La Crida d'Avalon - Capítol 48: S'ha acabat
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 17/12/2015 a les 21:06:29
Última modificació 17/12/2015 a les 21:06:29
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 48: S'ha acabat

Capítol 48: S'ha acabat

 

La gent va començar a xisclar i a la Julie li va costar molt aguantar-se. Automàticament els pensaments d'ella i en Harry van començar a succeir-se i a inundar-los la ment. Voldemort havia posat el barret que tria al cap d'en Neville i li havia calat foc. Havien de fer alguna cosa? Però què? No podien descobrir-se, però tampoc no podien deixar que en Neville es morís cremat, i ningú no feia res...

Però de cop, van passar moltes coses alhora.

Es va sentir molt de soroll, com si un munt de persones s'acostessin des dels límits de l'escola fent crits de guerra. L'Àlex i la Júlia van sortir de la multitud i van començar a córrer cap a en Neville. En Grep va aparèixer des d'un costat del castell, i els gegants de l'Innominable van carregar contra ell. Va començar a sentir-se el soroll d'unglots contra el terra, acompanyats de la vibració d'arcs en llançar fletxes i crits dels centaures, i quan les fletxes van caure sobre els cavallers de la mort, alguns van caure i els altres es van començar a dispersar entre xisclets.

I llavors, els pensaments d'en Harry i la Julie es van aturar per deixar pas a una única idea, i amb un moviment sec de braç van agafar la capa que fa invisible, se la van tirar per sobre i es van posar drets.

Es van girar cap a en Neville, però no va caldre que fessin res. Amb un moviment àgil s'havia aixecat i s'havia tret el barret. I, com si fos a càmera lenta, van poder observar com agafava l'empunyadura de l'espasa de Gryffindor, la treia del barret i tallava el cap de la Nagini, la gran serp, i tot i que al seu voltant era soroll tothom es va girar i ho va veure, i Voldemort va cridar...

En Harry i la Julie van reaccionar immediatament i van fer un encís d'ègida entre en Neville i Voldemort abans que l'Innominable tingués temps d'aixecar la vareta. Enmig del caos, se sentien els brams d'en Hagrid.

—Harry!!! Harry!!! On és en Harry?

Tot s'havia convertit en una gran confusió. Els centaures havien aconseguit dispersar els cavallers de la mort, tothom intentava fugir del camí dels gegants, i el soroll que s'havia sentit abans del que semblaven ser reforços es feia més fort. Els gegants tampoc no estaven tranquils: hi havia hipogrifs, liderats per en Becbrau, que els esgarrapaven els ulls i omplien el cel amb les seves ales, i mentrestant, en Grep aprofitava els moments de dubte per clavar coces a tort i a dret. Amb tot, els bruixots de tots dos bàndols es van veure obligats a recular cap a dins del castell. En Harry i la Julie van decidir aprofitar la seva situació avantatjosa i es van dedicar a tombar cavallers de la mort, que buscaven desesperats de quina vareta venien tants encanteris.

Van avançar ràpid cap al vestíbul buscant a Voldemort, i allà el van trobar, llançant maleficis i donant ordres mentre s'acostava de recules al Gran Saló. Un parell encisos d'ègida més van salvar en Seamus Finnigan i la Hannah Abbott, que es van afegir a l'escomesa general.

I llavors, van veure un malefici vermell que sortia directament de la vareta d'en Voldemort i es van girar, sincronitzats com mai, per veure a qui tocava, i van aixecar la vareta ràpidament però sabent que no podrien ser prou ràpids, i que el malefici tocaria la seva víctima...

La Julie va cridar de terror interiorment quan va veure que l'Àlex mirava l'encanteri que es dirigia cap a ell amb els ulls molt oberts i es va adonar que, en aquelles mil·lèsimes de segon, ell havia entès que no hi podia fer res.

El malefici va tornar enrere quan estava a un centímetre de la cara de l'Àlex i la Julie es va sentir defallir. D'entre la multitud va aparèixer la Marta, amb la vareta a la mà i seguida d'en Mike i la Mei, carregant la Júlia. Bé. Així era com havia de ser. Si estaven junts, tot aniria bé.

Va notar la insistència d'en Harry, que no podia tirar endavant si ella estava per una altra cosa, i va centrar tota la seva atenció a Voldemort. Però no van poder evitar, tots dos, mirar enrere per veure com els seus reforços, familiars i amics dels que s'havien quedat a lluitar capitanejats per en Charlie Weasley i l'Horaci Llagot, irrompien al castell, al costat dels centaures. En aquell precís moment, la porta de les cuines va saltar i en va sortir una munió d'elfs domèstics darrere d'en Kreacher, que portava el medalló d'en Regulus Black i cridava:

—A armes! A armes! A armes pel meu amo, defensor dels elfs domèstics! A armes contra el Senyor de les Forces del Mal, en nom del coratjós Regulus! A armes!

Els cavallers de la mort aviat es van veure engolits per la multitud d'atacs que els venien de tots costats. I tot i que intentaven defensar-se, sempre hi havia algú altre disposat a plantar cara.

Voldemort estava lluitant al mig de la sala, i en Harry i la Julie es van dirigir cap allà. En el seu camí, van passar de llarg en George i en Lee Jordan, que tenien en Yaxley a terra, i en Dolohov caient per un atac del professor Flitwick. El Mundass va caure sota la vareta d'en Liam i l'Apol·lo, les flames d'en Mike tenien uns quants cavallers de la mort atrapats mentre la Mei el controlava amb una mica de vent, i en Hagrid va llançar el McNair d'una punta a l'altra de la sala. I com ells, tants altres. Enmig de tota la multitud, els pares Malfoy cridaven el seu fill, sense molestar-se ni tan sols a defensar-se.

La concentració que tenien en Voldemort, que ara lluitava amb la McGonagall, en Llagot i en Kingsley, es va perdre un moment quan es van adonar que l'Hermione, la Ginny i la Luna es batien amb la Bellatrix. Es defensaven tan bé com podien, però la Bellatrix era una duelista experimentada. Un malefici va passar a tocar de l'orella de la Ginny, i la Julie va notar immediatament com en Harry estirava per anar cap allà. Però abans que tingués temps de reaccionar, la senyora Weasley va aparèixer del no res amb un crit.

 

 

 

En Mike es va girar i va veure un encaputxat a sobre seu. Va tenir un moment de pànic, però de seguida va veure com un raig de llum tocava el cavaller de la mort i el tirava enrere. Havia estat la Marta, que ara quedava desprotegida i a la mercè de la Ruella, que s'acostava per l'esquerra... i rebia una cascada d'aigua seguida d'un aire gelat que provocava que l'aigua es congelés i la Ruella es convertís en un glaçó. L'Àlex i la Mei la van xocar mentre reien.

Van aprofitar aquells segons de tranquil·litat per ajuntar-se un altre cop, tots quatre, i van buscar a Voldemort enmig de la multitud. Algú s'hi havia d'acostar i acabar la feina que en Harry i la Julie ja no podrien fer... i semblava que els tres adults que hi lluitaven es defensaven molt bé, però necessitaven que Voldemort deixés de parar atenció un moment. Necessitaven una distracció.

La Mei va senyalar els estandards que quedaven penjats al Gran Saló i tots van somriure. La distracció havia de venir de dalt!

Es van mirar un últim cop abans de separar-se i van anar tots cap a una punta de la sala, travessant com podien enmig de lluites i crits. En Mike va ser el primer d'arribar a l'estandard i va començar a pujar des de darrere, per evitar que el vegessin des de baix, i quan va arribar a dalt va mirar als altres per veure com ho portaven. La Mei i la Marta ja eren gairebé a dalt, però... i l'Àlex? No era a l'estandard i no se'l veia pas a prop. On s'havia ficat?

L'Àlex estava concentrat encarant-se amb en Charles, un Slytherin que havia anat al seu curs i que, pel que semblava, s'havia convertit en cavaller de la mort. I amb ell hi havia la Rebecca, una altra Slytherin del curs, i un noi que l'Àlex no podia recordar com es deia. La Bridget i la Loren, dues de les Ravenclaw amigues de la Mei i la Marta, lluitaven contra aquests últims.

L'Àlex s'estava posant nerviós. Segur que els altres l'esperaven, i ell, mentrestant, allà encallat... però no es podia distreure, tampoc. Vinga, va, se l'havia de treure de sobre.

No va trigar gaire a adonar-se que el noi no tenia gaire experiència en els duels, i només va trigar un parell de minuts a guanyar-lo. Satisfet, es va disposar a arrencar a córrer, però un xiscle darrere seu el va glaçar al lloc.

Es va girar i va buscar l'origen del crit, per trobar la Loren en estat de xoc sobre el cos de la Bridget, que havia quedat estirada a terra, sense vida. L'altre noi de Slytherin també estava inconscient, però la Rebecca s'abalançava sobre la Loren...

Va ser just a temps de crear un escut protector al voltant de la Ravenclaw, i aprofitant la confusió de la seva atacant, va murmurar Petrificus Totalus i la noia va caure amb els seus companys.

Va tenir un moment d'indecisió. D'una banda, els altres l'esperaven, però si deixava la Loren allà al mig en l'estat que es trobava, trigarien menys d'un minut a matar-la. Va sospirar i va anar cap a ella. En realitat, mai no s'havia plantejat seriosament l'altra opció.

—Loren, hem de marxar.

—No em penso moure d'aquí.

—I que et matin?

La Loren es va eixugar les llàgrimes i es va girar amb la cara encesa.

—No la puc deixar tota sola, d'acord? És que no em mereixo una estona amb ella?

—Ho sento, però no es pot. Si et quedes així, et mataran —va dir l'Àlex mentre llançava un malefici a un cavaller de la mort que se'ls acostava.

—No ho entens.

—És clar que ho entenc —va dir l'Àlex intentant no perdre la compostura—. He perdut la Julie. He vist com en Mike, la Marta i en Heath gairebé es morien. Sé perfectament com et sents. I em sap greu que sigui la Bridget. Em queia bé —va fer, estovant-se un moment—. Però sigui com sigui... sé el que necessites. Anem a matar a Voldemort. T'hi apuntes?

La Loren va dubtar un moment, però es va poder veure clarament com en un moment la cara li feia un tic i, a partir de llavors, va deixar de plorar i va dir amb determinació.

—M'hi apunto.

L'Àlex li va fer un senyal perquè el seguís, però just en aquell moment tot el Gran Saló es va sacsejar i tot va anar rapidíssim.

La Bellatrix va morir sota de la vareta de la senyora Weasley. Voldemort, en un atac de ràbia, va enviar els seus contrincants uns metres més enrere, i va llançar un malefici a la senyora Weasley. Del no-res, es va sentir algú que cridava "Protego!".

I en Harry va sortir des de sota d'una capa d'invisibilitat.

 

 

 

La Julie va tranquil·litzar-se quan va veure que havien estat a temps d'aturar el malefici de Voldemort. Va deixar de pensar en la senyora Weasley i va repetir-se les paraules que li acabava de dirigir en Harry per estar segura del que venia a continuació.

En Harry havia portat a la superfície del seu pensament tot allò que havia passat aquell any, quan ella no hi era, tots els detalls que no havia dit en la conversa amb el professor Dumbledore. Les relíquies de la Mort, la vareta del Malfoy... tot. I ara, era més important que mai que fossin un de sol. No tenia temps per parar-se i assimilar tot el que acabava de descobrir. Havien de dir les mateixes paraules, i ho havien de fer alhora o es dessincronitzarien i tindrien problemes. I quan ataquessin, ho havien de fer alhora, els mateixos moviments. Com quan agafaven la papallona. Només tindrien una oportunitat. I no la podien perdre.

Els crits de la gent es va apagar de seguida mentre Voldemort i en Harry / Julie caminaven en cercle, observant-se, analitzant-se.

—No vull que ningú m'ajudi —van dir en veu alta, i es van espantar un moment per com ressonava per les parets del saló, que estava en silenci sepulcral—. Ho vull així. Haig de ser jo i prou.

Voldemort es va posar a remugar.

—En Potter no ho diu de debò —va fer, burleta—. Ell no fa així les coses... qui faràs servir d'escut, avui, Potter?

—Ningú. No et queda cap horricreu. Som l'un contra l'altre. Cap dels dos no pot viure mentre visqui l'altre, i un dels dos està a punt d'anar-se'n per sempre...

—Un dels dos? Segur que ets tu, no? Tu, el nen que va sobreviure per accident, i que en Dumbledore ha utilitzat com un titella...

—Per accident, dius, quan la meva mare va morir per salvar-me? —van dir, amb els ulls fixats en Voldemort, sense veure res més que ell—. Per accident, quan vaig decidir combatre en aquell cementiri? Per accident, quan aquesta nit no m'he defensat, i tot i així he sobreviscut, i he tornat per lluitar?

—Sí, per accident! Per accident i per sort i pel fet que sempre has estat enganxat i cosit a les faldilles d'homes i dones millors que tu i has permès que els matés a ells en comptes de tu! La teva germana només ha estat una més a la llista!

Semblava que, dels centenars de persones que hi havia a la sala, només ells dos respiressin, i que la resta fossin estàtues de pedra.

—Doncs aquesta nit no mataràs ningú més. No podràs matar ningú més, mai més. No ho entens, encara? Jo estava disposat a morir perquè paressis de fer-los mal a tots ells...

—Però no t'has mort!

—Hi estava disposat, i per això me n'he sortit. He fet el que la meva mare va fer. Ara estan protegits de tu. Que no has vist que cap dels sortilegis que els has llançat no els ha fet res? Ja no pots torturar-los. Ja no pots fer-los mal. No has sabut mai treure lliçó de les equivocacions, Rodlel...

—T'atreveixes a...?

—M'hi atreveixo, sí. Hi ha moltes coses que no saps, Tod Rodlel. I jo sé moltes coses importants que desconeixes. Vols sentir-ne unes quantes, abans que no cometis una altra gran equivocació?

La Julie va mig dir – mig escoltar el que deia, seguint sempre les directrius d'en Harry per anar alhora, i d'alguna manera això la va ajudar a assentar la informació al seu cap. Quan van parlar del professor Snape, de la persona que l'havia criat des de petita, va estar molt satisfeta en veure els ulls oberts de Voldemort, que no s'esperava aquest cop. I va agrair saber-ho tot, fins l'últim detall. Això no treia que hagués fet coses que no tenien justificació, però... d'alguna manera, la va fer estar en paus amb ell. I això era l'únic que necessitava per passar aquesta pàgina.

Però per molt que diguessin, Voldemort no reaccionava. No es volia fer enrere, no volia admetre que, aquell cop, no havia guanyat. I van donar-li el cop final en dir-li que la vareta pertanyia a en Draco Malfoy, perquè havia estat ell qui l'havia presa al professor Dumbledore.

—Ara tot es redueix a això —van dir-li, amb ganes d'acabar-ho—. La vareta que tens a la mà sap que el seu últim amo va ser desarmat? Perquè si és així... el propietari legítim de la vareta d'àlber sóc jo.

El primer raig de sol va aparèixer al cel encantat del Gran Saló i es va posar damunt d'ells, i en aquell moment, Voldemort es va convertir en una taca encesa. Era tot ràbia i confusió. I en Harry i la Julie van saber que era el moment. En Voldemort va cridar, i ells li van respondre amb la mateixa intensitat.

—Obitus per subitum!

—Expulsiarmus!

Quan van topar els dos sortilegis, es va sentir un soroll com si fos una explosió i van sorgir un munt de flames daurades al lloc on havien xocat. La vareta d'àlber va sortir volant enlaire, sota la llum del sol de llevant, fent giragonses cap al seu amo de veritat, l'amo que no mataria, l'amo que havia vingut a buscar-la. I com ho havien fet tantes vegades amb la papallona d'un partit de Quidditch, en Harry i la Julie van allargar la mà com un de sol i van pescar la vareta a l'aire. Mentrestant, Voldemort queia a terra, amb els braços oberts i els ulls vermells convertits en una escletxa. I allà va quedar, en Tod Rodlel, mort, mort pel rebot del seu propi malefici, amb la cara de serp inexpressiva i absent.

En Harry i la Julie van respirar profundament mentre miraven el seu cos, amb les dues varetes a la mà.

S'havia acabat.

 

Raise your hopeful voice, you have a choice._____________________ _____________________________

 

(No tinc perdó de Déu. Dit això, continuem.)

VOLDEMORT HA MOOOOOOOORT! TRALARAAAAAAA! D'acord, tots sabíem que es moria, però sempre està bé tornar-ho a llegir... fins i tot m'he posat nerviosa mentre ho escrivia, com si hi hagués l'opció que quedés viu!

I el que ve a partir d'aquí és molt bonic! Perquè penseu que tothom es pensa que la Julie està morta... imagineu els Desterrats. Imagineu-ho. Aix, quines ganes que tinc d'escriure-ho! De veritat que aquest cop no s'allargarà tant. Vaig dir que no prometria res més, que després pateixo per complir-ho, però de veritat que aquest cop aniré amb més presses i tindreu regalets bonitos de Nadal per part meva. Dos capítols + els dos d'epíleg... sí, crec que ho podrem acabar!

Oh, i ara que ho penso! Suposo que la majoria ja ho sabeu... però vaig guanyar el concurs de fanfictions de la web! Va ser una passada, em vaig sentir com si guanyés un premi literari de renom o alguna cosa per l'estil... us convido a llegir la meva ff, Caradoc, i totes les altres del concurs, si no ho heu fet! Les van fer l'Agatha Black, l'Antares Black, la Cassandra Ross i l'Unoi. A llegir, a llegir!

I res, fins aviat. Molts petons a les que esteu d'exàmens! I a tota la resta també!

 

Marta


Llegit 423 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris17/12/2015 a les 22:23:19
#26432Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Carai!

Espero amb impaciència el proper. Aquest capítol ha estat molt maco... L'Àlex m'hi ha agradat especialment, aquí. He patit molt amb el malefici de Voldemort! La Julie l'estima realment, ho sé. Fan molt bona parella.

I vull que la Julie recuperi el seu cos! Podria ser? Ho espero. Si no... bé, doncs a veure què passa.




Avatarhpkarina 373 comentaris18/12/2015 a les 13:11:01
#26433Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

EL VAIG LLEGIR PERÒ ARA HE TINGUT TEMPS D'ASSEURE'M I COMENTAR-TE!!

AIIIIIIIIIIIIIIII!!!! A VEURE A VEURE, PER ON COMENÇAR!!

M'ha encantat la batalla,o siga, molt molt molt! Mira que ja sabia com anava a acabar tot, però llegint com anaven veient tots els seus amics lluitant contra els caballers de la mort, i en Gep i els elfs domèstics i la senyora weasley i Becbrau i aii genial, de veres!! ^^ Se m'ha posat la pell de gallina i tot! Molt bon capítol, sí senyor! I ara ja han guanyaaaaaaaaaaat yaaaaaaaaaaaaaaaaay!!! I ara els desterrats sabran que Julie no ha mort i Julie i Fred i AAAAAAAAAAAAAAAAAH JED TORNA A LA VIDA! SÍ SÍ SÍ SÍ <3 <3 <3 <3 <3 <3 <3

No puc esperar al següent capítol! Escriu-lo jaaaaaaaaaaaa!!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris18/12/2015 a les 21:31:25
#26437Encara no he escrit cap fanfiction

OOOOOOOOOOOHHHHHHH!!!!

HAS TORNAAAT! *ball de l'alegria*

Comentem capitol:

Oh gosssh! batalla epicaa de HP! Molt guai tornar-la a llegir!

El final esta a la vuelta de la esquina! Aviam com reacciona la gent el veure la Julie viva...                   I que pasa amb els desterrats! Es mareixen ser feliços no?

Tinc unes ganes!

Fins el seguent!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris19/12/2015 a les 14:15:17
#26438Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

MIREU MIREU PORTO 1000 COMENTARIS (ok, ja està)

Potter_granger: m'alegro que t'hagi agradat! L'Àlex sempre brilla, en situacions com aquesta. Hi he anat afegint coses dels meus personatges, a la història de la Rowling, que estava bé veure què fan, aquests, també. Tu trobes que fan bona parella? Uix, jo crec que amb el que hem vist no sembla que pogués funcionar... però són molt bons amics, potser podríem dir que entre els Desterrats l'Àlex és el millor amic de la Julie, i evidentment s'espanta moltíssim quan veu que s'està a punt de morir, de la mateixa manera que s'espantaria si fos qualsevol dels altres Desterrats! Sí, sí que pot ser, si Morgana se n'ha sortit! Llegeix els dos últims, si vols acabar-ho de recordar tot :)

Roser: hahahha I know! Gran part de la batalla és de la Rowling, però hi he volgut afegir coses de la meva ment, també, per posar-hi alguna cosa nova, que si no ja us ho sabeu tot de memòria! SÍIIII no tinc clar encara com serà exactament la retrobada amb el Fred, però serà bonita segur segur SEGUR! Ja veurem ^^ I els Desterrats, que es retroben amb la Julie, però els haurem de dir adéu nosaltres TT Aaaaix com els trobaré a faltar! Oix, i l'epíleg, L'EPÍLEG, amb tota aquella canallada que sortirà xDDD 

Laia Weasley: tu també has tornaaaat! Hahahaha YAY! M'alegro que no se us faci avorrit tornar a llegir la mateixa batalla, que sempre fa por quan el contingut no és nou del tot... Sí, el final s'acosta! Em quedarà un buit tan gran quan s'acabi... serà durillo! Però els Desterrats es mereixen un descans, que ja prou feina han fet :) I sí, també es mereixen ser feliços! N'hi haurà que ho tindran més difícil que d'altres, però bé, jo crec que al final tots trobaran la seva manera :) Ja ho veureu a l'epíleg! Crec que és el que tinc més ganes d'escriure hahaha




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris25/12/2015 a les 22:49:32
#26445Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arghhh per un moment no sabia on m'havia quedat! Però després ja ha tornat tot. Perdona que comenti tan tard.. acabo de veure que ja has penjat el capítol següent... aix, val, el següent el deixo per demà, que ara he d'anar al llit...!

Bé, m'ha agradat molt, el final de la batalla! Hi havia molts duels que no recordava. Ohhh i m'ha encantat reviure la mort de la Bellatrix! ^^

M'agrada que hagis repassat la conversa final del Harry i el Voldemort; a la pel·lícula és el que més vaig trobar a faltar, el fet que el Harry li expliqués al Voldemort com havia estat d'eqyuivocat amb tot plegat (els encanteris d'amor protectors, l'snape, la vareta d'àlber, etc). És una bona bfetada que es mereix!

Ohhh i ara la Julie torna a la vida. Que guai! Ja tinc ganes de veure la reacció dels Desterrats... i del Fred! ^^

Bé, dncs fins aquí. I ja només em que l'últim! O.O OMG, després de tants anys... quin buit més existencial... (i per a tu encara més, és clar!)

Petonets i segueixo aviat! ;)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris27/12/2015 a les 03:00:58
#26446Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Gee: sí, ja, és que fa moooolt de temps, que vaig penjar l'últim! He de reconèixer que de duels me n'he deixat alguns, dels que posa la Rowling, no m'hi cabia més hahaha com m'he saltat un bon tros del discurs del Harry. Però almenys no he fet que s'abracin i es posin a volar per les runes, eh, és alguna cosa, no?

Tu pensa que t'escric aquesta resposta després d'escriure el 50 i estic en estat de xoc, encara. Que fort! Però els Desterrats sempre tindran un lloc molt especial per a mi. Fa tants anys que tracto amb ells...




AvatarLovegood*Weasley 25 comentaris27/12/2015 a les 20:41:07
#26449Encara no he escrit cap fanfiction

PER FIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CAPÍTOL NOU!!!!!!!!!!!!!!!!

I VOLDEMORT HA MORT! SÍ SENYOR!

Jo a tinc ganes de llegir els següents!

Per cert, avui no has posat sabies que...

Lovegood*Weasley