La Crida d'Avalon - Epíleg (I)
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 16/01/2016 a les 00:28:02
Última modificació 16/01/2016 a les 00:28:02
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Epíleg (I)

Epíleg (I)

 

 

 

19 ANYS MÉS TARD

 

 

El fum del Hogwarts Express s'escampava per l'andana, que ja començava a omplir-se d'alumnes que corrien amunt i avall i pares que els perseguien intentant que no es deixessin les coses.

—Quan arribaran, en Jason i l'Airina i la Roxanne? —va preguntar una nena de cabells pèl-rojos i ulls marrons, visiblement nerviosa.

—Aviat, no et preocupis, Amy —va respondre una dona amb els cabells del mateix color i amb un somriure tranquil·litzador—. Ja veuràs com de seguida apareixen. Per què no vas amb els teus germans i que et presentin els seus amics?

—Perquè els seus amics són estranys —va dir l'Amy amb mala cara mirant com els seus dos germans grans corrien per l'andana i saludaven gent—. A més, són grans i segur que em miren malament. Fins que no arribin els seus amics guais no em moc d'aquí.

—Doncs ja que hi ets, vigila la teva germana —va dir el pare de la família, també pèl-roig.

La nena petita, de 7 anys, destacava com tots els altres pels seus cabells pèl-rojos, marca de la casa. Quan va sentir les ordres del seu pare, li va treure la llengua a la seva germana.

—Papa! Ho has vist? La Susan m'ha tret la llengua!

—Molt m'ensumo que els problemes s'acosten —va dir ell, mirant amb un somriure entremaliat una família que s'apropava.

—Oh, el que ens faltava —va dir la dona—. George, fes el favor d'anar amb compte!

El fill gran de la família va continuar corrent sense miraments i va fer un placatge al seu cosí Fred. La nena petita dels que acabaven d'arribar, la Roxanne, havia de començar aquell any, com l'Amy, que va respirar alleugerida quan va veure que no estava sola.

—Perfecte, i ara hem perdut en Remus —va fer la Julie quan es va adonar que el seu marit havia anat a saludar el seu germà bessó—. Remus! Remus!

—Sóc aquí, mama! —va dir, apareixent amb una nena d'un any als braços—. Mira qui porto!

—Oh, llavors la Mei ja deu haver arribat!

—A punt pel que faci falta —va dir l'al·ludida, acostant-se per darrere.

—Sí que la tens gran, la Diana!

—Sembla que el temps passi volant, oi? Amy, vine a buscar en Paris, que nosaltres parlem de coses avorrides de gent gran!

L'Amy va aparèixer de seguida per recollir en Paris, que tenia 10 anys i havia heretat els cabells rossos del pare i els ulls marrons de la mare, al contrari de la germana gran, la Cassandra, que estava a punt de començar tercer i era de cabells foscos i ulls blaus.

—Que vindrà, l'Apol·lo? —va preguntar la Julie a la Mei.

—Nà, avui em tocava a mi, tenir els nens. Ell està de viatge per qui-sap-on amb en John.

—I com ho porteu? Ho tenen superat, els nens?

—Aviat farà cinc anys que ens vam separar, o sigui que ho porten millor. A en Paris li costa més que a la Cass, sobretot des que va arribar la Diana.

La Julie va mirar la criatura d'ulls blaus i cabells rossos que semblava atenta a tot el que passava al seu voltant. La Mei l'havia tingut per inseminació artificial, deia. Després que l'Apol·lo la deixés per casar-se amb en John i la Cass entrés a Hogwarts, tenia ganes de tenir algú nou a qui cuidar.

O això deia.

—Mira qui ve! —va fer la Mei, contenta—. La mare Teresa de Calcuta!

—Un bon clatellot, et clavaré —va respondre la dona que arribava just en aquell moment amb la seva família—. Julie! Com va tot? Amb gana pel gran dinar de després?

—Ja fa dies que l'espero —va dir amb un somriure—. I tu què? Amb ganes de tenir una mica de tranquil·litat?

—De tranquil·litat res, que són aquests animalons, els que porten feina —va dir senyalant els dos petits, de set anys, un nen negre i una nena xinesa, que ja s'havien acostat a la Susan.

—I la meva mini-jo, on és? —va preguntar la Julie—. Oh, aquí la tenim!

—Bon dia, padrina Julie —va dir la noia morena abraçant-la—. Heu tingut un bon viatge fins a l'estació?

—Un molt bon viatge, Julie, bonica! Au, vés cap allà, que tens en George i la Cass. No ha arribat, encara, en Damien?

—No, encara no —va respondre la noia posant-se una mica vermella—. Marxo amb els altres.

—Mira que ets dolenta —li va retreure la Marta.

—És que els testos s'assemblen a les olles —va riure la Mei—. La teva filla havia de caure sota els encants del fill d'en Louis. Ja té gràcia, la cosa.

—Què maquineu, ja? —va preguntar en Mike, acostant-se per darrere—. Em feu més por que una pedregada.

—Res, res —va respondre la Marta—. Però jo només dic, Julie, que espero que alguna d'aquelles dues ens converteixi en consogres —va dir, senyalant les seves filles bessones, que parlaven amb en Remus—. Ja que la Julie segona sembla que tiri cap a una altra banda...

—Qui, la Bec i la Maire? Aquelles viuen a la seva bola —va respondre en Mike.

—Tu espera't. Tenen tot el temps del món! —va fer la Mei.

—No sé què deuen fer l'Àlex i la Loren, els hem trobat que baixaven del Nitrèpid Bus però veig que no entren —va observar la Marta.

—Potser no recorden com s'hi arriba. Ells fa anys que no vénen, és la primera vegada que tenen un fill a Hogwarts! —va dir la Julie.

—Com vols que se n'oblidin, d'això? —va fer la Mei—. Ja apareixeran. Em fa tanta il·lusió, que per primera vegada tots sis tinguem algun fill a Hogwarts...! És el nostre llegat!

—I parlant de tots sis, en Heath també fa tard, em pensava que arribarien aviat, que ells sempre són puntuals, i més tenint en compte que és el primer any de l'Airina!

—Ens trobàveu a faltar? —va fer una veu d'home des de darrere seu.

—Àlex! Ja ens pensàvem que us havíeu perdut!

—I ara, hem trobat aquest barbut i hem vingut amb ell!

—En realitat l'Àlex anava en direcció contrària, jo no sé com la Loren li deixa prendre decisions —va fer broma en Heath, amb la barba una mica deixada.

—Mira qui parla, jo no sé com la Lydia et deixa portar aquesta barbota.

—Se l'afaitarà aquesta tarda mateix —va afirmar una dona rossa, seguida de dues nenes i un nen—. Airina, corre, vés cap allà amb l'Amy i la Roxanne!

—Abans que se t'acudeixi enviar-hi en Jason ja hi és —va dir la Loren quan va veure que l'Àlex mirava al seu voltant buscant el nen—. I la Bridget també, que ha vist en Paris.

—Com ho porten, això del primer any? —va preguntar en Mike—. Dur?

—Per ells? I ara —va dir l'Àlex mentre la Loren i la Lydia anaven a saludar la resta—. Dur per a nosaltres. I per la Bridget, que es quedarà sense el seu germà a casa.

—Però ja li toca l'any que ve, a ella. Li passarà volant!

—La veritat és que s'ha passat tot el matí somicant perquè diu que vol anar a Hogwarts. La casa estarà molt buida, d'aquí un any!

—Si voleu podeu venir a casa nostra, que encara en quedaran tres —va dir en Mike, rient—. I si us els voleu emportar una setmaneta em semblarà perfecte.

—Em sembla que estem bé, moltes gràcies. No... en Jason està nerviós però ho porta bé. L'únic que té és una crisi existencial per saber a quina residència el posaran. No vol quedar separat dels altres.

—No té per què —va fer la Marta—. Mira la Julie, que és Ravenclaw i va amb els altres tres de Gryffindor.

—I l'Airina anirà a Slytherin segur. Al final acabaran un a cada residència —va observar en Heath.

—No recordo que ens portés gaires problemes, a nosaltres, que tu fossis Slytherin —va dir-li en Mike—. Segur que estaran bé, i coneixeran gent genial. L'Albus també comença aquest any, oi?

—I la Rose —va respondre la Julie.

Tots van fer un bot quan van sentir que la Bec, una de les bessones de la Marta i en Mike, es va posar a cridar.

—Christopheeeeeeeeeeeeer!

Un noi de cabells marrons i ulls verds va sortir corrents cap a ella i es van abraçar, rient. En Remus i la Maire es van afanyar a afegir-s'hi.

—Chris! —va fer la Lydia—. I els teus pares, que no t'han vingut a acompanyar?

—Han marxat aviat a la Conselleria. M'han portat l'Adam i la Brooke, que aquest any vénen en tren en comptes d'anar amb els seus pares perquè és l'últim.

L'Adam i la Brooke eren els bessons fills de l'Alan Sawyer i la Matilda Wormwood, i feien de cangur a en Christopher i la seva germana quan els seus pares no hi eren (o sigui, sovint).

—Però heu vist quina hora és? —va exclamar la Marta mirant el rellotge—. Tots cap al tren. Vinga!

—Tranquil·la, mama, que en Fred i en George han pujat abans al tren per guardar tres compartiments —va dir la Bec.

—Doncs en Fred que faci el que vulgui, però en George ja pot baixar a despedir-se immediatament. Vinga! —va cridar la Julie.

Ben aviat tots van haver pujat i van estar col·locats en tres compartiments seguits.

—Mireu qui torna a ser per aquí, també! —va fer l'Àlex, mirant entre la boira.

Es van girar i van veure el matrimoni Malfoy que es despedia del seu fill, un nen ros tot repentinat.

—Airina! —va cridar en Heath. La noia el va mirar des de la finestra, visiblement avergonyida—. No n'hi deixis passar ni una, al teu cosí. Queda clar? Sense pietat!

La Lydia li va clavar un cop de colze al seu marit, que va somriure. El Malfoy va sentir els crits i es va girar per dirigir una salutació freda a la seva germana, i quan va apartar la vista d'ella, els seus ulls es van aturar una mil·lèsima de segon en la Mei i la criatura d'ulls blaus que portava als braços. Ella va fer un cop de cap per saludar-lo i va mirar cap al primer compartiment, el dels que ja farien tercer, on hi havia la Cassandra asseguda.

—Cass, Julie, feu-me un favor i vigileu aquests tres —va dir la Julie adulta senyalant en George, en Fred i en Damien.

—Oh, no exageris —va dir el seu marit passant-li el braç per les espatlles—. Són com nosaltres quan érem a Hogwarts. Inofensius.

—Inofensius no és la millor paraula que em ve al cap per a definir-ho —va respondre la Julie fent adéu amb la mà i anant cap al segon compartiment, el dels que ja començaven el segon any a Hogwarts.

—Cap problema —va avançar-se la Bec—. També et controlarem en Remus.

—Si entre tots els altres aconsegueixen controlar-te a tu ja serà un gran esdeveniment —va dir la Marta, fent rodar els ulls—. Tot bé per aquí dalt, Maire?

L'altra germana bessona, com sempre, va treure el cap de darrere de la Bec i va fer que sí amb un somriure. Amb elles dues hi havia en Remus, en Christopher i en James, entre d'altres. Això sí, tots Gryffindor, amb poca varietat.

—No et preocupis, estarem perfectament! —va dir la Bec—. Que no surt, el treeeen?

Al compartiment del costat, tots els de primer es barallaven per tenir un lloc a la finestra per parlar amb els seus pares, que eren a l'andana.

—Jo no vull aguantar esnobs com el meu cosí —deia l'Airina, preocupada—. I segur que em separen dels altres.

—Estic segur que no tothom serà així —li va assegurar el seu pare—. A més, no és segur, que vagis a Slytherin. Però si fos el cas, tu pensa que nosaltres hi hem anat tots dos, i no ens ha anat tan malament, oi? Encara que els nostres millors amics fossin a altres residències, també hi teníem gent, a Slytherin. I així els pots passar la mà per la cara als altres quan siguis a l'equip de Quidditch.

—D'això ni parlar-ne —van dir l'Amy i la Roxanne al costat. L'Airina els va tenir una certa enveja, perquè elles podien estar seguríssimes que anirien a Gryffindor juntes.

—Ja ho veurem —va respondre ella fent-se la interessant.

En Jason va anar a obrir la porta del compartiment ràpidament quan va veure que arribaven l'Albus i la Rose, i just llavors en Harry, la Ginny, en Ron i l'Hermione van aparèixer al seu costat.

—Harry! —va fer la Julie, contenta—. Com ho porta, l'Albus?

—Uh, molt malament. L'Amy?

—En té ganes, però està nerviosa. Com tots els altres —va dir tot senyalant el compartiment amb un cop de cap. Dins, l'Amy, la Roxanne, l'Albus, la Rose, en Jason, la Soline (filla d'en Louis) i l'Airina semblava que estiguessin al límit d'una crisi nerviosa—. Ja els passarà. Estaran bé.

—És clar que estaran bé. De seguida s'oblidaran de nosaltres.

—Oh, ja ens encarregarem d'omplir-los de cartes perquè es puguin avergonyir de nosaltres com toca.

—No en tinc cap mena de dubte!

Els dos germans van somriure i es van girar en sentir que el tren es posava en moviment.

—Porteu-vos bé! —va cridar la Julie—. I envieu-nos una carta quan us hagin posat a la residència!

—No feu explotar cap classe! —feia en Fred, mentrestant—. I espero que no m'hagueu pres les pastilles vomitòr... oh, merda —va dir posant-se la mà a la butxaca.

En George, mentrestant, reia des del vagó.

—Ho fas expressament i ho sabem tots —va murmurar la Julie, al costat d'en Fred.

—Mentre no se n'adonin els nens no hi ha cap problema —va dir ell sense deixar de somriure i saludar el tren.

A poc a poc el Hogwarts Express es va anar allunyant i ells es van quedar a l'andana mirant fins que va desaparèixer.

—Anem a dinaaar? —va preguntar la Susan, i els adults van notar com si sortissin d'un encanteri.

—Sí, sí, Susan, anem.

Es van despedir d'en Harry, la Ginny, en Ron i l'Hermione i van anar cap a la barrera, no sense mirar enrere un moment tots sis i somriure.

—Sembla que sigui ahir que hi pujàvem nosaltres —va dir l'Àlex.

—Pobres d'ells que no ho aprofitin —va fer la Mei—. I pobres de vosaltres, em sentiu? —va continuar mirant els nens que encara eren massa petits—. Quan aneu a Hogwarts, més us val aprofitar fins l'últim segon, entès?

En Paris i en Mike júnior van fer que sí de seguida, sol·lícits, mentre que els més petits continuaven corrent per allà.

—Ja els arribarà, ja —va dir en Heath.

I sense tornar a mirar enrere, van creuar la barrera.


Llegit 502 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris16/01/2016 a les 00:38:02
#26479Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ei! La intenció era penjar les dues parts de l'epíleg juntes, per això faig el comentari aquí... només us vull fer un esquema ràpid dels que van a Hogwarts (al pròxim capítol faré una llista detallada de tots els fills hahaha). Que ningú digui que no us vaig avisar, que porto temps dient que quan ho vaig decidir em vaig flipar moltíssim hahaha També us volia dir que el pròxim serà diumenge! (depèn de com, a les 12, abans d'anar a dormir).

 

1r: Albus, Rose, Roxanne. Airina (filla d'en Heath i la Lydia), Jason (fill de l'Àlex i la Loren), Amy (filla d'en Fred i la Julie), Soline (filla d'en Louis i la Nahia).

2n: James. Christopher, Remus (fill d'en Fred i la Julie), Bec i Maire (filles d'en Mike i la Marta)

3r: Fred. Cassandra (filla de l'Apol·lo i la Mei), Julie (filla d'en Mike i la Marta), George (fill d'en Fred i la Julie), Damien (fill d'en Louis i la Nahia)

 

També volia fer-vos notar que la Julie (filla de la Marta) està colada pel Damien (fill d'en Louis), i que tots dos tenen el nom dels millors amics dels seus pares (en Damien era el millor amic de la Nahia a l'orfenat de França, si ho recordeu). I A MÉS, el Damien de l'orfenat va estar sortint amb la Julie (Potter) durant una temporada. BOOM! It was always meant to be.




Avatarhpkarina 373 comentaris16/01/2016 a les 11:33:19
#26480Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

aiaiaiaiaiaiaiaiaiaiai MAREEEEEEEEEEEEEEEEE vale m'he perdut prou, ara un poc millor amb la mini explicació, però no prou XDDD Però bueno, és el que toca, molta gent, molts fils haahah

PERÒ EL TEMA QUE MEI SE VA CASAR EN APOL·LO QUE RESULTA QUE ERA GAY I ARA ESTÀ CASAT AMB UN TAL JOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOHN?????? I HEATHHHHHHHHHHH NO ESTÀ AMB STELLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA (es dia stella, no? XD) I NO DIEM MENTIDES, EL FILL DE MEI ÉS FILL DE MALFOY O EN EL MEU CAP HO ÉS XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

Són tots súúúúpeeer adorableeeeeeeeeeeeeeeeeeees <3 <3 <3 <3 <3 <3 I aii Julie i Damien que cuquiiisss i qui és Christopher?????????? I ai, no sé és molt graciós tooot, tinc ganetes de veure ja el de demà, però ai que serà l'últim però ai que ganes!! 

Recordes quan no parava de demnar-te l'epíleg?? Aiiss... ara ja no el vull tant, que no vull que s'acabe... :'(




AvatarPotter_granger 349 comentaris16/01/2016 a les 13:06:08
#26482Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Quin cacau mental! M'he liat moltíssim! Quina troupe que tenen, no? Fuà, per a saber qui és qui... jo anava: "Val, aquest és fill d'en Heath i la Lydia". "Ai, no, que és l'altre!" I així tota l'estona. M'ha agradat molt, però ha sigut un bon embolic.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris16/01/2016 a les 15:51:23
#26484Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: ja, si havia d'anar mirant jo els meus esquemes mentre escrivia... tu pensa en quins noms tenen i sabràs qui són els pares! Tu almenys tens controlats els Weasley canon que anaven apareixent, que també els fas sortir hahaha I KNOW L'APOL·LO ERA UN DELS GAIS I NO HO VA DIR NINGÚUU hahaha em sembla molt graciós tot plegat, que la Mei havia pensat que triar l'Apol·lo era l'aposta segura i mireu... sobre la Diana (noti's el nom) no en diré res, tot el que havia de dir ja ho he dit al capítol xDD Nooo, el Heath està casat amb la Lydia i tenen una història SUPERBONICA que només sé jo hahaha Sempre he dit que el Heath tenia un dels meus futurs preferits! I el Christopher ho acabareu de veure al pròxim! Doncs si tu no vols que s'acabi, imagina't jo... aaaaai!

Potter_granger: si tens dubtes pregunta'ls! Mira la llista que he posat, al pròxim la faré més completa, espero que et serveixi... Dic el mateix que a la Roser, tu pensa quin nom tenen i sabràs qui són els seus pares, la majoria són homenatges a vius o morts! Apa doncs, fins el pròxim que encara n'afegirem uns quants i (espero) aclarirem els que ja s'han mencionat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/01/2016 a les 13:37:04
#26492Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

QUIN FOLLÓN!

Hahahaha, si que és liat però amb l'esquema que has posat després ja està bé. Ha estat molt divertit. I m'agrada que es desterrats vagin a dinar cada 1 de setembre (perquè suposo que és una tradició?).

L'únic que no m'ha agradat (si és que és així i no ho he entès malament) és que la Mei tingui un fill del Malfoy, que és un home casat. No m'agrada sigui una lagarta fresca zorringui. Bé, potser no ho és, però ara me a miro amb recel. Si el Malfoy és un adúlter em sembla malament, pero no el tenia en un pedestal com a la Mei... si és així l'acabo d'enterrar mentalment en el fang. (No m'enfado amb tu, perquè realment hi ha gent així, però sí que m'enfadaré amb la Mei). Digue'm intransigent... frown

Uhh i vull sabe qui és aquest tal Christopher! I, per cert, sabem de la Lydia, pero no sabem de la Júlia! Què n'és d'ella? No té fills, que no era a l'andana...? 

Aix, tinc ganes de llegir el segon, però a la vegada em fa peneta... T.T Ja s'ha acabat! Nooooo!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris18/01/2016 a les 17:42:18
#26509Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Gee: hahahaha m'alegro que us hagi servit, l'esquema! Sí que és un cacau, sí... molts personatges amb molts fills per cap, fes comptes! I a més si hi afegeixes els canon de la Rowling... És una tradició de tres anys! De fet, va començar el primer any que van tenir fills a Hogwarts (que només en tenien la Julie, en Mike i la Marta i la Mei), que van decidir trobar-se després, i la resta s'hi van afegir... i mira, cada any són més gent!

A veure, això de la Mei... jo no he dit que sigui del Malfoy, eh? Però en el meu cap, si ho fos, el matrimoni Malfoy estaria molt malament, i seria una nit que es troben i tots dos passen per un mal moment i mira, s'equivoquen i passa, i passa amb tan mala sort que la Mei té un regalet al cap de dos mesos. De totes maneres, demana-li les explicacions que vulguis a la Marta 2 de veritat hahaha que a tothom li he donat llibertat perquè decidís què passa amb els seus personatges!

Bé, com que has llegit el següent, les preguntes que queden ja les tens contestades! Vaig a veure si puc respondre el pròxim!