Odi et amo - Harriet
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 23/04/2016 a les 20:53:58
Última modificació 23/04/2016 a les 20:53:58
Tots els capítols de Odi et amo
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Harriet

Què és tot això? Unes formes sinistres es retallen a la penombra del soterrani. Ella mai m'hi ha deixat entrar. Busco un interruptor i, quan el trobo, engego el llum. Què...? Són cadenes i... Aparells de tortura? No pot ser! Ella és... Ella és l'assassina en sèrie que sortia a les notícies?!

-Anna? -la veu em tremola-. Què és tot això?

Està uns segons sense respondre. Però després balbuceja una disculpa. L'esclafit de la porta em sobresalta. M'ha tancat?

-Anna! Què fas?!

La seva resposta freda m'espanta. És ella... Ella és l'assassina en sèrie! Pujo les escales i colpejo la porta.

-Anna! Deixa'm sortir! Sisplau, Anna! Jo... t'estimo. No et podria delatar! Anna, sisplau!

Caic de genolls i em poso a plorar. No pot ser. No pot ser que m'hagi tancat aquí. Em deixarà morir de set? O em farà el mateix que a les altres víctimes? No ho sé, em fa por. L'Anna em fa por. Hauria d'haver fet cas al pressentiment que vaig tenir quan era a Hogwarts i haver-la deixat. Ara... Ara moriré a les seves mans.

No sé quant de temps passa. Només sé que estic famèlica i assedegada. No tinc la vareta, no puc fer aparèixer un doll d'aigua. No puc fer res. M'adormo arraulida en un racó. Quan em desperto, estic tota entumida.

Sento que la porta s'obre i es torna a tancar. Sento les tres voltes al forrellat i les passes de l'Anna. Mai l'havia vist així. S'ha enfundat en una cosa estranya feta de làtex i cuir. Què vol fer? Duu la vareta a la mà. Jo, com puc, em poso de peu. La gana i la set comencen a minar-me les forces i a fer que em costi cada cop més aguantar-me sobre les plantes dels peus.

-Anna... -la meva veu és amb prou feines un murmuri ronc-. Per què fas això?

-Saps el meu secret, i no puc permetre que ningú el sàpiga.

-Em pots esborrar la memòria.

-Un obliterar es pot desfer. No m'arriscaré, Harriet. Ja ho he decidit, no em faràs canviar d'opinió.

La sento dir crucio i em retorço de dolor. L'agonia em fa cridar. Vull que s'acabi ja, vull morir! Que això pari, que s'aturi ja! VULL MORIR, NO VULL PATIR MÉS! SISPLAU, QUE S'ACABI AVIAT!

De sobte, para. Jo caic a terra i em quedo de quatre grapes. Per què... Per què ho ha fet.

-Pensava que aguantaries més -afirma, burleta-. No ets més forta que els altres.

El seu to em fereix. Pensava que m'estimava com jo l'estimo a ella. Sí, encara sento alguna cosa. Per què? No ho sé. Sóc ximple, sóc idiota. Sí, potser. Però l'estimo.

-Anna... Ja no... m'estimes?

-Jo? A tu? T'he estimat, sí.

“T'he estimat”. Aquestes paraules ressonen al meu cap. “T'he estimat”. Això vol dir que em va estimar en el passat. Que actualment ja no sent el mateix.

-Per... què?

-Em controlaves, em vigilaves. Em recordes a les noies que em van ficar el cap al vàter quan tenia dotze anys.

-Jo?

-Sí, tu.

Torna a repetir el malefici. Jo em retorço de dolor i crido, rodolo per terra, tanco els ulls per a no veure la seva cara. Sento la seva rialla perforant-me els timpans. Quan para, sento que els meus braços ja no m'aguanten i em quedo estirada de bocaterrossa. Ella segueix rient. Noto una puntada a les costelles i, a continuació, puja l'escala. Després la torna a baixar. Deixa un plat amb estofat i una ampolla d'aigua davant meu i marxa. Tanca la porta, fa les tres voltes de clau, com sempre que entrava aquí.

Quan puc, m'incorporo. Començo a menjar. No m'ha deixat coberts, no m'ha deixat res, però a mi ja m'és igual. Tan sols vull sortir viva d'aquest soterrani. Em sembla sentir els crits de les altres persones que van ser aquí. Per què? Per què sento això? M'estic tornant boja? Vol... Vol que embogeixi, i llavors em deixarà anar? No. No ho farà, enganyar-se no té sentit. Farà que em torni boja i després, quan jo tan sols sigui una ombra del que sóc ara, em matarà.

Ara hi caic... És el que ha fet amb tots els altres. Veig rastres de sang a les cadenes. Me les posarà? Espero que no. Tots els altres deuen haver estat encadenats. Per què he de ser diferent? Tots els altres devien estar mesos aquí abans de morir.

Més d'un cop la vaig veure sortir d'aquest soterrani i actuar de manera sospitosa. Corria cap a la dutxa, no volia que la veiés fins que no s'havia acabat de vestir i pentinar. I aquella roba tan estranya... No l'hi havia vist mai. Potser... Potser és la roba que duu quan fa... El que sigui que fa amb les persones a qui tanca aquí.

Alguna vegada em va sentir sorolls provinents d'aquest soterrani. Mai em vaig aturar a pensar què eren. Ara, quan els recordo... Em semblen gemecs. Sí, gemecs de dolor. Per què...? Per què fa això? No ho entenc... Estava una mica desequilibrada, però ara... Ara sembla que està totalment fora de si. Què l'ha fet tornar tan boja? L'hauria hagut de dur al psiquiatre, tot i que hagués estat per la força. Potser hauria evitat això.


Llegit 398 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim24/04/2016 a les 10:42:00
#26794Encara no he escrit cap fanfiction

Assassina en sèrie! Està pitjor del que em pensava. I el "T'he estimat" és molt dramàtic. Bé, no m'allargo més que tinc ganes de continuar amb el següent capítol :)




Cassandra Ross Anònim24/04/2016 a les 12:53:13
#26803Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M’ha agradat que ho expliquessis des del punt de vista de la Harriet. Penso que està molt ben narrat, sobretot perquè veus com passa el temps però com que ella està a les fosques, no n’és del tot conscient. Tot això de l’assassina en sèrie m’ha agafat totalment per sorpresa! Vés a saber perquè ho feia... Penso que potser sí que la Harriet hauria d’haver obligat a l’Anna d’haver anat al psiquiatre, però tampoc és culpa seva que no ho fes.

Cassie.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/04/2016 a les 13:03:36
#26809Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ai, pobra, pobra Harriet. No es mereix res de tot el que li ha passat. Ella és una nena bona, plena d'amor, inofensiva i només vol ajudar l'Anna i estar el seu costat. Em fa pena com està encegada per l'amor que li té, i fins i tot quan la tortura i quan mata gent, la Harriet encara es culpa a ella mateixa per no haver-hi posat remei abans! M'agradaria que algú l'ajudés, a la Harrient, però ja sé que no és com va... U.U'

De veritat que vull que l'Anna pagui per tot.

Així com el capítol anterior hi havia força diàlegs, aquest ha estat més de sensacions, de pensament i de dolor, tot més narrat. Bé, doncs em falta només un capítol, i es veu negre, negre, negre...




AvatarPotter_granger 349 comentaris24/04/2016 a les 13:05:48
#26810Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Unoi: aquesta ff és fosca de per si. Si alguna cosa és més dramàtica... Bé, potser sí. I està molt malament, l'Anna, ja t'ho dic. Haha, ara et responc al proper.

Cassie: moltes gràcies! Sí, és que... A veure, aquestes màquines no es tenen a casa perquè sí. Alguna cosa has de fer amb elles, no? Que no està a les fosques! No del tot, com a mínim. Això sí, no hi ha finestres. És llum artificial, un fluorescent (i força nou). L'hauria d'haver obligat, sí. La Harriet hauria d'haver dut l'Anna al psiquiatre per força.




AvatarPotter_granger 349 comentaris24/04/2016 a les 13:11:57
#26811Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ho sento, Gee, no havia vist el teu comentari! Ara mateix te'l responc.

Sí, la Harriet em fa molta llàstima. Ja ho vas dir, és un personatge molt noble, però l'amor l'ha encegat i no veu que l'Anna és una psicòpata en tota regla. Ajudar a la Harriet? Com? Si ningú sap on és!

Haha, al proper ja veuràs si paga o no per tot. No t'ho avanço (tot i que probablement quan vegis aquest comentari ja ho hauràs llegit).

Aquest havia de ser més narrat. Amb qui pot parlar, la Harriet, allà dins? M'he centrat molt més en tot el que li passa pel cap mentre està allà tancada, en les sensacions que té i el que sent respecte l'Anna quan aquesta la tortura.




Avatarhermione potter 236 comentaris08/05/2016 a les 18:57:47
#26837Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Quina patacada més dura...

Pobra Harriet, després de tots els intents per ajudar-la, els moments en que volia desistir i no ho va fer, les esperances que havia posat en ella.... I acaba d'aquesta manera... Quina creultat.

Deu haver estat horribe quan ha sabut que l'Anna era l'assassina en sèrie i que ella no havia fet res per evitar que fes tots els crims que va fer. Però el pitjor és pensar que a ella li acabarà fent el mateix, que acabarà tornant-se boja...

T'he estimat... Quina frase més dura de sentir de la persona a qui tu estimes amb tota la teva ànima. 




AvatarAntares_Black 374 comentaris13/05/2016 a les 16:54:55
#26844Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Com a que no sabem res del món exterior, ara descobrim que hi ha un assassí en sèrie a les notícies («Ella és l'assassina en sèrie que sortia a les notícies?!»)...

No sabria dir si es pot dir que la Harriet té la síndrome d'Estocolm... perquè l'estimació que sent per l'Anna no la desenvolupada amb el captiveri, sinó que s'ha mantingut un sentiment que ja tenia. De tota manera, la Harriet és conscient que l'Anna no està bé.

M'han agradat molt les reflexions de la Harriet («Veig rastres de sang a les cadenes. Me les posarà? Espero que no. Tots els altres deuen haver estat encadenats. Per què he de ser diferent?»). I, amb tot, sense cap sentiment d'odi cap a l'Anna.

Hauria de mirar de raonar (INTENTAR-HO, si més no...) amb l'Anna, per tal que vagi al psiquiatre. Que la Harriet la hi acompanyarà... Ja sé que no acaba així, però seria un possible final no dramàtic...

Antares