Odi et amo - La carta (pròleg)
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 13/03/2016 a les 20:56:56
Última modificació 14/03/2016 a les 19:59:33
Tots els capítols de Odi et amo
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


La carta (pròleg)

Aquesta ff pertany al concurs "Parelles de ball".

Odi et amo.

Et deus preguntar per què utilitzo aquestes paraules del poeta romà Catul. És cert que ens vam estimar, però més tard et vaig odiar. Vaig odiar el teu riure prepotent, els teus aires de reina. Vaig odiar que em donessis ordres, que em controlessis. I aquest odi em va fer tornar boja.

Em diràs trastocada, potser és veritat. Per què escric aquesta carta? No la pots rebre. No em pots sentir. No em pots veure. Llavors, per què t’estic escrivint? Perquè necessito fer-ho. Necessito desfogar-me, necessito expressar tot el que sento. Ho necessito per a no embogir encara més.

Sé què vaig fer, sé com et vaig fer patir. Vaig sentir els teus crits, els teus plors, les teves súpliques. No vaig cedir, no vaig voler cedir. I vas morir. Sí, per culpa meva. Vas morir. Et vaig tenir dies tancada al soterrani de casa meva. Et donava menjar, et donava aigua. I també et torturava. Et vaig torturar de totes les maneres que sabia, no em vaig limitar al Crucio. Em vas suplicar que parés, que et matés. Jo no et vaig escoltar.

Volia que embogissis! Volia que la teva rialla prepotent es convertís en un plor suplicant i desfet! Volia que la teva mirada es desfés d’aquella característica brillantor narcisista! Ara m’adono que volia destruir l’arrogància que era la teva essència.

Recordo com ens vam conèixer. Va ser en una festa de Halloween, a Hogwarts. Dues Ravenclaw tímides. O això semblava. Ben aviat et vas revelar extravertida i riallera. A mi m’agradaves d’aquella manera, fins que la rialla de complicitat es va convertir, per a mi, en una rialla gairebé psicòpata.

Sentia que em controlaves, que m’odiaves, que només volies fer-me mal. Ara sé que no és així. Que el control era protecció, que l’odi era una barreja d’enveja, ressentiment i amor, que el mal era un suau càstig quan em passava de la ratlla.

M’agradaria tant que fossis aquí! Amb mi, al meu costat. Per què et vaig haver de matar? Ara ja és tard. No puc fer enrere, no et puc tornar a la vida. Ara ja no ets més que un esperit a l’altre món, a l’altra banda del vel. No puc reparar el mal que et vaig fer. Només puc treure el cadàver del soterrani i enterrar-te dignament. Però això… no en seré capaç. No podré veure la teva cara pàl·lida i exsangüe sense tenir ganes de llençar-me per un penya-segat.

Ah, vas tenir sort. Vas tenir sort que tan sols durés una setmana. Recordo totes les altres persones… Van estar mesos suplicant-me que les matés. I jo no cedia. No ho feia fins que estaven a les acaballes, fins que tan sols eren una ombra del que havien estat! Fins que embogien, fins que ja no s’aguantaven de peu. Fins que la mort era un regal per a ells. Però no un regal que es desitgés així com així, sinó el millor dels regals, la millor benedicció! Jo t’havia estimat, i per això vas tenir tanta sort. Perquè vaig recordar l’amor que havia sentit per tu i em vas fer llàstima. Sí, llàstima. Em vas despertar la compassió. Pretenia fer-te el mateix que a ells, però vaig sentir que no ho mereixies. I no ho vaig fer. Considera’t afortunada.

No sé què em va passar. Poc a poc, l’amor que sentia es va anar transformant en un odi visceral. No vull que t’ho prenguis com res massa personal. Sé que és personal, sé que és dur que la persona a qui estimes i que creies que t’estimava t’odiï, però la veritat és que, sent com ets, ara mateix ho veig com un canvi que s’havia de produir. No em malinterpretis. No m’ha agradat pas gaire fer aquest canvi, però el veig necessari. Saps que no m’agrada que em controlin, saps que, per culpa del meu passat, tendeixo a comportar-me de manera agressiva quan sento una mínima ofensa. Sí, sé que és dur, però ho va ser molt per a mi. Saps que, quan ens vam conèixer, ja no estava del tot bé, però ho vas accentuar. I això va provocar aquell desenllaç fatal.

Per últim, em vull disculpar. Et vaig torturar i matar perquè creia que em volies matar. No és una excusa, és la realitat. Saps com sóc i saps que a la mínima sospito de la gent. Vaig creure que realment em volies mal. I vaig actuar en conseqüència.

Amb odi, però també amb amor,

Anna


Llegit 514 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim14/03/2016 a les 18:41:27
#26727Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha agradat molt, i molt ben escrit!! Ara, la temàtica és dura. L'Anna que, pel que sembla, té alguna malaltia mental o una situació personal molt delicada. I la seva nòvia (és una noia, si ho he entès bé), pobre... morta per una rialla prepotent. De moment em poso de la seva banda, però ja veurem què més hi ha (suposo que el pròleg és posterior a la resta de la FF). Molt bé!

Per cert, el "Crucio" apareix de color negre i no es veu.




AvatarPotter_granger 349 comentaris14/03/2016 a les 19:58:02
#26728Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Gràcies!

Sí, són dues noies. I la parella de l'Anna no ha mort per una rialla prepotent, aquest ha estat el principi. Després l'Anna s'ha muntat una paranoia impressionant, que és el que l'ha fet matar-la.

Ara arreglo això del "crucio".




JamesCr 1 comentaris22/03/2016 a les 12:18:18
#26746Encara no he escrit cap fanfiction

Mare meva, jo que mai he sapigut exactament de que van els fan fictions he fet una ullada per a veure si m'envalentia, i al veure aquest text he pensat: és igual Jaume, això és una altra lliga, ves a la PS3.

Molt interessant, a veure com continua!




AvatarPotter_granger 349 comentaris23/03/2016 a les 20:37:58
#26751Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Jaume, ni se t'acudeixi dir que això és una altra lliga! Cadascú fa el que pot, i estic seguríssima que aquest no serà ni de bon tros el millor. Anima't, home! M'agradaria llegir alguna cosa teva, la veritat. A més, potser et sembla que això és una altra lliga però al final resulta que no!

Gràcies! Espero tenir el proper capítol al final de la Setmana Santa.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris13/04/2016 a les 14:03:25
#26769Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Vaig llegir això quan ho vas penjar, però vaig pensar que preferia comentar-ho quan ho haguessis penjat tot. Ara, però, veig que ho vas penjant per parts a mida que vas escrivint, i m'ha semblat millor comentar-ho capítol a capítol.

En primer lloc et vull dir que, tot i que les coses que escrius em semblen cada vegada més fosques, també les trobo més ben escrites (and the Darkness never bothered me anyway XD). De manera que et felicito perquè trobo que la redacció és molt bona, i resulta molt guai apreciar tan directament com una persona millora. Crec que pots estar molt orgullosa!

I ara anem pel contingut. Molt, molt fosc, això sí, però també em sembla molt interessant i intrigant. Crec que aquesta FF m'agradarà més que la de l'altre concurs pel fet que és més llarga i et podràs explaiar més en els motius i el rerefons de tot plegat (que potser és el que m'havia mancat una mica de l'altra història). 

Quanta maldat, aquesta Anna! Una assassina i torturadora en sèrie! Uau, quant d'odi que em desperta,quanta por, i quanta pena per totes les seves víctimes. Sembla una persona molt desequilibrada, i et sóc sincera si et dic que aquest fragment m'ha regirat els intestins (i ho dic en el bon sentit, perquè m'ha arribat molt). Potser per això he trigat tant en conmentar-te'l... no n'estic segura. Però una persona com l'Anna em faria molta, molta por. A més, a més, deixes entreveure alguns comportaments psicòpates que l'altra noia volia controlar... Crec que va arribar tard. L'Anna ja devia estar desquiciada des de feia temps...

M'ha agradat molt la referència que has fet a "l'altra banda del vel", per cert!

Bé, vaig a comentar-te el següent capítol! ^^




AvatarPotter_granger 349 comentaris13/04/2016 a les 17:18:00
#26771Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sí, l'Anna està molt molt desequilibrada. Ja es veurà a la resta de la ff, però aquesta carta és el final, és on està més desequilibrada; en realitat és un procés gradual. Aniré mostrant diferents escenes que ensenyen aquest procés gradual. I sí, fa por.

M'alegro que t'hagi agradat! La veritat és que al principi no n'estava del tot convençuda, però veig que sí, que me n'estic sortint prou bé. Haha, la intenció era regirar els intestins (d'acord, no era aquesta, però sí remoure alguna cosa).




Cassandra Ross Anònim24/04/2016 a les 12:49:45
#26799Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M’he anat llegint els capítols així que els penjaves, però vaig voler esperar a que haguessis acabat per tal de comentar. Aquest pròleg m’agrada moltíssim, sobretot com està escrit. Et crea molta intriga per saber què va passar realment, com van arribar les coses a aquest punt. Veig que últimament t’agrada escriure coses fosques, eh? Penso que se’t dóna bé ^^ Realment, penso que has sabut transmetre molt bé com se sent l’Anna, perquè es veu en el text – que una mica sembla un diàleg intern que té – tots els conflictes i els seus desequilibris. Has millorat molt, escrivint i et felicito per això ^^

Cassie




AvatarPotter_granger 349 comentaris24/04/2016 a les 12:53:18
#26804Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Hola, Cassie!

Últimament m'està donant per aquí. Suposo que el meu estat d'ànim influeix molt en allò que escric, perquè abans bé que escrivia coses no tan fosques. M'alegro que t'agradi! És un personatge molt desequilibrat, ja ho aniràs veient. Aquesta carta és el punt màxim, al llarg de la resta de la ff el que es veu és l'evolució del personatge. Moltes gràcies per passar-t'hi!




Avatarhermione potter 237 comentaris08/05/2016 a les 18:30:19
#26833Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Ostres, quin tema més dur d'escriure, no?

L'escrit està guai, una mica fosc això sí, però mola.

Suposo que en els capítols posteriors s'acaba d'explicar la trama i així veure-ho tot amb més perspectiva :)

És una passada com els pensaments de l'Anna van canviant a mida que descriu una situació o una altra, molt ben redactat.

Segueixo :)




AvatarAntares_Black 364 comentaris12/05/2016 a les 18:44:11
#26840Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

No pot ser que et degui comentaris!!

Ja m'imaginava que seguiríem una línia fosca (d'acord amb el títol i els teus relats recents). Però quan he llegit crits, plors, súpliques, llavors el vas morir i Et vaig tenir dies tancada al soterrani de casa meva... i el crucio i la tortura... he anat sent conscient que sí que seria fosc!

Estic d'acord amb l'Unoi: «L'Anna, que pel que sembla, té alguna malaltia mental o una situació personal molt delicada». I també ha dit una cosa que jo no havia pensat, que la carta d'aquest capítol és molt possible que sia posterior als capítols que vénen.

(jo no llegeixo els relats per la web i, d'això del crucio negre, no me n'ha adonat)

A mi sí que m'ha quedat clar que l'Anna estimava (i odiava) romànticament l'altra noia de Ravenclaw, però no sabria dir si queda gaire clar que hagin estat parella com a tal...

---

Incís per JaumeCr: És igual! De fanfictions, n'hi ha molts estils. La Potter_granger ha desenvolupat el seu i ja veuràs que, si decideixes posar-t'hi, tu també trobaràs el teu! Jo també t'hi animo! És una magnífica pràctica i es va millorant l'escriptura a mesura que escrius. Jo vaig començar a escriure la meva primera fic sense haver-ne llegida cap abans. Quan vaig començar a llegir fanfictions, vaig pensar que no tenia un estil que casés gaire amb el gènere. Després vaig veure que, de fanfictions, n'hi ha de tota mena, i que les meves podies anar per on volgués sense desentonar. Al cap i a la fi, el gènere de les fics el construïm nosaltres mateixos entre tots! :) Au, anima't a escriure, és clar que sí! Aquí tens un altre lector!

---

Per cert, em sumo a la felicitació de la Gee! Es nota que que vas millorant i cada cop escrius millor!

Continuo al següent!

Antares

PD: Cosetes ;)

«llençar-me per un penya-segat»? i per què no a la paperera? xD És broma. Ha de ser llAnçar-se.

«s'aguantaven de peu» —> s'aguantaven drets.

«Poc a poc» —> A poc a poc

«la persona a qui estimes» —> la persona que estimes