Abyss - Capítol 57
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 18/04/2016 a les 09:17:02
Última modificació 18/04/2016 a les 09:17:02
Tots els capítols de Abyss
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 57

En Guillaume i jo havíem anat a donar una volta quan en John se’ns va apropar. Jo vaig somriure, tenia ganes de veure’l. Ens vam abraçar durant una bona estona. Quan ens vam deixar anar, ell em va dir que podia anar a París, que en ser ell el meu familiar major d’edat més proper era qui havia de donar el permís.

-Gràcies, John!

Em va somriure, em va esvalotar els cabells i va marxar. Tenia permís per a sortir a París! Em vaig girar cap en Guillaume, somrient. La propera sortida seria l’endemà… I al dia següent, Halloween. Estava molt nerviosa!

Havia de contestar la carta de l’Abyss, també. Tanmateix, no sabia què dir-li. Vaig agafar el pergamí i la ploma i em vaig posar a escriure, sense saber gaire bé què diria.

Abyss,

Sento haver trigat en respondre’t, però no sabia què dir-te. Hi ha tantes coses per explicar-te! Em sembla molt malament que es fiquin amb tu d’aquesta manera. Hauries de plantar cara! Que vegin que no ets algú amb qui es poden ficar impunement. I, a més, m’alegra que tinguis en Frank al costat. No el conec, però crec que ja em cau bé. Gairebé ningú faria el que ha fet.

Per cert, en Marcus m’ha dit el resultat del partit… Felicitats, Abyss. Però no et pensis que això durarà gaire… Compte quan torni!

Aquí hi estic molt bé. Al final podré anar a París (a Hogwarts es fan sortides a Hogsmeade i les d’aquí són a París), en John, el meu cosí, m’ha firmat el permís. Com no tinc pares que ho puguin fer… Han recorregut al familiar major d’edat més proper, que era ell.

Tinc ganes de veure’t, et trobo molt a faltar.

Un petó,

Shayla

Vaig sospirar i enrotllar la carta. Aleshores me’n vaig anar a la mussoleria a enviar-la i m’hi vaig estar una estona. Quan el mussol va haver sortit, em vaig arrepenjar a l’ampit de la finestra i em vaig quedar mirant el paisatge. Molt lluny, es veia la Torre Eiffel. Vaig somriure melancòlicament.

-Ei, Shayla!

-Michael! Què fas aquí?

-T’he vist entrar-hi, però no n’has sortit.

-Estava mirant el paisatge. Hi ha una vista preciosa.

-Què feies aquí?

-He enviat una carta a l’Abyss.

Vaig sentir com se m’acostava i em va passar un braç per les espatlles. Jo, distretament, vaig arrepenjar el cap al seu pit i em vaig quedar mirant la posta de sol.

El so de la porta obrint-se em va sobresaltar. Vaig fer un bot i em vaig girar. Era en John. Ostres, quin ensurt! Li vaig somriure, ell me’l va tornar. Llavors ens vam abraçar i em va esvalotar els cabells.

Va sonar el timbre que ens avisava per al sopar i nosaltres vam anar al menjador. Cadascú se’n va anar amb els del seu curs i jo vaig seure al costat d’en Guillaume. Quedava molt poc per a la festa de Halloween, estava nerviosa. Hauríem de cantar davant de tots, mare meva! Em tremolaven les cames només de pensar-hi.

Després de sopar, jo vaig anar directament a dormir. Estava cansada i nerviosa alhora, no podia deixar de pensar en l’actuació que hauríem de fer en Guillaume i jo a la festa.

Quan, a l’endemà, em vaig llevar, vaig anar directament a esmorzar. La festa seria el dia següent! Ostres, tu! Vaig ser gairebé incapaç de menjar res, estava tan nerviosa!

Després ens van deixar sortir a París. Jo vaig fer un somriure d’orella a orella, per fi veia complert el meu somni! Ens vam posar en fila a la porta i, quan van haver comprovat que tinguéssim el permís si érem de primer o segon, ens van dir que podíem sortir. Que bé!

-On vols anar, Guillaume? Jo no conec això.

-Ja t’ho vaig dir. Anem a Montmartre. Després podem voltar per la resta de la ciutat.

-Val!

Ens vam encaminar cap allà. Hi havia llocs increïbles, carrerons preciosos. Però el més sorprenent va ser un lloc que seria l’equivalent a la Ronda d’Allà de Londres. Vaig somriure, extasiada. Hi havia botigues màgiques, llibreries, botigues de bromes!

Vam passar per una llibreria que tenia llibres antiquíssims. En Guillaume hi va anar a buscar un llibre que havia reservat feia temps. Jo em vaig perdre entre les prestatgeries, es veu que va estar una bona estona buscant-me i cridant-me. Ens vam trobar per casualitat, es pot dir que vaig xocar amb ell.

Després vam anar a una botiga de roba. Hi havia vestits preciosos! Mai no n’havia vist de semblants. Em va costar molt triar-ne un, però vaig acabar agafant-ne un de blau turquesa que tenia una faldilla ampul·losa i lleugera. Estava feta d’un material que semblava sempre a punt de sortit volant.

-Aquest et queda bé, Shayla.

-Gràcies! Tu què has agafat?

-Res, ja tenia la roba.

-Demà me l’ensenyes.

-Sí. Vols anar a prendre alguna cosa?

Vaig assentir amb el cap i ens vam encaminar cap a un local que hi havia a prop. Segons em va dir en Guillaume, allà hi feien el millor batut de bescuit. El vaig tastar. Era bo, però m’agradava més el de Les Tres Escombres.


Llegit 346 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim19/04/2016 a les 19:53:24
#26780Encara no he escrit cap fanfiction

París! Què bé que al final hi hagi pogut anar! A la carta diu que l'Abyss hauria de plantar cara. No n'hi ha prou amb fer un remolí i tirar-los tots per terra? Si això fos la realitat, seria millor que no s'hi tornés... però com que és una història seria emocionant que els tirés una bola de foc! :)

A veure com li va la festa de Halloween!




AvatarPotter_granger 349 comentaris19/04/2016 a les 20:22:08
#26781Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sí, al final hi ha pogut anar. L'Abyss no li ha dit que ha fet el remolí! A la propera segurament l'hi digui. La bola de foc... Ai, com li facin perdre els estreps! És capaç de qualsevol cosa, emprenyada.

Síii, la festa! Esperem que vagi bé.