Reminiscència - Capítol 01: El cor de la serp (Setembre 1998)
AvatarEscrit per Cass Ross
Enviat el dia 18/09/2015 a les 17:39:20
Última modificació 18/09/2015 a les 17:39:20
Tots els capítols de Reminiscència
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Capítol 01: El cor de la serp (Setembre 1998)

Avís: fanfiction principal de la saga "Reminiscència".

Nota: Us recordeu que fa més d'un any vaig penjar el fanfic "La creu del rei"? En realitat, era un spin-off d'aquesta fanfiction. Vaig voler fer les coses diferents, però al final no va resultar... I com si diguéssim, aquí teniu la història original ^^ M'he intentat adaptar tant al cànon com he pogut, però he d'admetre que m'he permès les meves llicències.

Aquí ja es veurà com funciona la fanfiction: hi haurà salts temporals endavant i endarrera, per aquest motiu els capítols porten una data aproximada, perquè us en feu una idea de per on es va. I, quan s'acabi la fanfic (si aconsegueixo acabar-la algun dia), us la podeu tornar a llegir en ordre cronològic. Com es pot veure en el resum (si és que algú se'l llegeix), la història està dividida en dos temps: el dels pares i el de les filles. En teoria, aquest capítol pertany al segon temps, el de les filles, però a la pràctica esdevé un capítol de nexe entre les dues èpoques, per dir-ho d'alguna manera.

No prometo poder penjar gaire seguit perquè no està acabada i escric sobre la marxa, però us vaig prometre que començaria a penjar al setembre i aquí estic.

Espero que la gaudiu molt!

*

El cor de la serp

Setembre de l'any 1998

*

—Slytherin.

La nena situada sota el Barret que Tria no havia tingut temps de convèncer el barret perquè escollís una altra residència. Un aplaudiment deslluït per part de la casa de color verd i plata. La Maisie es va aixecar del tamboret sense saber com reaccionar, una mica disgustada amb aquesta elecció. El professor que hi havia al seu costat i l'havia cridat pel nom feia una estona li va assenyalar a on havia d'anar.

Però si havia de ser d'alguna residència, ella hauria preferit Ravenclaw.

La Maisie es va asseure al banc de la residència d'Slytherin mentre algun dels seus nous companys l'intentaven animar donant-li la benvinguda. Ella no s'imaginava en aquella residència, i des d'aquell moment hi hauria de pertànyer la resta de la seva vida. Es va sentir una mica buida per dins.

Hi havia coses que no entenia, com per exemple per què el Barret que Tria havia tardat tanta poca estona a posar-la en una residència que ella rebutjava o per què li havia semblat que deia "Slytherin" amb un punt de satisfacció (com si es burlés d'ella).

Però en aquell moment hi havia una cosa molt més important i que la preocupava bastant: com reaccionarien els seus pares. Ell era de Hufflepluff, ella de Gryffindor. En tota la seva família, no hi havia hagut cap membre que anés a Slytherin. Era la primera.

Els seus pares no havien demostrat mai un prejudici gaire gran a Slytherin, no havia sortit la possibilitat que podia anar a aquesta casa, però justament d'aquesta residència provenia el mag que volia exterminar les famílies com la de la seva mare.

En una situació com aquesta, què n'havia d'esperar?

*

No va ser fins l'endemà a la nit, quan havia passat un dia, que la Maisie va escriure una carta a casa. Hi havia pensat tot el dia, però no sabia què dir exactament.

Havia imaginat una carta llarga per posar-los en situació, però quan va voler començar a escriure no li van sortir les paraules. Va tenir la sensació que li fugia la valentia del cos, però després va reflexionar que els Slytherin no eren valents. Per tant, ella tampoc.

No sabia com reaccionarien els seus pares i va decidir escriure una carta curta, però que no es trobessin la noticia de cop. Quan estava a punt de signar, va recordar que havia començat les classes i va voler deixar clar que tot havia anat bé.

No calia que sabessin res de les mirades de menyspreu que havia rebut per ser de la casa dels perdedors de la guerra. Els xiuxiuejos i els dits assenyalant els alumnes d'Slytherin dels cursos superiors, que havien anat a Hogwarts l'any passat quan el règim dels Carrow els havia beneficiat davant les altres cases. Després de la guerra, molts alumnes no havien tornat.

Algunes d'aquestes coses, la Maisie no les sabia però les intuïa. I això, no l'ajudava gens.

*

"Estimats pare i mare,

jo volia Ravenclaw, vosaltres ja ho sabeu. No sóc ni Gryffindor ni Hufflepluf com vosaltres. He anat a Slytherin. Em sap greu si això us decep. Procuraré ser una bona alumna.

Les classes m'han anat bé.

Us estimo,

Maisie."

*

Hi va haver silenci a la casa dels Cattermole, quan en Reginald va acabar de llegir la carta de la seva filla en veu alta. Els dos fills petits ja feia estona que havien anant a dormir. A la cuina, quan havia arribat la carta, només s'hi trobaven en Reginald i la Mary.

Ella va alçar les celles lleugerament, mentre recolzava l'esquena a la cadira on estava asseguda. Hauria preferit, com la seva filla, que anés a parar a Ravenclaw. Va abaixar els ulls un moment, mentre pel cap li passaven diverses imatges que li recordaven les atrocitats que havien fet aquelles persones que havien anat a Slytherin, que havien sigut Cavalleresses de la Mort.

Encara n'hi havien unes quantes que rondaven per fora, lliures.

Mentrestant, el Reginald va deixar la carta damunt la taula i es va limitar a remenar amb la cullereta el cafè que tenia davant seu. A ell li importava el més mínim la residència on anava la seva filla, no l'havia volgut pressionar per cap, però que fos justament Slytherin implicava unes quantes coses.

—Bé —va sospirar en Reginald, quan es va adonar que si no ho feia ningú diria res—, suposo que això vol dir que és una època de canvis, no?

A la Mary li desagradava la casa d'Slytherin si tenia en compte que d'allà n'havien sortit els Cavallers de la Mort, però per uns moments va anteposar-hi la preocupació pel futur que li esperava a la seva filla.

—Ets conscient dels prejudicis que arrossega Slytherin després de...? —I va fer un gest assenyalant la cuina, com si volgués referir-se al món sencer.

En Reginald la va mirar per primera vegada des que havia acabat de llegir la carta.

—La Maisie és forta. Suposo que arribarà allà on es proposi.

La Mary va riure fluixet, durant uns segons, com si hagués recordat un acudit que li havia fet gràcia. En Reginald no va poder evitar fer un somriure tort, sense saber exactament si era perquè potser havia pensat en el mateix que ella o perquè li havia contagiat la seva actitud

Ella va recolzar el cap en la seva mà, amb el colze damunt de la taula, redreçant-se una mica. En Reginald va poder veure que estava pensant en alguna cosa. Mentre esperava, va acabar-se de beure el cafè en un parell de glops. El que va dir va ser totalment diferent a allò que tots dos estaven pensant:

—Diria que necessita una resposta reconfortant.

—Ja l'escriurem demà, amb els nens.


Llegit 477 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim18/09/2015 a les 18:01:37
#26151Encara no he escrit cap fanfiction

Ostres, un principi (no del capítol, de la FF) molt bo, promet molt! El pare no sembla gaire decebut per la decisió del barret, però la mare... no m'estranya tenint en compte to el que ha passat fa menys d'un any... però m'agrada que vulguin enviar-li una carta reconfortant, això demostra que tot i així l'estimen sense tenir en compte la residència on va.

La qualitat de l'escriptura també està molt bé, sense floritures, clara però molt expressiva (o això és com jo ho percebo).




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/09/2015 a les 20:53:50
#26153Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Caaaaass! Que guai, mola molt! Saps que no hi havia pensat mai, en com de pues les devien haver passat els d'Sly els anys següents al del Harry? Evidentment, tothom els deu tenir molta tírria després d'haver estat els mimats de l'escola, després d'haver estat "els qui van fugir" a l'hora de la veritat. Uau. Pobra nena, amb quina cara et defenses després, oi? M'alegro de veure que els pares no s'ofenen, només es preocupen pel que la Masies haurà de passar, xiuxiuejar, males cares... el fet que ella no volgués anar a sly fa que em caigui bé, per això! ☺ He vist una cosa que se t'ha colat: "Encara n'hi havien unes quantes que rondaven per fora, lliures." El verb haver-hi sempre es conjuga en singular, perquè és impersonal (encara n'hi havia unes quantes). Per la resta, m'ha agradat molt, però. .. I l'altra germana? Has dir que anava de "les filles" però a casa dels Cattermole he entès que hi ha dos nois, només... O només m'ha donat aquesta sensació, i són noi i noia i simplement feies servir masculí genèric? Pot ser... ah, o pot ser que l'altra filla sigui més gran i ja sigui a Hogwarts? Però potser l'haguessis mencionada? Doncs crec que ja estic. Se m'ha fet MOLT curt! Per cert, a tot això la Ginny i l'Hermione corren per Hogwarts, fent 7e? Que sortiran? O potser com que són molt més grans potser no les hi poses, oi? Petons i fins aviat! Felicitats, esta molt guai, has començat genial! (Perdona si hi ha faltes de picatge; t'escric des del tren i ja coneixes el meu corrector del mòbil...)




Avatarhpkarina 373 comentaris30/09/2015 a les 10:36:07
#26174Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola, hola!! M'ha agradat molt aquest capítol i tinc ganes de veure com continua la fic! Crec que serà molt interessant veure com tracten els Slytherin després de la guerra, és una cosa que mai no m'havia plantejat! I vull veure si Maisie acaba acceptant i sentint-se bé a la casa on el barret l'ha enviada! I també tinc ganes de saber en què pensaven els pares, però supose que això ja ho descobrirem més endavant!

Un beset i fins a la pròxima,

Rouss. 




Cassandra Ross Anònim01/10/2015 a les 19:31:35
#26206Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Els comentaris els respondré de manera coral, o sigui que no serà per cadascun.

La reacció dels pares penso que s’adequa a tot el que han hagut de viure, tant a la Primera Guerra Màgica com després. A més, s’ha acabat tot, amb molts morts i tal, no és temps de continuar amb els odis del passat, sinó de deixar que la vida continuï... I l’odi entre residències, crec que és un dels temes que més mal fa a Hogwarts. I això els pares ho saben. A més, quina culpa en té, ella, d’anar a Slytherin? És la seva casa, i prou.

És una dels temes més interessants dels tres germans Cattermole (sobretot, i de manera especial, Maisie, ja que va anar a Slytherin l’any 1998), perquè van anar a Hogwarts en els anys immediats de la post-guerra. Pel que fa a l’altra germana, Ellie, és dos anys més petita; i Alfred, dos més que Ellie. De manera aproximada. No crec que podria anar a Hogwarts, perquè quan apareixen els Cattermole al setè llibre, és setembre de 1997, i la Mary comenta que estan espantats a casa i tenen por que ella no torni. Per tant, com a molt, el més gran hauria de tenir deu anys, encara que també seria possible que fos un mag que no estigués escolaritzat a Hogwarts. Els personatges principals seran Ellie i Maisie, per això dic les filles, perquè encara que Alfred existeix, diguem que no sortirà gaire. (Tot i que, quan surti, serà crucial.)

Tot i així, el tema de la post-guerra a Hogwarts no serà un tema que vulgui tractar en aquesta fanfiction (qui sap, si algun dia m’animo a escriure’n alguna cosa). Com vaig dir i com veureu més endavant, aquest és un capítol de pas. O sigui, que us quedeu sense Hermione i Ginny. No sortiran personatges coneguts, almenys no dels més famosos. Vaig fer aquesta història per demostrar que hi ha altres histories que la de Harry Potter. I que no totes es bifurquen cap a ell.

M’alegra molt que us hagi agradat tant aquest capítol, perquè ja teniu la continuació ^^

Fins aviat,

Cassie.




AvatarAntares_Black 375 comentaris04/10/2015 a les 16:04:15
#26227Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola!! Ja volia llegir i comentar abans, però no he pogut.

M'he hagut de rellegir el repte per començar bé aquesta fic, però ha valgut la pena!! Que bé que tinguem una nova fic teva! Espero que no se't pari el comptador i tornis a esborrar les fics que tens aquí! ;)

La idea dels canvis de temps m'agrada molt. Ja la vas fer servir en alguna altra fic (era AA70, o em confonc?), i estava molt bé. En uns capítols, la Lorrine (es deia així?) llegia un diari del passat i, en d'altres, es desenvolupava la història del grup de Gryffindor dels anys setanta. Estic segur que aquesta fic serà a l'alçada d'aquella, que m'agradava molt (per més que diguis...).

M'agrada molt com has posar els pensaments de la Maisie respecte el fet que l'han posada a Slytherin. També m'agraden les reflexions que fan sobre Slytherin en plena postguerra. T'ha quedat tot molt versemblant. Els pares pensen en la seva filla. I també m'ha agradat molt que, davant de tot el que implica anar a Slytherin en aquests temps (i més quan no era l'opció que ella volia), els pares acabin concloent (encara que, segons es diu, no és el que estaven pensant) que «diria que necessita una resposta reconfortant».

Crec que has trobat un títol molt encartat. T'ha sortit un primer capítol genial. De debò que et felicito. M'ha agradat molt i molt.

Antares

PD: I si el destí ha enviat la Maisie a Slytherin per pal·liar els prejudicis? La seva intel·ligència també pot ser d'ajuda a Slytherin. És una missió molt noble.




Cassandra Ross Anònim11/10/2015 a les 20:41:38
#26250Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, Antares!

Està molt bé que t’hagis rellegit la fic de la Creu del Rei, però creu-me que no era necessari, perquè cronològicament parlant, està molt al futur respecte aquesta fanfiction. I per això, que és aquí on situo més els personatges. A mi també m’agrada molt la idea dels canvis de temps, serveix per fer les dues històries més dinàmiques.

Déu ni do que te’n recordis, del nom de la protagonista de AA70. Sí, era la Lorraine. Me n’havia oblidat!! Seguirà el mateix estil, dues històries que estan entrellaçades. Jo crec que aquesta serà millor, perquè la meva manera d’escriure i tal ha millorat, a més que tinc tota la idea més desenvolupada i sense gaires fils solts.

A mi també em va agradar molt el punt de vista de la Maisie. És un personatge que, malgrat ser Slytherin, m’estimo molt. Vaig intentar pensar com devia quedar la societat en aquell moment i com això podia afectar la família. Està molt bé, que et fixis en aquest fet que els pares no diuen el que estaven pensant, sinó que han de reconfortar la filla. Suposo que, espero que, quan acabeu la fanfiction, i torneu a llegir aquest primer capítol, com jo, també intuïu per on van els pensaments dels pares.

Moltes gràcies per tot, que em fas posar vermella xD Molt interessant el PD :D Ja me'n diràs la teva opinió quan acabi la fanfiction, però certament aquest en podria ser un. Però també n'hi ha d'altres.

Cassie.