Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 12/11/2015 a les 20:45:21
Última modificació 12/11/2015 a les 20:45:21
Tots els capítols de Abyss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Sento haver-ho tingut abandonat, però el NaNo del fòrum de Laura Gallego i els estudis m'han tingut totalment absorbida. Prometo compensar-vos aquest cap de setmana.
He vist el partit Gryffindor contra Ravenclaw i ara sé que la Shayla és molt bona. No sé si ho faré prou bé al proper partit que juguem, que és precisament contra Gryffindor. Sé que vaig anar més ràpida jo en capturar la papallona daurada, però ella té un domini de l’escombra que déu n’hi do.
No sé si em penedeixo d’haver explicat a la Shayla y en Gabri… en Gabi el que passa amb la meva família. Suposo que ells no ho diran a ningú.
Sóc a la sala comuna, davant del foc. A la butaca del costat, en Gabi. Tinc la mirada clavada en les flames, però en realitat no les veig. Estic perduda en algun racó de la meva ment.
-Eh, Abyss! Passa alguna cosa?
-No, només pensava. No sé ni en què pensava. Suposo que he deixat el cap en blanc i he fixat la vista en les flames.
-Pensava que era alguna altra cosa.
-No, tranquil.
El miro als ulls i li somric. S’acosta Halloween. Potser doni un ensurt als meus companys de residència, no ho tinc clar. Es farà una festa, tothom hi podrà anar. Jo em posaré el vestit que duia per venir, suposo que ja és prou cridaner com per una festa. Segurament acompanyi la Shayla a Hogsmeade per anar a buscar-li un vestit. Normalment no ens deixen sortir, però el dia abans de la festa hi podrem anar per a comprar roba per a la gala.
Vaig a sopar. Sec, com sempre, al costat d’en Gabi. Després de sopar, vaig amb la Shayla a fer una volta i l’acompanyo a l’entrada de la sala comuna. Hi ha gent de la seva residència, però tant me fa que hi siguin. No tenen per què criticar res, ni tenen per què ficar-se amb nosaltres. No els va ni els ve, què fem nosaltres dues. La miro i li somric. Físicament s’assembla molt a l’Alice, però crec que tenen una manera de ser molt diferent.
Ella entra. Abans, però, pujant fins al retrat de la Senyora Grassa, hem d’anar molt juntes perquè l’escala és estreta. Les nostres mans es freguen i sento alguna cosa estranya a l’estómac.
Baixo fins a les masmorres, pensativa. Per què sento això quan les nostres mans es freguen? No sé què és, i m’agrada, però també m’estranya molt. És una cosa que mai havia sentit, i no sé si serà perillosa o no. Suposo que no, perquè el que és perillós m’és desagradable, però també és desconegut per a mi.
Quan entro, me’n vaig directament al llit. Ja he fet tots els deures, i no tinc ganes de parlar amb ningú. M’adormo ràpidament. Em desperto el dia següent i no puc parar de pensar en el que va passar després de sopar.
Els dies passen, ni me n’adono i ja queda tan sols un dia per a la festa de Halloween. Em trobo amb la Shayla a l’entrada i anem al poble. Un cop allà, anem a la botiga de roba i ella es passa el matí emprovant-se vestits. Jo faré servir el que duc sempre, però… no. No el faré servir, n’acabo de veure un que és preciós. És negre i platejat, amb una faldilla ampla. Espero que en tinguin la meva talla.
Pregunto i sí, els en queda un. Me l’emprovo i decideixo que me’l quedo. Davant del mirall, vestida d’aquesta manera, no puc evitar pensar en l’Alice. Ella gaudiria tant de la festa! Tan de bo fos aquí…
La Shayla ha agafat un vestit verd pàl·lid, al final. Li queda molt bé. Li somric. Sembla una princesa. Jo… bé, no ho sé. Diguem que semblo l’Abyss, i ja està. Torno a l’emprovador per a treure-me’l. Em miro un altre cop al mirall i veig una noia baixa i albina amb els ulls plorosos. Me’ls eixugo, somric i em trec el vestit. Em poso la túnica i tant la Shayla com jo comprem el vestit que ens hem emprovat.
M’agradaria tant que l’Alice fos aquí! Jo mai he sabut gaudir d’una festa com aquesta, ella hi hauria estat com peix a l’aigua. Parlant amb tothom, ballant…
Vaig a dinar al Gran Saló i després me’n torno a la sala comuna. Ara mateix el foc no està encès, no fa prou fred. Més cap al vespre ja hi serà. Sec a la butaca de sempre i tanco els ulls. No m’adormo perquè sento una mà en una espatlla. Em sobresalto i faig un bot.
-Gabi! M’has espantat!
-Ho sento. Et passa res?
-Bé… m’agradaria que l’Alice fos aquí.
-Sé què és això. Els meus pares gairebé mai eren a casa.
-Ah, no?
Seu a la butaca i em mira als ulls.
-No. Es passaven tot el dia treballant. Quan arribaven, jo ja feia estona que era al llit. I quan marxaven, jo encara no estava despert.
-Ostres… Jo és que mai he tingut uns pares que em cuidessin i tot això. Sempre ens hem hagut d’espavilar l’Alice i jo soles. Teníem criats, però no és el mateix que tenir uns pares que es preocupin de mi.
-Això sí que deu ser dur.
-Ni t’ho imagines. No tenir a ningú a qui pugui explicar tot el que em passa és molt dur.
-No hi havia criats, a la casa?
-No és el mateix. No eren… no eren humans. Ells no es preocupaven per mi, tan sols volien que el castell estigués net, que el menjar fos bo… Només volien això. No tenen sentiments les criatures de l’Abisme més baixes.
-Ah, no?
-No. Això està reservat a les criatures més poderoses. N’he vist que podrien haver acabat amb la humanitat, però no ho van fer per amor.
-Amor a…
-A un humà o una humana. A vegades, ni tan sols això. A vegades estimaven un gat o un gos.
-Ostres…
-Sembla estrany, ho sé. Però són criatures molt grans, i els seus sentiments… doncs diguem que són igual de grans.
-Ah, ja ho entenc. És estrany. Però suposo que és un món diferent.
-Sí. El castell encara té les lleis de la Terra, però l’Abisme és un lloc totalment diferent.
Unoi Enviat el 13/11/2015 a les 17:38:53 #26317 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Més informació de l'Abisme! Millor tenir l'Abyss com a amiga, si pot dominar aquestes criatures tan grans i poderoses!
L'he trobat un capítol melancòlic, no sé si per la manera d'escriure o pel que l'Abyss explica. No sé si tindré raó o no, però l'Alice i la Shayla tenen alguna relació. Potser no biològica, però sí que alguna cosa hi ha d'haver!
Continua aviat! :)
Cassandra Ross Enviat el 07/12/2015 a les 14:06:54 #26387 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Sembla molt interessant que s'acosti Halloween, a veure què passa. Em sorprèn que els deixin anar a Hogwarts però suposo que deu ser perquè és una situació especial, i a més ha canviat el temps i les regles també deuen ser diferents.
Estic d'acord amb l'Unoi que el capítol és melancòlic, però tot i així m'ha agradat molt. Les escenes a la vora del foc, especialment. Sort que el Gabi i la Shayla són uns bons amics. M'ha agradat saber més coes de l'Abisme ^^
Cassie.