Cròniques de Hogwarts - 18: El passat sempre torna (Maire)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 17/10/2015 a les 23:50:45
Última modificació 17/10/2015 a les 23:50:45
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


18: El passat sempre torna (Maire)

Quan arribem a la porta del Gran Saló, la Noa i jo parem de córrer de cop i entrem com si haguéssim vingut caminant, tranquil·lament, a l'hora que toca. Adormir-se? Qui s'ha adormit, aquí? No, nosaltres no... Mai de la vida.

Ens mirem un moment i ens posem a riure. Sort que totes dues som ràpides o encara hi seríem...

—Bon dia, Edwin! —diu la Noa, alegrement—. Veig que ja ha arribat el correu!

L'Edwin aixeca un moment el cap per saludar-nos, però està concentrat en el seu Periòdic Profètic. Sempre va directament a les últimes pàgines, on hi ha els jocs d'enginy. Endevinalles, jeroglífics, encanteris encreuats, escacs màgics impossibles... i sempre, sempre els aconsegueix resoldre rapidíssim. És impressionant!

Miro a la punta de la taula mentre uns cereals apareixen davant meu. Hi ha l'Ethel, esmorzant sola. Voldria anar a parlar amb ella, moltes vegades ho penso... però és que tinc la sensació que la molesto. La Noa ho intenta, però la Noa és la Noa. A més, des del dia que va aconseguir que li donés el paper on el Moore explicava els detalls de la seva suposada xicota, em fa por parlar-hi perquè no vull que em demani explicacions.

Encara no entenc per què l'hi vaig donar... jo no les faig, aquestes coses! Una persona (que d'acord, no conec de pràcticament res i a més és Slytherin, però tot i aixo...) confia en mi. I jo què faig? El traeixo. Sóc una persona terrible...

—Apa, fet —diu l'Edwin amb una mirada de satisfacció—. Encanteris encreuats acabats. I m'ha costat, aquest cop! Tu no els fas, avui, Maire? L'altre dia vaig veure com els feies!

Uh, merda. Ja, el cas és que també els faig, però no davant de l'Edwin, que triga la meitat que jo. Per sort, apareix el Drake i ens salva.

—Bon dia, dormilegues! —diu, mentre s'asseu al costat de la Noa. Veig com ella es posa una mica vermella i somric. Ha! I es pensa que no me n'he adonat...—. Us he agafat el correu, aquí el teniu.

—Gràcies, Drake! —diem totes dues.

Miro el que tinc, i no és gaire. El Periòdic Profètic, una carta dels meus pares... i un sobre en blanc. L'obro, amb curiositat. Potser algú s'ha equivocat...

 

Pots marxar tan lluny com vulguis, però saps que la merda te l'emportes amb tu.

 

Em comencen a tremolar les mans. Només és aquesta línia, i no va firmada. El meu cap comença a buscar qui m'ho pot haver enviat. Hi ha massa persones...

—Maire —diu la Noa—. Maire, em sents?

—Ai, sí, perdona —dic, amagant la nota—. Deies res?

—Que hauríem d'anar tirant o arribarem tard a classe. Agafem alguna cosa que puguem menjar pel camí i ens ho emportem!

Encara hi ha gent esmorzant i tenim cinc minuts, però veig que el Drake marxa i vol marxar amb ell. Sigui com sigui, no anem a la mateixa classe... Jo tinc Muggleologia, i ells Criança. I em sembla que m'anirà bé, que marxin. Així podré anar a desfogar-me un moment.

—Aneu tirant, que vosaltres heu d'arribar fins als Jardins i jo ho tinc més a prop.

—Segur?

—Sí, sí, aneu.

—D'acord doncs, ens veiem després a Transfiguració!

Quan veig que estan lluny, torno a treure la carta i la llegeixo un altre cop. Molt bé, molt bé, aguanta, aquí no passa res, ningú no se n'adonarà. Ja hi estàs acostumada. Saps què és, és una cosa normal, i ets perfectament capaç d'aguantar-te i fer com si no passés res. Va. Ja està. Ja està.

Empasso saliva i respiro profundament. Puc viure amb això. Endavant.

—Bon dia! Anem cap a classe?

Em giro i trobo el Moore darrere meu. Oh, el que em faltava.

—Què vols, ara?

—Necessito la teva ajuda un altre cop.

Puc notar com li costa dir cada síl·laba. Però per què em torna a demanar ajuda? No és que l'última vegada fos gaire eficient, la veritat... Em pensava que vindria enfadat perquè la vaig cagar.

Em fa un senyal cap a la porta i dubto. Però la gent ja el mira perquè no és normal, veure'l a la taula de Ravenclaw. I a mi també em miren. I no m'agrada que em mirin. O sigui que agafo un parell de galetes i, sabent que d'aquí mitja hora ja tindré gana un altre cop perquè pràcticament no he esmorzat, m'afanyo a sortir del Gran Saló. Just al costat de la porta, hi ha un parell de cartells anunciant la festa de Halloween.

—He parlat amb la Nina i la Circe. Van quedar satisfetes amb el que vas dir a l'Ethel, però ja han passat unes setmanes i volen saber més. Em diuen que els ensenyi una foto d'ella.

—I què vols que hi faci, jo? —li pregunto, sorpresa i una mica enfadada. A veure si ara li he d’arreglar la vida... Però la veritat és que les notícies m'han xocat bastant. O sigui que l'Ethel no els va ensenyar el paper? Només els va donar la informació? Que estrany... potser sí que els ho va ensenyar i ara estan intentant manipular el Moore d'alguna manera. Li hauria de dir?

—He pensat que potser tenies alguna foto de grup de la gent del teu curs —em diu—, i podem dir que qualsevol de les noies és ella. Així els la puc ensenyar i de passada demostrem que la coneixes.

Faig que no amb el cap. No, no, i ara. Per sort, no he de mentir per dir-li que no ho faré.

—No tinc cap foto de grup, no n’he portat cap.

—Doncs demana a alguna amiga que te n’enviï!

Em sembla que ja he rebut prou cartes de les meves “amigues”, avui, moltes gràcies.

—Però per què és tan important, que es pensin que estàs sortint amb algú? Vull dir, no deixaran de ser amigues teves perquè estiguis solter, no?

Ara és ell, el que està incòmode. Em sap greu… però no podia continuar per aquesta línia de conversa. A més, ja seria hora que m’expliqués alguna cosa, si he de mentir per a ell. Si vol rebre, també ha de donar. Que vulgui enganyar les seves amigues ja és una cosa que em fa desconfiar, de bon principi.

—Són motius personals —diu, fluix.

—Doncs dóna'm alguna raó per ajudar-te si l'únic que sé de tu és que vols un cop de mà per enganyar les teves amigues.

Em sap greu haver-ho dit tan bon punt em surten les paraules dels llavis, perquè m'adono que ho està passant malament. Però... i si l'ajudo i després resulta que té males intencions?

—Ja t'ho vaig dir —em respon—. Som els únics de la classe, i ens hem de portar bé per si fem treballs en grup i tot això.

—Estic fent els tràmits per canviar de classe —li deixo anar.

No és mentida, però tampoc no és 100% veritat. Jo volia fer Runes Antigues i Magimàtica, però no es podia perquè eren a la mateixa franja horària, i estic mirant si ho puc combinar d'alguna manera, com ara fent Magimàtica de 5è i Runes de 6è, perquè a Beauxbatons ja feia dos anys que feia una assignatura semblant i he donat tot el temari. Encara que... això no vol dir que deixi Muggleologia. Em sap greu pel professor. Quedar-se amb un sol alumne...! Però això no li diré, al Moore. He de saber si puc confiar en ell.

Tot i això, el miro i em sento fatal. No, no, ja n'hi ha prou. Estic acostumada a sentir-me malament, la carta que sembla que cremi a la meva butxaca n'és una prova. I sé que m'ho busco, i m'ho mereixo. Però fer sentir malament a una altra persona és una cosa que no faig. I ara en tinc un tastet, i no m'agrada. Gens ni mica.

—Crec que no m'hauria de costar gaire, manipular una foto —dic, finalment.

Veig com s'anima. Bé, això està millor.

—Bé —diu, sense perdre la compostura, com si res. Aquests Sytherins i el seu maleït orgull em posen nerviosa, de veritat—. Per cert, no et vaig donar les gràcies per haver parlat amb l'Ethel.

No ho facis, Maire. No ho diguis. Tot està bé, no hi ha cap problema. No té per què asssabentar-se'n, no li deus res, no li ho has d'explicar, no li ho has de dir.

—La veritat és que l'Ethel va aconseguir el paper. No li vaig dir res més, però... sap que ho tenia tot apuntat en un full.

D'acord, tu t'escoltes en algun moment?

—Que què? Li vas donar el full? Per què? Què et va passar pel cap?

—Va deduir que era sobre tu, no sé com! I em va dir que el seu pare treballava al Departament de Misteris, i que es posaria a investigar per descobrir quins secrets amagaves, i... i jo no tenia cap raó per confiar més en tu que en ella!

Quin desastre... no sé per què encara hi ha gent que confia en mi. De vegades voldria ser invisible i que ningú no em veiés ni em pogués parlar. Segur que molts estarien millor.

—No sé què els pot haver dit. Potser s'ho ha guardat per a ella o potser tenen algun pla, totes tres... no ho sé. Però no us conec, i no sé fins a quin punt confieu els uns en els altres, en aquest grup. Ara ja ho saps, a partir d'aquí, gestiona-ho tu.

Puc veure que s'ha enfadat, ho veig a la seva expressió. Sóc una persona terrible.

—Pensen entrar, senyors?

Ens girem i veiem el professor Fidus, que ha quedat parat darrere nostre perquè estem bloquejant la porta. No m'havia ni adonat que ja érem davant de la classe.

—Perdoni, professor Fidus —dic amb un fil de veu.

Entro sense mirar el Moore i m'assec al meu lloc. Sé que la conversa no s'ha acabat i continuarà després de la classe, però l'únic que puc pensar és que vull fugir d'aquell lloc. És com si les parets es fessin petites. Les paraules de professor em sonen alienes. L'estona va passant i noto com cada cop és més difícil respirar. No... ara no... un altre cop no...

Obro el llibre, marejada, però les paraules són borroses. Crec que el professor Fidus ja ha acabat l'explicació i vol que llegeixi en veu alta. Veig les lletres, però no tenen sentit. He de sortir d'aquí...

—Professor Fidus —dic, amb la veu tremolosa—. No em trobo bé. Em sembla que hauria d'anar a la infermeria.

Només sento la seva resposta a mitges, però recullo les coses i marxo de la classe. Puc sentir la mirada acusadora del Moore al clatell. Sí, d'acord, estic fugint. És el que sé fer millor.

Els passadissos estan deserts perquè la majoria de gent és a classe, o sigui que em poso a córrer cap als jardins. Quan surto per la porta, miro al meu voltant. No em puc acostar al llindar del Bosc Prohibit, que és on hi ha els de Criança, ni als hivernacles, on puc distingir la llum d'algun curs que fa Botànica; ni tampoc al Camp de Quidditch, que veig que els de primer hi tenen classe de Vol. En lloc de fer això, vaig cap a la Mussolerissa, però no pujo, sinó que em quedo als peus de la torrassa. Remeno la meva butxaca i en trec la carta un altre cop.

Quanta estona deu haver passat? Ha anat tot tan ràpid, aquest matí... i tot i això sembla que hagi estat molt llarg. Té cap mena de sentit?

Llegeixo les paraules de la carta, una vegada i una altra, sense parar, encara que les tinc gravades al cap des de la primera vegada que les he vist. Ha arribat un punt en què m'és igual, qui ho hagi escrit. L'únic que puc pensar és que té raó.

De veritat em pensava que canviant d'escola les coses anirien millor? De veritat creia que m'ho mereixia? Això em passa per somiar, per oblidar el meu lloc. Aquest tastet que he tingut d'una vida feliç només és això, un tast d'una cosa que no em correspon. D'una cosa que no em mereixo.

Aquest pensament em porta una estranya calma. Sí... aquesta ha estat la meva realitat durant molt de temps. La coneixo. No té incerteses. En aquesta realitat, sé on és el meu lloc. En certa manera, és com tornar a casa.

M'aixeco, més tranquil·la, i llavors començo a notar que fa molt de fred. Potser hauria d'anar a la infermeria, per si el professor pregunta. Diré a la infermera que m'he marejat i deu haver estat una baixada de pressió, però que ja em trobo millor. I ella em dirà que em quedi una estona estirada per acabar-me de recuperar, i després marxaré. Ningú més no se n'assabentarà, perquè el Moore no ho explicarà a ningú, que he sortit de classe. No li interessa que l'altra gent sàpiga de què fugia.

Començo a caminar amb tranquil·litat, vigilant que no em vegin. El meu cap comença a pensar com aconseguiré crear la foto que el Moore necessita. Serà senzill. Aniré un moment a la biblioteca a la tarda per acabar-me de documentar, però crec que no em costarà.

Aquest és el meu lloc. Entre els llibres. Fent l'única cosa que sé fer: treure bones notes. Per això sóc a Ravenclaw. Perquè no sé fer res més.

Plego bé la carta i me la guardo bé, perquè no me la vegi ningú. En el fons, només és un recordatori. Un recordatori que, efectivament, la merda me l'he emportat amb mi.

Perquè la merda sóc jo.

 

 < /p>

 

Capítol escrit per: marta_ginny

 


Llegit 588 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris18/10/2015 a les 06:15:37
#26258Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, m'esperaré a comentar el capítol per si la marta_ginny vol fer el 1r comentari com és tradició xD el meu no compta perquè sols és per a dir que si no està penjat divendres shame on me, me'l va enviar dimecres per si volia canviar alguna cosa dels meus personatges però per circumstàncies no l'he pogut llegir, sorry :(




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris18/10/2015 a les 11:32:27
#26260Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

PERDÓPERDÓPERDÓPERDÓ >.< He trigat molt, ho sé, i ho sento. I pensar que fins ara sempre ho havia pogut fer al cap d'una setmana... Aaaaaaix he trencat la ratxa! Però com alguns ja sabeu, vaig molt de cul, això d'estudiar i treballar alhora és una mala idea, mala idea he dit! En fi...

Res, que finalment aquí el tenim! No sabia gaire com agafar-lo perquè ja fa uns quants capítols que la Maire no surt, de manera que he decidit fer el que se'm dóna millor: drama. (xDD) I així, de passada, li dono una mica de storyline a la Maire, que la majoria de personatges ja en tenen i ella no en tenia. La idea és que anirà rebent cartes anònimes que s'anirà guardant sense dir-li a ningú i la bola s'anirà fent, grossa, i grossa. I com que es creurà tot el que diuen aquestes cartes, s'anirà com apartant de la resta, però en la justa mesura (perquè no vol que ningú se n'assabenti i sap que si es passa els farà sospitar).

Pel que fa al tema del Jack, ja hem vist que el continuarà ajudant. Anava massa bé, al principi, demanant-li informació si vol que l'ajudi... però és així de masoca xDD I tampoc no s'ha pogut aguantar de dir-li, o sigui que el Jack ja sap que l'Ethel sap més que la resta. No sé com ho voldreu portar... si començarà a sospitar de l'Ethel, o de les Sly també. Al vostre gust! ^^

Per acabar, hi he afegit el tema de la festa de Halloween! Perquè Halloween s'acosta i en una festa poden passar moltes coses... jo crec que també hi podria haver festa alternativa a la Sala de la Necessitat hahaha i si hi ha alcohol... el Layton ja pot córrer! xDD La veritat és que ja he perdut el compte de quanta gent li va darrere hahaha

Res doncs, això és tot! Intentaré ser més puntual a la pròxima >.< Fins aviaaat!




AvatarAntares_Black 374 comentaris18/10/2015 a les 15:24:20
#26265Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola!!! Sóc el primer comentari? ^^

M'encanta aquest començament!!! M'ha resultat molt divertit!

Sí! Crec que l'Edwin també es llegiria les notícies, però està molt bé que hagis destacat que fa tots els jocs d'enginy!! Trobo que sí, és molt propi d'ell! M'encanta que el facis sortir, i que també hi hagis posat en Drake!! ^^ (a la Noa li agrada en Drake? Sí, recordo que s'insinua molt xD). Suposo que a tots ens agrada quan treuen un dels nostres personatges. Quan veiem el seu nom, patim, sí, però si l'encerten (com és el cas) és molt guai! :D També m'ha agradat molt la teva idea màgica dels «encanteris encreuats, escacs màgics impossibles». Ha quedat molt bruixívol!!

hahahaa La Maire té por de parlar amb l'Ethel!! I se se sent malament, pobra... I, per si no n'hi havia prou, va i rep aquest sobre blanc amb aquest missatge...

La conversa amb en Jack Moore està molt bé. Seguim amb la trama de volta i mitja!! M'agrada com jugues intercalant els pensaments de la Maire mentre parlen. Això «D'acord, tu t'escoltes en algun moment?» m'ha fet gràcia!

El capítol comença bé: dinàmic i divertit. Després, amb els pensaments de la Maire, veiem que la cosa no està gens bé. Té depressió. Ho has sabut transmetre molt bé. És a dir que felicitats!!!

 

M'agradaria destacar un parell de trossos de les seves reflexions, que la van enfonsant cada cop més...

«De veritat em pensava que canviant d'escola les coses anirien millor? De veritat creia que m'ho mereixia? Això em passa per somiar, per oblidar el meu lloc. Aquest tastet que he tingut d'una vida feliç només és això, un tast d'una cosa que no em correspon. D'una cosa que no em mereixo.»

«Aquest és el meu lloc. Entre els llibres. Fent l'única cosa que sé fer: treure bones notes. Per això sóc a Ravenclaw. Perquè no sé fer res més.

Plego bé la carta i me la guardo bé, perquè no me la vegi ningú. En el fons, només és un recordatori. Un recordatori que, efectivament, la merda me l'he emportat amb mi.

Perquè la merda sóc jo.»

 

La Maire ha tingut problemes amb la gent, però igualment em fa pensar en una frase d'Ernest Hemingway:«Happiness in intelligent people is the rarest thing I know» (El Jardí de l'Edèn). Hi estic totalment d'acord.

Crec que la trama que has obert és molt bona. I seguim amb el que ja vaig comentar, d'anar tocant temes a través de les històries dels personatges (sí, em vaig descuidar de la Nina, sí, sorry. La seva anorèxia i desequilibri familiar, també). M'encanta formar part d'aquest projecte!! Ja ho havia dit, però hi torno! =D

Mmm... M'he de situar el dijous, 25 de setembre, oi? A la història, Halloween queda un xic lluny encara, perquè n'apareguin coses al tauler d'anuncis, no...? Però sí que tens raó, i haurem de fer alguna cosa especial!!! Una festa a la Sala de la Necessitat pot donar per molt! ^^ M'ha fet molta gràcia això d'en Layton!! «si hi ha alcohol... el Layton ja pot córrer! xDD La veritat és que ja he perdut el compte de quanta gent li va darrere hahaha». Ja ho pots ben dir!!! (en comptes d'alcohol, varitaserum!! Qui en robarà del rebost de la Hook!!?? hahahahaa). Em sembla recordar que en Kenneth en sabia alguna cosa... O era en Mike? En Layton ens porta tots bojos! hahahahaaa

*conec (has escrit “coneixo”)

Ens llegim!

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/10/2015 a les 10:16:26
#26266Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola, hola, hola! ^^

M'esperava que la marta comentés per fer el meu comentari, també! El drama és l'especialitat de la marta; sap representar molt bé la tristesa i l'angoixa, i els personatges que tenen un aire depressiu li queden molt realistes, oi? ^^

M'ha agradat força el capítol. M'agrada com al principi la Maire està a gust amb els seus companys, la Noa, el Drake, l'Edwin... i de cop i volta el sobre aquest. Mireu com l'afecta, que es posa de mala lluna i tot amb el Jack! I això que sempre és tan tímida i servicial, i en canvi aquí li deixa anar un parell de mocs! (tot i que finalmen accepta ajudar-lo, és clar, perquè és molt bona nena i no sap dir que no...)

Em fa molta peneta la Maire. M'agradaria ajudar-la d'alguna manera. Crec recordar que li toca fer el treball d'encanteris amb l'Erin; potser ella pot animar-la d'alguna manera. M'agradaria molt que, a banda dels Ravenclaws, també s'anés fent amiga dels altres del curs, amb els que va estar castigada uns dies, per exemple, que jo crec que DEUEN HAVER fet bones migues, no? M'agraden molt els Ravenclaws, pero sembla que la majoria van molt a la seva, sense fer llaços especialment estrets amb ningú. Crec que a la Maire li caldria algun confident.Crec que la Noa ho podria ser en un futur proper, però potser a la Maire li deu fer una mica de por, perquè la Noa es porta bé amb tothom, i és molt popular, i potser això la pot tirar una mica enrere (perquè la Maire no es considera "guai" en absolut, i no es deu plantejar que pugui estar al mateix nivell social que la Noa). Crec que algú li ha de fer entendre això, que sí que és guai i que tot es qüestió d'actitud! ^^

I gent, pel que fa a la festa de Halloween! Perill, perill! No sé si recordeu que les onze persones que van fer l'escapadeta al bosc prohibit estan castigades sense festa! I recordeu també que la Chris, l'Erin i l'Agatha en tenen una de pensada! De moment encara no ha sortit explicat, és una sorpresa, però si algú  parla de Halloween, que ho tingui en compte. I a qui li toqui fer la festa, que ens avisi! I, igualment, com han dit per aquí es podria seguir la festa per la nit clandestinament! O potser ho podríem fer pels volts de Nadal, abans que la gent marxi a casa? Veritasèrums, veritasèrums i pocions de l'oblit!

Amb ganes de seguir! Petonets!

 




Cassandra Ross Anònim20/10/2015 a les 17:22:23
#26273Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha agradat moltíssim aquest capítol de la Maire, has sabut transmetre molt bé com se sent, Pel poc que han sortit els personatges, has sabut transmetre molt bé la personalitat de cadascun d'ells. Em sembla que això és una cosa que jo no me'n sortiré  quan em toqui u.u

La conversa amb en Jack m'encanta!! Així, anar embolicant cada vegada més la troca. Interessant que ara en Jack ja sap que l'Ethel sap que la Maire tenia el paper escrit. Tinc curiositat per saber com continuarà la història ^^ (Sí, ja ho sé, el meu personatge és un dels que hi està implicat, I know). Molt interessant la conversa, pobre Jack que les Sly li continuen donant la tabarra.

Tot el tema de la carta és molt interessant, tinc curiositat per saber qui li envia... Però em sembla que a Beauxbatons li feien bullying o alguna cosa així, no? Hi devia haver alguna cosa que va passar molt xunga. Com diu l'Antares, saps transmetre molt bé tot el tema de la depressió que la va enfonsant de mica en mica.

Fins el pròxim!

Cassie.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris13/02/2016 a les 01:35:25
#26677Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Arwen: espero el teu comentariiii hahahah

Antares: Sempre fa molta por posar personatges dels altres per si no els encertem, quin alleujament veure que aquest cop ho he fet bé! Especialment l'Edwin, que és complicat hahaha Sí, l'Arwen va dir que a la Noa li agradava el Drake! I el tema del Jack li provoca molts problemes, perquè té una contradicció interior que no s'aguanta entre voler-lo ajudar i no voler-lo ajudar.

Ei, doncs jo no estic d'acord amb la frase! (I aquí em tens, contradient Hemingway xDD). No, ara seriosament, no és que no hi estigui d'acord, però em considero una persona intel·ligent i crec que he trobat la manera de ser feliç després d'haver estat una persona molt semblant a la Maire. I conec més gent així :) La frase té part de raó, ho reconec, però trobo que té un punt derrotista que no m'agrada. Com si pel fet de ser intel·ligent i no ser feliç en aquest moment ja estiguem condemnats a no ser-ho mai! Que trist que seria!

Gaaaaaaah la forma "conec" és una de les que em porta més de cap >.< És un error que ara feia temps que no feia! Espero no repetir-lo!

 

Gee: em quedo amb "el drama és l'especialitat de la Marta". Al fòrum diuen que m'alimento de drama hahahaha i no ho puc negar! És que la pobra Maire no pot aguantar tanta estona de morros amb el Jack si veu que ell necessita ajuda... un dels trets més importants de la Maire és que faria qualsevol cosa per sentir-se útil.

A veure, jo crec que sí que es fa amb els de les altres residències, peeeeerò últimament no ha sortit a cap capítol dels altres, per això no n'estava segura xDD I com que tots havíeu anat desenvolupant històries amb els altres i ella quedava al marge, per això he tirat per aquí. Jo tampoc no acabo de veure qui podria tenir de confident... tot i que la Noa sí que ho podria acabar sent! Tot és qüestió que ella s'atreveixi a parlar-hi. De fet, crec que la Noa podria ser una gran confident per la Maire, però no és la persona a qui s'atrevirà a obrir-se.

Ostres, sí que ho vas dir! Ni tan sols me'n recordava! Apa doncs, cap a Halloweeeeeen!

 

Cass: aquí ve una confessió: fer que els personatges tinguin un caràcter definit era una de les coses que em costava més i crec que és el que he millorat més de tot des que vaig començar a escriure. Es tracta de tenir molt clar el caràcter, i en comptes de pensar "aquí vull que faci això!", dir "tal com és, actuaria de x manera". Donar-los llibertat, en certa manera!

La trama del Jack m'agrada molt, tot i que porta molts problemes a la Maire... tots els implicats hi estan ficats fins el coll! Sí, a la Maire li feien bullying, per això s'ha acabat canviant d'escola, perquè no aguantava més temps.

Moltes gràcies i a veure si tenim continuació aviaaaat! ^^