L'Ombra - Capítol 17: Llum
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 15/11/2015 a les 16:33:07
Última modificació 01/11/2017 a les 11:55:00
Tots els capítols de L'Ombra
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 17: Llum

Tots els companys de l'equip d'en John Hunter estaven molt nerviosos aquell matí, també en Naive i la Vàndua. Els tres estaven anant amb cotxe cap a la Nuclear, per enfrontar-se, finalment, a en Cieniem.

- Naive, el que no acabo d'entendre és com us ho fareu per fer que l'Ombra vingui aquí. Si té tantes ganes d'agafar-vos ja ens hagués pogut atacar ara.

- La Mary ha fet un encanteri indetectable al voltant nostre que fa que no ens puguin veure ni sentir. També és un inhibidor de qualsevol encanteri que pogués utilitzar per trobar-nos.

- D'acord. Per tant, repassem el pla: us deixo prop de la central i fujo cames ajudeu-me, prou lluny perquè no em vegin des de la central. Vosaltres atraieu l'ombra a la central, l'empenyeu prop del dispositiu aquest i, quan hi estigui a deu metres com a mínim es quedarà paralitzat mentre perd l'energia.

- Exacte -va intervenir en Naive-, perquè s'alimenta de l'energia de la pròpia Ombra mentre va enviant l'energia sobrant a Nova York.

- I llavors us espereu fins que l'ombra mori. Sembla fàcil.

La Vàndua va esbufegar

- Sí, per tu és molt fàcil. T'asseus i mires mentre nosaltres ens juguem la vida per salvar la teva i la de molts altres.

- Falta poc per arribar. Baixeu?

Un cop fora del cotxe, en Naive va assenyalar el riu que discorria pel costat de la central. La Vàndua va assentir, somrient; aquell era el seu medi natural, el seu element. En John va marxar a amagar-se. En realitat, el seu paper era poc més que inútil, però com que no volia quedar-se de braços plegats, li havien donat la missió d'amagar-se i vigilar.

Silenciosament, van apropar-se a la central i van estabornir els dos muggles que vigilaven. Van entrar a dins el recinte per estar a prop del dispositiu que havia de xuclar l'energia a l'Ombra. Tot seguit, en Naive va mirar la Vàndua i ella li va tornar la mirada. Ell va assentir, i l'elfa va murmurar unes paraules en veu baixa per retirar l'encanteri que els mantenia amagats. Si volien que en Cieniem es presentés, havien de mostrar-se. El cor d'en Naive anava a cent mentre esperaven, en silenci, algun canvi al seu entorn.

De sobte, la llum del Sol va disminuir, com si algú hi hagués posat una tela al davant, una veu freda i familiar va parlar:

- Vaja, vaja... per fi ens tornem a trobar, eh?

- Sí, quina sorpresa... -va dir la Vàndua, simulant indiferència.

- Doncs la veritat és que sí, m'ha estranyat no trobar-vos fins ara. Com us ho heu fet? Bé, és igual. Ja m'ho explicareu, això i moltes coses més, perquè tindrem molt temps per estar junts... -i tot seguit va emetre una rialla gèlida-. Doncs bé, vindreu per pròpia voluntat o us hauré de forçar?

- No vindrem -va respondre la Vàndua.

I, sense perdre temps, en Naive va treure la vareta i va apuntar la porta de la cambra on hi havia el dispositiu per activar-lo. El resultat no es va fer esperar; en Cieniem va emetre un grunyit de sorpresa i tot seguit un udol de dolor. No sabien quan trigaria a perdre tota l'energia, però n'hi havia per una estoneta. Però tant en Naive com la Vàndua s'havien oblidat d'un detall.

La llum del Sol es va enfosquir encara més i la temperatura va baixar mentre uns núvols negres s'acumulaven al cel. Una veu, més greu i profunda que la d'en Cieniem va parlar:

- Hola Naive, hola Vàndua.

- Missenyor! -va suplicar en Cieniem-. Deslliura'm d'aquest encanteri!

- M'has decebut, Cieniem -va replicar l'Scathmor-. Però, com sempre, et perdono i t'allibero.

Però abans que la Gran Ombra pogués fer res, la Vàndua va cridar:

- Woda, vela pri men!

L'aigua del riu va alçar-se i es va comprimir en una esfera de la mida d'un puny al davant de la Vàndua. A una ordre seva, l'esfera va explotar i milions de gotes d'aigua van sortir disparades en totes direccions, deixant xops a tothom. Per sorpresa d'en Naive, algunes gotes van quedar preses a una esfera irregular invisible que flotava al cel. Era el cos de l'Scathmor. La Vàndua va tornar a parlar, i més aigua va venir al seu auxili, aquesta vegada formant una gran esfera al voltant de l'Scathmor. Durant un moment, l'Scathmor no va dir res, però de seguida es va sentir un crit i l'Scathmor que deia:

- Maleïda siguis, Vàndua! No sé com ho has fet, però et maleeixo per haver-me pogut empresonar!

- Dóna-li les gràcies al teu amic Cieniem -va replica l'elfa, sarcàsticament-. Gràcies a la seva inutilitat, s'està quedant sense energia i no en té prou com per alimentar-te a tu.

En Naive, que s'havia quedat bocabadat per l'actuació de la seva companya, va sacsejar el cap per aclarar-se les idees i va dir:

- Ens diràs què és el que busques almenys?

- No em feu patir més, ja ho sabeu el que vull! Vull l'Sterujacy Pryzroda!

En Naive estava desconcertat, però encara es va desconcertar més quan va mirar l'elfa i va veure que feia cara de incredulitat. Anava a preguntar-li què era l'Sterujacy Pryzroda quan, de sobte, es va fer el silenci. L'aigua va tornar al riu i els murmuris agònics del Cieniem van cessar. L'Scathmor tampoc deia res. I la llum va tornar.


Llegit 344 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris15/11/2015 a les 20:58:18
#26361Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Buah, que confús! A veure si ho entenc... Han empresonat l'Scathmor? Caram! És increïble, aquest capítol m'ha deixat molt confosa.

Bé, no et puc fer un comentari en condicions, així que ho deixo aquí.

Potter_granger

P.D.: fan total de la Vàndua




Unoi Anònim16/11/2015 a les 20:00:46
#26364Encara no he escrit cap fanfiction

Sí? Creus que ha quedat confús? Mmmhhh... bé, em sembla que en Naive es troba en la teva mateixa situació XD El següent capítol haurà de ser d'explicacions de la Vàndua. Potser em vaig precipitar massa a l'últim paràgraf...




Cassandra Ross Anònim07/12/2015 a les 14:51:00
#26389Encara no he escrit cap fanfiction

Jo també m'he confós una mica, més aviat és com si m'hagués trobat fora de lloc. Però tot i així, pel que crec haver entès, m'ha semblat molt interessant. A veure què passa ara al final amb això que demana l'Scathmor. Espero que en el següent capítol ho entendré més.

Cassie.