A l'altra banda - A l'altra banda
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 07/02/2016 a les 18:01:28
Última modificació 07/02/2016 a les 18:01:28
Tots els capítols de A l'altra banda
impresora Versió per imprimir



A l'altra banda

[Aquesta fanfiction participa al "concurs de microfanfictions d'hivern"!]

 

Em poso a riure per sota del nas quan veig com la paladina de Beauxbatons dóna carabasses a un noi de Hogwarts (i amb aquest, ja n'he vist sis), però recupero la compostura quan l'Edessa em mira malament des del quadre del costat. Aquests Hufflepuffs i la seva bondat... coi, si és divertit, és divertit. Ja estic cansada que es queixi pels meus "somriures malèvols", com diu ella.

—Jeneve, et veig —em diu, traient el cap al meu quadre.

—Fica't en les teves coses.

En realitat, l'Edessa i jo ens portem molt bé, normalment. Jo no dic res de la seva bonhomia i ella no diu res de la meva rectitud. Al capdavall, ja fa dècades que compartim paret... Però és que ja fa unes setmanes que amb el ball de Nadal i els alumnes de les altres escoles corrent per aquí, hi ha més hormones que neu (i mira que està nevant).

I per si això fos poc, aquest any Hogwarts no es buidarà perquè tots els alumnes de quart en amunt van al ball i només marxaran els més petits. Així, per tocar el que no sona. I mira que he demanat el trasllat vegades... però no, es veu que m'he de quedar al corredor del quart pis, un dels llocs més concorreguts de l'escola: porta a la infermeria, la zona d'estudi de la biblioteca i la torre de Gryffindor (cosa que vol dir que també hem d'aguantar els brams de la Dama Grassa. Coi, jo tampoc no sé cantar, però almenys no ho intento).

Miro el rellotge i veig que ja és hora d'anar a prendre el te. Travesso els quadres de l'Edessa i en Percival, el bard de Gryffindor (de veritat que no sé per què em van posar aquí amb tants directors) i vaig a veure en Walter. En Walter Aragon va ser el director durant l'època que vaig ser professora d'Encanteris, a finals del segle XIX. Bé, jo no ho vaig ser. Això va ser la Jeneve de veritat, la model per pintar-me a mi. Una dona de cinquanta anys, cabells negres que comencen a emblanquinar-se i ulls verds, nas petit i mandíbula prominent. Però se'm fa estrany... bé que tinc una consciència, i em van donar els seus records, els seus coneixements i el seu caràcter. No m'hi acabaré d'acostumar mai, a saber que només sóc una còpia.

—Trobo que fas mala cara! —em diu en Walter.

—Oh, no és res. Tantes hormones em posen nerviosa. Avui he vist tres parelles creades i deu carabasses, i la veritat és que no us sé dir quines reaccions m'han semblat més molestes.

Em giro al passadís mentre riu i em posa el te i empetiteixo els ulls quan veig uns nens de primer que s'acosten parlant com si en portessin alguna de cap. Que estrany... els de primer no acostumen a barrejar residències.

Mentre s'acosten a nosaltres puc anar copsant algunes de les paraules que xiuxiuegen.

—Esteu segurs que no ho veuran a venir? —pregunta una noia de Hufflepuff amb cara de preocupació.

—No siguis tanoca, Eleanor —fa una Ravenclaw—. No ens enganxaran.

—L'Orla té raó —diu un Gryffindor—. A més, s'ho han buscat. A mi no em sembla normal que facin un ball de Nadal pels grans i s'oblidin de nosaltres.

—Jo estic amb en Jimmy i l'Orla, també. Què es pensen, que ens quedarem de braços plegats? —respon un Hufflepuff.

—En Kevin està amb nosaltres —conclou l'Orla—. Eleanor? Natalie?

La Hufflepuff i la Gryffindor assenteixen amb el cap.

—Molt bé. Vinga, repartim-nos la feina. Ha de ser èpic. Jimmy...

—Se't refredarà el te! —em diu en Walter.

—El te? Quin...? Oh, sí, perdoneu.

Em pregunto si hauria de dir a algun professor que en porten una de cap. Sembla que volen fer alguna cosa en contra del ball de Nadal, i per molt que hi tingui tírria... això no justifica que se saltin les normes. Però potser ho he malinterpretat. El ball no és fins demà, em prendré unes hores per acabar-ho de reflexionar.

—Exquisit, Walter —faig amb un somriure educat—. No hi ha ningú que faci el te com vós!

 

& nbsp;

 

M'enretiro cap al fons del quadre i apago el llum. Per començar, Nadal no m'agrada, no m'ha agradat mai. Quan era jove i vivia als Estats Units desapareixia durant un parell de dies, però des que vaig arribar aquí sembla que no me'n puc escapar. M'he plantejat demanar lloc a algun dels quadres de les masmorres per estar tranquil·la, però tampoc no els conec tant com això. Sí, ho sé, gran sorpresa, no sóc precisament el quadre més popular del castell... A més, tothom és al ball de Nadal o a les Sales Comunes, per tant, tinc unes hores per descansar fins que els sorollosos Gryffindors tornin a la torre.

L'Edessa encara té el llum encès i llegeix alguna cosa. Ho deu haver anat a buscar al quadre de Shakespeare. Per sort, el van pintar amb una gran col·lecció literària de fons, i és el nostre bibliotecari oficial.

Li dic bona nit amb un cop de cap i acluco els ulls, contenta de tenir per fi un moment de tranquil·litat. I pensant en te, pastes i llibres, deixo volar la meva imaginació i m'abandono finalment a la foscor.

 

 

 

Obro els ulls de cop quan noto un pes sobre meu.

—Au! Què passa? Qui hi ha?

Encenc el llum i em trobo en Percival, el bard, estès damunt meu amb el llaüt en mà i cara d'estar molest. Eh, aquí sóc jo la que estava dormint i s'ha despertat per culpa d'un ex-director pocatraça que pel que sembla té insomni!

—Percival! Però quina hora és? Què fas despert?

—La inspiració no té hores! —crida, enfadat—. I els genis no tenim calendari!

—Doncs la resta del món el que tenim és son. O sigui que si em permets, tornaré a dormir.

—Els has vist? —em pregunta, amb il·lusió de nen petit.

—Si he vist el què?

—Els nens! Els nens brillants!

—Percival, si no t'expliques millor...

—Han estat recorrent el passadís amunt i avall, portant un munt de caixes! Eren cinc, tres noies i dos nois, Gryffindor, Hufflepuff i Ravenclaw!

Tota la son que em quedava a sobre s'esfuma de cop. Oh, no. Són els que vaig veure ahir! Com que no els havia tornat a veure pensava que m'havia imaginat una història jo sola...

Però tranquil·litat, a veure. No ens estresséssim.

—Caixes? Caixes de què?

—Algunes més grans, algunes més petites... i els petits genis del mal portaven un munt de caixes d'explosius!

La paraula ressona dins meu. Explosius! Tenen la intenció de fer volar el Gran Saló pels aires! Per què no he avisat ningú? És culpa meva! Jo, que em valc de seguir sempre les normes amb rectitud, he deixat que això passés per descuidada!

—Percival! L'última vegada que els has vist on anaven?

—Doncs cap allà, a la dreta, al balcó... Jeneve? Jeneve! On vas?!

Però jo ja no el sento, perquè he sortit corrents cap al balcó. Penso quins quadres són els que estan més a prop i crec que el del bosc és el més pràctic, té una bona vista de la balconada i no despertaré ningú! Fins que exploti el castell i se n'assabenti tothom, és clar...

Sento una explosió i m'aturo tancant els ulls, esperant que Hogwarts em caigui a sobre. Però no ho fa, i em poso a córrer altre cop per no perdre temps. I sento una altra explosió. I una altra. Cada vegada sóc més a prop. Un quadre més. Em preparo per veure el pitjor, i em pregunto què coi faré quan arribi al balcó. Les imatges de Hogwarts explotant inunden el meu cap...

Fins que una altra imatge arriba a les meves retines i he de parpellejar uns quants cops per assegurar-me que no m'ho estic imaginant. Tenia raó, són els mateixos cinc que vaig veure ahir, però... no estan fent volar l'escola. Han muntat un pícnic amb una flama que levita al centre, i al seu voltant hi ha tot de regals oberts. I amb els jerseis de Nadal més carrinclons del món i cara de felicitat, miren cap als jardins, d'on surt un bonic castell de focs.

Em quedo astorada, mirant els colors que apareixen en un cel lliure de núvols fins que una de les noies, de cabells castanys (crec que la de Gryffindor) em diu:

—És bonic, oi que sí?

M'adono que se m'han humitejat els ulls i m'afanyo a dissimular-ho recuperant la dignitat. Sigui com sigui, s'han ficat en un problema.

—Et vols quedar a celebrar-ho?

La seva pregunta em sorprèn gairebé tant com el castell de focs. Assenteixo sense ni tan sols adonar-me'n.

—Doncs quan s'acabi el castell de focs et presento els altres. Jo sóc la Natalie.

Somric i miro amunt. I mentre veig l'afecte que es tenen i la innocència amb què ho han preparat tot penso que, al capdavall... potser el Nadal no està tan malament.


Llegit 573 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris07/02/2016 a les 18:42:21
#26605Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Hey hey heeeeeeeeey! 1499 paraules, eh, em sento orgullosa de mi mateixa. Les he anat retallant una per una per no passar-me del límit establert! Em costa, això del límit de paraules hahaha i em pensava que anava bé perquè he estat estalviant tota l'estona!

Faré un comentari ràpid sobre què és canon i què no en aquesta ff, que tampoc no vull donar la tabarra. Tots els quadres que he mencionat (excepte la Jeneve, que és invenció total meva) són al quart pis segons algunes pàgines de la wiki de Harry Potter (tot i que dins de la mateixa wiki hi ha contradiccions). Van ser directors de Hogwarts i l'únic que he inventat és que l'Edessa era Hufflepuff (tot i que el 90% dels professors de Muggleologia són Huffies, o sigui que tampoc no és descabellat) i he situat el Walter dins del rang temporal possible que dóna la Rowling. El corredor existeix, i dóna accés a tots els llocs que he dit, inclòs el balcó. I els personatges de primer són tots canon! El Jimmy és el Jimmy Peakes, futur batedor de Gryffindor, i la Natalie McDonald va ser un personatge basat en una noia de la vida real, que estava en un estat de càncer terminal quan va escriure una carta a la Rowling. Quan ella ho va veure es va afanyar a enviar-li una resposta dient tot el que passava als personatges importants al final de la saga, però no va arribar a temps. Després, la Rowling es va fer amiga de la mare de la Natalie i va decidir fer-la immortal posant-la als seus llibres :) M'ha fet il·lusió que sortís, encara que només sigui una mica!

I res, aquesta és la història. Molt feliç i lleugera, però també està bé fer alguna cosa així per variar! És un gust tenir oportunitats per continuar escrivint en aquesta web. Espero que us hagi agradat, i molta sort a tots els altres participants!

Marta




Cassandra Ross Anònim07/02/2016 a les 20:21:20
#26606Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Guai, ja tenim la última història per al concurs ^^ M'ha agradat moltíssim sobretot per la originalitat que comporta que la protagonista sigui un retrat de Hogwarts!! No se m'hagués acudit mai. M'acabo d'adonar que realment els quadres es deuen assabentar de tots els secrets que campen pel castell, que guai, no? La història que has explicat m'ha agradat i estic totalment d'acord amb els alumnes que ells, per ser de cursons inferiors, no han de tenir el no dret de passar-se-la bé. Que guai, amb el castell de focs, i la innocència ^^

Molta sort,

Cassie.




Unoi Anònim07/02/2016 a les 20:42:47
#26607Encara no he escrit cap fanfiction

Que original! M'ha encantat! Ara que ja tenia la classificació montada per votar demà, l'hauré de canviar! M'ha agradat molt el ritme que té, lleuger. El diàleg de "

—La inspiració no té hores! —crida, enfadat—. I els genis no tenim calendari!

—Doncs la resta del món el que tenim és son. O sigui que si em permets, tornaré a dormir." m'ha fet molta gràcia. Bona sort!

Per cert, t'agrairia que, si pots i vols, em passessis una llista d'aquestes pàgines contradictòries del wiki de harry potter, si vols per privat; com vaig dir en registrar-me al fòrum, sóc administrador del wiki i, tot i que últimament no ho demostro, tinc interés en mantenir-la activa. Gràcies!




Avatarhpkarina 373 comentaris08/02/2016 a les 14:17:39
#26619Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola martaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Veig que al final te n'has sortit amb la història del quadre! Ha quedat guai, és una narració prou interessant, mai no havia llegit cap ff des del punt de vista d'un quadre! :)

I molta el moment aquest de reflexió sobre que és una còpia però que té tots els records, no sé, és guai!

I m'ha fet molta gràcia tots els comentaris sobre els altres quadres (sobretot els de la Dama Grassa hahahahaha)

I doncs reeessss que molta sort al repte!! :D

Rouss




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris08/02/2016 a les 14:19:48
#26620Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Woooola! Apa que tu també, m'has acabat de fer trontollar els meus esquemes mentals (que ja per començar no eren gaire estables, tot s'ha de dir).

M'ha agradat molt. I el que més m'ha agradat és com t'has informat abans de fer el relat. Recordo haver llegit sobre la Natalie, la noia de Hufflepuff que havia mort, em va semblar molt bonic que la podés a Hogwarts, i m'agrada molt que l'hagis feta sortir. I el batedor de Gryffindor, és clar! Els altres alumnes també surten esmentats? perquè aquests sí que no em sonen...

També m'agrada que t'hagis informat dels quadres i els hagis donat personalitats (per cert, jo també crec que Shakespeare era bruixot! És evident! Si les cançons que canten el cor de Hogwarts són obres seves! ^^)

Bé, història és divertida i tendra, i explota la innocència dels alumnes més petits. L'argument està bé, senzill però ben pensat; la redacció, com sempre, molt cuidada. M'agrada molt. Buf. Vale. Mmmm... sort! La necessitem tots! XD




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/02/2016 a les 17:11:48
#26629Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Cass: era la idea que tenia des del principi! El que ha sigut més difícil és trobar tota la resta... Sí, els quadres deuen saber molt més del que ens pensem, tot i que jo crec que després de tants anys allà, ja els és bastant igual hahaha a no ser que passi alguna cosa excepcional, com l'any del Torneig dels Tres Bruixots! Jo els permeto completament que se saltin les normes, home, que aquí els pobres no tenen per què quedar-se tancats a l'habitació la nit de Nadal! Moltes gràcies pel comentari!

Unoi: m'alegro que t'hagi agradat tant! Sí, un personatge com el Percival és or per a una escriptora haha és una llàstima que sigui tan curt i no el pugui explotar més! Imagina-te'l quan era director de Hogwarts... això es podria escriure! xD Ostres, el tema de la wiki... és que normalment faig servir la wiki en anglès, però ja es miraré si es trasllada a la catalana i t'ho enviaré, no et preocupis! Moltes gràcies!

Roser: ai, si és que la idea era bona, el problema és l'execució! M'agrada que t'hagis fixat en aquest moment, és un dels meus preferits i sempre m'ho he preguntat. Un quadre no deixa de ser una pintura, no és l'original... però té tots els seus records i coneixements, i al capdavall, no és això, el que és una persona? És com un zygon hahaha I la Dama Grassa que calliiiii i que accepti que no sap cantar xDD Merci!

Gee: a mi encara em trontollen i ja he escrit les puntuacions xDD La veritat és que sempre m'agrada molt buscar bé el background, passar-m'hi estona, és el que vaig fer amb l'altra i ho he fet amb aquesta. Rescatar personatges de l'oblit... em sembla molt interessant! Nooo, la Natalie és Gryffindor! I els altres es mencionen a la Tria del quart llibre (juntament amb tota la llista que t'he enviat). És un dels pocs llibres que a la tria es fan saber moltíssims noms! Oi que Shakespeare era bruixot? Havia de ser-ho! Moltes gràcies pel comentari i sort a tu també! ^^




Maria :D 48 comentaris10/02/2016 a les 16:10:51
#26657Encara no he escrit cap fanfiction

M'encanta

Tinc moltes ganes de segir llegit.

Felicitats, està super bé




AvatarLaia Weasley 140 comentaris12/02/2016 a les 17:29:28
#26674Encara no he escrit cap fanfiction

Hey! ^^

Quina idea més original fer-ho del punt de vista dels quadres! M'ha agradat molt! I saber que en pensen de tot el que pasa a Hogwarts!

Ja m'imaginava que no farien no farien volar el castell! però el que han fet ha estat molt boniic!

I també saber l'origen dels personatges! No tenia ni idea de lo de la Natalia, i m'ha semblat molt maco! 

Molta sort en el concurs!

Petoons!