La Llum - Capítol 7
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 17/01/2016 a les 12:42:53
Última modificació 02/11/2017 a les 16:10:22
Tots els capítols de La Llum
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 7

- Els humans? Quins humans? -va preguntar en Làurelin, sorprès, a l’elf que acabava d’arribar.

- Tots! Vine, ràpid!

En Làurelin va sortir corrents darrere l’elf, seguit de prop per la Vanya, en Dangelo, la Bertha i la Miliel, que no es volia separar de l’única persona que podia parlar amb ella. Van arribar a una sala d’unes dimensions bastant grans. La paret del fons estava plena de pantalles que mostraven diverses imatges animades, gràfics, i altres coses que els dos humans no van saber identificar. La resta de la sala estava plena de taules i elfs que anaven i venien d’una taula a l’altra. Semblava una mena de sala de control. Al mig de la paret de les pantalles hi havia un monitor gegant que mostrava el telenotícies de la televisió muggle anglesa. El locutor estava dient:

- ...i el president de la CIB, la Confederació Internacional de Bruixots, ha declarat que ells no tenen constància de l’existència de cap raça màgica d’aquestes característiques. Tanmateix, el Secretari General de l’ONU ha acusat la CIB i a la societat màgica en general de mentiders i hipòcrites per amagar un secret que, tal com ell diu, “és de suma importància per la seguretat dels nostres ciutadans”. Les fonts segons les quals l’ONU hauria aconseguit aquesta informació són encara desconegudes però fiables, segons el Consell de Seguretat. Seguirem informant d’aquest assumpte. Continuem amb l’actualitat esportiva…

El volum de la retransmissió va baixar fins a ser pràcticament inaudible i en Làurelin va dir:

- Això és… increïble.

Semblava abatut, com si no sabés què fer.

- Làurelin, hauríem de dialogar amb l’ONU, no creus? -va preguntar la Vanya.

- Sí, aquesta seria l’opció més correcta. Però quina reacció tindran els humans? Suposo que no cal que et recordi perquè vam decidir esborrar la nostra existència de la ment dels humans.

- I no ho podríeu tornar a fer? -va preguntar en Dangelo.

- Quan vam fer-ho, a la Terra no hi havia ni la meitat d’humans dels que hi ha ara, i tot i així vam quedar esgotats. No podem fer un encanteri tan gran com per esborrar la ment de més de sis mil milions de persones quan els elfs no arribem ni als 30 milions.

En aquell moment un elf se’ls va acostar amb un paper de la mà, escrit en un alfabet estrany.

- Un missatge de la central del Mont blanc.

En Làurelin va agafar el paper i se’l va llegir atentament. Després va aixecar el cap i digué:

- Digue’ls que no es preocupin, tots podem cometre errors de tant en tant, i més tenint en compte la situació que van viure fa dos anys. Ah, i envia un missatge a totes les centrals dient que jo m’encarregaré d’anar a parlar amb l’ONU.

- Ara mateix -va dir, i es va allunyar en direcció a una de les taules.

- Vanya, fa segles es va acordar que en casos d’emergència, com aquest, la central dels Urals seria la responsable de coordinar la resta de centrals. Encarrega’t tu de la Central, jo m’encarregaré de la coordinació general. Dangelo i Bertha, vosaltres m’acompanyareu als Estats Units perquè no em deixaran entrar si veuen que no sóc humà i vaig sol. La Miliel s’haurà de quedar.

- I la Pedra? -va preguntar en Dangelo.

- Porta-la, però vigila-la molt bé. Veniu, sortirem ara mateix.

En Dangelo va dir-li a la Miliel que s’hauria de quedar a la Central, i que seguís a la Vanya perquè la portaria a l’habitació. I juntament amb la Bertha i en Làurelin es van dirigir a la sala dels hipogrifs.

- Heu muntat mai un hipogrif? -va preguntar l’elf.

- No, ni tan sols n’havia vist mai un -va dir en Dangelo, en veure aquells animals.

- T’aviso que aquests, encara que no ho semblin, són diferents dels hipogrifs que els bruixots coneixeu. Per exemple, no cal agenollar-se per muntar-los. Bertha i Dangelo, muntareu aquest -va dir assenyalant un hipogrif de pèl (i plomes) completament blanc.

Ell va muntar sobre un hipogrif de pelatge gris clar i blanc i els dos humans van fer el mateix.

- Dangelo, entenen el nostre idioma. Dóna-li ordres en èlfic.

Ell va assentir per demostrar que ho havia entès i va dir:

- Aphad Làurelin!

I el seu hipogrif va seguir el del Làurelin, que ja s’havia enlairat.

- Estem anant contra la roca! -va cridar la Bertha-. Digues que aterri!

Però ja era massa tard. Els dos hipogrifs van travessar la roca com si fos aire, davant l’astorament dels dos joves. A l’altra banda, la serralada nevada dels Urals els va donar la benvinguda. En Dangelo i la Bertha van notar una veu dins el seu cap que els deia:

- Sóc en Làurelin. Si em voleu dir alguna cosa, penseu-la i la sentiré.

En Dangelo estava sorprès, però va respondre:

- D’acord. Com us han descobert els humans?

- Fa dos anys la central del Mont Blanc va tenir uns problemes… no m’allargaré explicant-ho, però les defenses màgiques que l’envolten van desaparèixer i hi va haver un esfondrament que, per cert, el teu tiet va presenciar. Van reparar tots els forats que es van crear, però se’n van deixar un i un humà l’ha descobert.

- Quanta estona trigarem? -va preguntar la Bertha, al cap d’una estona.

- Estem sortint de la zona protegida. Ara ja puc fer màgia per impulsar-nos. Agafeu-vos fort!

Va dir unes paraules en veu alta i els dos hipogrifs van sortir propulsats cap endavant a una gran velocitat.

 

Unes hores després van arribar a Amèrica i van disminuir la velocitat.

- Ara canviaré el vostre aspecte perquè sembleu adults, d’acord? -va anunciar en Làurelin.

- D’acord, però no et passis gaire… amb vint anys en tinc prou -va comentar la Bertha.

Encara no havia acabat de dir-ho que els dos van començar a sentir canvis en el seu cos. En Dangelo li va sortir una mica de barba, i la Bertha es va fer més alta, juntament amb altres canvis menors. Quan l’encanteri va acabar, tenien un aspecte força diferent, especialment en Dangelo.

- Bé, ja està -va dir l’elf-. Allò és el quarter general de l’ONU. Aterrarem al davant d’aquell gratacels.

- Els muggles ens veuran -va observar en Dangelo.

- És igual, tothom ja sap que existim.

Van començar a descendir en grans cercles al voltant del gratacel, davant de les mirades astorades dels muggles que s’ho miraven des del carrer. Finalment van aterrar al seu davant i la gent, espantada en veure en Làurelin, va començar a marxar. Van dir als hipogrifs que marxessin i es van dirigir a l’entrada de l’edifici. Dos homes fornits, que semblaven agents de seguretat, els van barrar el pas. Un dels dos va dir:

- Per passar ens heu d’ensenyar la vostra documentació.

- No tenim documentació, ni visita concertada. Pots anunciar-nos? -va preguntar l’elf-. Sóc Làurelin, el coordinador general dels elfs, i ells dos són bruixots que m’acompanyen.

L’agent que havia parlat va retransmetre-ho per un micròfon que duia penjat a l’americana. Uns moments després, van aparèixer tres agents de dins l’edifici i el que anava al davant va dir:

- Podeu passar, però ni un moviment sospitós. El Secretari General de l’ONU us rebrà ara mateix. Vosaltres primer -va afegir, per convidar-los a entrar.

- Ni que fóssim delinqüents… -va murmurar la Bertha.

Però van passar al davant de dos dels agents mentre el tercer els guiava al seu davant. Van entrar en un ascensor que els va portar fins al pis on hi havia el despatx dels Secretari. L’agent que anava al davant va obrir la porta i els va indicar que passessin. Dos agents van entrar amb ell mentre que el tercer es quedava a fora, vigilant. A dins hi havia un home alt, que imposava, d’uns quaranta anys. Tenia certs símptomes de nerviosisme, provocats per la presència d’aquells visitants inesperats, que intentava dissimular. El Secretari els va assenyalar unes cadires davant del seu escriptori i els tres van seure-hi.

- Bon dia senyor Secretari -va dir en l’elf-. Em dic Làurelin, i sóc el coordinador general dels elfs. Per tant, parlo en nom de tots ells.

- Encantat, senyor Làurelin. Vostè dirà -va dir el Secretari.

- Vinc a explicar-li el motiu pel qual ara fa més de quatre mil anys vam decidir amagar-nos dels humans, bruixots inclosos. La raó és molt senzilla, ho vam fer per la supervivència de la vostra raça. Quan l’homo sapiens sapiens va aparèixer, els elfs ja feia temps que existíem. Nosaltres us vam ensenyar a fer algunes coses que més tard es convertirien en vitals per a vosaltres: controlar el foc, domesticar animals… les nostres relacions eren amistoses. Fins que un dia, a causa de l’enveja que els humans ens tenien pel fet de ser més avançats, ens van començar a perseguir. Van morir dos elfs. Potser per vostè, senyor Secretari, dues morts no són res comparades amb les morts que hi ha en una guerra. Però per nosaltres, que tenim una taxa de mortalitat baixíssima, una taxa de natalitat igual de baixa, i una esperança de vida de centenars d’anys, va ser un cop duríssim. La majoria dels elfs van reaccionar violentment i volien atacar els humans. Si ho haguéssim fet, tu i jo no estaríem parlant ara, perquè els humans éreu pocs, i nosaltres teníem una tecnologia més avançada. Però a l’últim moment vam decidir que ens amagaríem per evitar més morts, tant d’un bàndol com de l’altre.

- Però això va passar va molts anys -va dir el Secretari-. Podríeu haver revelat la vostra existència fa molt temps, i en canvi us hem descobert per accident.

- Durant l’Edat Mitjana ens vam plantejar tornar a revelar la nostra existència, però sap que ens va aturar? El rebuig que demostràveu cap a la comunitat màgica. Suposo que no cal que li recordi tots els bruixots i bruixes que vau cremar. La majoria van sobreviure gràcies a la màgia, però hi va haver algunes morts. Vam pensar que si menyspreàveu bruixots de la vostra mateixa espècie també rebutjaríeu els elfs. I em sembla que no ens equivocàvem, tenint en compte les seves declaracions. Acusar de mentiders a la comunitat màgica sense tenir uns bons arguments no ha estat bona idea.

- Senyor Làurelin, sóc conscient del meu error, però pensi que a cada segon que passa més humans estan assabentats de la vostra existència i molts no estan precisament contents. Avui hi ha una reunió de l’Assamblea General, però ja t’aviso que molts països ja s’han declarat en contra vostra.

- És una amenaça? -va preguntar l’elf amb les celles arrufades.

- No, és un avís. Faré el que pugui, perquè veig que no porteu males intencions. Però heu d’estar previnguts.

En Làurelin va assentir amb el cap i digué:

- Estarem atents a les notícies. Ara hem de marxar, que tinc feina. Si necessita contactar amb mi, utilitza aquest telèfon.

L’elf li va allargar un paperet amb un número de telèfon anotat.

- Gràcies. Bona sort

En Làurelin es va aixecar i va donar les mans a en Dangelo i la Bertha.

- Igualment.

I van desaparèixer davant la mirada astorada del Secretari.


Llegit 340 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris17/01/2016 a les 13:00:02
#26490Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Carai! Cada cop es complica tot més, no? Bé, a veure què passa ara... Espero que se'n surtin bé... El Secretari General, no sé per què, em fa mala espina.

La veritat és que no sé gaire bé què més comentar... Aquest cap de setmana estic tenint ració extra de la teva ff!