar a casa l'Arabella Figg, potser ella la podria ajudar, recordava que ho havia fet l'any anterior quan va ser atacat pels dementors. Va arribar davant el portal de la casa, va entrar al jardí i va començar a picar la porta amb força.
-Obri! Ràpid, necessito ajuda!
Ningú va contestar i es va fixar que tots els llums de la casa estaven apagats, va vacil·lar i va anar cap al portal. Allà hi havia en Dudley, amb la mateixa cara de babau embogit de abans i amb el bat de beisbol.
-Dudley! Para de fer l'imbècil, no veus que jo et vaig salvar l'any passat?! M'ho deus tot! Em deus la vida!
-Qui és el sac de greix, eh?.
Va semblar-li entendre que deia, parlava com tingués la boca plena.
Va veure com se li acostava el bat. I es va trobar estirat a terra, sentia tant dolor que ja no notava el seu cos, notava com si la seva ment flotes. Ara no el procurava rés, només volia estar al seu llit còmode del dormitori de la torre de Gryffindor.
Es va re-situar. La seva única salvació era que en Mundugus estigués per allà vigilant. Va fer veure que estava inconscient, va esperar que s'acostés en Dudley va aixecar-se girant-se de cop i va forcejar per robar-li el bat.
-És inútil Potter. Et mataré.
Va intentar amb totes les seves forces treure-li el bat de les mans, però tenia més força que ell. Ara era la seva, li va clavar un bon cop de puny a la galta. En Dudley que no s'ho esperava es va posar una mà a la galta.
El jove Potter ho va aprofitar per fer-se amb el bat, i no va ser tant bon idea ja que ara notava com se li clavaven les ungles del seu cosí.
Però perquè el volia matar? Per dir-li sacdegreix? Altres cop li havia dit i tampoc n'havia fet massa cas. No va poder acabar de prendre nota mental que va rebre una forta empenta, a va caure a terra i va gemegar de dolor. Un altre cop, va notar unes costelles trencades després de un altre cop. Ara en Harry cridava i plorava de dolor, mentre es rebolcava per terra, no podia més volia morir no podia suportar aquell mal.
Amb les últimes forces que li quedaven per intentar demanar ajuda cridant. Es va espantar no podia, li costava massa respirar per a més posar-se a cridar.
Algú els havia de veure!, aquell barri tots els veïns sempre treien el nas per la finestra per espiar.
-Auxili! Em val matar! Aviseu la policia! - en comptes de crits semblava un xiuxiueig.
L'únic que podia fer es esperar el cop definitiu i no patir més, és va posar al mà al pit, com si comprovés si encara li bategava el cor. Va notar perturbació entranya a la roba, eren els ossos trencats? No massa flonjo!. Portava la capa de invisibilitat a sota el jersei, ja se'n havia oblidat! Ara si que es salvaria, només havia de despistar en Dudley .
Com ho faraia? Va aixecar el cap i ho va veure clar.
-Dugleig, egcscolta'm BUFF, no em mataràs BUFF davant la teva magree BUFF. - I va assenyalar cap casa els tiets Dursleys que quedaven a l'esquena del cosí. Aquest es va girar i ell va aprofitar per posar-se la capa.
Va fer un esforça per aguantar i silenciar la feixuga respiració.
En Dudley es va girar i no s'ho creia. Havia desaparegut!. Va corre cap al portal de la casa més pròxima.
En Harry va començar a arrossegar-se com una serp. Va notar que li arribava sang a la boca, cada cop la sensació de ofec era més feixuga.
Ja no podia més!. Va arribar al parc del gronxadors on recordava haver vist en Sírius feia 3 anys. Amb la seva ultima esperança, esperant la remota possibilitat que un miracle el salvés. Va anar cap al carreró va sentir un gran cop a al coll, va caure. Ara no es podia moure, estava brut, suat, esquinçat, adolorit, no podia ser real.
Va mirar enrera, maleït sia! Havia deixat un rastre de sang. Ja no tenia forces per continuar. Va buscar una amagatall. No hi havia res, només un cubell d'escombrarires. Podria reposar allà i recuperar forces. Amb un últim esforç va aconseguir pujar i tapar-se a dins amb la capa. Va fer un sospir i va quedar adormit a l'acte.


Llegit 1397 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAina 131 comentaris11/10/2005 a les 18:06
#1579Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

Uaa que bo!!! Sobretot la part de l'Hermi i el Ron que cabrons! hahahahhahahaha
El Harry que penos, fot-li fort Dudley!!^^
Uaaaa x fi continueu, ja en tenia ganes!!! espero que ara no tardeu tan en anar-ho posant que esta genial!!!xD




Avataraccra 70 comentaris11/10/2005 a les 19:24
#1580Tinc 3 fanfictions i un total de 114 capítols

Finalment!! Quan de temps!!!
Pobre Potter... Mateu el prota al principi! Sniff!! 2 morts en 2 capítols!! UA!!!! Blaise, suicidi, Harry, assassinat!! Buff!!




AvatarSolysg 96 comentaris16/10/2005 a les 15:24
#1613Encara no he escrit cap fanfiction

Guau una gran obra d'art Eowin , i per fi heu tornat ,

no tardeu en posar el proxim tros !!!!!




Avatarllewellyn 63 comentaris17/10/2005 a les 01:27
#1621Encara no he escrit cap fanfiction

jejeje, finalment un altre capítol!!! que cabrons el Ron i l'Hermione, això no són amics...bon retorm, està molt ben escrit ;-)




AvatarJomast Moderador/a 165 comentaris18/10/2005 a les 18:51
#1627Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

Com podeu fer això a en Harry!!.
Harry is our king!! la seva iteligencia ens representa!! A vaure si haurem de començar a recollir firmes per què en dudley vagi als tribunals.
Dudley, digues de què coi fardes? (8)