Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 14/01/2016 a les 23:28:28
Última modificació 14/01/2016 a les 23:28:28
Tots els capítols de Abyss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
S’ha acabat tot. Moriré a les mans de l’Ulf-i. Ja no hi ha res a fer. En Michael acabarà mort quan ella se’n cansi, igual que la Shayla. Em preparo per a la mort, per a la pedra que m’ha d’esclafar el crani. Tanco els ulls i els punys. Arrufo les celles. Espero un minut, dos. No arriba. La mort no m’arriba. Obro un ull. La Shayla està bocabadada mirant cap a algun lloc. Miro cap allà, ja amb els dos ulls. L’Ulf-i és morta… i en Michael té una vareta a la mà, en posició de fer un encanteri.
-Michael? Has sigut tu? L’has… mort?
-S-sí. Quan t’he vist a punt de morir, alguna cosa m’ha saltat a dins del cap. A més, els crits de la Shayla hi han ajudat.
-Sort que t’has despertat… Ara ja… ja és morta.
A l’Alice no li hauria agradat, això. L’Ulf-i també l’hi tenia jurada a ella, però la meva germana no volia que morís cap criatura de l’Abisme, per despietada que fos. Molt sovint havia de mentir-li per a que no sabés que havia mort algú que estava arrasant una ciutat a la Terra.
M’aixeco. Estic molt dèbil, amb prou feines em puc moure. En Michael obre la gàbia de la Shayla i ella m’ajuda. No és que estigui gaire bé, ella tampoc, però entre les dues ens podem aixecar i caminar. Tanmateix, no podem pujar les escales que hi ha fins a les habitacions. Espera, recordo que també hi havia habitacions al soterrani. No les acostumo a utilitzar, però poden fer el fet. Penosament, hi anem. En Michael ens ajuda, però tampoc és que faci gaire servei. Al final, ens deixa estar i, amb la clau que li dono, obre les dues habitacions que li dic. El es fica en una i ens deixa l’altra a la Shayla i a mi, després de tornar-me la clau.
Tanquem suaument la porta. Aleshores ella es deixa caure al llit. No és tan maco com els de les habitacions de dalt, però ja serveix. Jo també m’hi estiro. Miro cap amunt. Estic esgotada, però no puc dormir. No em puc treure del cap el que ha passat.
-Abyss? No pots dormir?
-No. No em puc treure del cap com l’Ulf-i ha enganyat en Michael.
-Jo no m’ho creia, que hagués sigut ell… suposo que era normal. De fet, a tu et vaig conèixer fa menys d’un any. A ell… de tota la vida.
-Ja ho sé, Shayla. Sé que és normal que hagi confiat abans en ell que en mi. Però vull que sàpigues que jo mai et mentiria.
-Mai?
-Mai. Tot i que el que passi sigui dolent i et dolgui saber-ho, jo no t’ho amagaré. I encara menys et diré alguna cosa que no sigui certa.
-Gràcies, Abyss.
M’agafa una mà. Jo l’hi envolto amb les dues mans. Em mira i somriu. Faig el mateix. L’abraço i l’estrenyo contra mi. No penso perdre-la, no permetré que li passi res. És algú massa especial per a mi com per a deixar que li facin mal.
S’adorm ràpidament. Jo em quedo desperta una bona estona. Quan m’adormo, somio en l’Alice. Em diu… em diu on és. No sé què pensar-ne. És un somni, no? Però és tan vívid i real... L’Alice és en una dimensió creada per en Shere Khan, l’ésser en què s’ha convertit el seu gat després de caure a l’Abisme. És intel·ligent com un humà i té l’agilitat d’un gat. Pel que es veu, és molt poderós, més que l’Ulf-i, però no em farà mal… si jo no n’hi faig a l’Alice. La protegirà a tota costa.
Em llevo. Veig que la Shayla encara dorm. Amb un remolí, la porto cap al seu llit i m’hi estiro al costat. M’espero allà fins que es desperta. Aleshores em veu, mira al seu voltant i es sorprèn.
-Com hem arribat aquí? No érem al soterrani?
-T’he dut fins aquí amb un remolí.
-No em fa gràcia això dels remolins…
-Són molt còmodes. Jo els utilitzava com a seients. Hi havia una època en què tenia mania a les cadires, tan sols podia fer servir remolins. Sort que l’Alice em va treure aquesta costum.
-Sí, no?
-Sí. Vaig tenir sort de tenir-la a ella.
Somriu. Jo també. Ens agafem les mans i acosto els llavis als seus. Es sorprèn perquè he estat jo qui ha pres la iniciativa. Fins ara, sempre ha sigut ella la que m’ha fet un petó… ja era hora de canviar, no?
Tanca els ulls i es deixa portar. Jo també els tanco. Poso una mà a darrere del seu cap, aguantant-lo perquè no li caigui cap enrere o a una banda. Després la deixo anar i li agafo les mans. M’agrada molt estar amb la Shayla. És una persona molt especial.
Obro els ulls. Veig que ella ja els té oberts. La miro i em somriu. Aleshores es lleva. Diu que té gana i que vol anar a esmorzar. Jo també em llevo i anem a la cuina. En Michael encara no ha arribat. O potser ja ha acabat? Esmorzem totes dues i aleshores vaig al soterrani a buscar-lo. Entro a l’habitació que ha agafat per a ell. Està dormint. Tanco suaument la porta i el deixo dormir. Deu estar esgotat, pobre. Ser hipnotitzat d’aquesta manera esgota les energies.
Torno a pujar. Agafo l’escombra i la Shayla i jo fem curses. La guanyo a gairebé totes. Sé que sóc més ràpida, però ella domina més els girs i les maniobres complicades. Estem realment igualades.
Unoi Enviat el 15/01/2016 a les 16:57:07 #26477 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Així que no era l'Alice! Encara ens haurem d'esperar una mica més, doncs :) Però m'ha agradat que en Michael fos el salvador, així demostra (una altra vegada) el seu amor cap a la Shayla. Però ha estat massa fàcil, no? Vull dir que l'Abyss no l'ha pogut véncer, tot i ser més poderós que ell, però en Michael, que em sembla que encara no va a Hogwarts, ho ha pogut fer.
Però molt bé! Ja has fet més d'un quart de la fanfic, si és que vols arribar als 100 capítols ;)
Potter_granger Enviat el 15/01/2016 a les 21:01:09 #26478 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Sí, era en Michael. I no va a Hogwarts, ell va voler estudiar a Beuxbatons. Té dos anys més que la Shayla. Massa fàcil? Hmm, potser. Sí, l'Abyss és més poderosa, però el malefici de la mort afecta tant els humans com les criatures de l'Abisme.
I això d'arribar als 100... és relatiu. Jo sé, més o menys, com anirà la història, els punts clau. Tanmateix, no puc assegurar una longitud determinada.