La Llum - Capítol 1
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 04/01/2016 a les 13:12:33
Última modificació 02/11/2017 a les 15:31:46
Tots els capítols de La Llum
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Capítol 1

Una nena d'uns tretze anys corria desesperadament per un bosc d'avets nevat. Anava embolicada de pells de bisó, per protegir-se del fred hivernal. Les branques baixes dels arbres xocaven contra la seva cara i el seu cos, omplint-la d'esgarrinxades i ferides. A cada impacte, trossos de neu li queien al damunt augmentant el fred que sentia. Però ella no ho notava, no ho havia de notar. No podia aturar-se.

Darrere seu, a una vintena de metres, corria un grup d'homes vestits amb pells negres i encaputxats. Cridaven insults i es donaven ordres mútuament. De tant en tant, algú s'ajupia per agafar una pedra i llançar-la a la nena. Però no la tocaven, era massa àgil.

De sobte, una llum potent i blanca va aparèixer a sobre del cap de la nena. Tots van aturar-se esbalaïts davant de l'espectacle. La llum, que havia pres forma d'esfera, va disminuir la seva mida i va baixar fins a estar a l'altura de la nena.

La nena estava bocabadada. Finalment les profecies mil·lenàries, transmeses oralment de generació en generació, s’havien complert. Però ara no tenia temps d’actuar, ni de demanar ajuda. Va girar-se un moment cap els seus perseguidors per comprovar si també s’havien aturat i va continuar corrent. Ells no van trigar a seguir-la. La llum va tornar a enlairar-se, seguint la nena des de les altures.

Estava desesperada. La llum havia aparegut, i hauria d’haver rebut ajuda. Tot i així, semblava que el seu destí era ser atrapada. Però era l’última supervivent del seu poble i no podia permetre’s morir sense deixar en bones mans tots els secrets.

De sobte, el bosc es va acabar i davant d’ella va aparèixer un gran penya-segat. Al fons, un riu discorria tranquil·lament. Va aturar-se i resistint-se a la desesperació va posar-se a buscar alguna manera de poder continuar fugint. Uns metres més avall, enganxada a la paret del precipici, hi havia una gran arrel que sobresortia un metre i tornava a endinsar-se a les profunditats de la muntanya. Un parell de metres més enllà hi havia una petita plataforma, suficientment ample com per estar-s’hi dreta.

La nena va mirar enrere i va veure que els seus perseguidors gairebé havien sortit del bosc. No li quedava altra opció. Fent el cor fort, va llançar-se al buit i va agafar-se a la branca. Aprofitant la inèrcia de la caiguda, va impulsar-se cap al sortint. Però va calcular malament la distància i es va quedar agafada amb les mans, amb la resta del cos penjant. Amb les poques forces que li quedaven, va enfilar-s’hi.

Va ofegar un crit de sorpresa en veure l'entrada d’una cova. Cautelosament va acostar-s’hi i va buscar indicis de la presència d’algun ésser viu. No les va trobar. Més tranquil·la, va entrar-hi a les palpentes. Sabia que no hi havia cap possibilitat de sortir d’allà. La cova estava massa lluny de la part de dalt del penya-segat i fins al riu hi havia molts metres. Però tot i així li va caure l’ànima als peus quan va veure que la cova no tenia cap sortida. Estava atrapada.

Però no es va desanimar. Era l’última supervivent del seu poble, l’única persona que sabia que la profecia s’havia complert i l’última guardiana de la Pedra. I va disposar-se a esperar.

A esperar que la Llum tornés.

***

En Dangelo es va despertar sobresaltat amb el soroll estrident del despertador destrossant-li els timpans. De mala gana, va apagar-lo mentre mirava l’hora per comprovar que realment era l’hora de llevar-se. Les set. Com cada dia, el despertador funcionava perfectament i sonava puntualment a l’hora corresponent. Va sospirar mentre s’aixecava i encenia el llum. De cop va recordar quin dia era: dijous, el seu dia preferit! Instantàniament, va sentir-se molt més content i optimista. Ràpidament es va vestir i es va dirigir a la cuina on la seva mare, Aria, ja estava acabant d’esmorzar.

- Bon dia mare.

- Bon dia Dangelo, maco -va respondre amb la seva veu dolça i càlida-. Recorda de pentinar-te abans de sortir -va afegir, mirant amb ull crític els cabells de color castany clar del seu fill.

- Me’ls podries arreglar tu, amb màgia.

- Sí home, i què més! Que sóc auror, no perruquera! Però si vols tels puc tallar una mica -va afegir amb picardia.

- Que t’ho passis bé perseguint Cavallers de la Mort, doncs -va replicar ell, somrient.

- Fins després -va respondre Aria, just abans de desaparetre.

En Dangelo es va quedar mirant el lloc que uns instants abans havia ocupat la seva mare sense poder evitar de sentir una mica d’enveja. Ell no podia utilitzar la màgia, ni tan sols era una llufa. El seu pare també era muggle tot i ser germà d’un bruixot, en Naive Taylor. Li havien explicat que al seva àvia era muggle i el seu avi bruixot, per això ell era muggle, també. Però això no el consolava. Fins a l’edat d’onze anys, havia tingut l’esperança de rebre la carta de Hogwarts. Però no havia arribat, i encara ara, cinc anys després, l’esperava.

Quan es va acabar l’esmorzar i es va haver pentinat, va sortir de casa amb la motxilla de l’acadèmia i s’hi va dirigir il·lusionadament, amb ganes d’aprendre coses noves. Quan el Primer Ministre va fer pública l’existència dels bruixots, feia tres anys, es va crear una nova escola, l’Acadèmia Màgica per a Muggles. Aquesta acadèmia constava de sis cursos i els estudiants que s’hi volien inscriure començaven un cop acabat l’ensenyament obligatori. No s’hi ensenyava cap tipus de màgica pràctica, però s’estudiava introducció a la màgia, història de la màgia, biologia màgica i moltes altres assignatures. L’únic inconvenient és que durant els primers tres cursos la meitat d’assignatures eren muggles: llengua, filosofia… i en Dangelo estava al primer curs. El dijous era l’únic dia sense matèries muggle.

En arribar a l’Acadèmia es va reunir amb els seus escassos amics. El fet de tenir una mare bruixa havia provocat que la majoria d’estudiants el respectessin però es distanciessin d’ell. Aquells que els era igual la seva ascendència s’havien convertit en els millors amics que algú pogués desitjar o en els pitjor enemics que qualsevol pogués somiar.

- Ei Dangelo! -va exclamar en William, un noi morè amb cabell curt.

- Hola Will! Hola Lily! -va respondre en Dangelo.

- T’estàvem esperant per entrar a classe, falta poc per l’hora i ja saps com és el professor d’història… -va explicar la Lily.

Van posar-se a  caminar cap a la classe d’història, però abans d’arribar els va interrompre un noi mirant-los amb superioritat. Era en Magnus, líder del grup anti-Dangelo.

- Mira qui tenim aquí! -va exclamar-. El gran bruixot italià acompanyat de la seva escorta personal!

- Va, Magnus, no comencem -va dir la Lily.

- Ui, ui, ui, perdoni senyoreta Lily… no em diguis que estàs enamorada d’en Dangelo? -va replicar, rient, en Magnus.

- Deixa’m en pau! -va cridar.

- Sí, senyoreta. Ja la deixo en pau amb el seu xicot...

La Lily no es va poder aguantar més i va donar-li una bufetada monumental que li va deixar la cara marcada de vermell. En Magnus va deixar el seu to burleta i la seva cara es va transformar en una expressió d’ira descontrolada.

- Com t’atreveixes, nena miserable! -va cridar mentre s’abalançava sobre ella per pegar-la.

En Dangelo, que s’ho havia estat mirant tot cada vegada més enrabiat, va cridar:

- Prou!

De sobte, una ventada va omplir el pati de l’escola i en Magnus va sortir propulsat uns dos metres, empès per una força invisible, i va caure a terra on es va quedar sense coneixement. Immediatament, el vent va aturar-se. La Lily i en Wil van mirar-se en Dangelo amb una mirada interrogativa i sorpresa.

- Què ha passat? -va preguntar en William.

- Jo… no… no ho sé -va respondre en Dangelo, amb veu tremolosa, mirant-se les mans.

- Ens vas dir que no podies fer màgia! -va exclamar la Lily.

- En teoria no puc, és el que em van dir els de la Conselleria d’Afers Màgics -va respondre en Dangelo cada vegada més torbat pel que acabava de passar.

- Em sembla que hauràs de demanar que et tornin a fer l’examen.

- Sí… -va respondre amb posat absent.

- Serà millor que tornis a casa, Dangelo. Quan s’acabin les classes et vindrem a veure, d’acord? -va preguntar en Wil.

En Dangelo va assentir i va girar cua tot dirigint-se amb posat absent cap a casa.

***

En una cambra amagada d’un lloc desconegut, un home, amb cara d’avorrit, esperava mirant fixament una petita esfera de vidre suspesa en l’aire. La seva única feina era esperar que l’esfera s’il·luminés, i encara no ho havia fet.

De sobte, l’esfera va emetre un bip i va tornar-se de color verd, tot emetent llum d’aquest color. L’home va parpellejar de sorpresa. Per fi! Va agafar l’esfera i es va posar a córrer per un entramat de passadissos. Finalment va arribar al despatx del director. Va aturar-se un moment per recuperar l’alè, i va trucar a la porta. Una veu greu va respondre des de dins:

- Si vens a donar-me una bona notícia, passa i t’escoltaré. Si vens a donar-me’n una de dolenta, passa i no tornaràs a sortir.

L’home va empassar saliva, però va entrar. Pel que sabia, aquella era la millor notícia que podia donar.

A dins, darrere d’una taula plena de papers, l’esperava una figura -probablement un home pel to de veu- amb una caputxa que, juntament amb la manca d’una llum potent, li amagava les faccions de la cara.

- Has decidit entrar, tot i l’avís -va observar l’encaputxat.

L’home va obrir la mà, ensenyant-li l’esfera, i va dir:

- L’hem trobat.

L'encaputxat va assentir amb el cap.

- Agafeu-lo.


Llegit 380 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris04/01/2016 a les 14:43:53
#26460Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostres, tu! Pinta molt bé!

Suposo que més endavant veurem la relació entre les tres parts... la de la nena m'ha agradat molt. Descrius molt bé el que sent i el paisatge, de fet, em sembla com si ho lliguessis. La segona part... bé, això d'en Dangelo m'ha sorprès. Suposo que tindrà algun tipus de poder, tot i que no sigui màgia. I la tercera part... es referien a ell, no? A en Dangelo, vull dir. Crec que té algun poder especial i el volen agafar per això.




AvatarAntares_Black 336 comentaris07/01/2016 a les 18:06:12
#26468Tinc 8 fanfictions i un total de 36 capítols

Ara entenc el que vas dir en el comentari que em vas fer a La Cinquena Fundadora («el que si que et puc dir és que m'has donat idees per quan acabi L'Ombra XD»). He de dir que em sento una mica plagiada... Hi tinc tot el dret, oi? La idea d'una escola amb muggles la vaig plantejar jo. Espero que quan comenci a penjar la fanfiction sobre l'escola de Windwalker, se'm reconegui l'originalitat.

Deixant de banda això, has presentat una trama curiosa. Per un cantó, tenim la nena que se'ns diu que és l'última del seu poble i que guarda secrets ancestrals que sembla que estan amenaçats. I per un altre, en Dangelos i el seu desig de poder fer màgica (i això que devem haver presenciat alguna mena de màgia per part seva...).

L'escena de la discussió (quan en Magnus es fica amb en Dangelos i la Lily) m'ha recordat una barreja entre els moments a Gargots i Nibres (en Draco molesta en Harry i la Ginny el defensa) i el de la plaça de les Magnòlies (en Dudley i la seva colla fan la punyeta a en Harry).

Aquest Naive Taylor... És el mateix que el que surt a L'Ombra? (No he arribat a veure si li havies donat algun cognom o no) O és que senzillament t'agrada el nom de Naive? A mi m'agrada molt fer referències d'aquestes (de llibres o personalitats que m'agraden o fins i tot dels meus propis escrits).

 

M'ha fet riure força aquest diàleg!

«- Me’ls podries arreglar tu, amb màgia.

- Sí home, i què més! Que sóc auror, no perruquera! »

 

Sé que et dec molts capítols de L'Ombra, però és que estic molt enfeinada i no li he pogut dedicar temps. Però pels capítols que n'he llegit fins ara, veig que segueixes en aquesta particular línia de misteri. M'agradarà veure com evolucionen totes dues fics. A veure què ens prepares!

Fins aviat!

Antares




Unoi Anònim07/01/2016 a les 19:16:31
#26469Encara no he escrit cap fanfiction

Hola Antares, nomes aclarir que la idea de l'Acadèmia no l'he tret de la Cinquena Fundadora, com a mínim no ho he fet conscientment. La idea que em va venir és una altra, que no sortirà en aquesta fanfic i que no sé si quan l'acabi finalment la desenvoluparé

Efectivament, en Naive de L'Ombra (més endavant surt el seu cognom) és el tiet d'en Dangelo. La Llum és una mena de continuació de L'Ombra, l'acció té lloc dos anys després i els muggles conviuen amb els bruixots arran de les declaracions que el 1r ministre fa al 4t capítol de L'Ombra.

No et preocupis per anar endarrerida ;)