La Fugida - Soledat Per Compartir
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 23/04/2016 a les 16:34:46
Última modificació 23/04/2016 a les 16:34:46
Tots els capítols de La Fugida
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Soledat Per Compartir

—Elizabeth! —li va dir l'Agnes amb un cop de colze—. Si continues amb el cap als núvols et negaran la teva ració de dinar!

En Matyi va desaparèixer darrere d'un bloc i ella va tornar a la terra. Va mirar la pila de sabates que havia de classificar i es va adonar que la seva era molt més gran que les altres S'havia d'afanyar, anava molt endarrerida i l'encarregada la mirava amb mala cara.

—Has vist aquell noi?

—Qui, en Mátyás? És clar, jo també treballo d'intèrpret.

—I què en saps?

L'Agnes va arrufar el front sense deixar de classificar sabates, i l'Elizabeth va tornar a aturar-se per mirar-la. La seva pila era molt més petita; era de les més ràpides, i això que només tenia 15 anys. Era polonesa, i també havia arribat d'Auschwitz amb la seva germana petita. Dormia amb ella (i centenars de presoneres més) al bloc 42, que no tenia ni lliteres. Estaven totes a terra amb mantes, sense matalassos, sense res.

Es va distreure un moment quan va veure una noia que havia acabat i sortia corrents cap al Frauenlager. L'encarregada no li va dir res; si acabaves la teva feina, tenies una certa llibertat. En això Bergen-Belsen era molt diferent d'Auschwitz.

—Va a cuidar la seva germana gran —va explicar l'Agnes—. No es pot ni llevar. Li queden dies. Passa'm uns quants parells, per Déu, que et quedaràs sense dinar.

Li va passar i la va mirar, agraïda. Es va posar a la feina amb tota la celeritat que va poder.

—Llavors, Mátyás, has dit?

—Mátyás Almássi. És hongarès, però la seva mare és polonesa, per això també parla polonès. Va aprendre alemany i anglès a l'escola, el tenen en molta consideració.

—Segur que li encanta, estar tan ben situat. Tu parles anglès, també! T'haurien de tenir en compte. Sense tu jo no hauria sobreviscut, aquí. No he vist que ell fes res per ajudar-me.

—No en parlis així... En Matyi és una de les millors influències del camp. Es preocupa que els nens, els malalts i els més febles tinguin més menjar i una feina menys dura. Els de les SS l'escolten i li fan cas. De fet no hauria de treballar, si no volgués, perquè és un dels jueus hongaresos que Himmler té ben cuidats per negociar amb els aliats.

L'encarregada els va fer un crit i van mirar avall automàticament. L'Elizabeth es va posar a classificar sabates tan ràpid com va poder, però el cervell li anava a cent per hora. Havia d'aconseguir que aquell noi l'ajudés a marxar, segur que es posaria del seu costat quan sabés que era bruixa. Però primer l'havia de convèncer.

Hi havia molta feina per a fer.

 

 

 

L'Elizabeth va arribar al bloc dels nens una mica més tard del que hauria volgut, però li havien donat dinar en l'últim torn pel que havia trigat a fer la feina. Havia d'aprendre a optimitzar el temps.

Va fer un somriure de satisfacció en veure que en Mátyás en sortia. Havia arribat justa però havia arribat! L'Agnes li havia dit que després de dinar sempre el podies trobar al bloc dels nens.

—Sé que ets aquí —va dir ell, i ella va aixecar les celles. No havia ni sortit de les ombres.

—Hi puges gaire sovint, als arbres? —va fer posant-se a caminar al seu costat.

—No, no és una de les meves aficions.

Ella es va quedar enrere rascant-se la cama un moment i va córrer per atrapar-lo.

—Vigila amb les picors, assegura't que et rentes bé. Què hi fas, aquí?

—Per no pujar-hi gaire sovint, trobo que tens molt bona tècnica baixant!

—Què vols dir?

—Quan vas saltar va semblar que caiguessis a càmera lenta! —va dir amb innocència.

—Suposo que tinc un do. Què vols?

—Sortir d'aquí.

—Ja et vaig dir que no et podia ajudar, en això. A més, per què hauria de voler-ho fer?

—Perquè no ets tan dur com vols aparentar.

—Et penses que em coneixes? No saps res, de mi.

—Sé que intentes semblar arrogant, però ajudes els altres presos. Que et preocupes per ells.

—Bah, rumors.

—Mátyás.

&md ash;Beth.

—Em dic Elizabeth.

—Com tu diguis.

—Ets un bruixot.

En Mátyás es va quedar un moment parat a mig camí, i ella el va mirar fixament, sabent que l'havia enganxat. Aquesta era la manera. Aquesta era la sortida.

—No diguis bestieses —va fer, tornant a caminar.

—On tens la vareta? Com has aconseguit amagar-ho al doctor Moser?

—Jo no tinc res d'això que dius. Estàs segura que no comences a tenir febre? Potser hauries d'anar a la infermeria.

—Matyi, és important. Necessito sortir d'aquí, i m'han pres la vareta. Vaig entrar en una missió de rescat per l'organització Màgia Aliada, i m'he quedat aquí dins incomunicada. He de tornar amb ells.

—I la resta de gent ha de tornar amb les seves famílies. Què et fa tan diferent d'ells?

—Que jo sé que ets bruixot. I que ens hem d'ajudar!

—Jo no sóc bruixot, i no tinc cap vareta.

—Matyi, no em menteixis. Ho he vist. No pots haver saltat així sense vareta.

—Sento donar-te la notícia, gran bruixa, però no tot passa per les varetes. Que tu no puguis fer màgia sense no vol dir que jo no pugui.

Ara va ser ella, que es va quedar parada. Màgia sense vareta? N'havia sentit a parlar, però no ho havia...

Sí. Ho havia vist abans.

—No has anat mai a una escola? Ets com els menors d'edat, no t'han ensenyat a canalitzar la màgia!

Sempre havia donat per fet que això només ho podien fer els menors, però no havia conegut cap major d'edat sense entrenament. Podia fer màgia sense vareta! I si ell podia, llavors, llavors potser...

—M'has d'ensenyar com ho fas. Si puc fer màgia sense vareta, podré sortir d'aquí! Podria desaparetre, o fer un encanteri mimetitzador...

Va mirar-lo i l'emoció li va baixar tan bon punt el va veure. La capa d'en Matyi havia desaparegut, i s'havia quedat exposat, sense màscara. I el que va veure sota de la màscara la va deixar congelada. Hi havia alguna cosa darrere dels ulls, un pes que carregava, una tristesa profunda.

—Passa res?

—No t'has preguntat per què no vaig estudiar?

Tenia raó. Ni tan sols hi havia pensat. Es va sentir molt egoista de cop.

—Havia de cuidar el meu germà petit, que sempre havia estat delicat de salut. Era 1937, i la guerra s'estava gestant. La mare va morir quan jo era petit, i el pare era a l'exèrcit. Algú s'havia de quedar a casa.

—I com vas acabar aquí?

—El pare no va tornar mai. I ens van ficar a Bergen-Belsen el passat juny. El meu germà va durar dues setmanes. Tenia 12 anys.

Es va sentir fatal. Ho havia tornat a fer: havia tornat a jutjar una persona sense conèixer-la.

—T'ajudaré a marxar —va dir ell—. Però el doctor i el Kramer t'odien. Haurem d'anar amb compte.

Van encaixar les mans. Cap dels dos va ser capaç de somriure.


Llegit 339 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris23/04/2016 a les 23:34:11
#26790Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Em va agradar quan la Rowling va parlar a Pottermore dels mags americans, els indígenes que ja "havien descobert" la seva pròpia terra abans que els blancs anessin a redescobrir-la i a imposar-hi la civilització. Va explicar que aquests mags feien màgia sense vareta. Això em va agradar; em va agradar saber que es podia fer sense un canalitzador. I és que havia d'haver-hi algun manera. En part perquè jo ho he utilitzat també a la meva FF, i perquè massa vegades m'havia preguntat com un nen inexpert podia fer màgia que, comparada amb el que fan els primers cursos de Hogwarts, sembla màgia d'alta nivell. 

Bé, sembla que en Matyi la domina, aquesta màgia. M'agradarà, si li explica a la nostra protagonista com fer-la servir! 

M'ha encantat l'escena de les sabates, m'ha semblat molt realista i encenrtada, així com el personatge de l'Agnes. També m'agraden molt les converses del Matyi i la protagonista, són molt intenses, i cada frase està carregada de significat. La del capítol anterior ha estat forta, però aquesta encara més.

M'està agradant molt! Segueixo!