Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 13/11/2015 a les 21:59:26
Última modificació 13/11/2015 a les 21:59:26
Tots els capítols de Abyss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
L’Abyss em va acompanyar a comprar un vestit per a la festa de Halloween. En vaig agafar un de verd. No era gaire espectacular, però em va agradar. El de l’Abyss sí que era maco. Era negre i platejat, cosa que realçava els seus cabells blancs.
El temps va passar ràpidament i va arribar la festa. Em vaig arreglar. Un cop vaig tenir el vestit posat, em vaig fer els cabells. No em va ser difícil pentinar-los. Un recollit senzill decorat amb algunes plomes.
Vaig baixar juntament amb en Marcus. Ens havíem fet amics, era amb qui em feia més, de tots els de Gryffindor. A un costat de la porta del Gran Saló hi havia l’Abyss. Era inconfusible. Els seus cabells blancs destacaven entre tota la munió de gent. Vaig acomiadar-me d’en Marcus amb un somriure i vaig anar cap a ella.
-Estàs preciosa, Abyss!
-Tu també!
Vam entrar al Gran Saló. Estava especialment decorat per a Halloween, m’encantava. Vam passejar-hi la vista, les noies més grans duien vestits més atrevits que no pas el meu. Bé, és igual. Jo ja estic bé així.
La música va començar a sonar. Hi ha gent que es va posar a ballar. El meu impuls va ser anar cap a un racó a amagar-me, però l’Abyss va agafar-me la mà i em va portar a la pista de ball. Va fer que li posés una mà en una espatlla i ella em va agafar per la cintura. Vam començar a donar voltes sobre nosaltres mateixes. Vaig tancar els ulls i em vaig deixar portar. Jo no sé ballar, però veia que ella sí.
Quan la cançó va acabar-se vaig obrir els ulls. Vaig veure que estàvem molt a prop. Vaig somriure.
-T’ho has passat bé, Shayla?
-Sí. En ballem una altra?
-Sí, és clar.
La segona va ser més ràpida. M’ho vaig passar molt bé, m’agrada estar amb l’Abyss. Vam anar a taula a sopar, per un dia no hi havia les taules de les residències. Se’ns va acostar algú que va dir:
-Esteu precioses totes dues!
-Gabi! -diu l’Abyss-. Com t’ho has passat?
-No us trobava… fins que us he vist ballant. Balleu bé, la veritat.
Vam riure i mirar-lo. Quan va aparèixer el menjar, vam parlar més que menjar, però m’ho vaig manegar per a acabar-me un bon plat de coses diferents i que no tenien res a veure. Rosbif per una banda, una empanada per una altra, també un remenat de verdura i un pastisset de xocolata per a postres. Vaig menjar més que mai, vaig acabar totalment tipa. Per a fer-ho passar, em vaig aixecar i vaig caminar pel Gran Saló.
Estava tot ple, i vaig xocar amb algú. Era bastant més alt que jo. Es va girar i el vaig reconèixer. Era el caçador de Ravenclaw.
-Ho sento! -em vaig disculpar.
-No passa res. Això està molt ple, és normal xocar amb algú.
-Eh… Com estàs?
-Bé, i tu?
-Bé.
Vam estar uns segons sense dir res, sumits en un silenci incòmode. Aleshores va dir:
-Vols ballar?
-Ah… Sí, és clar.
Vam anar cap a la pista de ball i ens vam posar a ballar quan la cançó que sonava llavors es va acabar. Vam fer una o dues peces, no ho recordo gaire bé. Em va trepitjar un o dos cops, però no hi vaig fer cas. Va deixar de ballar amb mi quan va veure una noia més gran, segurament del seu curs. Vaig pensar que devien ser molt amics… fins que els vaig veure fer-se un petó. Aleshores ho vaig entendre.
Me’n vaig allunyar, pensativa. Sabia més o menys què sentien ells dos, o m’ho pensava. I estava confosa, perquè també sabia que hi havia alguna cosa més que amistat entre l’Abyss i jo, però no sabia què era.
Llavors, mentre tornava a la taula, en Marcus em va veure i va venir cap a mi, somrient. Tot just començava una cançó, així que em va fer giravoltar i ens vam posar a ballar.
-Com va la festa, Shayla?
-Molt bé. I a tu?
-Bé. Estic tenint èxit entre les de segon.
-Me n’alegro!
-Qui era aquell noi gran amb qui ballaves?
-El caçador de Ravenclaw.
-Òndia! Però si està sortint amb una noia!
-Ha sigut una cançó, només. I segur que tan sols volia ballar!
-Sí, serà això. T’he vist amb la noia de Slytherin. Balleu molt bé, juntes!
-Gràcies!
Va somriure. Jo també. Llavors va començar una cançó més lenta. Em va estirar cap a ell i vam ballar gairebé enganxats. Vaig tancar els ulls, com al primer ball amb l’Abyss, i quan es va acabar la cançó els vaig obrir de nou. Tenia el cap pràcticament arrepenjat al seu pit. Me’n vaig separar una mica i el vaig mirar. Ell tenia els ulls tancats.
Me’n vaig deixar anar. Va reaccionar i em va mirar d’una manera que em va sorprendre bastant. No sé què hi vaig veure, però va ser una cosa que em va sobtar. Hi havia com… solitud.
-Ei, passa res?
-Bé… podem seure? Crec que aquí estem al mig.
-Sí, és clar.
Vam anar a una de les taules i vam seure. Aleshores el vaig mirar. Ell va abaixar el cap.
-Què et passa, Marcus?
-Jo… Bé, crec que et semblo molt sociable i tot això, però en realitat… estic sol.
-Què vols dir?
-Que la gent d’aquí no és gent a qui pugui confiar secrets, no és gent a qui pugui parlar amb naturalitat, però és el que jo necessito, aquest tipus de persones.
-Ei, Marcus! Pots confiar en mi. Em pots explicar el que et preocupa sense cap problema.
Va somriure.
-Gràcies.
Unoi Enviat el 15/11/2015 a les 16:41:12 #26360 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols La Shayla comença a fer nous amics, per fi l'accepten més! El Marcus també m'ha caigut bé, a veure quins secrets li explicarà a la Shayla! I continuo pensant que hi ha alguna relació més que amigues entre la Shayla i l'Abyss. Cosines? Cosines llunyanes? Però alguna cosa hi ha. Ha de ser-hi!!!
Ens llegim! :)
Potter_granger Enviat el 16/11/2015 a les 21:02:31 #26365 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols No hi ha cap relació familiar entre elles, Unoi. Ja ho veuràs, no trigaré gaire a revelar-ho. En Marcus és un personatge fantàstic, la veritat, és divertit fer-lo anar i no em costa gens.