La Llum - Capítol 15
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 19/03/2016 a les 16:43:26
Última modificació 02/11/2017 a les 19:29:22
Tots els capítols de La Llum
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 15

En Dangelo, la Bertha, en Còlmerin i en Cèmbrin estaven en un despatx del quarter militar de Moscou. Davant seu tenien un militar vestit amb uniforme. Era un home alt i molt musculós, amb el cabell curt i els ulls foscos.

- Hola -va dir amb una amabilitat molt sospitosa.

- Venim a negociar la pau -va dir en Cèmbrin, el portaveu del grup-. No volem que això es converteixi en una guerra.

- Però si ja ho és una guerra -va replicar el militar.

- No ho serà fins que nosaltres contraataquem. I no ho farem fins que no hàgim intentat aconseguir la pau. Perquè ens ataqueu?

- Jo només rebo ordres de més amunt -va dir l’home-. Van dir-me que havia d’ajudar a la resta d’exèrcits del món a destruir els elfs, i jo vaig acceptar.

- Llavors, la pau no depèn de tu o de Rússia?

- No, clar que nou. Hauríeu d’anar a les Nacions Unides.

- Doncs perquè ens has convocat aquí? -va dir l’elf, arrufant les celles.

- És obvi, no? Us mataré i així tindrem dos elfs i dos traïdors humans menys.

Mentre deixa això, va treure una pistola i apuntant en Cèmbrin va disparar. La bala es va enfonsar al pit d’en Cèmbrin, que va fer un crit i va caure. El militar va apuntar en Còlmerin que estava agafant en Cèmbrin, però abans que pogués disparar en Dangelo va crear un coixí d’aire que va provocar que la bala es quedés a uns cinc centímetres del cos de l’elf. Llavors, la Bertha va agafar en Dangelo i en Còlmerin per les mans i van desaparetre.

 

Van aparetre directament a la infermeria de la central, i els guaridors es van fer càrrec d’en Cèmbrin de seguida. Després van anar tots tres al despatx d’en Làurelin.

- Què ha passat? -va preguntar ell de seguida.

- Era un trampa -va respondre en Còlmerin-. En Cèmbrin està greument ferit, a la infermeria.

En Làurelin va tancar els ulls i va meditar quina havia de ser la seva resposta. Volia evitar de qualsevol manera una guerra. Seria perjudicial pels dos bàndols, però què podien fer? Tancar-se a les centrals no era gaire bona idea, tard o d’hora aconseguirien entrar. Però sortir a fora i lluitar contra els humans tampoc era una bona idea.

La Vanya va entrar al despatx interrompent les seves cavil·lacions.

- Làurelin, he rebut respostes de les altres centrals. Només la central del Montblanc està en la nostra mateixa situació. Segurament no saben la localització de la resta de centrals. Ah, i la Kena m’ha dit que els humans no han acceptat la negociació de pau, i que espera instruccions. En Prawda està disposat a enviar alguns dels seus elfs per ajudar-nos, si cal. I el Secretari de l’ONU arribarà d’aquí uns minuts -llavors es va adonar de la presència d’en Còlmerin, d’en Dangelo i de la Bertha-. On és en Cèmbrin?

- Està ferit de bala -va explicar en Làurelin-. La negociació de pau no ha anat gaire bé.

- Ostres… no tenim cap elf de l’aigua a prop que ens pugui ajudar?

- No, només els nostres guaridors. I si ells no poden curar-lo, els elfs aquàtics arribarien massa tard.

- No ens podem quedar de braços plegats -va dir la Vanya-. Hem de demostrar als humans que som més forts que ells.

- I què vols, una guerra? -va dir l’elf-. Seria pitjor.

- Pitjor que haver-nos de quedar tancats aquí, sense poder sortir? No ho crec…

En Làurelin no va respondre i en aquell moment la porta del despatx es va obrir. Va entrar un elf seguit de l’ex-secretari de l’ONU.

- Gràcies Fergin -va dir en Làurelin, dirigint-se a l’elf que va sortir del despatx-. Hola senyor secretari, benvingut a la Central.

- Gràcies per acollir-me, no sé què hagués fet allà… tenia una por!

- No sé on estaràs millor, perquè aquí estem al llindar de la guerra. Si vols et podem portar a alguna de les centrals que l’exèrcit no ha localitzat encara.

- De moment estaré bé aquí, gràcies.

- D’acord, en Còlmerin et portarà a la teva habitació.

En Còlmerin i el secretari van sortir del despatx.

- Làurelin -va dir la Bertha-, estic d’acord amb la Vanya, no podem quedar-nos així veient com els exèrcits de molts països ens ataquen.

- Jo també ho veig així, tot i que preferiria que la guerra no hagués arribat mai -va dir en Dangelo.

En Làurelin no va dir res i es va posar a pensar. Però les seves meditacions es van tornar a veure interrompudes per l’entrada d’un altre elf amb posat afligit.

- En Cèmbrin ha mort -va dir.

En Làurelin va assentir i una barreja entre tristor i ira es va reflectir al seu rostre. Llavors va aixecar el cap i, mirant a la Vanya directament als ulls va dir:

- D’acord, respondrem.

 

Una estona després, la sala de control tornava a ser un caos, però aquesta vegada era un caos disciplinat. Els elfs es movien de taula en taula i parlaven entre ells, però seguien sempre les ordres d’en Làurelin o de la Vanya. Les pantalles anaven mostrant alternativament imatges de la serralada dels Urals des de diverses perspectives. Els avions militars tornaven a sobrevolar les muntanyes, però aquesta vegada no tiraven bombes. Semblava que estiguessin esperant alguna cosa.

- Estan esperant el nostre atac -va dir en Làurelin-. Saben que contraatacarem per la mort d’en Cèmbrin.

La central del Mont blanc també s’estava preparant per l’atac, i la resta de centrals estarien atentes per si havien d’enviar-los ajuda. S’havia contactat amb els elfs de l’aire i amb els aquàtics. Els elfs de foc, com sempre, estaven inaccessibles. La Vanya es va acostar a en Làurelin i va dir:

- Tot està preparat.

En Làurelin va respirar a fondo i després va respondre:

- D’acord. Que tothom es prepari per sortir. Obriu totes les portes de la central, els avions han deixat de bombardejar i no hi ha perill.

La Vanya va assentir i va anar a parlar amb un parell d’elfs que van donar el missatge a la resta. En Làurelin va fer una senyal a la Bertha i a en Dangelo, i els tres van dirigir-se cap al vestíbul.

L’atac era a punt de començar.


Llegit 349 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris19/03/2016 a les 19:25:59
#26743Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Carai, quina intriga! Com sempre, em deixes a mitges! Ja esava preparada per a l'atac... I ho talles aquí! Pfff, ara a esperar. La veritat és que m'agrada i, alhora, no m'agrada, això. M'agrada perquè estic esperant capítol amb unes ànsies que em fan llegir-lo de seguida que el veig, però no m'agrada perquè quan ja em poso a to per a l'acció la talles i després em costa una mica tornar a posar-me a to.




Unoi Anònim20/03/2016 a les 15:42:45
#26744Encara no he escrit cap fanfiction

Sí, potser no hauria de tallar tan en sec... i així no te'l llegiries tan ràpid i tindria més temps per a escriure el següent :D