L'Ombra - Capítol 16: La central
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 30/10/2015 a les 18:21:32
Última modificació 01/11/2017 a les 11:51:18
Tots els capítols de L'Ombra
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 16: La central

En John estava nerviós. Feia molt de temps que no es posava nerviós abans d'una missió, i aquest estat d'ànim el va inquietar. «Al cap i a la fi, no és tan difícil entrar a la central elèctrica i enganxar un dispositiu al generador», va pensar. En Naive i la Mary s'havien encarregat de pràcticament tot, però no coneixien les mesures de seguretat muggles i necessitaven que fos ell qui entrés i col·loqués el dispositiu al lloc corresponent.

En aquell moment, en John estava conduint amb el seu cotxe negre cap a la central. S'havia posat una màscara de goma i un falsificador de veu -tecnologia punta de l'OSDI- per poder-se fer passar pel director de la central.

- Jackson, tot va bé? -va preguntar l'agent pel micròfon del cotxe.

- Si no trigues menys de dos minuts en arribar a la tanca, tot anirà bé. Ens hem trobat amb proteccions addicionals mentre accedíem a la base de dades del servidor central. Resulta que en accedir a la terminal remota...

- Sí, sí, està bé -va interrompre en John.

En Jackson era el millor tècnic informàtic de l'equip d'en John, però els seus discursos detallats sobre informàtica acabaven cansant. Finalment, el reactor de la central va aparèixer darrere d'un turó. Un riu força ample corria al costat de la carretera. En John va frenar davant la tanca i el guàrdia de seguretat de li va acostar. Pregant perquè en Jackson ja hagués introduït el seu perfil electrònic a la base de dades, va abaixar el vidre de la finestra tot adoptant el seu millor posat de buròcrata que no té temps per perdre.

- Bon dia -va saludar el guàrdia-. Necessito la seva targeta d'identificació.

En John va treure's la targeta de la butxaca de l'americana i la va entregar al guàrdia sense dir res. En principi el falsificador de veu havia d'amagar-li la seva veu i substituir-la per la del director de la central. Però sempre podia fallar alguna cosa, i en John preferia no córrer riscos innecessaris. El guàrdia va treure's un aparell semblant al que porten els revisors del tren. Va introduir-hi la targeta i de l'aparell va sortir una llum vermella. El guàrdia va tornar-li la targeta mentre li deia que no estava autoritzat per entrar al recinte. En Jackson havia fet tard, però el John no va perdre els nervis. Va llançar una mirada severa al guàrdia i va dir-li:

- Mira, no tinc temps per perdre. Deixa't de ximpleries i obre'm la porta.

El guàrdia va dubtar, però de seguida va respondre:

- No puc deixar-lo passar si la targeta no funciona, ho sento.

- Doncs torna-ho a provar -va replicar tallant, però sense tenir-les totes.

El guàrdia, poc convençut, va tornar a posar la targeta. L'aparell va fer una llum verda i va emetre un bip. El guàrdia va fer cara de sorpresa, però va tornar la targeta a en John i va obrir-li la porta.

- Em sap greu, senyor director.

En John no va respondre i va entrar al recinte.

- Jackson, m'has dit que amb dos minuts en tindries prou -va dir a través del micròfon.

- Bé, és que m'he trobat en que el mètode d'encriptació de la base de dades...

- Sí, sí. La propera fes-ho més ràpid i ja està -va interrompre en John.

Va aparcar el cotxe prop de la tanca i de manera que pogués fugir sense maniobrar si es donés el cas. Va agafar un petit micròfon i auricular i se'l va posar a la orella. Va comprovar que tingués el dispositiu que havia d'acoblar al generador i, després d'uns instants de dubte, va agafar també una petita pistola.

Va baixar del cotxe i es va dirigir a l'edifici del generador. La part més perillosa de la missió ja havia passat. Accedir al generador era tan fàcil com obrir la porta amb un rossinyol, i col·locar el dispositiu era tan fàcil com trobar els cables de color vermell i negre i enganxar-los. En Jackson li havia fet un sermó de mitja hora sobre el funcionament del circuit, i al final li havia fet fins i tot un plànol de la disposició exacta dels cables. La missió era bufar i fer ampolles. O això creia fins que es va trobar davant dels cables.

- Eeeehmmm... Jackson? -va dir en John a través del micròfon que portava a l'orella.

- Sí? Què passa?

- No vas dir que hi havia un cable vermell i un cable negre?

- Sí, perquè ho dius? No els veus?

- Hi ha un cable verd i un altre blau. Però no en veig cap de vermell o negre.

- Verd i blau? -va exclamar el Jackson- Suposo que es van quedar sense tina...

- Deixa't de bromes i digues a quin cable ho he de connectar.

- Bé... antigament, en alguns casos, s'utilitzava el verd per substituir el vermell. Pots provar-ho d'aquesta manera.

- I què passarà si no ho faig bé?

- Depèn, però pot ser que tu moris electrocutat, que la central tingui un curtcircuit, que tota la zona que s'alimenta de la central es quedi sense electricitat...

- D'acord, d'acord. No hi ha cap manera d'evitar que m'electrocuti?

- Sí, encertant el cable que has de connectar. Recorda que, si ho fas bé, el cable que tallaràs estarà inactiu en aquell moment. D'això me n'he encarregat jo fa uns moments.

En John no va dir res, però tenia la camisa xopa de suor. Totes les seves missions havien sigut perilloses perquè el posaven en situacions físiques extremes. Però ara es trobava en que la missió no era un desafiament físic, sinó psicològic. Saber que en aquell moment podia morir i que podia marxar i evitar la mort era aclaparador. Perquè, com a agent de l'OSDI, tenia el deure d'arribar fins al final de totes les missions.

Amb compte, es va treure l'aparell de la butxaca i un ganivet per poder tallar el cable. Va posar la fulla del ganivet tocant el cable verd i, tancant els ulls, va tallar-lo. No va passar res. En John, alleujat, va pelar part del recobriment de goma aïllant i va cargolar els fils de coure al voltant d'un piu que sortia del dispositiu. Després de repetir el procés amb l'altre tros de cable, va dir pel micròfon:

- Jackson, encara estic viu. Ja pots tornar a donar corrent pel cable verd.

***

- Missenyor, no sé què ha passat... he perdut la pista de l'humà i l'elfa.

- Què vols dir, que l'has perdut?

- Els estava seguint, per Amèrica, i de sobte van desaparèixer. Sembla que la terra se'ls hagi menjat.

- I puc saber perquè m'ho dius? Els necessito, necessito que consagris tots els teus esforços a trobar-los. Ells podrien ser la resposta a tots els nostres problemes!

- Per què? Si voleu un humà puc raptar-ne algun altre.

- Quan t'he demanat l'opinió?! -va bramar l'Scathmor. I tot seguit, ja més calmat:- necessito el Naive perquè ha estat en contacte amb els elfs. En Theodore, el seu amic, no ha estat tant amb ells. Els elfs saben alguna cosa, i jo la sabré.


Llegit 309 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris30/10/2015 a les 20:39:13
#26279Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Carai! Quin mal geni, l'Scathmor!

M'ha agradat la missió, que bé que al final funciona! Has dit els colors així a la babalà o t'has informat? Poter veus moltes pel·lícules d'aquest tipus... No ho sé, la veritat.

Trobo a faltar la Vàndua, en sóc fan, però en aquest capítol potser hauria fet una mica de nosa, així que t'ho perdono, vinga.

L'informàtic m'ha fet gràcia.

Això és tot,

Potter_granger




Unoi Anònim31/10/2015 a les 10:22:00
#26280Encara no he escrit cap fanfiction

Els cables acostumen a ser vermells pel positiu i negres pel negatiu o "ground" (terra). Però el verd i el blau... si, m'ho he inventat per posar-hi una mica d'emoció XD I no pateixis per la Vàndua, que ja sortirà ;)




Cassandra Ross Anònim02/11/2015 a les 18:02:10
#26286Encara no he escrit cap fanfiction

Ostres, t'agrada, eh aquest gènere? Trobo interesssant que la fanfic hagi agafat aquest tomb, crec que l'enriqueix i tot. La missió m'ha semblat interessant, i sort que el tros del guàrdia ha funcionat bé ^^ Pel que fa a la tasca de tallar els cables, m'ha fet gràcia quan ha dit les conseqüències... Ai, sóc així de macabra.

Que l'Scathmor estigui tant emprenyat no pot ser gens bo! Continua aviat ^^

Cassie.