Odi et amo - Diari
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 20/04/2016 a les 20:07:09
Última modificació 24/04/2016 a les 12:35:40
Tots els capítols de Odi et amo
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Diari

5 de març

L'Anna sembla boja. Normalment està serena. Trista, però serena. Tanmateix, avui ha passat una cosa que no m'hauria imaginat mai. Mai m'hauria pensat que podria fer res similar. Resulta que estàvem totes dues a la vora del llac quan una de les noies del nostre curs li ha clavat una empenta. Ha anat de molt poc que ella no queia al llac.

Quan n'ha sortit, s'ha encarat amb l'Elizabeth, que no s'ha espantat i se n'ha rigut. Aleshores l'Anna li ha fet un levicorpus i l'ha deixat penjant de cap per avall. Alhora, li ha pujat la túnica de manera que se li veiés la roba interior. L'ha deixat una bona estona d'aquesta manera. En veure-li la cara a l'Anna m'he espantat. Havia convertit els seus ulls en dues línies mil·limètriques, havia premut els llavis fins que no es veien i tota ella irradiava fúria.

Es va girar cap a mi i em va somriure. Em vaig calmar una mica, em vaig forçar a fer-ho, però alguna cosa en el meu interior m'advertia que era perillosa. No hi vaig fer cas. Jo estava decidida a descobrir per què l'Anna era tan tancada i, en ocasions, podia resultar tan desequilibrada.

 

8 de març

Tinc por. Sé que l'Anna m'estima, i jo també l'estimo a ella, però tinc la sensació que a vegades és massa possessiva. Desconfia de tothom amb qui m'ajunto. No m'ho diu, però ho puc notar per la seva expressió i per la manera com camina, una mica encongida, com si els nostres companys li fessin por.

No sé què pensar-ne. L'estimo, sí, però aquesta foscor no m'acaba d'agradar. Intentaré aconseguir que es controli, però no estic gens segura de poder fer-ho. Crec que està boja, però alhora... Alhora me l'estimo tant que no podria deixar-la tirada. Provaré d'ajudar-la, de convèncer-la per a desfer-se de tots els dimonis que la turmenten.

Avui l'he vist plorant a l'habitació, en un racó. Els sanglots sacsejaven les seves espatlles i aquell simple moviment m'ha fet adonar de la seva fragilitat. Li he passat un braç per les espatlles i li he preguntat amb veu dolça:

-Què et passa?

-No és res... -ha murmurat-. Només pensava en la meva mare.

-Li ha passat res?

-Ella... -un sanglot ha tornat a sacsejar les seves espatlles-. Ella va morir quan jo tenia quatre anys. El meu pare la va matar d'una pallissa. I... I si jo no m'hagués amagat a sota del meu llit, m'hauria mort a mi també.

-Ostres... -la veu se m'ha travat, no he sabut què dir-. Ho... Ho sento molt.

Quan m'ho ha explicat, l'he abraçat. Ens hi hem estat una bona estona, amb els braços d'una envoltant el cos de l'altra, però quan me n'he volgut deixar anar ha sigut ella la que m'ha retingut. Per què ho ha fet? No ho entenc... Estic a prop d'ella i l'ajudo, sap que no marxaré. Llavors, què ha volgut dir amb aquest gest?

 

11 de març

Sembla que l'Anna torna a ser la de sempre. Avui ha estat serena. Potser massa seriosa, però això és normal en ella. Acostuma a estar trista. Jo vull que se senti bé al meu costat, però sembla que no confia del tot en mi i que no em vol explicar tot el que li passa pel cap. Jo confio en ella, tot i que ella, pel que veig, no acabi de fer-ho.

 

20 de març

Fa dies que l'Anna no parla amb mi. Seiem una al costat de l'altra i ens sumim en un silenci trist i incòmode. Per què? Què li passa? No entenc res. Diu que necessita reflexionar, però ja porta una setmana així. No parla amb ningú. Això és molt estrany. Cada cop em fa més por. I si tallés amb ella? Potser seria millor, si vol estar sola. Però... No. No li puc fer això. Sóc la única persona que té al costat.

 

10 d'abril

Estem ja a la recta final del curs. Per fi l'Anna se m'ha tornat a obrir. Ens podem passar hores parlant, és increïble estar al seu costat. En canvi, la veig trastocada. Intento fer-li veure que estar així no li farà gaire bé, però sembla que és inútil. No es vol deixar ajudar. Ho intento, però no vol de cap manera. Avui ha sigut horrible. Quan li he dit que m'expliqués el que li passa, m'ha donat una empenta i ha marxat corrents. No ho entenc. Diu que confia en mi, però no ho crec pas. Segurament haurà de passar força temps fins que confiï en mi.

 

15 d'abril

Avui ha sigut un dia especial. Li he preparat una sorpresa pel seu aniversari i ha sigut fantàstic. Ens ho hem passat molt bé, i la veritat és que organitzar-ho a la seva esquena ha sigut molt divertit. A més, la cara que ha posat quan ho ha vist! No hi havia ningú, no ha sigut res amb gent, però li ha agradat com a qualsevol altre li agradaria una festa amb tots els seus amics.

 

25 d'abril

Tinc por. Molta por. Quan li he proposat que anés a veure un psicòleg, s'ha posat feta una fera. No ho entenc! Què li passa? M'ha cridat i ha intentat fer-me un malefici! Això és massa, no ho aguanto! De debò, és horrible. Vull que s'acabi ja el curs!


Llegit 455 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim23/04/2016 a les 13:04:55
#26785Encara no he escrit cap fanfiction

És molt bona idea barrejar diferents tipus de text (carta, narració i diari). Estan molt ben aconseguides les narracions dels diferents dies, tant les llargues (8 de març) com les curtes (25 d'abril). A més, hi ha una evolució contínua dels sentiments de por fins l'últim dia que ja està farta de l'Anna i vol que s'acabi el curs.

El millor que pot fer és tallar amb ella o anar a parlar amb algun professor... haurien de saber que l'Anna és una mica desequilibrada.

A veure com continua!




AvatarPotter_granger 349 comentaris23/04/2016 a les 13:20:37
#26786Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Gràcies, Unoi! N'està farta, però... No crec que talli amb ella. Més aviat intentarà ajudar-la, em penso (amb les conseqüències que ja sabem). Aquesta ff és un experiment estrany, la veritat. Estic intentant escriure amb diversos estils (carta, narrador omniscient, diari... He d'intentar el narrador intern en primera persona i, si em surt, en segona persona). A veure com va això!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/04/2016 a les 10:21:07
#26792Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Em sembla molt original i artística la manera d'explicar aquesta fanfiction, cada capítol des d'un punt de vista diferent i amb una tipologia textual diferent. Veig que és un experiment, però està quedant prou bé! M'agrada molt veure que hi ha gent que mira de ser artístic amb la forma a banda del contingut, que a més d'explicar una història pensa com la vol explicar i mira de fer-ho d'una manera original i creativa. T'he de felicitar per això.

Anem al capítol:

Crec que expresses bé, per una banda, els sentiments de la Harriet i, per l'altra, els daltabaixos emocionals de l'Anna.A mi també em faria molta por, aquesta persona...

Per cert, vigila, que hi ha un tros que t'has colat en els temps verbals! A l'entrada del 8 de març vas canviant de present, a passat a indefinit, mira:

 

Li he passat un braç per les espatlles i li he preguntat amb veu dolça:

-Què et passa?

-No és res... -murmura-. Només pensava en la meva mare.

-Li ha passat res?

-Ella... -un sanglot sacseja un altre cop les seves espatlles-. Ella va morir quan jo tenia quatre anys. El meu pare la va matar d'una pallissa. I... I si jo no m'hagués amagat a sota del meu llit, m'hauria mort a mi també.

-Ostres... -la veu se'm va travar, no sabia què dir-. Ho... Ho sento molt.

Quan m'ho ha explicat, l'he abraçat.

 

Suposo que és que ho ha escrit fent pauses entre fragment i fragment i no te n'has adonat, o potser és que primer ho havies escrit amb un temps passat i després ho has decidit canviar i t'han quedat alguns verbs per corregir!

Bé, està molt bé, segueixo! 




AvatarPotter_granger 349 comentaris24/04/2016 a les 12:34:18
#26797Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Moltes gràcies, Gee! Ha costat trobar tipologies textuals diferents o, com a mínim, punts de vista diferents i no repetir, però crec que ha valgut la pena.

Mira, no em facis posar vermella... No n'hi ha per tant, encara he de millorar moltes coses. Això dels temps verbals és cert. La veritat és que vaig fer pauses (algunes llargues) entre fragment i fragment, i això es nota. Ara mateix ho corregiré i ho posaré tot en passat indefinit.

L'Anna fa por. Molta por. A mi també.




Cassandra Ross Anònim24/04/2016 a les 12:52:02
#26801Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M’encanta que vagis canviant de tipologia textual, ho trobo molt original. A vegades tinc la sensació que queden alguns forats buits, però suposo que és normal perquè va canviant el punt de vista i al final acabarem entenent-ho tot al complet. Això ja és més personal, però algun dia m’hagués agradat que la Harriet s’hagués explaiat més explicant què havia passat (per exemple, com va anar la festa) però jo també sóc molt escueta escrivint al diari, així que l’entenc haha. T’anava a comentar el tema dels temps verbals, però ja t’ho ha comentat la Gee. No només et passa el dia 8, el dia 5 de març també (sobretot al tercer paràgraf). En general, m’ha encantat per ser escrit en un diari ^^

Cassie.




AvatarPotter_granger 349 comentaris24/04/2016 a les 12:59:05
#26807Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Gràcies, Cassie! Aquesta ff, ja ho he dit, és molt experimental. Últimament m'està donant per escriure coses una mica estranyes, no només fosques. Jo és que el diari de la Harriet me l'imagino una mica escuet, sí, tal com l'escrius tu (ara bé, que jo sóc molt d'explaiar-me, tot i que no hagi tingut mai la constància d'escriure'n un). El de l'Anna segurament seria més extens, però la longitud és una cosa molt personal.




Avatarhermione potter 236 comentaris08/05/2016 a les 18:44:45
#26835Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Quina passada,

Ha sigut molt entretingut i curiós veure les diferents facetes de les nostres dues protagonistes. Ara, em penso que la pobra Harriet no aguantarà gaire temps més amb aquests canvis d'humor tan terribles de l'Anna. Sé que pot ser dur, però per algú a qui estimes hauries de fer el millor que puguis.

Tinc una mica de por de saber com acabarà, ara que ja sé que la Harriet no acaba gaire ben parada, crec que no m'agradarà saber com es va arribar a aquell punt tan extrem, però ho vull saber. LA curiositat va matar al gat xD




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/05/2016 a les 16:33:25
#26842Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Quan l'Anna fa el levicorpus a la tal Elizabeth, m'ha recordat els Magatotis fent-ho a l'Snape.

Pim pam! 8 de març i ja hem d'intuir que surten? Perquè de cop i volta diu que sap que l'Anna l'estima i que ella també l'estima. O vols dir que és possessiva en l'amistat? Bé, després he vist (al 20 de març) que tallen. O sia que sí que surten. Quina relació més estranya. Sembla que la Harriet estigui amb l'Anna per la seva curiositat...

Au, vinga! Si et diuen que el pare va matar la mare i que se l'hauria carregada a ella si no s'hagués amagat sota el llit... no reacciones així! Amb un senzill «Ostres, ho sento»...

És normal que l'Anna s'enfadi quan li diuen que ha d'anar al psicòleg (a mi també em passa). No em malinterpreteu, la Harriet fa bé de proposar-li-ho perquè veu que no està bé. I no està bé. Però tan desproporcionada ha estat la seva reacció... de cop i volta se li esgota la curiositat de sobte. És clar que l'Anna li ha fet un malefici... Ja em faig jo la bola xD

Jo sí que sóc d'esplaiar-me molt escrivint al diari. Parlo de molts detalls i, fins i tot, els analitzo si em mouen prou. Però quan narro també faig els diaris de ficció curts.

M'ha agradat veure els pensaments de la Harriet al dietari. Es veu molt bé l'evolució de sentiments. La seva estimació no mor, però va creixent el pànic.

A veure com segeix!

Antares