Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 11/03/2016 a les 21:10:44
Última modificació 11/03/2016 a les 21:10:44
Tots els capítols de Abyss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Vaig arribar a la sala comuna assecant-me les llàgrimes. No volia que em veiessin plorar. No els havia dit res sobre el que em passava, tampoc sabien que marxava. En Marcus estava assegut a la sala comuna. Li vaig somriure i vaig anar cap a l’habitació, però em va agafar per un braç. Aleshores em va dir:
-Has plorat, no?
-S-sí. Per què ho dius?
-Tens els ulls inflats. Què et passa? És… per allò del teu pare?
-Sí… bé, també hi ha una altra cosa…
-Quina?
-Jo… Marxo a Beuxbatons.
-Per què?
-Necessito estar amb en Michael, el meu germà. És l’única família que em queda. Bé… també hi ha en John, el meu cosí, que també està estudiant a Beuxbatons. Però els altres… la resta de la família va repudiar la mare i no ens reconeix a nosaltres, tampoc.
-És… és horrible.
-Sí. Tot per casar-se amb un muggle. No entenc per què la gent fa això, la veritat. Tant costa mantenir una família unida?
-A vegades hi ha discussions… i passen aquestes coses. Sobretot si són famílies grans.
-Ja…
El vaig abraçar i em vaig posar a plorar un altre cop. No volia allunyar-me ni d’ell ni de l’Abyss. Però si no ho feia… Sabia que no em recuperaria. Ell em va estrènyer, jo també ho vaig fer. Vaig començar a sanglotar amb força.
-Shayla…
-Marcus… Jo… No us vull deixar aquí. Ni a l’Abyss, ni a tu. No vull estar lluny de vosaltres. Però tampoc vull estar sense el meu germà, i… És tot tan dolent…
-Eh, tranquil·la. A l’estiu… A l’estiu vine a casa. Porta-hi l’Abyss, el teu germà… és una casa gran, hi cabrem. Què et sembla?
-Gràcies! Moltes gràcies, Marcus!
El vaig mirar als ulls i el vaig tornar a abraçar. Necessitava algú al costat, algú que em recolzés, però també sabia que no hi hauria ningú millor que en Michael per a fer aquest paper. Suaument, me’n vaig deixar anar i vaig anar a l’habitació. Vaig pujar sense fer soroll. Quan m’acostava a la porta, vaig sentir crits. Algú discutia.
De sobte, la porta es va obrir i en va sortir una de les meves companyes d’habitació. Va baixar a tota velocitat, sense veure’m. Vam xocar i rodolar per les escales. Quan vam arribar a baix, a la sala comuna, em vaig aixecar. Per sort, només em quedaria algun blau.
-Estàs bé? -li vaig preguntar.
-Sí, em penso que sí. I tu?
-Sí, estic bé.
Li vaig estendre una mà per ajudar-la a aixecar-se. Em va mirar, la va agafar i va somriure. Jo també li vaig somriure, però va ser un somriure forçat, només per a tornar-li el seu. Després vaig tornar cap a l’habitació i vaig seure al llit.
Vaig començar a posar-ho tot al bagul. Marxaria dilluns al matí, abans que tothom es llevés. No volia acomiadar-me en el moment de marxar, ja que hauria estat molt més dur que fer-ho la nit anterior.
Em vaig estirar al llit i em vaig adormir. Eren tan sols les sis de la tarda, però estava exhausta i no em vaig despertar fins el dia següent.
Unoi Enviat el 13/03/2016 a les 14:59:48 #26722 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Bona la proposta del Marcus! Així no hauran d'anar al castell amb els amics de l'Ulf-i :) I qui deu ser aquesta noia que ha xocat amb ella? Ja veurem si tindrà algun paper més important...
Potter_granger Enviat el 13/03/2016 a les 15:32:02 #26724 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Haha, sí, cert. Bé, l'Ulf-i no tenia massa amics, per dir la veritat. Però sí, pot estar divertit, amb en Marcus per allà. I la noia... Hmm, no ho crec pas, que tingui un paper més important.