Caradoc - Epíleg: All Of These Stars Will Guide Us Home
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 03/09/2015 a les 11:19:39
Última modificació 03/09/2015 a les 11:19:39
Tots els capítols de Caradoc
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Epíleg: All Of These Stars Will Guide Us Home

3, 2, 1...

Les 5:50; l'alarma va sonar just en el moment en què l'Amelia entrava per la porta, cansada i resignada. Va anar a apagar el despertador i es va asseure al llit. Sabia el que venia, sabia el que se li acostava. I sabia què havia de fer.

Fora de la finestra, a la teulada de la casa de davant, s'hi esperaven uns quants mussols de persones que no devien comptar que a aquelles hores seria a la Conselleria. Els va deixar entrar i va agafar les cartes, però no es va molestar a llegir-les. Al cap d'unes hores, tot el món màgic n'aniria ple, només faltava que el Periòdic Profètic arribés a les cases. Aquell dia, 19 de juny de 1996, ni tan sols en Cornelius podia negar que l'Innominable havia tornat. Només faltaven unes hores per l'anunci oficial d'una nova guerra.

Si el Conseller li hagués fet cas a en Harry Potter quan ho havia advertit un any abans... ella mateixa havia d'admetre que al principi li havia costat, creure-ho, però quan van jutjar el noi per l'atac als demèntors ho va veure clar. I en Sirius Black, que era mort, i ara sabien que en realitat havia estat una víctima de la primera guerra... no era ella, la que l'havia tancat a Azkaban, però no podia deixar de sentir-se'n culpable. Si només era una criatura, quan hi va entrar...

Es va aixecar; havia d'anar per feina. Va passar un moment a mirar-se al mirall. Es veia tan tibada... va començar a treure les pinces i els clips del monyo i la goma, i va sacsejar el cap quan els cabells, que cada vegada s'aclarien més, li van quedar lliures. Quina sensació més estranya.

Va mullar la tovallola i se la va passar per la cara per treure's les restes que tenia de maquillatge, tot i que molt li havia marxat amb la suor d'aquella nit de malson a la Conselleria. Personalment, pensava que el nou Conseller d'Afers Màgics, en Rufus Scrimgeour, era un imbècil, però bé, això era un altre tema.

Quan va estar, va agafar la goma de cabells que s'acabava de treure. Era la mateixa que s'havia posat aquella nit gèlida de gener, i havia necessitat tornar-la a portar per primera vegada des d'aquell dia. Llavors, va tornar a asseure's al llit, va obrir el calaix de la tauleta de nit i en va treure el clauer d'en Caradoc. Sense molestar-se a canviar-se, va anar a agafar la capa i va desaparetre.

 

 

 

A poc a poc, el sol va anar apareixent per sobre de les teulades. L'Emmeline ho va anar observant, sense pressa, amb el front arrepenjat a la finestra. Semblava que fos un sol nou en un món nou; i en certa manera ho era. Voldemort havia tornat públicament, i no podia haver estat pitjor. Un hauria pensat que amb tota la gent que havia perdut al llarg de la seva vida s'hauria acostumat a veure com es morien els altres, però quan li havien dit que en Sirius era mort... era com si tots aquells anys no haguessin passat i tornés a la Primera Guerra, a aquell dolor constant, a aquell patiment que no s'acabava mai.

Finalment es va aixecar per afanyar-se. Tenia feina per fer, i l'havia de fer abans que el món màgic es despertés amb tot el que això comportaria. Havia d'aprofitar aquella petita treva d'abans de la guerra.

Va anar a l'habitació dels quadres i va mirar al seu voltant. Sabia quin volia agafar, només l'havia de trobar. I... aquí el tenia. Era un quadre petit, no feia més d'un pam, i la imatge de Hogwarts li donava la benvinguda, com ho havia fet sempre. Era el quadre més maco que havia pintat. Potser perquè imaginava que l'hauria de fer servir per allò.

Va anar a agafar la capa i es va preparar per marxar.

Al capdavall, segur que seria l'última d'arribar.

 

 

 

L'Amelia va saltar la tanca amb més dificultats de les que recordava, però finalment se'n va sortir. A la tornada la passaria amb màgia, ni de broma ho tornava a fer així...

Va mirar endavant i no va poder evitar somriure. Havien canviat el tobogan i els gronxadors, però el Parc era el mateix de sempre, com si tots aquells anys no haguessin passat i tornés a tenir 25 anys. Com si tots els altres encara hi fossin.

Es va assegurar que l'encanteri mimetitzador funcionava i va passejar tranquil·lament fins al bosquet. Un cop allà, no li va costar gens trobar la clariana, tot i que feia 15 anys que no hi posava els peus. Va respirar profundament, sabent que allò no seria fàcil, però que ho havia de fer. I amb els ulls tancats, va fer un pas endavant.

Quan els va obrir, va necessitar un moment per no perdre la compostura. Sort que estava sola, encara, perquè allò... allò era massa. De frases a Gryffindor a constel·lacions als Appleby Arrows a coloraines a daurats i platejats. Tot se li feia una muntanya. Les morts de tots ells eren pesos que portava a les espatlles des de feia molts i molts anys.

Va anar a encendre les constel·lacions de l'arbre d'en Benjy i va acostar-se a l'arbre de la Dorcas per tornar la frase que havia agafat en Caradoc el dia de l'enterrament d'en James i la Lily. Va enllustrar la placa de capitana de la Marlene i, finalment, va aturar-se davant de l'arbre d'en Caradoc. Sense pensar gaire, va agafar la vareta i va començar a fer un forat al tronc de l'arbre, una mena de cova, com les que hi havia als arbres dels tres Gryffindor.

Estava a punt d'acabar el forat quan va sentir passes que entraven a la clariana.

—Bon dia, Amelia.

—Bon dia, Emmeline.

L'Emmeline es va acostar a l'arbre d'en Caradoc i va mirar com l'Amelia acabava el forat.

—Què...?

Com a resposta, l'Amelia va aixecar el clauer i li va ensenyar.

—És clar. Molt bé.

L'Emmeline va girar-se i va anar cap al seu arbre per fer-hi un forat, cosa que l'Amelia va imitar amb el seu propi arbre. Van continuar una estona en silenci, fins que l'Amelia no es va poder aguantar i es va acostar a l'Emmeline.

—Què has portat, tu?

—Un quadre que vaig pintar de Hogwarts.

L'Amelia va somriure.

—Molt encertat.

—I tu?

—Jo... he portat una goma de cabells. De fet, la que em vaig posar després que desaparegués en Caradoc.

L'Emmeline també va somriure.

—Em sembla molt adequat.

Totes dues van tornar a acabar els forats, però no van poder deixar els seus objectes dins.

—És molt bonic, el quadre —va fer l'Amelia—. M'alegro que tornis a pintar.

—Gràcies. Jo he anat veient totes les teves proeses pel Periòdic Profètic. Felicitats.

—Gràcies.

—Què faràs, tu? —va preguntar l'Emmeline.

—Passaré un dia sencer amb la Susan —va respondre l'Amelia—. I llavors m'allunyaré d'ella per assegurar-me que quan em vinguin a buscar no és pels voltants.

—N'estàs segura, que vindran? Al capdavall, no ets de l'Orde...

—He ficat tants cavallers de la mort a la presó com tu n'has descobert al lloc on s'amagaven. Tant tu com jo sabem que som de les primeres de la llista.

L'Emmeline no va dir res. Aquella era una afirmació que no li podia refutar.

—I tu, què faràs?

—Jo aniré a fer una última visita als meus pares i llavors aniré a veure Hogwarts. Necessito ser-hi una última vegada abans que...

—Sí, ja.

—Ja saps que sempre ha estat casa meva.

—Ho sé, ho sé. Molt bé, em sembla molt bé.

—Com està, la Susan?

—Preciosa. És la llum de la meva vida. I em sap greu, perquè sé que em trobarà a faltar, quan no hi sigui. Però se'n sortirà. És forta. Vols desenterrar les fotos?

L'Emmeline va fer que no amb el cap.

—Ja, jo tampoc. És millor que quedin aquí enterrades. Amb nosaltres. Oi, nois?

Per un moment, va semblar que els arbres somreien. Almenys, aquesta és la sensació que tenien elles.

—Vinga, em sembla que va sent hora que marxem —va dir l'Emmeline—. Segur que l'Orde m'espera amb una llarga llista de tasques, i no cal dir que tu estaràs divertida, a la Conselleria.

—No en tinc cap mena de dubte —va respondre l'Amelia—. M'alegro d'haver-te vist després de tants anys. Vols venir a deixar el clauer?

L'Emmeline va obrir molt els ulls, sorpresa. Allò sí que no s'ho esperava.

—Sí... sí, és clar.

Va agafar un extrem del clauer d'en Caradoc i entre totes dues el van deixar al forat de l'arbre. Era el senyal que havien deixat d'esperar.

—Sortiràs per la tanca? —va preguntar l'Amelia.

—De fet pensava desaparetre des d'aquí.

—Sí, sí, evidentment. Cap problema.

—Escolta, Amelia... encara que deixem el quadre i la goma, i encara que les fotos quedin enterrades... promet-me que quan arribi el moment lluitaràs fins al final. Que si hi ha una mínima oportunitat de tornar-nos a veure quan tot això s'acabi l'aprofitaràs.

—T'ho prometo. Promet-me que tu també ho faràs. Lluita amb totes les teves forces.

—Ho faré, t'ho prometo.

L'Amelia va allargar la mà i l'Emmeline li va agafar sense dubtar. Es van mirar, ulls marrons i ulls blaus, i van somriure. Llavors, es van deixar i van anar totes dues a dipositar el seu objecte al forat del seu arbre. Ara tots estaven plens. El cercle s'havia tancat, i aquells sis amics que havien viscut tantes aventures junts estaven a punt de trobar-se un altre cop.

Es van girar un moment abans de sortir de la clariana.

—Adéu, Amy.

—Adéu, Em.

L'Amelia es va girar i va començar a córrer, lliure, amb els cabells al vent. Darrere seu, es va sentir un espetec.

 

 

Dorcas Meadowes va ser assassinada per Lord Voldemort en persona l'estiu-tardor de 1981, quan s'estava a punt d'acabar la guerra.

Benjy Fenwick va rebre un atac d'un cavaller de la mort que el va destrossar l'estiu-tardor de 1981. Només van trobar fragments del seu cos.

Marlene McKinnon i la seva família van ser assassinats pels cavallers de la mort, presumiblement el juliol de 1981.

Caradoc Dearborn va desaparèixer, presumiblement el gener de 1982. Mai no es va trobar el seu cos.

 

Emmeline Vance va ser atacada i assassinada per cavallers de la mort a finals de juny de 1996, quan es trobava a prop de la residència del Primer Ministre muggle. La seva mort va ser considerada un gran cop per l'Orde del Fènix.

Amelia Bones va rebre l'atac de Lord Voldemort en persona a casa seva, a finals de juny de 1996. Segons Cornelius Fudge, va lluitar fins al final i el seu adversari va tenir molt complicat matar-la. Alguns membres de l'Orde del Fènix es van referir a ella com "una de les grans bruixes del seu temps".


Llegit 529 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris03/09/2015 a les 13:04:29
#26094Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Hola holaaaa! Doncs sí, després d'uns dies intensos d'escriptura... He aconseguit acabar la ff! Yaaaay! He de reconèixer que aquests dies han estat una muntanya russa d'emocions, però ja està bé, ja m'agrada. He agafat molt de carinyo a tots els personatges!

Pel que fa a què és canon i a què no... pràcticament l'únic que és canon és el que he posat al final en cursiva! Això, i aspectes de la vida de l'Amelia, com ara la mort dels seus pares i la família del seu germà (que no se sap quanta gent hi havia, en realitat), que és tieta de la Susan Bones, que ... De tots els altres sabem que eren a l'Orde del Fènix i com i quan es van morir! Les edats de tots les he acabat de decidir jo.

Total, que què us ha semblaaaat? Us sonaven, alguns dels personatges que hi surten? També he volgut jugar amb personatges desconeguts per reconèixer una mica la seva feina per l'Orde del Fènix i el seu sacrifici. I no sé si em quedaria amb l'Amelia o amb l'Emmeline, perquè trobo que totes dues tenen unes personalitats molt interessants!

Hmmm, què més... el títol dels capítols! Tots són una frase d'una cançó. El primer, "Let's not pretend to care", és de One Night Only, de la pel·lícula Dreamgirls, i la cançó no té gaire a veure amb el capítol, però em va semblar que definia molt la personalitat de l'Amelia, que es veia molt en aquest capítol. L'interludi, "The show must go on", suposo que tothom l'haurà reconegut, de Queen. "Broken Ones" és una de les meves cançons preferides i és molt desconeguda, de manera que us deixo el link aquí ^^ https://www.youtube.com/watch?v=xnV98P1YWQ0 crec que realment reflecteix fins a quin punt estan trencades per dins, l'Emmeline i l'Amelia. I, per acabar, "All of these stars will guide us home" és de All of the Stars, d'Ed Sheeran, de la banda sonora de The Fault in Our Stars, i vol evocar una mica el fet que els quatre que ja els han deixat són les estrelles que les acompanyen, finalment, a la mort de què van escapar-se uns anys abans, que serà casa seva perquè tornaran a estar junts finalment.

I això és tot! Espero que, després d'aquesta ff, us estimeu l'Em i l'Amy tant com me les he arribat a estimar jo i que us hagi agradat molt!

Un petó!

 

Marta




Unoi Anònim03/09/2015 a les 13:26:01
#26095Encara no he escrit cap fanfiction

Impressionant! Des del primer capítol fins a l'últim enganxa de mala manera! Primer s'enfaden per la desaparició d'en Caradoc, quina descoberta que fa l'Amy al descobrir que l'Em també n'estava enamorada d'en caradoc! Però tot i així s'enfaden... bé, és normal tenint en compte les circumstàncies. Trobo molt maco com, després d'uns anys sense veure's l'Em i l'Amy tornen a ser amigues. I la conversa que tenen al final molt trista i emotiva. Felicitats!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/09/2015 a les 22:11:01
#26097Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale. Ok. La fanfic m'estava agradant força des del principi, però te m'has guanyat amb l'epíleg. Tot i que hi ha hagut aquesta petita trampeta de passar-se uns anys de llarg, al cap i a la fi és només l'epíleg; la història principal transcorre com hauria de transcórrer. M'ha agradat molt que afegissis les cursives del final, jo també ho volia fer a la meva ff, per explicar com acabaven el Dirk i el Griphook, però no m'hi cabia pel límit de paraules i hauria hagut d'esborrar coses. Al final no ho he posat, però em sembla brillant.

Al principi no em convencia gaire la història perquè és d'un tema molt romàntic, i a mi normalment no em tiren gaire aquesta mena d'arguments, però al final he entès que tracta d'amistat, no d'amor, del crecle d'aquestes sis persones, i que la història d'amor és un només un pretext que les uneix i a la vegada les separa i les fa patir. És la història de dues amigues que lluiten fins al final, i ho trobo molt emotiu. Em sembla molt bonic el missatge de tota la fanfic, i em sembla molt bé que no s'entengui realment fins al final.

I alguna crítica/suggeriment... trobo a faltar una mica de descrpcions de llocs. Els pisos d'elles dues, el pis que havia de ser de l'Amèlia i el Caradot... però bé, potser és perquè ahir em vaig llegir la fanfic de l'Antares ,que ella això ho cuida molt i li surt molt bé. Tu hi poses més diàleg, per exemple, que m'agrada molt, també. El que sí que t'he de dir és que en alguns casos escrius una mica més de diàleg del que trobo necessari. De vegades alguns "Gràcies" amb les conseqüents respostes de "de res" els podries canviar per simples mirades de complictat o d'enteniment. És veritat que són frases cànon que diem molt i que surten soles, però estan mancades de pes semàntic dins de la història, i a mi em donen la sensació que de vegades carreguen el diàleg. És només una opinió, per això, cadascú té el seu estil i no et dic pas que estigui malament, només que de vegades crec que certes part del diàleg es poden fer repetitives i es podrien tallar, però crec que això va a gust de cadascú! ^^

Doncs apa, una més de llegida! Crec que falta la de la Potter_granger, només! Felicitats! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/09/2015 a les 22:51:19
#26106Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Unoi: m'alegro molt que t'hagi agradat, em va fer molta il·lusió veure que algú la llegia i comentava tan ràpid i tan positivament! El que és molt maco de la seva relació és que realment, jo crec que mai no han deixat de ser amigues, en el fons, perquè una anava seguint els progressos de l'altra i estic segura que s'alegraven quan veien com l'altra tenia èxit en la seva carrera. Res doncs, moltes gràcies i molta sort al concurs! ^^

Gee: a mi això de les paraules també m'ho ha solucionat que al final tenia unes notes que no recordava i que clar, també sumaven hahaha Exacte! En Caradoc és l'excusa per explicar la història, i realment jo penso que si hagués estat només pel tema d'ell no s'haurien estat tants anys sense parlar-se. El problema és que elles estaven trencades, totes dues, i estar a prop només els suposava records dolorosos, en aquell moment. I, el que per mi és més important, sempre havien menystingut la manera que tenia l'altra de lluitar contra Voldemort, totes dues pensaven que el que feia l'altra no servia de res. Per això em sembla molt maco que al final estiguin totes dues, com diuen, "al principi de la llista" perquè cadascuna ha contribuït moltíssim a la causa amb la seva manera de fer. No era o una manera o l'altra, totes dues han funcionat. I per mi, això també ajuda a acabar el tancament de l'epíleg.

Sí, és una crítica que fa temps que em feu... perdoneu >.< m'hi fixaré, us ho prometo. També em feia por passar-me de les paraules... però sí sí, fallo en això. Gràcies!




Cassandra Ross Anònim05/09/2015 a les 20:29:19
#26109Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'ha agradat moltíssim la teva història. I per això me l'he llegida tota de cop i et comento ara l'ultim capítol. Quan al principi vaig veure que eren dues noies les protagonistes, l'Em i l'Amy, em va sorprendre molt que es digués Caradoc. Però ara penso que és un titol molt encertat. I que, més enllà de la història d'amor que els uneix i els separa, és sobretot una gran història d'amistat a sis veus.

Em va agradar moltíssim que ells sis fossin amics, malgrat que tres d'ells estiguessin morts. La idea del parc, i els arbres cadascun amb la personalitat d'un d'ells és una idea brillant, un record, una petit funeral ple de vida. També per saber una mica com devien ser ells en la vida, i penso que hauries d'escriure alguna cosa de tot el grupet viu perquè és un grup que mola molt. M'han encantat, sobretot la dorcas que és el que jo tinc més desenvolupat

Les personalitats de l'Emmeline i l'Amelia m'han agradat molt, perquè eren pols oposats. I m'han recordat que comença com vam començar la fanfic comuna. Sobretot l'Emmeline, que m'ha recordat molt la Darling (és teva, oi?). La veritat, és que he confós una mica l'Emmeline i l'Amelia, potser perquè els noms s'assemblaven molt, i en algun moment no he sabut recordar quina era qui, però aixo es cosa meva.

La història d'amor d'en Caradoc i l'Amelia m'ha agradat, sobretot el tros aquests que volien i no volien a la vegada. Molt original que parlis del funeral dels potter, i molt bona l'amelia volent ajudar a tothom... Llàstima que no es deixés ajudar ella abans. M'ha fet gràcia que parlessis del llopin, i després se sapigues dels longbottom. Molt bé!

Un altre tros molt interessant ha sigut el capítol sobre la desaparició del caradoc. M'ha agradat el fet que jo he intuit que ell desapareixeria, i com l'amelia i l'emmeline anaven parlant del tema de si marxaven o no... Molt interessant. I per després veure que ell ha desaparegut. Llàstima que això suposi la separació de les dues amigues... 

El final, aquest últim capítol, també m'ha agradat molt. I sobretot pel fet que sabia que s'acabarien morint, pel tema de les dates. I això que elles preparin les seves pròpies tombes, com si diguessim, duent-hi allò que més estiment. I després afrontar la seva manera de lluitar contra en voldemort com elles saben fer, m'ha agradat moltíssim. Trist i bonic a la vegada. Sabent que es la ultima vegada que es veuran. Sort que es reconcilien. I el tema dels arbres... En plan que els sis amics han mort, però continuen visquen d'alguna manera, en aquells sis arbres del parc muggle, amb els seus objectes i les fotografies. M'ha encantat.

El que m'ha superat ha sigut la lletra en cursiva. Com quan s'acaba una peli i en lletra blanca sobre fons negre t'expliquen el futur de cadascun d'ells. M'ha superat. M'ha encantat. I veure l'Em i l'Amy al final... Està molt bé aquesta història, sobretot en el tema d'emocions i sentiments, aconsegueixes arribar als nostres cors.

A tema d'escriptura, concordo amb la Gee que et falta narració. Però això ja ho saps, o sigui que no insisteixis. Tot i aixi, encara que afegeixis més narració, intenta no perdre la manera com escrius, que està molt bé. Ah, al primer capitol, sobretot, pel tema de la falta de narració, no se sabia qui parlava, o no se sabia que algú havia marxat o havia arribat fins al cap d'una estona. Vigila!

Felicitats,

Cassie.




AvatarAntares_Black 374 comentaris14/09/2015 a les 00:44:14
#26131Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Però tu em vols matar? He plorat tant que tinc mal de cap. He sentit la guerra com si fos la meva guerra. Jo era allí. Amb l'Amelia i l'Emmeline. Així com amb en Caradoc, la Dorcas, la Marlene i en Benjy... Estic força tocada, la veritat. Tot ha estat tan real. Tot ha estat tan nítid...

Ha estat tot un homenatge. Sobretot les memòries en cursiva de les últimes línies.

Sí, jo també he agafat molt d'afecte a tots els personatges. Els coneixem molt i molt poc, però ara els sento tan propers com el mateix trio d'or o el mateix Exèrcit d'en Dumbledore. M'has emocionat molt. Ja sé que ja ho he dit, però no està de més que ho torni a dir. A més, es nota que l'has escrita febrosament, i em sorprendria d'allò més que escriure-la no t'hagués comportat uns dies, com dius, com una «muntanya russa d'emocions». Així és com estic jo, encara. Acabant de pair-ho tot.

Pel que fa els títols. Sí que trobo que t'han quedat prou encertats. Què us agafa, que últimament poseu una pila de coses en anglès? La Gee també ha posat títols en anglès (títols de pel·lícules) en la seva fic del repte, com en moltes altres fics seves, i la Mercè Ganger també ho fa. Estic pensant que en alguna ocasió posaré tots els títols en llatí. Perquè sí, perquè és una llengua preciosa :D Apa! xD

Ah! I mercès per l'enllaç de la cançó Broken Ones (i que n'hagis triat una versió amb la lletra). M'has fet descobrir una cançó molt bonica. Sí, m'ha agradat moltíssim. La lletra i la música.

Tampoc no coneixia la cançó de All of the Stars. El teu títol (All Of These Stars Will Guide Us Home) ja m'ha fet pensar en el fet de tornar a les estrelles, el fet de morir. La cançó també m'ha agradat.

Tot l'escrit, de cap a cap, està molt ben cuidat... La redacció, l'expressió, els sentiments, pensaments i emocions dels personatges, les circumstàncies... La por, la mort, la llibertat i l'amor (naturalment, l'amistat inclosa).

Del que diu la Gee de les descripcions... Sí que és cert que no hi predominen (llevat de la dels sis arbres, que els fan de santuari, per dir-ho així. Que, com t'he dit, una de les coses que més m'ha agradat). Però la veritat és que mentre llegia no les he trobades a faltar. Potser és que a la meva ment hi eren... o potser és que amb tanta emotivitat no he sabut necessitar-les. I dels diàlegs: Hi ha diàlegs “superflus” que a mi no em sobren, però (i tot i que s'entén) sempre cerco un guió d'aclariment on recolzar-me per anar seguint qui parla.

Del que diu l'Unoi: Com tu dius, jo tampoc no crec que deixessin en si de ser amigues. Hi ha persona que no la tens físicament a prop, però que és més a prop teu que qualsevol altra. I estic convençuda que sí que se seguien els progressos l'una a l'altra i que les metes de l'altra els feien contentes. M'ha agradat molt la seva amistat.

Coincideixo amb la Cassandra que és una grup molt bonic i que podries escriure alguna cosa d'ells en vida. I tu també, Cassie, aplica-t'ho: Aquells anys setanta estava molt bé, la podries continuar. La vas esborrar i tot... (sí, veig que sols esborrar els escrits quan decideixes que no t'agraden i sents “vergonya”? de veure'ls per aquí penjats). A mi m'agradava.

Jo també crec que ha estat un encert el funeral dels Potter (crec que no n'ha parlat ningú. Si més no, jo ni tan sols he esmentat cap enterrament ni funeral...); l'aparició d'en Remus (com es deu sentir, pobre... Amics morts, un dels quals destrossat, i l'altre, traïdor, a Azkaban...); i el fet que tan patir l'Amelia per fer mal a en Caradoc si la mataven, al final resulta que ha estat ell qui ha mort (desaparegut)... (i això que esperava que s'abracessin i no que només es donessin la mà). Sí, has cuidat molt els detalls (i m'has fet patir, això també ho has cuidat molt... No t'importa, la meva salut?).

Per cert, Cassie, el personatge de l'Angela Darling no és de la Marta, és de l'Erin. De tota manera, a mi no me l'ha recordada pas... (encara que totes dues siguin un xic desastres i punyeteres quan volen). I em resulta curiós que diguis que els noms de l'Amelia i l'Emmeline s'assemblen... Que llegeixes en veu alta?

Em quedo amb aquesta frase de la Cassie: «I que, més enllà de la història d'amor que els uneix i els separa, és sobretot una gran història d'amistat a sis veus».

Només et puc criticar un parell de coses, Marta:

1. Diuen que l'epíleg se surt dels onze anys... Mmm... Però, de fet, és molt encertat... És una manera d'acabar genial. Sí, m'agrada...

2. M'has fet plorar. Molt. Molt. Molt... Vaja, que tinc mal de cap... I tantes bosses com la mateixa Amelia... El meu cor continua amb l'ensurt a sobre... I... Ja he dit que tinc mal de cap de tant de plorar?? Mmm... Però de fet és el que tocava. Si ens volies emocionar, has acomplert el teu objectiu. Estic desbordada...

Mmm... És a dir, que no et puc criticar res, de fet... hahahaahaaaa (però la medicació me la pagues, eh xDDD)

M'has tret tots els dubtes pel que fa a les votacions. Et desitjaria bona sort, però és que no la necessites :D

Et felicito molt molt!!!

Antares

 




Avatarhpkarina 373 comentaris17/09/2015 a les 19:06:00
#26148Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Marta, no estic en condicions d'escriure't un comentari com toca perquè les llàgrimes quasi no em deixen veure el teclat ni la pantalla. Demà parlem.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/02/2016 a les 14:38:35
#26665Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

(Okay, algun dia acabaré de respondre el que dec, m'hi acosto, I can do it!)

Cass: random fact... de fet, la història s'havia de dir "Els sis arbres" o alguna cosa així, però quan la vaig tenir escrita em va semblar més apropiat dir-li Caradoc per això, perquè és el pretext que fa que hi hagi història! La veritat és que a mi també m'agraden molt tots els personatges, i he desenvolupat la personalitat dels sis dins del meu cap! Però ara em vull prendre una pausa d'escriure fanfictions, em sembla que me l'he guanyat! (Tot i així, no hi ha un dia que no ho trobi a faltar hahaha).

La Darling no és meva, però pot ser que s'hi assembli! És cert que són molt oposades en estils de vida, però jo trobo que es complementen molt bé. I això de la confusió de noms a mi em passava tota l'estona mentre escrivia! Són semblants, és cert, però en això jo ja no hi puc fer res hahaha 

Vaig voler tocar moments del final de la guerra i la postguerra, per fer un recordatori dels caiguts, i em va semblar interessant parlar dels Rondadors en tercera persona. I el final... elles saben que es moriran, ja ho tenen clar. Per això van a tancar el cercle, perquè ja no quedarà ningú que ho pugui fer per elles, perquè eren les últimes i ja no hi seran. Us he volgut fer saber com acaben, perquè sigui un homenatge a aquests personatges tan valents i desconeguts! Estic tan contenta que em toquessin l'Em i l'Amy... Merci pel comentari!

 

Antares: ui, ostres, sí que t'ha afectat! Bé, doncs et demano disculpes i et dono les gràcies alhora hahaha Repeteixo que els personatges són molt especials, he tingut molta sort... anava llegint coses d'ells i la història s'anava formant al meu cap! 

EI, VAIG ESTAR A PUNT DE POSAR ELS TÍTOLS EN LLATÍ! Una de les meves possessions més preuades és el llibre "Aurea Dicta", i tinc la intenció d'escriure alguna història algun dia i posar de títols de capítols frases del llibre. De fet, ho volia fer amb aquesta, però el cas és que necessitava Broken Ones com a títol del tercer capítol, i llavors la cosa no encaixava hahaha M'alegro que t'hagin agradat les cançons, sempre que puc faig propaganda de Broken Ones.

El cas és que si no faig una obra completament descriptiva, em costa posar les descripcions al mig, em costa enllaçar-les amb la resta sense que quedi forçat. Hi he de treballar! Tot això d'escriure més sobre aquests personatges i les escenes que he decidit posar ho he respost bastant al comentari de la Cass, ja. Resumit, volia veure les coses des d'un altre punt de vista i fer homenatges a tothom! 

Sincerament, encara no em puc creure que guanyés! Va ser tota una sorpresa! Continuo rellegint la ff de tant en tant i la veritat és que n'estic molt orgullosa. M'alegro moltíssim que a vosaltres també us hagi agradat! ^^