Escrit per Agatha BlackEnviat el dia 14/11/2015 a les 17:09:03
Última modificació 14/11/2015 a les 17:09:03
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Els ànims al castell havia canviat dràsticament en qüestió de pocs minuts.
Des que havien tornat de les vacances de Setmana Santa, es notava l’ambient a Hogwarts estava enrarit. Per tot arreu es veia alumnes amoïnats, amb els nervis de punta, o murmurant en veu baixa i llançant mirades acusadores a qui es creuaven. Cosa que era comprensible, és clar. Durant el trimestre anterior, algú de dins de Hogwarts els havia posat somnífers a la beguda, els vlads havien entrat al castell en dues ocasions, i l’última vegada, no només havien enviat gent a l’hospital, sinó que havien segrestat un alumne. Que ja havia estat rescatat i ja el tenien a la infermeria prenent el sol, sí, però tot i així en aquell castell hi corria més gent de la que tocava. De fet, tots havien notat que hi havia alguns alumnes de menys, pels passadissos; alguns no havien tornat al castell, després de les vacances. Així que els ànims estaven pels terres.
Això havia estat fins aquell matí a l’hora d’esmorzar, quan la McGonagall havia anunciat que s’havia organitzat un Ball de Primavera la setmana següent. Els alumnes tenien clar que allò era precisament per animar una mica l’ambient, però el fet de saber-ho no va fer pas que s’ho prenguessin amb menys entusiasme. Un ball sempre és un ball, què carat!
Així que les cares amoïnades havien estat substituïdes per expressions emocionades, les mirades acusadores van apassar a ser miradetes envermellides i els murmuris anaven acompanyats de riures per sota el nas. D’un moment a l’altre, les hormones s’havien posat al càrrec de la situació, que és exactament el que la McGonagall esperava.
L’Alice, però, s’ho mirava tot més aviat amb cara de fàstic.
—Au, va, serà divertit!—la va intentar animar el Frank quan van sortir de classe el divendres a la tarda—. Des de quan no t’agraden les festes?
—Des que em llanço per les finestres i em dóna la sensació que les habitacions on sóc es van fent petites... —va sospirar ella.
—Ja ens assegurarem que hi hagi cafè, no pateixis —va dir la Geena, que semblava que també tenia moltes ganes de festa—. I nosaltres serem amb tu. Algú ha parat atenció si havíem de dur màscares?
—No, només vestits de gala —va dir el Frank, dedicant un somriure Playboy a un grup de noies de cinquè que passaven pel seu costat, que van marxar en un estol de rialletes.
—Hi aniràs amb el Diggory, oi, Gee? —li va demanar el James amb la seva amiga, que va assentir amb un somriure—. I tu, Frank? Amb la Vermeer?
—Pot ser —va fer ell, encongint-se d’espatlles.
—Qui t’ha vist i qui et veu... —va remugar l’Alice.
—Que ve que demà tinguem permís per anar a Hogsmeade! —va seguir la Geena—. Així ens podrem anar a mirar els vestits i collarets i decorats... demà serà dia de noies, Alice! Suposo que vindràs de compres amb mi, no?
—Em temo que no —va respondre l’Alice, rascant-se el cap—. He quedat amb la doctora Melfy, demà. Anirem a prendre un cafè i... a xerrar.
—Ah, val... —va assentir la Geena, perquè l’Alice ja els havia parlat d’aquelles “sessions especials” que feia amb la psiquiatra—. Si vols, em pots fer una llista del que necessites i t’ho com...
—Eh! —les va tallar el James—. Que t’has trastocat amb la resta de l’escola? Que demà tenim feina!
La Geena se’l va quedar mirant perplexa i després hi va caure.
—Ai! Que demà havíem quedat amb els aurors, oi? Suposo que no podríeu anar-hi el Frank i tu...?
—Geena! —la va renyar el James—. Que anem a parlar de què fem amb la teva relíquia!
—Cert —va fer ella abatuda—. Val.
—Tu hi has de ser. I el Charlie també, per mantenir informats els zürichs.
—D’acoooord...
—Només faltaria que li hagués de dir al meu pare que no vens perquè t’estàs emprovant passadors de cabell...
—Ja t’he donat la raó! —va exclamar ella, al final—. No tinc per què alegrar-me’n, no?
* * *
Unes hores més tard, a la biblioteca, l’Alice va deixar anar la ploma i es va servir una tassa de cafè del termo.
—Estàs bé? —li va preguntar la Geena, que va alçar la mirada dels seus apunts d’Història.
—Sí, sí, és només que em surt fum del cap, ja... —va murmurar ella.
—T’entenc —va dir l’Ephran Diggory, que també va parar d’escriure per fregar-se els ulls.
Com que l’endemà al matí hi havia classe d’aparetratge i a la tarda la sortida a Hogsmeade, havien d’aprofitar el divendres per avançar feina. Així que l’Alice se n’havia anat amb la Geena a la biblioteca. Allò normalment implicava la presència del Diggory, que ara era l’única persona que no era de la seva colla d’amics que sabia dels seus... desordres mentals, ja que l’havia trobat feia uns dies amb la Geena en ple episodi psicòtic per les escales. Bé, era l’únic que ho sabia si ell no ho havia explicat a ningú més, és clar, però el noi semblava força discret.
—Ei, Gee, demà anem tots dos a Hogsmeade a buscar-nos les coses per la festa? —va preguntar-li l’Ephran.
—No, ho sento, no puc —va dir de seguida la Geena—. He quedat ja amb el Frank i el James.
—Ah... —va fer el noi, visiblement sorprès—. Pensava que voldries anar de compres i tal...
—Sí, que volia, però és que hem de fer una cosa.
L’Alice es va concentrar de nou en els deures de Transfiguració.
—Ah —va tornar a dir el Diggory—. Puc venir amb vosaltres?
—Nnnno —va respondre la Geena, que en aquell moment va entendre que aquella conversa podia portar problemes—. No, em sap greu. És que... és que hem quedat amb el pare del James.
L’Ephran se la va quedar mirant una mica perplex.
—I tu i el Longbottom hi podeu ser però jo no?
La Geena es va quedar en silenci.
—Més o menys —va dir al final, mentre veia que l’Alice ja recollia per esfumar-se d’allà.
L’Ephran va esperar que l’Alice s’allunyés per tornar a obrir la boca.
—Què passa, Geena?
Ella es va fregar el cap, rumiant. Hi havia certes coses que no li volia explicar a l’Ephran. Ell no hi estava ficat i no tenia perquè estar-hi. Només faltaria que es posés en problemes per culpa seva...
—No t’ho puc explicar, Ephran —va sospirar—. Hem quedat amb el pare del James i amb alguns aurors més, crec. Són temes confidencials i no en puc parlar.
—Però tu i els teus amics n’esteu al cas!
—Sí, jo, el James i els Longbottom hi estem ficats fins al coll.
—O sigui —va resumir el Diggory—. Que estàs en problemes, estàs ficada en alguna cosa greu i no m’ho pots explicar.
La Geena va assentir.
—Doncs molt bé —va dir el noi, i es va tornar a concentrar en els deures, donant el cas per tancat.
Però la Geena va veure que estava de morros, i va fer un sospir.
—Què et passa?
—Res —va dir l’Ephran—. Que al Longbottom li explicaries.
La Geena no va dir res. Sí, al Frank li hagués explicat. Ni tan sols s’hauria plantejat que l’estaria ficant en problemes. De fet el Frank i l’Alice no estaven ficats en allò, no en realitat. El James hi estava ficat per les Relíquies de la Mort; ella hi estava ficada pel Mirall Multiplicador. Els Longbottom només s’hi havien vist implicats perquè ella i el James ho compartien tot amb ells.
Per un moment, va estar a punt de dir alguna cosa, però s’ho va pensar millor, perquè no tenia clar com defensar el seu punt de vista i, tot i que l’Ephran estava visiblement molest, no semblava del tot enfadat, i a ella no li agradava buscar brega.
Potser aquell cop era millor deixar-ho passar i tenir la festa en pau.
* * *
L’Alice es va escapar de la biblioteca tan ràpid com va poder, pensant si anar a la Sala Comuna a acabar de fer els deures, o si deixar-los pel diumenge i anar a donar un volt. La veritat és que estava una mica cansada. Esperava que la Geena no s’hagués molestat per deixar-la sola amb el problema, però no li semblava que hagués de presenciar discussions de parella.
De cop i volta, es va veure estirada pel braç i en un tres i no res l’havien tancat en un armari. No que hi fos sola, és clar.
—T’ha agafat fort amb l’armari, eh? —va dir amb un somriure, però no precisament molesta.
—Pensava que ja havia estat declarat els nostre Lloc Secret Oficial —va dir el James, i li va fer un petó—. A falta d’altres llocs...
Allò d’estar “revueltos pero no juntos” estava resultant més difícil del que ells es pensaven. Era difícil poder estar sols sense que els veiés ningú. A l’habitació del James sempre hi entrava algú sense cap mena de mirament, a la de l’Alice el James no hi podia anar sense ser la riota de la Sala Comuna, pel castell o pels jardins els podia veure qualsevol, el Neville sempre corria pels hivernacles i, últimament, a la Sala de la Necessitat sempre hi havia algú.
—De veritat que hauríem de trobar algun lloc —va dir l’Alice, i va encendre la punta de la seva vareta, per veure-s’hi una mica—. No veig com això pot funcionar si no...
—Jo li estic agafant carinyo a les andròmines aquestes de netejar del Filch —va riure el James—. Són molt sexys.
Tots dos van somriure i es van asseure a terra, simplement per estar l’un amb l’altre lluny de les mirades curioses de la gent.
—Com estàs? —li va preguntar el James—. Demà veus a la doctora, no?
L’Alice va assentir.
—Estic... molt millor del que em pensava.
—Sí?
—El primer dia que vaig sortir de la infermeria va ser força dolent, però la Geena em va trobar a temps —va explicar l’Alice—. I ara que la McGonagall ha parlat amb els professors, ningú no em posa pegues per entrar el termo a classe. És clar que em sembla que els companys es deuen preguntar per què... Algú te n’ha dit alguna cosa? L’Anne, per exemple?
—No —va fer el James—. Em sembla que t’hi capfiques massa; no crec ni que se n’hagin adonat, que portes cafè a la bossa... I les nits com les portes? Encara tens malsons?
—De vegades —va assentir l’Alice—. Però tinc l’habitació preparada... no t’ho vaig explicar, el que van fer les noies? —el James va fer que no amb el cap—. Quan vaig arribar a l’habitació aquell dia al vespre, em vaig trobar que m’hi havien preparat un raconet. Em van comprar una cafetera exprés entre totes tres, i capsetes amb cafès diferents, descafeïnats, tes... em va caure la llagrimeta i tot!
—Ah, no ho sabia —va somriure el James—. Així si tens malsons, et lleves i et fas cafè?
—Sí. També hem posat baldors a les finestres i la porta, per si de cas m’agafa un atac d’aquells. Estan sent molt comprensives. Jo no voldria compartir habitació amb algú com jo.
—No diguis això! —va exclamar el James—. El que donaria jo per compartir habitació amb tu!
—Ja, però tu ho dius per una altra cosa... —va riure l’Alice, abans que el James s’hi arrambés per petonejar-la, i allò va fer que deixés de pensar en coses tristes—. No t’embalis, que ho trencarem tot!
—T’imagines que ens troba el Filch? —va dir el James, rient, i després, com qui no vol la cosa, va afegir—: Vindràs al ball amb mi?
—Eh?
—Al Ball de Primavera —va especificar ell—. Ja tens parella, o què?
—No, però... —l’Alice estava ben parada. Allò no s’ho esperava pas!—. No anava de passar desapercebuts, això?
El James es va enretirar, una mica sorprès.
—Quin era, el teu pla, si no? Anar-hi amb altra gent?
—Ni tan sols no havia decidit si anar-hi o no, en el meu estat... —va murmurar l’Alice, mirant al terra.
Va arronsar les cames i hi va deixar reposar la barbeta. No volia anar al ball amb ningú més que no fos el James, i mai no havia anat a un ball en parella, i la veritat és que li feia il·lusió, però... En primer lloc, allò els podria descobrir. I en segon lloc... una festa multitudinària, la gent empolainada, falta d’espai, música alta... i si se li anava l’olla?
—Si ets amb mi, estaràs bé —va somriure el James, llegint-li els pensaments.
—Vols dir que no se’ns notarà res? —va rumiar ella.
—Bah. Ens anirà bé per practicar les nostres cares de pòquer!
—James... saps que jo no estic bé, com per pensar en això nostre seriosament, oi?
—Ja m’ho vas dir —va assentir el James—. No tenim res seriós, d’acord? Estem només... fent el que ens ve de gust quan estem sols.
—N’estàs segur? No t’estaràs...?
—Que nooo —va insistir ell—. Si vols me’n vaig, eh?
—No vull que te’n vagis —va dir ella—. Però això és només... un lio. Sí?
—Un lio —va assentir ell—. Res més. Ni sentiments ni merdes!
—No sé si te’n burles, o...
—Que no, que t’ho dic de veritat —va riure el James—. M’agrada prendre’t el pèl i ja està. Però vols anar amb mi al ball o no? Com amics. Com amics liats. Sí?
L’Alice li va fer un petó. I ja no van pensar en res més.
* * *
—Se la veu molt bé a l’Alice, últimament, oi? —va comentar la Geena l’endemà, mentre ella, el James i el Frank anaven cap a Hogsmeade—. Donades les circumstàncies, vull dir. Pensava que amb tot el que li passa estaria molt depressiva. Però en realitat la veig molt contenta!
—Sí, jo també ho he notat —va assentir el Frank, cordant-se bé la jaqueta, perquè feia fred, tot i ser primavera—. Potser el cafè li cau millor del que ens pensàvem. Està de molt bon humor.
—Ara quan s’estava canviant per venir a Hogsmeade estava taral·lejant a l’habitació —va explicar la Geena, i el Frank va posar cara d’al·lucinat.
El James no va dir res. Devia ser per ell, que l’Alice estava tan bé? Volia pensar que sí, tot i que ell la veia més aviat moixa, quan eren sols a l’armari... però sempre aconseguia animar-la. Intentava recordar-se que allò no era “res”, que li ho havia promès a l’Alice, i no es volia fer il·lusions, però... Era possible que l’Alice s’ho prengués més seriosament del que deia?
No podia evitar que aquell armari li agradés. Sempre li portaria bons records, a partir de llavors...
Va sentir que es posava vermell i va abaixar el cap i es va quedar mirant el terra per on caminaven.
Era per ell, que l’Alice estava contenta? Ell certament hi havia estones que li semblava flotar de felicitat. Però ningú no ho podia saber, ni tan sols l’Alice, així que de vegades havia de dissimular.
—James?
Com en aquell moment, que notava que el Frank i la Geena li devien haver preguntat alguna cosa i ell estava mirant el terra, empanat i amb un somriure d’idiota integral...
—Eh? —va fer, aixecant el cap de seguida de l’ensurt—. Perdó, tenia el cap a una altra banda.
—Ja ho veiem —va riure la Geena—. Et preguntava que si ja tens parella pel ball.
—Ehhhh... —va fer el James—. Sí. Hi aniré amb l’Alice. O sigui. No hi aniré amb l’Alice, sinó que jo i aniré, i l’Alice hi anirà, i allà estarem junts. Ehem. És que ho hem parlat i ja ens va bé, perquè ella necessita que algú la controli per si de cas es posa nerviosa, i així de pas les del club de fans deixen de perseguir-me fent-me rialletes.
Ho havia fet bé? Eh? Oi que sí?
—Em sembla bé —va assentir el Frank—. Pràctic.
Aconseguit, senyores i senyors! Deu punts per Gryffindor!
No se li va escapar, però, l’expressió d’estranyesa de la Geena. Que no pregunti, siusplau, que no pregunti...
—Ei, nois! —van sentir que els cridava algú, i tots tres van alçar el cap per mirar.
El Harry i el Ron els esperaven al final del carrer. El James mai no havia estat tan content de ser interromput pel seu pare.
—Hola, papa! —el va saludar efusivament—. Com estàs? Hola, Ron, tot bé?
Van dirigir-se cap el Cap de Senglar, que era el lloc menys concorregut normalment, es van anar asseure a la taula que es veia menys llefiscosa de totes i van demanar batuts de bescuit. Després d’una petita discussió per decidir si tenien menys possibilitats d’agafar la malària si bevien d’aquells gots o directament de l’ampolla, van deixar els gots arraconats i, ampolles en mà, van començar a anar al gra.
—No havia de venir també el vostre contacte amb els zürichs? —va demanar el Harry.
—Sí, s’estava arreglant, ja li hem dit que l’esperàvem directament aquí.
Com si els hagués llegit la ment, la porta es va obrir i el Charlie va fer acte de Presència. Presència amb majúscula, perquè tothom va girar la mirada quan va entrar.
—Ostres, és de mida Columbus! —es va admirar el Ron.
—Tots tenen aquesta talla, si fa no fa... —va murmurar-li el Frank, mentre el Charlie se’ls unia a la taula i el James feia les presentacions pertinents—. Excepte els Reis, que són els únics originals.
—Sí, ja me n’ha parlat el Harry...
—M’han dit que han aconseguit entrar al museu i fer-se amb la relíquia, oi? —va començar el Charlie.
—Sip! —va assentir el Ron tot cofoi, orgullós de la seva tasca acomplida—. Habemus espejum!
—Dubto molt que això sigui llatí —va remugar el Harry—, però sí, tenim la relíquia. Ara el problema és què en fem.
No hi havia ningú més al pub, a banda del taverner, que es dedicava a empastifar brutícia per uns gots amb un drap, deixant clar que s’estava ficant en els seus propis assumptes i en cap cas en els dels altres.
—Jo crec que el més segur seria anar-la traslladant —va suggerir el Ron—, que no estigui mai més de quinze dies al mateix lloc.
—Nosaltres havíem parlat de l’encanteri del Guardasecret —va dir la Geena—. És el més segur que hi ha perquè no trobin la relíquia, no?
—Ssssí —va dir el Harry, i va intercanviar una mirada preocupada amb el Ron—. Però aquí hi ha un altre problema, i és que hi haurà una persona que estarà en perill. Ja hem vist de què són capaços de fer, els vlads... si atrapessin el Guardasecret...
—Ho seré jo —es va oferir la Geena valentament.
—I una merda, que ho seràs tu! —va saltar el Frank.
—El secret ha estat en la meva família durant generacions —va intentar la Geena, jugant la carta de la lògica—. Jo en sóc la guardiana, ara. Jo hauria de ser el Guardasecret, i no cap altre. És la meva responsabilitat.
—Ets la primera de qui sospitarien, Geena —va dir el James, intel·ligentment—. Anirien per tu, et farien veure veritasèrum, i aleshores què?
—No deixaria que els donés temps de fer-me beure res! —es va defensar ella.
—Però què dius? —es va exasperar el Frank—. Suposo que no li deixareu pas fer això!
—Evidentment que no —va dir el Harry—. No només és mala idea que ho siguis tu, Geena, és que no estic disposat a posar en perill la vida de ningú d’aquesta manera. Jo havia pensat de ser-ho jo mateix...
—...però saben perfectament que si ens segresten a mi, a l’Albus o la Lily cantaràs com un rossinyol.
El Harry va fer un mig somriure, i va fer un glop de batut. Era bonic, saber allò, però no gaire encoratjador de cara a la protecció del mirall.
—Hi hauria alguna manera de fer que els guardasecrets fossin un grup de persones? —va demanar el Charlie.
—Doncs no ho tinc clar, però diria que no... —va fer el Harry.
—Espereu, tinc una idea! —va saltar el Frank—. I si hi hagués dos guardasecrets? Un per protegir la relíquia i l’altre per protegir la persona que protegeix la relíquia! Així tant la relíquia com la persona que la protegeix serien il·localitzables, no?
Tots es van quedar silenci, rumiant allò.
—Això es pot fer? —va rumiar el Ron, amb el front arrugat.
—No ho sé —va dir el Harry—. Sé que serveix per amagar persones, però diria que l’encanteri és sobre un lloc determinat, no sobre la persona en si. Quan estan sota un encanteri del guardasecret, les persones que s’amaguen no es poden moure, no? Recordo que els meus pares havien d’estar reclosos a casa, perquè el Voldemort no els trobés... Ho hauríem de mirar, perquè si es pogués fer seria una bona solució. Us semblaria millor això, que no pas anar-la fent rotar? Geena, Charlie?
—A mi sí —va fer el noi—, perquè si la canviéssim de lloc, encara que es protegissin els edificis on fos, la podrien capturar els vlads durant els trajectes per fer el canvi, no?
—Sí, seria un risc —va assentir el Harry.
—Jo també preferiria això del guardasecret —va dir la Geena—. Quan ho faríem?
—Ens posarem en contacte amb vosaltres —va respondre el Ron.
—Sí, haurem de mirar primer el que es pot fer i el que no —va explicar el Harry—. Quan tinguem alguna cosa que ens serveixi, us ho farem saber i quedarem per dur-ho a terme.
* * *
Aquell cap de setmana, el poble estava ple a vessar d’alumnes. Amb la proximitat del ball, tothom havia sortit a fer les compres, i per tot arreu es veia grupets de noies excitades mostrant-se el que s’havien comprat les unes a les altres. També es veia alguns nois amb cara de nervis que de tant en tant s’acostaven a alguna noia i li murmuraven, amb una cara molt vermella, alguna variant de la frase “Mmm... d’això... havia pensat que potser... si volies... podries.... venimmilball?”.
La Lily, l’Hugo, el Kilian i l’Sloan havien deixat passar la munió de gent i havien baixat a Hogsmeade més tard.
—Estic segura que si anem a Ducsdemel estarà ben buit! —va suposar la Lily—. Segur que tothom deu estar comprant vestits...
—No hauríem de buscar-nos roba, nosaltres, també? —va preguntar l’Sloan, que encara no havia anat mai a cap ball d’aquella mena a l’escola.
—Naaaah, jo em posaré el que vaig dur a l’Acadèmia. Quin pal, anar de compres...
—I vosaltres? —va preguntar als nois.
—Tinc vestits de gala per donar i per vendre —va respondre el futur rei d’Irlanda—. Ja te’n deixaré algun, Hugo.
I jo? Es va preguntar l’Sloan, mentre entraven a Ducsdemel. Quan es compraria el vestit si no ho feia aquell cap de setmana? Després del que acabava de dir la Lily, ara li feia vergonya que l’acompanyés. A més, segurament si anava amb ella n’acabaria fent alguna...
—Albus! —va sentir que cridava la veu de la Lily i es va girar de cop.
L’Albus era a la botiga, també, amb una bossa que estava omplint de xocolatines. L’Sloan es va esperar que la Lily acabés de saludar-lo i de burlar-se d’ell per parts iguals per acostar-s’hi amb un somriure tímid.
—Hola, Sloan —la va saludar alegrement el noi.
—Ja t’han donat l’alta?
—Avui mateix —va assentir el noi.
Es van posar a parlar al racó de les xocolatines, i per això no van estar pendents del que feia la Lily amb els altres dos tarambanes.
—M’he deixat la cartera al castell —va dir el Kilian, amb la bossa plena de llaminadures a les mans, quan es dirigien a pagar—. Em podeu deixar diners i us ho torno després?
—Què dius! —va exclamar la Lily—. Si jo no agafo mai peles, quan vens tu! Pensava que invitaves, com sempre...
—Tu tens una mica de barra, no? —va fer el Kilian amb cara de pal.
—Jo tinc... —va començar a dir l’Hugo, traient monedes—. Quatre, cinc, sis... sickles i onze knuts. Em cobreix la meva part, però no la de tots.
—Tinc una idea! —va dir la Lily—. Agafeu unes poques llaminadures, una de cada, només, i després, quan hàgim pagat les multiplicaré amb màgia.
—Ja ho sabràs fer, tu, això? —va murmurar el Kilian, que no les tenia totes.
—Mira, xaval —el va tallar la Lily, amb veu ofesa—, amb la meva vareta d’àlber puc fer fins i tot patronus gegants. Crec que me’n sortiré amb unes llaminadures, no creus?
—Va, doncs, si tu ho dius...
L’Sloan estava posant l’Albus al dia del ball, del qual no en sabia res encara.
—Vaja, ara m’hauré de buscar parella...
—Mira, li pots dir a la Pankinson —va fer ella, fent rodar els ulls, i l’Albus es va posar a riure.
—No cauré dos cops al mateix parany... Ei, no hauràs vist per casualitat la Rose o els altres, no?
—Doncs, no, hem vingut aquí directam...
Van callar quan van sentir que tota la botiga trontollava. Què era, allò? Tots dos van tenir el mateix pressentiment a la vegada.
—Lily!? —van preguntar al mateix temps.
Massa tard. De cop i volta, una riuada de llaminadures va començar a cobrir tot el terra de la botiga, com si es tractés d’aigua que l’estigués inundant.
—Uuups! —van sentir que feia la veu de la Lily—. Crec hi he posat una miqueta massa de potència.
—Què has fet? —va cridar l’Albus, enfadadíssim, que veia com l’amo de la botiga s’anava posant vermell de l’ira.
—Jo? Res, jo era aquí, i de cop i volta...
No va poder acabar la frase, perquè una segona riuada de gominoles i xocolata se la va endur per davant. A ella i a tots. Les llaminadures sortien sense parar de la bossa que la Lily tenia a les mans, i no paraven de sortir-ne, més, i més, i més, fins que van ocupar tota la botiga, i ella, els seus amics, el seu germà i el botiguer, que no parava de cridar improperis, es van veure enduts per la corrent cap a fora.
Al cap d’una estona, la riuada va parar, i van quedar tots enterrats en llaminadures enmig del carrer. La Lily va poder sortir amb penes i treballs de sota les llaminadures, arrossegant-se com un llangardaix. I es va trobar davant d’uns peus que havien parat de caminar davant l’espectacle. Siusplau que no fos...
—Ei, papa —va saludar-lo amb la mà la Lily, estirada a terra—. Tot això té una explicació raonable.
—Ho dubto.
—Si t’ho explico no t’ho creus.
—Prova —va suggerir-li el Harry—, a veure què.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 14/11/2015 a les 19:32:52 #26358 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Vale, m'he quedat adormida mentre escrivia el comentari... Corramos un estúpido velo....
Vale, ja sé que no és un capítol massa emocionant, no és ni de bon tros dels meus preferits, però ja sabem que de tant en tant es necessiten capítols d'enllaç, i necessitava un parèntesi per tancar una mica la foscor de la fanfic i encaminar-la cap al que passarà aquest trimestre. Especialment: el Ball de Primavera i roperament, amagar el Mirall!
Ja veieu que el Harry i el Ron finalment han fet les paus (recordàveu que el Harry no li parlava pel pla que havia muntat el James a les seves esquenes?) i tornen a treballar junts. També volia començar a posar el Diggory una mica mosca amb la Geena (perquè hi ha un límit en el que un pot tolerar, i la Geena està estirant una mica massa del fil, i per molt Hufflepuff que sigui un, al final acaba petant, oi?), l'Alice i el James a l'armari (que els pobres no tenen on trobar-se sense que ningú no els vegi!) i una escena final de la Lily i companyia, perquè em vau demanar que els fes sortir, tot i que no ma'caba d'agradar la seva escena, no sé per què. En la meva ment tot això de les llaminadures era molt divertit, però crec que no ho he sabut plasmar bé per escrit...
El títol forma part de la primera frase dels senyor dels anells: "When Mr. Bilbo Baggins of Bag End announced that he would shortly be celebrating his eleventy-first birthday with a party of special magnificence, there was much talk and excitement in Hobbiton." La vaig llegir fa uns dies de casualitat i, en la meva ment, sense voler vaig canviar "Hobbiton" per "Hogwarts" (suposo que perquè comencen igual). I bé, és per plasmar una mica tot el nerviosisme que hi ha abans d'una festa. I per veure com canvia l'estat d'ànim a Hogwarts, on bàsicament el que hi regna són les hormones! XD
Ja sé que he trigat molt en penjar aquest capi; intentaré ser més constant, però és que porto uns dies en què m'he proposat posar-me al dia de vàries coses, a més estic enfrascada de nou en projectes paral·lels i la cosa ha anat com ha anat. De fet tinc ganes d'acabar ja aquesta fanfic (no li queda gaire) i començar la nova, que tinc moltes coses guais pensades.
Petonets i comenteu molt! ^^
Potter_granger Enviat el 14/11/2015 a les 20:50:32 #26359 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Weee! Capítol nou, per fi!
A veure... M'encanta la relació entre l'Alice i el James. Són taaaan monos! Però jo crec que haurien de fer-ho públic. No tenen per què amagar-se!
Després, la trapelleria de la Lily. M'he posat a riure. Ella sempre em fa riure, amb les seves trapelleries. Ara han sigut les llaminadures. En farà alguna al ball?? Espero que no...
I em sap greu per en Diggory, es mereixeria que no hi hagués secrets entre la Geena i ell. Però també entenc que ella no el vulgui posar en perill.
Bé, això és tot.
Potter_granger
Laia Weasley Enviat el 16/11/2015 a les 18:28:01 #26363 Holaaa!
Jejej, que ve trobava a faltar l'humor de la Lily... i veig que l'importa ben poc aixo del ball jajajaj En canvi l'Sloan vec que s'ho pren una mica més seriosament... i espero que pugui anar el ball amb algu, no estaria mal eh *indirecta*
En James i l'Alice quan els hi durara el secretisme? Perque de moment ho veig complicat jajaj Que simpatiques les companyes d'habitacio de l'Alice, se solidaritzen amb ella
I Diggory aviam quan dura, tot i que en fons l'entenc, pobre...
Petons!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 17/11/2015 a les 16:07:46 #26366 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Potter_granger: A mi també m'agraden molt l'Alice i el James ^^ No pateixis que d'alguna manera o altra petarà tot! XD No sé què se'n farà de la Lily, al ball, no... Però suposo que desapercebuda no passarà! Ja se m'acudirà alguna cosa! I pel que fa al Diggory... Jo em poso de part seva, en aquest cas. Encara que sigui ficar-lo en merders, si vol estar amb ella és per alguna cosa, oi? Sincerament, és un personatge que m'encanta i no crec que la Geena s'estigui portant del tot bé amb ell. Li podria fer un vot de confiança, però no ho fa... No se'n refia del tot, encara, i jo crec que ha demostrar ser digne de confiança. Petonets i fins al següent!
Laia Weasley: A la Lily el ball li importa tres pitos... la festa sí que li agrada, per això! I l'Sloan ja li deixa anar una indirecta a l'Albus, però és molt, molt indirecta i ell no hi cau pas... XD Què ha de durar, això del James i l'Alice! Hahahaha, ja els pillaran, ja! Ohh i també trobo molt mono el regal que li van fer les companyes d'habitació a l'Alice! Jo entenc el Diggory perfectament... ja s'anirà fent gran, ja, això. Merci per comentar!
ivi_potter Enviat el 24/11/2015 a les 00:05:23 #26373 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols Holaaa!
Acabo de recordar que vaig llegir el capítol fa uns quants dies, tenia pressa i vaig pensar apa després comentes, i res aquí estic com una setmana després comentant perquè se m'ha encès la bombeta... Últimament tinc el cap a la lluna de València!
Bé, després d'aquesta breu introducció al meu estat mental, em dedico al capitol. Sí, tens raó, pot ser en aquest capítol no passa res "massa emocionant". Però que vols que et digui, a mi també m'agraden, i molt! Saber cap a on es perfilaran les coses, els personatges... la relació James-Alice a veure com avança, que ni de conya estaran tan tranquilets al Ball sense morir-se de ganes de petonejar-se... Ja tinc ganes de veure-ho, ja! Després el Diggory, mostrant que té una miqueta de sang ja i posant-se una mica gelós... Que sí, que és un noi perfecte, però que també és humà coi i dic jo que ho ha de mostrar per alguna banda! I la Lily, és la Lily, no hi ha més haha Ja tinc ganes de veure quina esbroncada s'emporta del seu pare!
Molts petonets i fins el proper capítol!
Cassandra Ross Enviat el 07/12/2015 a les 15:15:36 #26391 He escrit 13 fanfics amb un total de 62 capítols Per fi em poso al dia, ueh. Sé que no tinc perdó de Déu, però què hi farem. per fi he trobat el moment idoni per llegir i comentar la fanfiction en condicions. Dius que hi ha certes coses que no t'acaben de convèncer, però a mi m'ha agradat. Potser també es deu al fet que tenia ganes d'una mica de Magatotis.
La relació entre la Alice i el James m'agrada molt, totes aquestes ecenes que s'han d'amagar a l'armari. Molaria molt que el Flich els trobés un dia, a veure què passa xD Nah, millor que no que s'arruinaria tot. El pobre James intentant fingir casualitat quan diu que anirà al ball amb la Alice davant del Frank i la Gee ha sigut molt divertit. Sobre tot anar seguint els seus pensaments.
L'escena de la Gee i el Diggory també està bé, perquè a mi em semblen una parella molt mona i tal però m'agrada més la Gee amb el Frank. Tot i que llavors tots quatre és com una mica tòpic. Tot i així, m'agrada molt el personatge del Diggory. Potser perquè és Huffle, com jo que ho sóc una mica.
Yay, al final tenim una mica dels més petits. Ha sigut una escena divertida. ^^ ALBUS SLOAN. I m'ha fet gràcia la idea de la Lily, és molt divertida aquesta nena. Em pensava que la nena seria suficientment llesta com per fer-ho a fora de la botiga, perquè això de duplicar el menjar davant dels nassos del botiguer no és mai una bona idea... Èpic al final amb el Harry. Pobre, quins fills que ha tingut.
Fins aviat,
Cassie.
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 18/01/2016 a les 00:32:15 #26503 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols QUE FORT, EM PENSAVA QUE ET DEVIA COM 25 CAPÍTOLS PERÒ ES VEU QUE NOMÉS ME'N FALTAVA UN! Em sento millor amb mi mateixa... he decidit que abans que acabi el gener comentaré tot el que dec, que tinc una llista mental llaaaaaarga!
Total, que aprofitant que havia de mirar què havia comentat i què no, he rellegit tots els últims capítols (i he reviscut el moment que et vaig posar una foto de l'Snape al mur per venjar-me d'una cosa que havies fet... good old times!). I això vol dir que estaré al dia per quan pengis el següent (aviat, ho sé), i que torno a tenir molts interrogants al cap! Però em sembla que van per llarg... o sigui que paciència!
I ara al capítol! Un ball sempre dóna molt de si... encara que en aquest la situació sentimental dels Magatotis és bastant estable, no? A no ser que el James i l'Alice deixin entreveure alguna cosa... se n'ha sortit molt bé, el James, davant del Frank! I la Geena, que sempre s'adona de més que la resta... però vaja, si està distreta amb el Diggory una estoneta ja ho tindran! D'una banda em sembla tan maco que voldria que ho sabessin, però sé que això posaria pegues, per ara, o sigui que... em sembla bé tenir paciència!
I parlant del Diggory, acabarà fent un Paris i petarà hahaha i el Paris encara sabia alguna cosa perquè també és de la família... però coi, el Diggory no li pot demanar a la Geena que confiï en ell de la mateixa manera que confia en els seus amics de fa anys i anys. D'acord que és el seu nòvio i tot, però... el que té és gelosia del Frank, i mira que ell ho està fent bé, ara, pobret. Que la Vermeer aquesta no és la que el James li va prendre a l'Albus al ball d'Atenes? xDDD Si és que... és per tot arreu, la tia! Quina enveja hahaha
Tot això dels guardasecrets em sembla molt interessant! Pot ser una bona tècnica... I la doctora Melfy! L'Alice li explicarà, això del James? Podria ser d'ajuda comentar-li... però potser no està preparada per a dir-ho en veu alta. I jo vull veure amb qui va la Lily hahahaha el Kilian? Segur que la lia d'alguna manera...
Res doncs, que ja estic al dia. Fins al pròxim, a veure si és aviaaat!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 18/01/2016 a les 10:03:56 #26505 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols OMG acabo de veure que això ho vaig penjar fa DOS MESOS... U.U Quina vergonya, macho! M'agradaria dir-vos que el següent capítol està gairebé acabat, però... no... és... el... cas. Ehem. Aprofitaré per contestar missatges, almenys!
ivi_potter: et preocupes per comentar una setmana tard? Jo et contesto 2 mesos tard, a veure si aprens a fer les coses amb un retard de veritat! XD Merci per comentar igualment... L'Alice i el James al ball... els pobres no ho tindran gaire fàcil, no amb el que tinc pensat... I el Diggory mola molt, però ja porta força temps apretant el punys i empassant saliva... i tothom té uns límits. I la Lily, bé, els càstigs de sempre, ja ni tan sols no els poso... XD
Cassandra Ross: Holaaa! Millor tard que mai! Hahaha, el pobre James, dissimulant com pot... lalala... i el Frank que sempre és a la parra i no s'entera de res, però la Geena és més llarga i ja es comença a ensumar que aquí en passa alguna... XD Més pendent del SEU xicot hauria d'estar, per això. I la Lily, evidentment, no es para a pensar res gaire estona seguida, perquè si no li començaria a sortir fum del cap i se li quedaria tot fregit... Hahahaha, merci per comentar! Petonets!
Marta_ginny: maaaaarta, tu per aquí! Ja et trobava a faltar! Jo també em pensava que aniria més atrassada, però és que no m'havia adonat que feia dos punyeters mesos que no penjava capítol, i me'n dono vergonya... tinc el següent començat de fa temps, però porto amb prou feines una pàgina, només... XD Bé, anem al comentaria. El James i l'Alice no ho tindran tan fàcil com semblaria a primera vista. passaran cose sabans del ball i... bé, ja ho veureu XD Com molt bé dius, tot això del Diggory...acabarà passant un Paris. ja es veu a venir, tot i que el Paris no és pas per gelosia, però és que a mi no em sembla que la Geena l'estigui tractant com tocaria.. El pobre noi ha demostrat ser digne de confiança, i li diu que vol saber i la Geena... siguem sincers, la Geena no hi confia del tot. No com confia en el Frank. El frank és el seu millor amic... però la teva parella no hauria de ser amiga teva, també? Ella al DIggory no el veu tant així... I sí! La Vermeer és la que va anar al ball d'Atenes amb el James! i sí, primer hi havia d'anar amb l'Albus... em cau ben malament, aquesta noia, és força fresca, oi? XD L'encanteri del "Guardasecret" o el que sigui que veureu, el volia posar al següent capítol, però hi he de ficar la final de quidditch més el ball, així que no hi cabrà i quedarà pel següent. també m'agradaria posar escena de l'Alice amb la doctora Melfy, però ja vaig prou atrafegada amb la història, no sé pas quan ho podré encabir. Alguna en posaré abans d'acabar aquesta FF! I pel que fa al ball... bé, la Lily gaires possibilitats no té, com a parella, no... XD primer pensava ajuntar la Lils amb el Kilian i l'Sloan amb l'Hugo, però ara l'Sloan sap que l'Albus no té parella, així que dubto que hi vulgui anar amb algú altre... XD merci pel comentaaari!
hermione_phoenix Enviat el 16/02/2016 a les 10:57:07 #26678 He escrit 1 fanfics amb un total de 6 capítols WOOOOOOOOOOOOOOOOOW, nena. M'encanta la Lily, mira que en fa unes!!!!!
Lo del James i l'Alice sta moooolt bé!! Són l'un per l'altre.
Petons des de Barcelona!!!
PD: Qui vol anar a Hogwarts???? Jo siiiiiii
