Odi et amo - Anna
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 23/04/2016 a les 20:16:45
Última modificació 23/04/2016 a les 20:16:45
Tots els capítols de Odi et amo
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Anna

-Harriet!

No respon. On s'ha ficat? Havia dit que no em deixaria tirada! La busco per tota la casa, però no puc trobar-la. I si... I si s'ha afartat de mi? I si m'odia? No! No em pot odiar! Jo l'estimo, per què m'ha d'odiar?

-Harriet! -la crido més fort.

Segueix sense respondre. Entro a tot arreu, però no la trobo. El cop de la porta del carrer em sobresalta. Corro cap allà. És ella! No m'ha abandonat, per sort. La miro amb els ulls molt oberts i li pregunto:

-On eres?

-He anat a comprar. No has vist la nota que t'he deixat a sobre del coixí?

-A... A comprar? -encara no m'ho crec.

-Sí. Què et pensaves?

-No, res -li dic, traient-li importància-. I dius que m'has deixat una nota?

-Sí. Vine, que te l'ensenyo.

M'agafa una mà i em porta cap allà. M'estremeixo amb el seu contacte, però no l'hi deixo veure. Això no m'acaba d'agradar. La trobo... No ho sé, controladora? Suposo. I tampoc m'agrada que em tracti amb condescendència, com si fos una nena petita. Arrufo les celles durant un instant i no se n'adona.

-És aquí.

-Ostres... -dic, sorpresa-. No l'havia vist. Que burra.

Sí, burra. I si l'ha posat ara? Potser volia intentar marxar... I s'ha fet enrere. Com puc saber-ho? No tinc manera d'estar-ne segura, tan sols puc confiar en la seva paraula. I... De debò hauria de confiar-hi? Sí, oi? Ja hem passat més d'un any juntes, crec que això demostra que no em vol mal.

Però... I si intentés acostar-se a mi i després apunyalar-me per l'esquena? Aleshores, què? Què faig? M'arrisco? No? Però... Si no li demostro la confiança que ella em dóna acabaré perdent-la. Com odio estar sense saber què fer!

La sento riure. Per què riu, ara? Es riu de mi? Com ho faci... No entenc com s'ho fa, acaba tocant tots els botons que saben que m'empiparan! La seva rialla, la seva condescendència... N'estic farta! Agafo la vareta d'una revolada, però sembla endevinar les meves intencions i em desarma. Se la queda ella.

-Què fas?! -li crido, furiosa.

-Volies fer-me mal, no?

El seu to m'esgarrifa. No em fa por, no crec que vulgui espantar-me, però és fred... L'he decepcionat. He desconfiat massa... O m'he deixat portar massa? Sí, deu ser això. M'he deixat portar massa per la ràbia.

-Jo... Ho sento.

Sento que les meves galtes es posen vermelles i calentes. Com odio aquesta sensació! Com si hagués fet res dolent! La Harriet se m'acosta i em fa seure al llit. Aleshores em fa un petó que em deixa sense alè.

-Anna, m'has de prometre que confiaràs en mi.

-Jo...

Sí, com puc confiar-hi? El seu comportament s'assembla tant al d'aquelles noies de l'orfenat... Van fer veure que eren amigues meves i després em van... Em van ficar el cap a la tassa del vàter, entre d'altres coses. Em recorda tant a elles! M'hi giro d'esquena i vaig cap al soterrani. Només jo en tinc la clau. Ara no hi ha ningú, però abans que la Harriet vingués... Moltes persones van passar per aquí. I cap en va sortir pel seu propi peu.

Hi entro i tanco la porta amb clau. Sec a terra, entre les cadenes i els aparells que a qualsevol altre li semblarien sinistres. Tanmateix, a mi em reconforten d'una manera estranya. Quan sóc aquí em sento segura, a casa. No pas a dalt, ni al carrer. Ni tan sols a Hogwarts em sentia tan segura.

Sento trucs a la porta. Després, la veu de la Harriet, cridant-me. Oh, merda. Ja hi tornem a ser. És que una no pot tenir un moment de tranquil·litat?!

-Anna, ets aquí dins?

-Què vols? -li contesto, tallant.

-Au, va, surt. M'hi jugo el que vulguis que estàs a les fosques.

-Doncs sí, estic a les fosques -dic fredament-. I què? No hi tinc dret?

Sospira i sembla que ho deixa estar, però jo sé que és al costat de la porta, esperant que surti. M'aixeco i enfilo les escales. Després poso la clau al pany i obro. La trobo allà. Just abans que tanqui, empeny la porta i hi entra. No! No pot ser! I ara què faig?!

-Anna? -està espantada-. Què és tot això?

No li responc. Em quedo allà de peu, pàl·lida, tremolant. Ho ha vist tot. Ha vist les cadenes i els aparells. I sap qui sóc. No pot ser... Ella no. Només tinc una opció. Com puc, balbucejo:

-Ho... Ho sento, Harriet.

Tanco sonorament, poso la clau al pany i hi faig les tres voltes que es poden fer. No en faig més perquè no es pot.

-Anna! Què fas?!

-Ho sento molt, Harriet -dic fredament, sense transmetre cap emoció-. Ho he de fer. No puc deixar que sàpigues el meu secret.


Llegit 394 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim24/04/2016 a les 10:32:53
#26793Encara no he escrit cap fanfiction

Ui, ui, ui... això es posa perillós! L'Anna hauria de confiar més amb la Harriet. De petita no s'ho deuria passar precisament bé, però ara que té una oportunitat de tenir algú en qui confiar ho hauria d'aprofitar!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/04/2016 a les 12:28:02
#26796Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Molt bé! I aquí tenim un capítol narrat per l'Anna.

M'ha encantat! En la primera parto trobo que has sabut representar molt bé els pensaments paranoics de l'Anna, que tota l'estona té por que la Hariiet la deixi. I com ho recargola tot, que desconfiada que és! Qualsevol petit detall el converteix en un complot en contra seva...

La segona part, quan parla del soterrani de la casa... trobo que ho has descrit molt bé. De fet, molts dels assassins en sèrie coneguts tenen alguna habitació d'aquestes a casa seva, on porten les seves víctimes... posa els pèls de punta, oi, que hi hagi gent així? Ja m'he imaginat que si la Harriet descobria el pastís la tancaria...

Em sap greu per la Harriet, però també per totes les persones anterios... Sé que la Harriet acaba malament, però espero que l'Anna també pagui per tot el mal que ha fet, al final....




AvatarPotter_granger 349 comentaris24/04/2016 a les 12:45:43
#26798Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Unoi: sí, molt perillós. L'Anna és que està desequilibrada, i no pensa com una persona normal. De petita... S'ho va passar fatal. No pot confiar en la gent, no n'és capaç.

Gee: moltes gràcies! No sé per què, a l'hora d'escriure pensaments d'aquesta mena em costa molt menys que no pas un narrador omniscient. Ho recargola tot massa, sí, i per culpa d'això la Harriet acaba com es diu a la carta del principi.

La segona part no ha sigut gaire fàcil. M'he hagut de ficar molt en la seva pell, i costa ficar-se en el cap d'algú com ella, la veritat. He hagut de fer l'esforç d'imaginar-me a mi en un bosc i aleshores descriure com em sento (que és com es sent ella al soterrani). A mi també em sap molt greu, no et pensis. Quan escrius sobre un personatge així... Li tens afecte, com a tots, però també l'odies molt per totes les atrocitats que ha comès. No sé si m'explico...




Cassandra Ross Anònim24/04/2016 a les 12:52:39
#26802Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Bé, un capítol amb el punt de vista de l’Anna (tal com indica el títol haha). M’ha agradat, la veritat. Com en el pròleg, podem veure la seva ment desequilibrada i paranoica. Suposo que en això hi deu influir la infantesa tan dura que va tenir, no? M’ha sorprès, perquè jo no trobo pas que la Harriet sigui controladora, així que en aquest sentit potser hagués calgut una mica més d’explicació del seu punt de vista. Suposo que una mica és que ho retorça tot molt.

El final, per la barba de Merlí. M’ha recordat molt al conte de Barbablava, que tenia una habitació amb els cadàvers de les seves antigues esposes i la última d’elles ho descobreix tot. Llàstima que per a la Harriet no acabi tant bé com per l’esposa de Barbablava, i acabi morta a mans de l’Anna. (Pel que sabem del pròleg.)

Aquest final és interessant, perquè com que quan l’Anna és dins la cambra no l’acabes de descriure del tot, quan hi tanques la Harriet no saps exactament què hi ha.

Cassie.




AvatarPotter_granger 349 comentaris24/04/2016 a les 13:02:43
#26808Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

La ment de l'Anna és moooolt desequilibrada. Més del que puc dir amb paraules. Evito imaginar-me aquest personatge, em fa molta por que rondi pel meu cap i empipi tots els altres personatges, així que, fins i tot allà, li tinc una habitació reservada per a ella sola.

Ara que ho dius, sí, recorda a Barbablava. No era la meva intenció, ho reconec, però ara que ho llegeixo de nou sí que m'hi recorda molt. No ho sé, la veritat és que agafo idees de tants llocs que algun d'ells em passa per alt.




Avatarhermione potter 236 comentaris08/05/2016 a les 18:51:26
#26836Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Que fort!

Ostres, l'Anna té seriosos problemes. Em fa por fins i tot a mi i només he llegit el capítol.

És una història realment sinistre, i escrita d'una manera tan real... Quina passada!

Encara tinc la pell de gallina i m'imagino la cara de circumstàncies que deu fer la Harriet, pobra noia... Ella només volia ajudar-la...

Sé que tornar a confiar amb la gent després d'haver pasast un mal tràngol és difícil, però la Harriet només intentava ajudar a treure-li la capa de desconfiança cap a la resta del món.




AvatarAntares_Black 374 comentaris13/05/2016 a les 16:51:07
#26843Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

En aquest capítol, som en els pensaments de l'Anna. Em resulta molt curiós com la Harriet li recordi les noies de l'orfenat; també interessant. Com se gira la truita, oi? Hi ha, però, coses que per la falta d'ambientació directa no s'entenen gaire...

«He anat a comprar»!? Com que ha anat a comprar?? Al principi he pensat que havia anat a comprar a Hogsmeade, però diu que «La busco per tota la casa». Viuen juntes? Diu que han passat més d'un any juntes, entenc que acaben de sortir de Hogwarts...

És a dir que l'Anna no confia en la Harriet i, en canvi, viu amb ella... I, a més, té un soterrani per a ella sola... Jo de la Harriet no li deixaria tenir, i menys després de llegir això: «vaig cap al soterrani. Només jo en tinc la clau. Ara no hi ha ningú, però abans que la Harriet vingués... Moltes persones van passar per aquí. I cap en va sortir pel seu propi peu». Vés a saber què ha fet amb aquestes moltes persones! Sí que li deixaria tenir un espai per ella sola, on està tranquil·la i amb intimitat, però no pas res tan sinistre com un soterrani... A més, és perillós que s'hi tanqui i que només ella en tingui la clau.

D'acord, amb això: «Hi entro i tanco la porta amb clau. Sec a terra, entre les cadenes i els aparells que a qualsevol altre li semblarien sinistres», ja sabem que tortura i assassina en sèrie.

Em sembla molt encertat quan dius: «-Au, va, surt. M'hi jugo el que vulguis que estàs a les fosques.

-Doncs sí, estic a les fosques -dic fredament-. I què? No hi tinc dret?». M'hauria resultat molt estrany que l'Anna no s'hi quedés a les fosques.

Ara ja tenim la Harriet tancada. Donaràs detalls de la tortura?

Antares

PD: A mi també m'ha fet pensar en Barbablava. Una de les diferències és que l'Anna no dóna pas la clau que obre totes les portes de la casa, sinó que només ella té la clau del soterrani...