L'Ombra - Capítol 18: Comiats
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 29/11/2015 a les 17:24:33
Última modificació 01/11/2017 a les 11:58:37
Tots els capítols de L'Ombra
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 18: Comiats

El silenci omplia tots els racons de la central. En Naive estava confús i sorprès, tant per les últimes paraules de l'Scathmor com per tot el que havia passat tant ràpid. La Vàndua va dirigir-li una mirada radiant.

- Què ha passat? -va preguntar en Naive.

- Hem guanyat! -va respondre.

- Però... vols dir que... així, de cop i volta? Tant fàcilment l'hem pogut matar?

- L'hem matat, sí. Però no ha sigut precisament fàcil.

- Però tantes vegades que hem atacat, i ara en poc menys de deu minuts ho hem aconseguit! Com és possible?

- Bé, l'Scathmor extreia la seva energia vital d'en Cieniem. Com que en Cieniem s'ha quedat sense energia i ha mort, l'Scathmor també ha mort.

- I l'aigua que has tret del riu?

- Les gotes del principi m'han servit per trobar la localització exacta de l'Scathmor: tot i que les Ombres no tenen massa i poden ser invisibles, sí que ocupen un espai i ofereixen resistència quan t'apropes a elles. Per tant, les gotes han xocat contra l'Scathmor i he pogut veure l'espai que ocupava. Després he agafat més aigua del riu i he creat una esfera d'aigua que ha envoltat aquest espai. En realitat, l'Scathmor hagués pogut sortir fàcilment de l'esfera, perquè no hi havia cap encanteri addicional. Però això l'ha distret i ens ha fet guanyar més temps. Quan ha intentat inutilitzar el dispositiu que xuclava l'energia d'en Cieniem, ja era massa tard perquè li quedava massa poca energia.

- I què és l'Sterujacy Pryzroda?

- Literalment, en Jezyk, significa "Control de la natura". És la capacitat que tenim els elfs de controlar un element de la natura sense utilitzar la màgia -cosa que, com saps, és un gran avantatge perquè no consumeix energia-. Durant la Guerra de les Ombres, les Scathmor van demanar-nos aquest poder. Si l'haguessin aconseguit, s'haguessin convertint en pràcticament invencibles.

En Naive va assentir i tot seguit va somriure. Va aixecar la vareta i va emetre un raig de llum verda durant uns segons; el senyal que havien acordat amb en John perquè els anés a buscar. De seguida van sentir el motor del cotxe i uns instants després, va entrar al recinte de la central derrapant. Sense apagar el motor, en John va baixar del cotxe molt alterat i va preguntar:

- Digueu-me què ha passat! Heu guanyat? La cosa aquella ja ha mort? I l'aigua l'heu fet vosaltres? I...

- Tranquil·litza't, va! -va interrompre'l en Naive.

- Però si ja ho estic! -va fer en John, sense adonar-se que estava cridant.

La Vàndua va posar-li la ma al cap durant un segon mentre tancava els ulls i murmurava unes paraules ràpides. Immediatament, l'expressió d'en John es va tranquil·litzar totalment i els va somriure.

- Hem guanyat! -va exclamar parlant lentament i amb un posat absent- Felicitats!

Tot seguit, va estendre els braços i va abraçar-los als dos. En Naive va sentir que la Vàndua murmurava "Potser m'he passat amb el tranquil·litzant."

- Bé, John, podràs encarregar-te de recollir el dispositiu de la sala de control i destruir-lo? -va preguntar la Vàndua, quan van aconseguir apartar-se d'en John.

- Clar que síiiii! I després anem a fer unes copes? -va preguntar en John, amb el mateix posat absent.

En Naive va mirar la Vàndua amb una mirada interrogativa. L'elfa va fer una rialleta i va dir:

- Les ments dels humans són diferents de les dels elfs. Dec haver tocat alguna cosa que no s'havia de tocar...

- Ah... John, nosaltres no podem acompanyar-te a fer unes copes; hem de marxar. Ha estat un plaer conèixer-te -va afegir en Naive oferint-li la mà.

- El plaer és meu! I el mateix us dic, senyora Smith -va respondre en John, fent una reverència.

La Vàndua es va posar vermella, però es va limitar a dir un "Adéu". Tot seguit, va agafar la mà d'en Naive i van desaparèixer; deixant en John bocabadat.

***

Van aparèixer a la central del Mont Blanc, i la Kena, en Prawda i una pila d'elfs més els esperaven somrient; fins i tot els reservats elfs boscans. La Kena es va llançar primer als braços d'en Naive, que es va sentir una mica incòmode i no va saber què fer, i després als de la Vàndua, que ja havia recuperat la seva tonalitat blava habitual.

- Ho heu aconseguit! -va exclamar la Kena, amb els ulls humits, quan es va separar dels braços de la seva amiga.

- I què et pensaves? Que ens deixaríem guanyar per aquell talòs d'en Cieniem? -va respondré la Vàndua, també radiant d'alegria.

- Gràcies a l'explicació d'en Prawda vam poder descobrir el punt feble de l'Scathmor -va comentar en Naive.

- Bé, suposo que ara marxaràs, oi Naive? -va preguntar en Prawda.

- Sí... no em queda més remei, em sembla. Fareu pública la vostra existència?

- No, almenys de moment -va dir en Prawda-. Els muggles ja estan prou esvalotats amb la vostra presència com per descobrir l'existència d'una éssers fantàstics.

- Mentre no m'hagi de tornar a canviar el nom i el meu aspecte, per mi cap problema -va comentar la Vàndua.

- Bé, doncs crec que és hora que marxi, en Theodore em deu trobar a faltar -va dir en Naive, amb recança.

La Kena va assentir, somrient, i es va apropar a en Naive. Va mostrar-li un una cadeneta amb una petita pedra verda penjant.

- Té -va dir l'elfa, oferint-li el collaret-. Aquesta maragda, la pedra més preuada pels elfs boscans, està encantada. Si necessites ajuda meva i tens el collaret a prop teu, jo ho sabré i vindré tan ràpid com pugui. M'alegro d'haver-te conegut -va afegir, després d'uns instants de dubte.

La mà d'en Naive es va tancar al voltant del collaret, i se'l va penjar al coll, emocionat.

- Moltes gràcies -va murmurar.

La Kena es va apartar, una altra vegada amb el seu posat inescrutable, al costat dels altres elfs boscans.

- Naive, com que no pots desaparetre dins la central, et faré un encanteri que et portarà directament a la Conselleria. Estàs preparat? -va preguntar en Prawda.

El bruixot va fer una última mirada a l'interior del Mont Blanc, a la Vàndua i a la Kena. I finalment va assentir. En Prawda va murmurar un parell de paraules, i en Naive va desaparèixer, amb la mirada d'agraïment i el somriure sincer de la Kena gravats a la memòria.


Llegit 334 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Cassandra Ross Anònim07/12/2015 a les 14:54:38
#26390Encara no he escrit cap fanfiction

I ara diga'm que això no s'acaba aquí.

Ostres, ara ho he pogut entendre una mica més tot el que va passar al capítol anterior, està bé. Quina bona jugada i que èpic haver despistat una Ombra. La reacció del John, pobre muggle ignorant que té massa informació nova al damunt, m'ha semblat molt molt divertida.

El final d'aquest capítol també m'ha agradat molt.

Fins aviat, 

Cassie.




AvatarPotter_granger 349 comentaris08/12/2015 a les 11:39:18
#26394Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

M'ha encantat! Però no ens pots deixar així! Ha sigut un capítol molt maco i és cert que, com a final, podria funcionar, però m'he quedat amb ganes de més. Bé, suposo que ara que en Cieniem i l'Scathmor ja han sigut eliminats, no hi ha més conflictes importants.

La Kena m'encanta, igual que la Vàndua. Però ara sóc més fan de la Kena que de la Vàndua (tot i que per poc).