La Crònica dels Tres Germans - 45: Guerra i pau (p II)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 19/03/2016 a les 11:52:44
Última modificació 19/03/2016 a les 11:52:44
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


45: Guerra i pau (p II)

Qui pitjor va entomar la derrota de la final de quidditch, però, va ser el Frank, que se sentia culpable perquè havien hagut de jugar amb un batedor de menys, ja que ell s’havia lesionat a mig partit. I mentre els nois de l’habitació ja s’acabaven d’enllestir per baixar aquella mateixa nit al Ball de Primavera, el Frank només anava remugant improperis, amb el canell embenat.

—Va, Frank, ja està —li deia el James—. Fes el favor de vestir-te que hem de baixar ja.

—No penso anar al ball! —va exclamar el Frank—. Ara a sobre hauré d’aguantar el gilipolles aquell de Hufflepuff, que porta tot el dia passejant-se amb la copa de quidditch amunt i avall pel castell, del bracet de la Geena. I em fa mal el canell!

Es va llançar al llit i va encastar el cap al coixí per ensordir un crit amargat.

—I penses deixar tirada la teva parella? —va demanar-li el James, de braços creuats—. Em sembla molt poc cavaller per part teva.

—No tinc parella.

—Ah no? —es va sobtar el James.

—Nah, com que em vas dir que tu aniries amb l’Alice com amics, vaig pensar que jo també aniria amb vosaltres i estríem de festa tots tres.

El James, que s’havia muntat mentalment tota una velada romàntica amb l’Alice, de cop i volta va veure com tota la seva imatge mental, plena d’espelmes, rialles i, amb una mica sort, el final que ell esperava, convencent l’Alice de tenir una relació de veritat, s’enfosquia i s’esfumava a la velocitat de la llum.

—Bé doncs, Frank, si estàs més tranquil aquí, jo crec que pots quedar-te sense cap pro...

—No, Frank, què dius! —va saltar el Lorcan, per desesperació del James—. Au va! Si estarà súperbé! Serà una festassa!

—Però... —va començar a dir el James, però van passar d’ell.

—Què importa que no tinguis parella? —el va taller l’Albus—. Mira, jo tampoc no en tinc, perquè tot just em van donar ahir l’alta de la infermeria, però no em penso quedar aquí compadint-me pel partit; és el pitjor que pots fer, és millor distreure’s!

—I no seria millor... —va intentar de nou el James, deseperat.

—Millor que estiguis distret amb els amics —va afegir el Charlie—. Si et quedes aquí estaràs tot depressiu mentre la resta es diverteix. Au, baixa una estona!

—A veure —el va tallar el James al final—. Que si es vol quedar, doncs es queda i ja està...!

—No, va, teniu raó —va dir el Frank convençut, i es va aixecar del llit per vestir-se—. M’asseuré amb tu i amb l’Alice, James, i així ens podem dedicar a riure’ns del Diggory. Gràcies per convèncer-me, nois.

El Lorcan, el Charlie i l’Albus van assentir aprovadorament, satisfets d’haver-lo convençut. El James va forçar un somriure.

—Un plaer.

L’únivers estava definitivament conspirant en contra d’ell.

 

*   *   *

 

A la seva habitació, la Lily estava intentant entaforar-se al vestit de color rosat que havia fet servir al Ball d’Hivern del Torneig dels Quatre Bruixots dos cursos enrere. No havia estat gaire bona idea passar de tot la setmana anterior i comptar amb aquell vestit. Li estava apretant de totes bandes, i tot i que ja tenia la llengua fora i estava suant com una porca, no podia tancar la cremallera de l’esquena.

La Sarah i l’Emma, les seves companyes d’habitació, ja havien marxat perquè duien arreglant-se des de les tres de la tarda, i l’Sloan s’estava pentinant al bany, així que estava en una posició impossible intentant pujar la cremallera quan la seva amiga va sortir del lavabo.

Se li va quedar la boca oberta.

L’Sloan duia un impressionant vestit de color blau marí que brillava com una nit estrellada. Era tot llis fins els peus, sense mànigues, i anava agafat a una esclava daurada que feia les vegades de collaret i li envoltava el coll. Ho havia conjuntat només amb un braçalet gruixut i brillant, daurat com l’esclava del coll. Estava espectacular.

—On vas, així!? —va exclamar la Lily.

—Què passa? —va fer la noia, preocupada—. Que no queda bé?

—Queda impressionant! —va cridar la Lily—. I jo amb això! Es pot saber quan t’has comprat aquest vestit  ? Si la setmana passada vas estar amb mi a Hogsmeade!

—Oh —va fer l’Sloan—. Com que vas dir que tu ja tenies vestit i no podia sortir cap altre dia, al final vaig decidir comprar-lo per catàleg. Em va semblar que quedaria bé amb aquest braçalet... me’l va regalar el meu pare fa poc, suposo que per comprar-me una mica després del fiasco del meu aniversari...

—Però si jo no em puc ni tancar la cremallera! —es va exasperar la Lily, a qui ja li havia desfet fins i tot la trena i semblava una boja.

—A veure, estira’t al llit d’esquenes —va fer l’Sloan, pràctica.

La Lily es va estirar i l’Sloan va començar a pujar-li la cremallera amb tot l’esforç del món.

—Val, agafa aire, que si no, no puc. Molt bé. No respiris. Una mica més, una mica més i... ja està! Tancat!

La Lily es va alçar contenta i va alçar el braços. Bé... els va aixecar una mica.

—Què? Com estic?

L’Sloan es va mirar la Lily. Li anava ben bé un pam curt dels peus, les mànigues, que teòricamente eren llargues, no li arribaven als canells, i tenia el pit tan apretat que en qualsevol moment la cremallera esclataria. Ni tan sols no podia aixecar els braços.

—Jo de tu pujaria a veure l’Andrea, a veure què hi pot fer...

 

*   *   *

 

L’Andrea s’estava acabant de fer el seu recollit als cabells mentre l’Alice i la Geena s’emprobaven els vestits que els havia arreglat la nit anterior.

—Què, com us van? —va cridar des del mirall del bany.

—Uf, perfecte, Andrea, ens has salvat! —va exclamar l’Alice, fent giravoltes amb el seu vestit burdeus.

—Sí, em va com un guant, molt millor que abans! —va assentir la Geena, mentre es posava unes arracades blanques i daurades, com el seu vestit—. Quina llàstima no poder dur la màscara, tant a conjunt que quedava!

—Ja, la teva de l’ocell molava molt... —va comentar la Rose—. Guau, Andrea, aquest vestit te l’has fet tu?

L’Andrea va sortir del bany amb un vestit enorme, totalment de princesa d’època, de colors verds, marrons i tornassolats. Tota la faldilla semblava feta de plomes d’aquests colors que s’estarrufaven al seu voltant.

—Apa, quina currada! —va dir la Geena amb els ulls com plats.

—Porto preparant-lo des que em van regalar la màquina de cosir —va explicar l’Andrea, una mica vermella—. Em vaig inspirar en el meu patronus, que és un paó, i em vaig imaginar una cua així.

—Està brutal —va assentir l’Alice.

—No és per res —va dir la Rose, que es va acabar de posar bé el seu vestit blau cel nou—, però crec que t’hauries de començar a plantejar dedicar-t’hi en un futur, a això de la moda...

L’Andrea s’ho va pensar un moment.

—Vols dir? Tanta màgia, tanta escola, tant deixar penjat el món muggle per... per acabar cosint?

—Home, si t’agrada i en pots treure profit... —va rumiar la Geena.

Aleshores algú va picar la porta i totes van poder veure la Lily, embotida com un xoriç en un vestit rosa que li anava com a mínim tres talles petit.

—D’això... Andrea? Creus que podries... no sé, fer alguna cosa?

L’Andrea va posar els ulls en blanc, va fer un sospir, i va anar a buscar les coses de cosir.

 

*   *   *

 

L’Alice i la Geena van baixar juntes cap al vestíbul on la majoria de la gent havia quedat amb les seves parelles.

—El Diggory està radiant, eh? —va comentar l’Alice, quan va veure que ja esperava la Geena amb un somriure d’orella a orella.

—Tinc la lleugera sospita que és més per la Copa de Quidditch que pel ball —va riure la Geena.

—Bah, què dius, si se li cau la baba...

La Geena va acabar de baixar l’escala amb una correguda i va enllaçar les mans amb les del seu xicot, que la va acostar a ell per fer-li un petó. L’Alice no va voler interrompre, així que es va dirigir directament cap al racó on hi havia el James i el Frank, que fulminava la Geena i el Diggory amb la mirada. El seu germà portava un mal dia.

Per un moment, l’Alice es va imaginarfent el mateix que la Geena, fent una correguda per anar a parar els braços del James, que la rebria amb un petó... però allò no passaria. Ja ho havien parlat i havien decidit que no hi havia res... seriós, entre ells. Només tontejaven una mica a estones, i quan no hi havia ningú. I així havia de ser. No estava preparada per tenir una relació amb ningú. Potser en un futur? No ho sabia. No sabia si mai aconseguiria tenir a ratlla el seu estat mental sense medicació i sense teràpia. Allò que estava fent amb la doctora Melfy de moment era només un experiment, però i si no funcionava? I si algun dia l’havien d’ingressar? I si deixava de distingir el que era real del que no? No podia permetre’s el luxe de tenir una relació amb ningú. No volia ser una càrrega...

—Hola —va saludar quan va arribar—. Mira que guapos que esteu, tan ben vestits.

—I tu! Aquest no és el vestit de l’Acadèmia? —va preguntar el James—. Sí que et va bé, encara.

—Me l’ha arreglat l’Andrea —va dir l’Alice amb un somriure, desviant la mirada cap al seu germà, que no entenia què hi feia allà, de guardaespatlles.

—Ah —va fer el James i es va endur la mà a la butxaca, i en va treure una petaca platejada—. Té, això és per a tu.

—Uhh, has colat alcohol?

—No, aquesta és de cafè —va somriure el James, mentre l’Alice agafava la petaca platejada—. La de l’alcohol la duc a l’altra butxaca. Crec que algú la necessitarà, aquesta nit...

—Frank? —va fer l’Alice al final—. I la teva parella?

El Frank només va remugar en veu baixa.

—No en té —va dir el James amb un sormiure forçat—. Ha decidit que passaria el vespre amb nosaltres —l’Alice va posar cara de pal—. Eh que bé? Va, anem tirant cap al Gran Saló.

I el James es va dirigir cap a les portes. Potser el Frank havia tingut un mal dia, però el seu tampoc no era per tirar cohets.

 

*   *   *

 

Les últimes d’arribar a la festa van ser l’Andrea, l’Sloan i la Lily, que havien estat arreglant-li el vestit a aquesta última. Bàsicament havien tallat moltes coses, com les mànigues del vestit, que ara era paraula d’honor, i el baix del vestit, que ara era una mica més curt. També havien hagut d’afegir tela a l’esquena, perquè no anés embotida, i alguns decorats per tapar els cosits d’última hora de l’Andrea.

—Sembla un altre vestit —va comentar l’Sloan quan van entrar al Gran Saló.

—Oi que sí? —va assentir la Lily—. És com anar de compres, però de gorra!

—Si tornes a aparèixer a última hora, t’ho cobro, aviso —la va advertir l’Andrea.

—I comen facis alguna—va afegir l’Albus, que va aparèixer darrere d’elles amb dues copes de batut a la mà—, te’n vas castigada a l’habitació.

Va donar una copa a l’Andrea i un altre a l’Sloan, que el va agafar amb un tímid «gràcies».

—Quin vestit més bonic —li va comentar amb un somriure.

—I la meva copa? —es va queixar la Lily, ficant-se pel mig.

—Te la vas a buscar, xata, com tothom —li va respondre l’Albus—. Andrea, anem al racó d’allà, que hi som la majoria del nostre curs?

—Sí, i tant.

L’Sloan va mirar com l’Albus i l’Andrea marxaven i llavors es va fixar com de diferent estava el Gran Saló. Era la festa de Primavera, i algú s’havia pres allò de “primavera” amb autèntic entusiasme. Hi havia flors per tot arreu, i fins i tot queien pètals màgicament del sostre encantat. Les quantre taules centrals havien desaparegut, i al seu lloc hi havia tauletes rodones més petites, amb cadires a joc. L’Sloan va veure que entre les plantes i flors que hi havia a la paret de tant en tant apareixien estols de fades que voleiaven d’un costat a l’altre de la sala.

—Sembla un conte de fades —va comentar.

—Ja —va fer la Lily—. És terrible, oi?

L’Sloan es va encongir d’espatlles mentre acompanyava a la seva amiga a buscar un batut. A ella li agradava força.

—No tens parella? —li va preguntar la Lily, mentre se servia.

—No —va respondre l’Sloan, mirant al seu voltant, buscant gent coneguda.

—Pensava que el Davies de Ravenclaw t’havia demanat d’anar amb ell.

—Eh? —va fer l’Sloan, que s’havia quedat distreta mirant l’exhuberant vestit de l’Angela Parkinson, que s’estava mirant la taula dels de cinquè amb una expressió estranya—. Mmm... sí, m’ho va demanar, però li vaig dir que no. És que no el conec gaire.

—Va a la nostra classe —va dir la Lily.

—Ja, però no hi parlo mai, no tenim tema de conversa.

—És de l’equip de quidditch —va seguir la Lily—. Juga a la mateixa posició que tu. També és molt intel·ligent, se la passa a la biblioteca. Parla molts idiomes. És fotògraf de la Hogwatch.

—No volia anar amb ningú, Lily —li va deixar clar l’Sloan, i la Lily va assentir.

—Si és perquè ets rareta i no vols que ho sàpiguen —va afegir després—, t’he de dir que ja ho sap tothom.

—Gràcies, Lily... Mira, l’Hugo i el Kilian, anem amb ells?

 

*   *   *

 

L’Alice i el James estaven asseguts en una tauleta mirant la gent que començava a omplir la pista de ball. Amb el Frank enmig, com el dijous, que triturava inconscientment un tovalló de paper amb els dits.

—Mite’l —anava remugant, mirant el Diggory, que estava saludant el Mike Abbott i la Sharon Goldstein amb la Geena agafant-lo de bracet—. Tothom felicitant-lo pel trofeu.

—Quin dels dos? —va preguntar el James amb sarcasme, mentre menjava cacauets del plat que tenien a la taula amb cara d’avorriement.

El Frank ni l’escoltava.

—Amb aquesta careta de nen bo...

—Ei, Frank —va saludar-lo una noia que es va acostar a la taula—. Que voldries...?

—No, no voldria —va respondre el Frank, eixut, i la noia va marxar contrariada.

—No cal que siguis tan borde! —va exclamar l’Alice—. Aquesta és la meva feina. I la pobra Heather és una noia maca, podries anar i ballar una estona  amb ella...

—Em fa mal el canell.

—Com vulguis —va sospirar ella—. Vaig a buscar alguna cosa per menjar...

Ella també havia esperat passar una velada agradable amb el James, distreta, ballant, passant-s’ho bé una estona. Però també li sabia greu pel Frank, i si no volia divertir-se, estava en el seu dret, i no el volia deixar sol. Però abans d’anar a la taula del menjar, va fer un tomb per passar pel costat de la Geena i el Diggory.

—Hola, Gee! Com va?

—Molt bé! —va fer ella, que es va girar en veure-la—. Escolta, està bé el Frank? El veig de mal humor...

—Hm, sí, encara no s’ha recuperat gaire del partit...

La Geena va posar aire decaigut.

—S’ha fet mal per culpa meva... M’ha protegit d’una bala i s’ha hagut de quedar a la banqueta.

—Sí, no ajuda que surtis amb el capità de l’equip guanyador...

La Geena va mirar el terra, visiblement incòmode, i l’Alice va veure que es posava una mica vermella.

—Miraré de no restregar-li pels nassos —va dir, rascant-se el cap—. A veure si puc no estar gaire a la vista.

—No és culpa teva —va dir-li l’Alice, que tampoc no volia amargar-li la nit a la seva amiga. Amb tres amargats ja n’hi havia prou. I no era culpa de Geena, les coses com són.

—Ja, però no m’agrada veure’l malament —va dir ella—. Després vindré a asseure’m una estona amb vosaltres.

—Guai. Fins després, vaig a per dolços!

Quan va tornar a la taula, va veure que el Frank ja li estava posant el cap com un timbal al James, així que va agafar un tros de brownie i el va encabir a la boca del seu germà quan la va obrir per seguir-se queixant de les seves misèries.

—Au, menja.

—Nyofulmhdh... —es va queixar el Frank.

—T’aguantes —va dir l’Alice—. Va, ofega les penes en dolços.

—I hi ha coses pitjors en les quals ofegar-se, oi Frank? —va dir el James.

L’Alice se’l va quedar mirant.

—Estàs brillant, avui, eh?

 

*   *   *

 

L’Albus estava tenint una velada magnífica, com qui no volia la cosa. Ja havia ballat amb tres noies i encara no duia allà ni dues hores. I ni tan sols no els ho havia hagut de demanar, eren elles, que se li acostaven!

Es va anar a asseure a la taula on hi havia només el Lorcan amb una noia del seu curs de Hufflepuff. El Charlie i l’Andrea estaven ballant al centre la pista, ocupant molt d’espai gràcies al vestit de paó de l’Andrea, i la Rose havia estat la sorpresa de la nit, que havia acudit al ball amb un noi de setè de Ravenclaw, amb qui ara xerrava en un racó. Se la veia contenta.

Tot i que l’Albus s’ho estava passant la mar de bé, de tant en tant anava donant llambregades cap al racó on era la seva germana amb els seus amics. Se’n feia creus que no traguessin a ballar l’Sloan, amb la patxoca que feia amb aquell vestit... I se la veia una mica avorrida. En un moment donat va veure que ella també el va mirar, i li va alçar la copa amb un somriure. Quedaria estrany si la invitava a ballar?

Quan tot just es va aixecar, però, algú se li va plantar al davant.

—I si balles amb mi una estona? —li va demanar l’Angela Parkinson, la seva ex, que duia un molt suggerent vestit maragda que li feia ressaltar aquells ulls verds.

—Angela —va dir l’Albus solemnement— Estic disposat a trencar-me a cama jo mateix a cops només per tenir alguna excusa per no haver de ballar amb tu. Per què no te’n vas i m’estalvies el dolor?

—Tu sempre tan dramàtic —va dir ella amb un somriure tort, i com qui no volia la cosa, li va passar la mà pels cabells—. Au, va. Aquestes festes són per deixar de banda els rancors i fer alguns llaços entre residències, no creus?

—Amb tu no hi vull llaços de cap mena, gràcies—va dir l’Albus, agafant-li el canell per treure-se-la de sobre.

Ella ho va aprofitar i va fer una giravolta, rient.

—Eh que no ha estat tan greu?

L’Albus la va apartar.

—Angela, ets la persona més freda i cruel que he tingut la desgràcia de conèixer —li va deixar anar—. No tinc cap interès ni de conversar amb tu, ni de ballar, ni de  fer res. No sé quins són els motius ocults que tens per voler acostar-te a mi, però no dubto ni per un moment que en tinguis.

—Sí que tinc motius, però jo no diria que siguin ocults...

I abans que l’Albus pogués contestar, l’Angela se li va acostar a la velocitat del llamp i li va fer un fugaç petó als llavis. Després, se’n va anar com si res.

—Si canvies d’idea, ja saps on trobar-me...

 

*   *   *

 

L’Sloan va alçar la copa per respondre al gest de l’Albus i, per un moment, li va semblar que el noi anava cap on eren ells. Però aleshores va aparèixer la Parkinson pel mig. No podia sentir el que deien, però la noia li va passar la mà pels cabells, i després va riure, i després...

Va apartar la mirada quan va veure que li feia un petó. Tornaven a estar junts?

La seva mirada va anar caure sobre en William Davies, a qui havia rebutjat quan li havia demanat d’anar al ball amb ell. I es va alçar sense dubtar de la seva cadira.

—Ei, on vas? —li va preguntar la Lily, però no en va fer cas.

Es va acostar al racó on el Davies xerrava amb els seus amics. Ells li van fer un gest, com avisant-lo que ella s’acostava i el noi es va girar.

—Oh, hola, Münn.

Era un noi alt i fort, que semblava més gran del que era en realitat. Tenia els cabells castanys, una mica llargs, i el rostre pigat però atractiu.

Serviria.

—Vols ballar? —li va demanar l’Sloan sense pèls a la llengua.

—Ah? —va fer el noi, que semblava agafat per sorpresa—. Pensava que no volies...

—He canviat d’opinió.

El noi va somriure i li va agafar la mà.

—Som-hi, doncs.

 

*   *   *

 

La Geena se sentia força malament. Semblava que l’Ephran estava passant la velada de la seva vida, estava gaudint de la festa i de les felicitacions de tothom per haver guanyat la Copa de Quidditch. I tenia ganes de ballar, de passar-s’ho bé i d’estar amb ella. I ella també s’ho volia passar bé, però notava la mirada recriminadora del Frank, i li sabia molt greu. Ja feia estona que estava esquivant l’Ephran cada vegada que se li acostava per fer-li un petó, i ja li havia dit un parell de vegades se sortir als jardins una estona, per no haver d’estar davant del Frank, però no hi havia manera. Li semblava que l’Ephran ja s’estava molestant una mica.

La tercera vegada que es va apartar quan l’Ephran li va anar a fer un petó, ell ja no es va aguantar.

—Ei! Et passa res? Estàs enfada amb mi, o alguna cosa així?

—No! —va fer la Geena de seguida—. No, no té res a veure amb tu... És només que... potser podríem anar una estona fora i descansar?

—Però si la festa és aquí! —es va queixar el noi—. A més, a fora fa molt fred, per anar amb aquest vestidet que portes... Què passa? Portes tot el vespre evitant-me.

La Geena no volia explicar-li exactament el que passava, però va mirar sense voler cap al Frank, que estava assegut a la taula, mirant-se’ls emmurriat mentre jugava amb les restes d’un tovalló que havia esmicolat feia estona. L’Ephran li va seguir la mirada. I de cop i volta es va apartar d’ella.

—Això és per ell? —li va demanar—. És pel Longbottom?

—És que em sap greu que...

—A veure Geena —la va tallar l’Ephran, amb el que semblava costar-li tota la paciència del món—, vols estar amb mi, aquesta nit, o vols estar amb ell?

—Jo vull estar amb tu, però...

—Però estàs més pendent d’ell que de mi.

—No vull que se senti malament —va murmurar la Geena.

—I t’és igual que jo em senti rebutjat?

—No...

—Me’n vaig —va dir el noi i va girar cua per marxar a grans gambades.

La Geena, que sentia que s’havia quedat amb la paraula a la boca es va apressar a seguir-lo.

—On vas, ara? —va exclamar per darrere seu, mentre el seguia pel vestíbul cap a fora.

—A estar sol una estona!

—No vull que estiguis sol —va dir ella, sense parar de perseguir-lo—. Deixa’m venir amb tu.

—I què pensarà, el teu amiguet, si sap que desapareixem tots dos junts? —va exclamar l’Ephran, que ja baixava cap als jardins, molt irònicament. Quan es va adonar, però, que la Geena havia deixat de caminar, es va adonar que ella acabava de pensar el mateix. I es va exasperar—. T’HO ESTÀS PENSANT?

La Geena se’l va mirar, indecisa. L’Ephran es va fregar la cara, va mirar al terra uns instants, i aquest cop va ser ell qui es va acostar a la Geena.

—Crec que ens hauríem de donar un temps —va dir de la manera més serena que va poder.

A la Geena li va semblar que s’havia quedat sense estómac.< /p>

—Què?

—T’importa ell més que jo —va dir l’Ephran. No era una pregunta.

—No ho diguis, això! —es va defensar ella—. Ell és el meu amic, però tu ets la meva parella! Jo no l’estimo a ell com t’estimo a tu!

—Potser no —va dir l’Ephran amb veu greu—. Potser no. Però em sembla evident que, sigui el que sigui el que sents per ell, és més fort que el que sents per mi.

—Ephran...

—És així! I tu ho saps. Confies més en ell que en mi. Passes més estona amb ell que amb mi. Aquesta és una nit, una nit que podem estar junts, perquè tu i jo no som de la mateixa residència, i només ens podem veure a la biblioteca, o als jardins... tens una nit per estar amb mi, i et preocupa més que ell pugui sentir-se malament que no pas jo.

La Geena no va dir res. Va notar que la cara li cremava, i que els ulls se li negaven de llàgrimes. Volia dir-li que no era cert, que no li preocupaven més els sentiments del Frank que els seus però... però la veritat era que no ho tenia clar. Sabia que no estava enamorada del Frank. Sabia que no li agradava com li agradava l’Ephran. Però tot i així... tot i així el Frank era més important que ell. El Frank anava abans.

—Crec que necessites un temps per pensar —va dir l’Ephran, i a la Geena li va saber greu que fos ell el que estigués mantenint el cap fred, sent comprensiu i mirant el que era millor per a ella.

Potser l’Ephran es mereixia algú millor. Algú que no apartés la cara quan li feia un petó perquè estava més preocupada pels sentiments d’un altre...

 

*   *   *

 

L’Alice havia vist que la Geena havia sortit corrents darrere de l’Ephran. Li semblava que s’havien discutit. I ara estava asseguda a la cadira debatent-se entre anar a buscar la Geena o no. Una part d’ella li deia que no, que li havia de deixar privacitat. Una altra part recordava com una vegada la Geena li havia recriminat que no es preocupava per ella, per com estava, per com se sentia. S’havia promès que mai més no li faria sentir que no era prou bona amiga.

Així que finalment es va aixecar de la cadira (tampoc no era que estigués fent gran cosa amb el James i el Frank) i es va dirigir cap al vestíbul. Quan tot just arribava a la porta, va veure que la Geena entrava corrent des dels jardins i pujava les escales en direcció a la torre de Gryffindor. Li va semblar que plorava.

—Oh, merda...

—Alice —va fer una veu darrere seu, i quan es va girar va veure que era el James—. Alice, crec que agafaré uns quants còctels d’aquests i aniré a emborratxar-me amb el Frank.

—Em sembla que tots els còctels que hi ha són verges... —va comentar l’Alice.

El James va somriure i va treure l’altra petaca que duia a la butxaca.

—Faré que es tornin una mica putes.

L’Alice va assentir amb una rialla.

—Jo vaig a buscar la Geena. Em sembla que s’ha barallat amb l’Ephran. Però crec que serà millor que no li diguis al Frank.

—No, millor que no —va estar-hi d’acord el James—. Escolta... Jo tenia pensada un nit diferent.

—Ja —va fer l’Alice—. Què hi farem. T’importa que vagi amb la Geena?

—Sí que m’importa —va dir el James—. Però per això són els amics.

L’Alice va assentir de nou. El James li va agafar la mà un moment, i li va prémer, i per algun motiu allò va commoure l’Alice, que va sentir l’afecte que el James li tenia. Ella li va prémer també la mà un moment, i després es van deixar anar i van marxar, cadascú per la seva banda, a fer d’amics.

 

*   *   *

 

Quan l’Alice va arribar a l’habitació, amb un pot de gelat enorme en una mà i dues culleres a l’altra, va veure que la Geena estava estirada al seu llit plorant, encara amb el vestit de festa. Ni tan sols no s’havia tret les sabates.

—Ei —va fer l’Alice només, i es va recollir la faldilla del vestit per anar a asseure’s al llit de la seva amiga—. Porto gelat.

La Geena va alçar una mica el cap i es va fregar els ulls, que tenia molt vermells.

—És de nata?

—Amb trossets de xocolata —va assentir l’Alice—. Com a tu t’agrada.

La Geena no va dir res però va agafar la cullera que li allargava l’Alice. Ella no sabia gaire bé què fer, ara, a banda de destapar el gelat. Potser era millor tirar pel dret.

—Heu tallat?

—No ho sé —va dir la Geena, fent que no amb el cap.

L’Alice va assentir.

—Vols parlar-ne?

—Crec que no —va respondre la Geena—. Però gràcies per venir.

—L’últim cop crec que et vaig fallar una mica —va comentar l’Alice.

—Està bé.

—No, no ho està —va dir l’Alice, encetant el gelat, vigilant de no tacar-se el vestit, que era caríssim—. Vull estar al teu costat si necessites algú. Si pogués tornar enrere en el temps ho faria millor. Et prometo que a partir d’ara estaré més pendent. Tu estàs molt pendent de mi, sobretot des de...

—És clar.

Es van quedar totes dues en silenci una estona. Mai ningú no havia menjat gelat tan arreglat.

—De què vols parlar?

—Has vist la Rose, amb el Welles de setè?

—Ah, sí que l’he vista —va dir l’Alice—. No sabia qui era el noi, per això. El coneixes?

—Sí, de la biblioteca! —va exclamar la Geena amb un somriure—. És de Ravenclaw, és molt amable. Sempre el veia tot sol, molt seriós, sempre centrat, estudiant...

—Ai, el Ron, quan ho sàpiga... —va comentar l’Alice—. I no sabia que el Charlie i l’Andrea sortissin junts...

—Perquè encara no surten! —va fer-li cinc cèntims la Geena, que sempre s’assabentava de tot abans que ella—. Però jo crec que només és qüestió de temps... no s’esperava pas que li demanés d’anar al ball amb ella!

—Vaja, jo la feia més amb el Lorcan...

—Naaaaah.

Al cap d’una estona, la Geena va preguntar:

—I ehem... tu el James...?

—Jo i el James, res —va dir l’Alice molt secament, i la Geena va veure que no en volia parlar.

—I has vist l’Albus? —va saltar aleshores—. Les noies pràcticament feien cua...

—Sí... sembla que s’ha fet popular —va assentir l’Alice.

—Ai, el dijous... —va sospirar la Geena—. Ja et diré a veure què passa a la Hogwatch...


Llegit 633 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/03/2016 a les 12:02:37
#26738Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uuuuuuf! Com m'ha costat de fer tot això! Com heu vist, són tot d'escenes curtes, passa que volia descriure el que feia tothom, i macho, per anar enllaçant les cosetes unes darrere de les altres...

Per comentar... LALALALALALA la Rose té novio, la Rose té novio! ^^ L'Sloan té pretendent! l'Albus té moltes pretendents (algunes més indesitjables que d'altres!). Lalalalalala, el Diggory ha guanyat la copa de Quidditch però ha enviat la Geena al racó "a pensar". El James ho té una mica negre amb l'Alice...

Vale. Ara m'ho estic començant a mirar fredament, perquè aquesta FF hauria hagut d'acabar fa temps, sembla que s'està acabant el curs, pe`ro a mi encara em queden moltes coses pendents. Tinc un cacau mental... que ni tan sols sé els capis que tenen. A veure, hem de fer algun encanteri amb la relíquia, hem de fer els exàmens de final de curs, hem de fer l'exàmen d'aparetre! I hem de tornar a casa, i us puc dir que quan tornem a casa tindrem algunes sorpreses! Una sorpresa serà molt guai perquè incorporarem un personatge nou per a la FF que sortirà molt a partir d'ara ^^.

Bé, doncs res, espero molts comentaris... i vaig a respondre els vostres comentaris anteriors. Petonets!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris19/03/2016 a les 16:18:57
#26740Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Veus? Ja deia jo que això de "pau" no feia per tu...

Com estan les hormones! Es nota que ve la primavera... mardita Parkinson! Mardisión gitana pa ti! Que l'Albus li volia demanar a la Sloan per ballaaaar TT Per una vegada que l'Albus fa algo! I això que de cop tingui tantes pretendents d'on ve? M'he perdut res? Això normalment li passava al James, no? xDD Que parlant del James, pobret, pobrets ell i l'Alice, que mira que el Frank està cec, eh? La Geena ja vam dir que s'ensumava alguna cosa, i tatxan! De veritat que espero que els deixi fer i tingui paciència, que de vegades ho vol controlar massa tot... I ara és l'últim que necessiten! Sobretot tenint en compte que veuen la seva relació de maneres tan diferents... ai, em fa una por que peti!

El Diggory té raó, i està bé que la Geena se n'adoni, però ell també ha d'entendre que és el que hi ha. No vull dir referent al ball, que la Geena hauria pogut actuar d'una altra manera, però en general... si no és capaç d'acceptar que, per la Geena, els Magatotis van primer, poca cosa hi veig a fer, perquè no crec que això canviï i no crec que ell li pugui demanar que el posi davant dels Magatotis.

Ei, per mi pots anar fent amb la ff, no cal que l'acabis tan ràpid, eh? Sí que em vas dir que faltava per conèixer un personatge important! Quines ganes! Fes-te una mica d'esquema per tenir clar què has de fer a partir d'ara, però no ens queixarem perquè s'allargui hahaha Del que vas dir de les samarretes, jo us en puc fer si voleu! Les faig amb una tinta especial per teixits, saps aquells retoladors que es fan servir per fer dibuixos fluorescents a les finestres? Doncs això, però per roba. Suposo que si busques per Amazon en pots trobar, també. Tot i que no sé quan ens veurem, si en vols una em dius quina frase vols i de quin color i talla ha de ser la samarreta! És una bona idea, em sembla que me'n faré una amb "I'm gonna go with plan C" hahaha




AvatarPotter_granger 349 comentaris19/03/2016 a les 19:19:50
#26742Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Hola!

haha, de pau poca, eh! Maleïda Parkinson... De debò, la trobo molt odiosa. Grrrr. I per què l'Albus té tantes pretendents??? És estrany...

Uuuuh, el personatge important... Qui serà? Ah, això de la Geena i l'Ephram... Malament. Buff, pobra Geena. Però bé, la veritat és que si ell la fa triar, jo crec que seria millor que es busqués algú altre. Jo crec que algú que t'estima de debò no et fa triar entre ell i una altra persona.

Andreaaaa! Carai amb els vestits! A veure si es farà modista... Esperem-ho. Tindria molt d'èxit.




hermione_phoenix 42 comentaris21/03/2016 a les 11:27:36
#26745Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

HOOOLA

Agatha, cada capitol et superes. Això m'encanta!! Pobre Frank, s'estima a la Geena però crec que està sent molt dur tmb amb ella, li ha de deixar estimar a qui vulgui. I la Geena, pobrissona!! Només es preocupa per el Frank i ja li passa això? Ara mateix odio l'Ephran. El James i l'Alice, que volien passar una bona vetllada, i el Frank els impideix, però són els Magatotis, es recolzen. 

PD:M'ha encantat quan el James deia lo de l'ampolla d'alcohol!!


heartHERMIONE PHOENIXheart




Avatarharry_james_potter 119 comentaris22/03/2016 a les 12:43:54
#26747Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Uooooo! Súper capítol!

Mira, tant esperar que l'Ephran i la Geena ho deixessin, ara m'ha fet mal. Pobret, no s'ho mereix (val a dir que l'Alice té poca vista, ja s'hauria pogut guardar el comentari per a ella mateixa...).

L'Albus, com a home que és, no s'adona del que passa al seu voltant. La Parkinson vol fotra'l i fotre l'Sloan, que cau al parany i va a desfogar-se ballant amb el Roger Davies (ai no, el William Davies. Pobra família, són uns calçases... cheeky).

I l'Alice i el James... què en farem d'aquests dos?

 

 

Queden molts dubtes i hi ha moltes ganes de seguir llegint per tal de resoldre'ls!!!

 

(l'Albus i l'Scorpius han de tindre un afer...)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris23/03/2016 a les 11:25:19
#26748Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

De nou, tercera vegada que d’escriure el post perquè apretó alguna tecla sense voler i se’n va tot… U.U

 

Som-hi.

 

Marta_ginny: OH, que aviat, aquest cop! És clar que ara ja no has d’estar més pendent d’escriure la teva historia perquè… (s’aguanta les llàgrimes *snif*) la Julie Potter ja ha acabat… Okay, vale, respira. Som-hi.

Molt bé, en primer lloc preguntes això de la popularitat de l’Albus. Crec que ell des de fa un temps que ja és força popular. Vull dir, és un Potter, és famós, és guapet, és dels millors estudiants del curs, és monito, juga a l’equip de quidditch… com no ha de ser popular, a aquestes alçades? Fa alguns capítols, abans de Setmana Santa, vaig comentar que l’Albus mateix havia notat com la gent el tractava de manera diferent, des de feia un temps. Fins i tot el James s’hi duu bé, ara, no es burla d’ell sinó tot el contrari, que confía molt en ell i són bons amics.

Sobre això de la Geena i el que va veient entre el James i l’Alice… crec que aquesta vegada ho portarà una mica més discretament que normalment… XD

Pel que fa a la Geena i el Diggory… en aquest cas jo em poso del costat d’ell. Els amics están molt bé, i els Magatotis tenen una llarga historia, però una parella hauria d’estar com a mínim al mateix nivel d’importància que els amics. I per a la Geena, el Diggory no era tan important per a ella com els Magatotis. Potser és que li falta madurar una mica ne aquest sentit, però gran part d’una relació amorosa es basa en el fet d’estar sempre pendent d’aquesta persona, d’anteposar les seves necessitats a les teves. I la Geena no anteposa el Diggory a ningú, ni a ella ni als seus amics. Ni tan sols no em sembla que hi confii gaire. Li agrada, sí, diu que l’estima, però… No em sembla que sigui prou.

Ohh, i ara que parles del personatge que falta! En realitat en falten dos, que serán molt importants, el que passa que un no el coneixem de res, res, i l’altre sí, l’altre el coneixem, però ha sortit poc a la FF. Aquest últim és que farà l’aparició estrella al final d’aquesta història.

Ah, i això de les samarretes, ho fas amb retuladors, doncs? Vaja, és que el que tenia en ment era com que es veiés una samarreta de Hogwarts, saps? Posar l’escut de la residència de fons, o a un costat, i la font de lletra de HP... és que si només té els colors un no ho relaciona manetalment amb Harry Potter. Entenc que bàsicament el que pots fer només és posar lletres o així, oi? És que pensava que tenies alguna cosa rotllo impremta de samarretes... Potser si porto el disseny a alguna botiga m’ho podrien fer...?

Merci per comentar! Petonets!

------------------------ --------------------------------------------------------------------

Potter_granger: Poca pau, sí, al final, menys de la que pretenia! La Parkinson no podria ser més odiosa, no, però segons com la trobo divertida. Almenys és divertida d’escriure, no sé! XD

Pel que fa a l’Albus, ja ho he explicat a sobre a la marta, i sobre el personatge nou també! A veure si se us acudeix qui pot ser! ^^

Pel que fa al que dieu sobre el Diggory... bé, jo opino que precisament, quan estàs amb una persona és perquè la tries, perquè la tries per sobre de les altres amb qui podries estar, i li deus lleialtat, i fidelitat, i honestedat. Crec que són les bases d’una bona relació. I em dóna la sensació que això, entre el Diggory i la Geena era una mica unidireccional. Que no dic que la Geena el traís en cap moment, però no tenia el Diggory tant en ment com ell la tenia a ella.

Siii, l’Andrea i els vestits molen molt! Això anirà sortint properament! ^^

Gràcies per comentar! Fins aviat! (quan tingui temps, em posaré al dia amb la teva FF, em sap molt greu tenir-la tant aparcada, però ara mateix estic amb mil coses i necessito una mica de temps lliure per posar-me a llegir-la sencera!)

-------------- --------------------------------------------------------------

Hermione_phoenix: Hola! Veig que ja estàs fent els comentaris amb més de contingut! S’agraeix que comentis cosetes, moltes gràcies! I així jo també et puc respondre! I moltes gràcies per dir-me que em supero! Intento mantenir el nivell una mica alt...^^

El Frank en realitat sempre ha deixat que la Geena estigui amb qui vulgui. El que passa es que aquí s’han ajuntat coses: s’ha fet mal, ha perdut la copa de quidditch per 20 miserables punts, i a sobre resulta que el que l’ha emportat resulta ser el nòvio de la Geena, que just aquest dia va passejant amb ella davant de tothom. Però normalment és molt comprensiu amb ella, no trobes?

I jo no odio pas l’Ephran! De fet, em sembla que ha tingut molta paciència, donades les circumstàncies, no trobes? Sap que el millor amic de la Geena està enamorat d’ella i tot i així no li fa res que segueixin sent amics, i que sempre estiguin junts... demostra molta confiança en ella, molta fe... i en canvi ella, en ell, no hi confia gaire. I que en els moments en què ha de triar, la Geena sempre prefereixi el Frank que no pas ell... això ja és una mica més del que podria tolerar qualsevol, no et sembla? Bé, és que penso jo. Veig que aquí la majoria doneu més importància als amics que a la parella, en general... Hmmm, crec que aquest tema ha donat molt per reflexionar!

Hahaha, avui el toc d’humor ha estat el James i les seves frases amb dobles sentits, oi? Amb la petaca amunt i aball. Prostituint les vegudes verges XD

Moltes gràcies per comentar! Petonets!

-------- --------------------------------------------------------------------------- ----------

Harry_james_potter: Ostres, sí que us ha agradat el capítol! Jo que em pensava que m’havia quedat una mica xuxurrio perquè eren tot d’escenes curtes i agafant punts de vista molt diferents... vaja, m’ha qedat millor del que em pensava, doncs! ^^

Vale, veig que algú opina com jo pel que fa a l’Ephran! A mi també m’ha sabut molt greu; m’ha acabat agradant molt, aquest personatge <3

Hahaha, sí, la família Davies és el segon plat, oi? Hahahaha, quina gràcia, no hi havia caigut, que la Fleur també va amb el Roger Davies al ball quan el Cedric li diu que no... XD De fet volia algun cognom que sonés una mica de Ravenclaw de tradició (m’agrada fer referències a personatges de segundaris) i ja tenia ocupats el Terry Boot (el pare de l’Anne) i l’Anthony Goldstein (el pare de la Sharon), així que no hi havia gaire més possibilitats. De Hufflepuff i de Ravenclaw no se sol mencionar gaire personatges, oi?

Ai, l’Alice i el James... d’alguna manera ho haurem d’arreglar, això, oi? ^^’ (tu i l’Albus i l’Scorpius... XD)

Gràcies per comentaaar!  J