La Llum - Capítol 8
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 20/01/2016 a les 19:57:02
Última modificació 02/11/2017 a les 16:15:35
Tots els capítols de La Llum
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8

En Làurelin, la Bertha i en Dangelo van aparèixer directament a la sala de control de la central dels Urals. Allà els va rebre la Vanya i els va preguntar com havia anat. L’elf va respondre:

- Em sembla que el Secretari ha entès el que li he explicat… però falta saber què decidirà l’Assamblea General i el Consell de Seguretat. En tot cas, envia un missatge d’alerta a totes les centrals, especialment a la del Mont Blanc. Podria passat qualsevol cosa.

L’elfa va assentir i va anar a enviar els missatges.

- Vosaltres veniu amb mi, us he d’explicar d’una vegada què conté la pedra.

Pel camí van recollir la Miliel, contenta de tornar a veure en Dangelo, i junts es van dirigir a una petita sala on hi havia una taula rodona i quatre cadires.

​- Seieu -va dir en Làurelin.

Quan van haver segut, l’elf va començar a parlar.

- Com us vaig dir, abans us hauré d’explicar certes coses sobre la màgia i el món en general. Però us adverteixo que la majoria d’arguments que us donaré estan basats en suposicions, i no hi ha res comprovat amb seguretat.

    » Primer, heu de saber que la màgia és com un ésser viu. Pensa com qualsevol altre animal. La diferència més important entre la màgia i un animal és, evidentment, que la màgia no té un cos físic. Tampoc té un lloc on viure, i en necessita un. I ara, passem a una petita lliçó d’història del món.

    » Nosaltres portem el compte del temps d’una manera diferent a la vostra. Ara mateix estem a l’any quatre mil dos-cent vint-i-quatre de la Cinquena Edat de la Terra. Considerem el principi de la Primera Edat el dia en que, segons els nostres càlculs, vam començar a existir. Més o menys, cap al final de la Primera Edat vam adquirir la capacitat de fer màgia. Creiem que això va ser gràcies a que la màgia va trobar un lloc on viure. El que va marcar l’inici de la Segona Edat va ser l’aparició dels primers humans, i el que va marcar el seu final va ser la seva autodestrucció.

    » Tal com ho sentiu; havien desenvolupat una tecnologia tan avançada que tots els països estaven enfrontats entre ells per aconseguir les armes dels països veïns. Això va desembocar en una guerra nuclear el resultat de la qual va ser l’extermini de la raça humana i la de moltes altres espècies. Nosaltres vam estar a punt de desaparèixer, també. Però una altra conseqüència d’aquesta guerra va ser que la màgia va perdre la seva casa, i nosaltres vam perdre la capacitat de fer màgia. Havien quedat pocs elfs a la terra, i es van agrupar en diversos pobles, un dels quals va ser el de la Miliel.

    » Soprenentment, durant a la meitat de la Tercera Edat, els humans van reaparèixer. Però aquesta vegada no van mostrar una actitud amistosa cap als elfs, i els van començar a perseguir quan es van veure més poderosos. Entre altres coses, van exterminar el poble de la Miliel, que era el que s’encarregava de protegir la Pedra. El que no sé és com van descobrir que la Pedra seria la següent “casa” per la màgia, però segurament venia d’alguna profecia de la Segona Edat, vés a saber. Per tant, el que la Pedra conté és, ni més ni menys, l’essència de la màgia.

 

En Dangelo i la Bertha es van quedar muts de sorpresa per tota l’explicació d’en Làurelin. Tot el que havien après sobre la història del món era fals, segons ell. I ara, tenien a les seves mans la màgia, que resultava que era un ésser viu.

- Però això no pot ser -va dir la Bertha-. Els científics no parlen de cap auto-destrucció humana. Vam passar de ser micos a ser humans, directament!

- Els vostres científics, fins fa dos anys, negaven l’existència de qualsevol cosa que sortís de les lleis de la física, és a dir, la màgia. S’han hagut d’empassar les seves pròpies paraules.

- Tot això és tan estrany… -va dir en Dangelo-. Fa poc més d’una setmana estava tranquil a casa, pensant que m’encantaria tenir poders màgics. I ara, resulta que puc controla el meu entorn i que tinc a l’abast de la mà l’esperit de la màgia. El poema diu que la Pedra conté la Llum i que la Llum és la vida. Què significa? -va dir en Dangelo al cap d’una estona.

- Pel que sembla, la màgia adopta la forma d’una esfera lluminosa quan no té cap lloc on habitar. Però no sé a què es refereix quan diu que la Llum és la vida.

De sobte, la Miliel va parlar en anglès:

- Jo… sé… raó.

- Miliel! -va exclamar la Bertha-. Entens l’anglès?

- Jo après… poc. Dangelo parla… amb mi. Després... anglès. Diu... mateix. Jo entenc.

- Saps què vol dir el poema? -va preguntar en Làurelin.

- Sí. Jo… -la nena va dubtar. Va mirar en Dangelo i va continuar parlant en la seva llengua-. Jo vaig escriure el poema abans de quedar-me tancada a la cova i sé què significa. La màgia és el que sosté el planeta i tot el que hi ha. La vida no és res més que un encanteri fet per la mateix màgia. Tota la vida del planeta depèn d’aquesta Pedra, Dangelo. Per això és tant important, i per això el meu poble va ser exterminat -va afegir, amb un deix de tristesa.

Quan en Dangelo va haver traduït el que havia dit la petita elfa, en Làurelin va dir:

- Ostres, això sí que és sorprenent… Dangelo, ja pots cuidar la Pedra, vés a saber què passaria si caigués en males mans.

Els quatre van estar en silenci una estona, cadascú reflexionant el que acabaven de sentir. Finalment, ell va dir:

- Làurelin, jo hauria de tornar a casa. Fa més d’una setmana que sóc fora, i la mare deu estar preocupada.

- No et preocupis per això. Quan el bruixot et va segrestar va crear una còpia teva amb màgia i va simular que et posaves malalt. Quan nosaltres vam portar-te aquí, el bruixot va desfer l’encanteri, però nosaltres en vam posar un altre. Però sí que és veritat que és una mica preocupant que estiguis malalt durant més d’una setmana. Potser hauries de tornar…

- Sí, em sembla que tornaré. La Pedra la puc protegir a casa, també.

- I el bruixot? -va preguntar la Bertha, preocupada.

- Amb aquests poders que tinc ja no m’agafaran per sorpresa -va dir ell, confiat.

- D’acord. I què farem amb la Miliel? -va preguntar l’elf-. Ara sap parlar una mica d’anglès, però no sé si es voldrà quedar aquí, a la central.

- Jo… Dangelo. Amb ell -va dir la Miliel, convençuda.

- Em sembla que està clar -va dir en Dangelo, rient.

- Jo em quedaré a la central, si els elfs em deixeu -va dir la Bertha-. No vull tornar amb l’encaputxat, i no tinc família.


Llegit 315 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris20/01/2016 a les 22:41:44
#26517Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Està interessant!

Val, la Pedra conté l'essència de la màgia... ostres! Xungo xungo, de debò. Si l'encaputxat descobreix que en Dangelo té la Pedra... I la Miliel... M'encanta! M'agrada molt aquesta nena, de debò.