Odi et amo - Retalls de després de l'últim assassinat
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 23/04/2016 a les 21:54:16
Última modificació 23/04/2016 a les 21:54:16
Tots els capítols de Odi et amo
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Retalls de després de l'últim assassinat

Detinguda l'assassina en sèrie Anna Brown

La responsable dels assassinats comesos al llarg d'aquest any és Anna Brown, una jove de dinou anys. Ahir a la nit es va entregar a la policia al·legant ser ella qui havia mort les sis víctimes trobades a Whitechapel. Un registre a casa seva ha confirmat la seva culpabilitat.

Anna Brown va ser detinguda ahir a les 20:37. Va anar a la comissaria i es va confessar culpable dels crims que han horroritzat el país sencer. “Al començament no la vam creure”, declara l'agent que la va detenir, que prefereix restar en l'anonimat. “Semblava impossible que una noia com ella cometés aquells assassinats tan esgarrifosos”. Tanmateix, un registre al domicili d'Anna Brown va confirmar la seva confessió.

“No m'ho podia creure”, declara la senyoreta Finnigan, la directora de l'orfenat on la detinguda es va criar. “Era una nena reservada a causa dels traumes que va patir, però totes les cuidadores deien que era molt dolça”.

Durant el registre del seu domicili, un dels agents de policia es va haver de retirar. Segons la seva declaració, l'olor d'un cadàver en descomposició li va fer agafar arcades. Quan van baixar al soterrani, hi van trobar el cos de la seva última víctima en un estat de descomposició no gaire avançat.

“Es deia Harriet”, va declarar Anna Brown. “Sortíem juntes, però... Alguna cosa em va fer perdre el cap i la vaig acabar matant”.

Diverses proves realitzades a la detinguda han revelat que la seva salut mental és molt precària. Se l'ha internat en un psiquiàtric. Tanmateix, tot i la seva bogeria, el jutge afirma que era totalment conscient del que feia.

Les proves trobades a casa d'Anna Brown confirmaven la seva culpabilitat. El judici va ser dels més breus que hi ha hagut, ja que la seguretat de les proves aportades pel fiscal feia impossible qualsevol tipus de defensa.

L'acusada no va voler contractar cap advocat, ni en va acceptar un d'ofici. Va declarar-se culpable ja a l'inici del judici. Quan li preguntaven, semblava incapaç de dir res excepte una frase: “He assassinat la Harriet”.

*      *      *

Declaro que sóc culpable dels assassinats de Whitechapel produïts el darrer any. Que a casa meva hi ha instruments de tortura iguals als que es van fer servir amb les víctimes. Que la meva última víctima ha sigut la Harriet Taylor. Que hi ha hagut un total de sis assassinats. Que sóc conscient de totes les accions que he fet en tot moment.

*      *      *

L'Anna és a la seva cel·la, asseguda a terra. No sap si l'enviaran a la presó o al psiquiàtric, i li és igual. Ella tan sols vol tornar amb la Harriet. Vol tornar a veure-la, no vol res més, però no té cap mitjà per a fer el que desitja. Li han pres tot el que tenia a les butxaques, el cinturó i els cordons de les sabates.

Una infermera d'aspecte agradable entra i la duu a una sala blanca que té una llitera al mig. La fan estirar. Ella obeeix dòcilment, no té res a perdre. Tampoc hi guanyarà res, si no obeeix, així que ho fa. Li examinen les cicatrius dels avantbraços i de l'esquena, i després li fan proves físiques.

Quan acaben, la fan tornar a la cel·la, però no hi està massa estona. Al cap de poc la porten a un edifici envoltat per tanques de quatre metres i amb barrots a les finestres. La fan entrar i li assignen un nombre. Després li donen una mena de pijama i una bata blanca. A la bata hi ha el seu nombre cosit.

Es deixa portar a través dels passadissos. Fa una ullada a la seva habitació i després s'hi queda tancada, sense voler parlar amb ningú. Simplement s'asseu al llit i es mira les mans. Com he acabat així? Per què vaig matar la Harriet?

Sent uns cops repetits a la seva porta. Al principi no en fa cas, però després comencen a irritar-la. Obre de cop i troba una noia molt baixa i prima amb una expressió de vulnerabilitat que li remou l'estómac. Què m'està passant? Harriet, vine!

Sap que la Harriet no anirà amb ella, que no pot. Seu a la petita taula i agafa el paper i el bolígraf. Una llàgrima li corre per una galta. Una altra.

...Amb odi, però també amb amor,

Anna

Busca per l'armari, però no troba res que li serveixi. Aleshores es treu els pantalons de pijama i, amb ells, fa una llaçada. Corre cap al lavabo, sap que allà les canonades li poden servir per al que vol fer. Lliga l'extrem de la llaçada a les canonades que estan un dit separades del sostre. Hi passa el cap. Ara vinc, Harriet.

*      *      *

Troben el cos unes hores després. La seva cara irradia felicitat per primer cop a la vida.


Llegit 380 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim24/04/2016 a les 10:54:15
#26795Encara no he escrit cap fanfiction

Em sembla que ja està bé que s'hagi suicidat... la pobre hagués pogut soportar estar a la presó o al psiquiàtric tenint la Harriet sempre al cap. També està molt bé l'estil periodístic del principi del capítol.

Aquesta fanfic m'ha agradat molt. Els diferents estils estan molt ben units i no semblen fragments dispersos. Felicitats!




Cassandra Ross Anònim24/04/2016 a les 12:53:37
#26805Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Aquest és un dels millors capítols de tota la història, t’ho juro. M’ha agradat molt com estava narrat, de veritat. El principi, amb el retall de diari, la declaració i al final amb l’escena del suïcidi. M’ha semblat interessant com anaves barrejant tipologies, això també ho has fet al llarg de la història. És un punt a favor teu, aquesta originalitat.

En general, tota la història m’ha agradat molt, sobretot pel canvi de tipologia, la relació entre les dues noies, els seus punts de vista. I aquest final està molt ben escrit, és molt digne de la història. No esperava pas que l’Anna se suicidés, però suposo que és comprensible amb tota la història. (M’acaba de recordar una novel·la que vaig llegir, on hi havia una relació amorosa molt conflictiva per diversos aspectes socials que feia patir els personatges, i al final un d’ells acabava a la presó però la condemna és molt llarga perquè tot acaba malament i com que passarà tants anys allà dins, se suïcida. La veritat és que va ser molt realista, la novel·la.)

L’única crítica que faré a la història, que segurament es deu més al meu punt de vista, és que alguns capítols del mig la trama anava massa ràpid, i potser amb més paraules, explicat més detalladament, l’evolució de la relació, hi hagués guanyat. Però, eh, no et preocupis, tal com està m’encanta. En aquest sentit, que si haguéssim sabut de l’existència d’un assassí en sèrie abans que descobríssim que ho era l’Anna, potser ens haguéssim posat més en situació i tal... Aquests petits detalls d’anar avançant trama. Però tal qual m’ha agradat perquè no ens ho esperàvem ^^

Personalment, penso que la qualitat dels capítols anava pujant i baixant (això ens passa a tots!!), però tenint en compte el pròleg, i com de ben escrit estava, m’ha agradat molt que has sabut acabar en el mateix nivell. Felicitats!!

Molta sort en el concurs :D

Cassie.

PSD_. Tens els comentaris penjats tots junts perquè els havia anat escrivint en word quan tenia temps. So, no et pensis que comento tant ràpid o perdona si ja hi ha algo que has comentat però no ho he vist.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris24/04/2016 a les 13:27:25
#26812Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Coincideixo amb la Cass que aquest capítol, juntament amb el pròleg és el millor. A més en aquest últim hi has barrejat quatre estils narratius diferents, igual que has anat fent durant la fanfiction.

M'agrada com ha acabat. Esperava que acabaria a Azkaban, però pel que sembla és un psiquiàtric, oi? O és que s'ha entregat a les forces policials muggles? Tal com ho explica la persona del diari, sembla que potser sí, que ho han portat tot les autoritats muggles...? Com que no es parla d'Azkaban ni del Wizzengamot...

Bé, sigui com sigui s'ha entregat, això està bé, i al final se suicida. Això ja no em sembla tan bé, però sí que crec que és com reaccionaria aquest personatge, així que se't felicita pel final. De fet, tenia por que no se suicidés sense haver-se entregat i mai no es descobrís què havia passat a les víctimes... Està molt bé com ho has arrodonit.

I ara comentari global!

Bé, com ja t'he dit, m'ha agradat molt que hagis experimentat artísticament amb el text i la forma de presentar-lo. Les històries no són l'únic que crec és important, sinó també la manera com s'expliquen. I que decideixis ser creativa amb la forma a més del contingut crec que és molt lloable. I a més t'ha sortit molt bé!

També m'ha agradat que tinguessis present que es tracta de dues noies bruixes. Alguns capítols estaven ambientats a Hogwarts, i feies que hi passessin coses relacionades amb la màgia, i en els que no feies referència a les varetes, els encanteris que l'Anna feia servir, els obliterar, els crucios, els silenciadors... està bé, són detalls que lliguen la història amb el món de la màgia i li dónen background.

I pel que fa a l'argument, doncs és fort i està molt molt bé. En algunes ocasions he pensat que de vegades posaves una mica massa de foscor qe no calia, però en aquest cas ho has plantejat tot acostant-te al gènere de la novel·la negra i trobo que està molt bé. Veient l'estil que tens i la mena d'històries que fas, crec que potser aquest és el teu rotllo, la novel·la negra. 

Bé, crec que t'has embarcat en un projecte molt ambiciós, i que t'ha sortit molt i molt bé! Aquesta és la fanfiction que més m'agrada de les que has escrit! Felicitats! ^^




AvatarPotter_granger 349 comentaris24/04/2016 a les 14:17:48
#26813Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Unoi: era l'únic final que m'agradava, el suïcidi. Amb això de l'estil periodístic he de confessar que fa uns anys ja vaig escriure algunes notícies per a la revista de l'institut. Moltes gràcies, Unoi! M'alegra que hagi agradat tant, ja que no sabia què en sortiria, d'aquí.

Cassie: haha, he hagut de barrejar les tipologies o això no em donava per un capítol sencer! Realment, l'Anna i la Harriet em van venir ja formades al cap. L'únic que vaig haver de fer va ser crear-los una història.

He d'aprendre a explaiar-me més en segons quins punts, ja que molts cops passo massa per sobre de moments que són importants. La qualitat és inevitable que pugi i baixi, em penso. He intentat mantenir-ho tot a l'alçada del pròleg, però és que va deixar el llistó molt alt i a vegades m'ha sigut totalment impossible mantenir aquella qualitat.

Gràcies! I no et preocupis per si repeteixes coses, tu tranquil·la.

Gee: S'entrega a la policia muggle. Ho havia concebut així, i és que a Azkaban no et pots penjar ni pots escriure una carta, així que... Havia de ser condemnada per les forces de la justícia muggles. I s'entrega perquè tothom sàpiga que era ella l'assassina. És un acte egoista i altruista alhora: és egoista perquè així tothom sap la seva identitat i li té por, però és altruista perquè evita que es condemnin innocents si les investigacions continuen.

I bé, què més puc dir? M'alegro que hagi tingut tan bona rebuda, en realitat mai se sap si un projecte experimental sortirà bé o serà un bunyol. Moltes gràcies a tots!




Avatarhermione potter 237 comentaris08/05/2016 a les 19:03:56
#26838Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Quina història...

Bé, no és feliç que diguem, però almenys la gent tampoc pateix tant (?)

L'he trobada molt fosca, no són coses de les que acostumo a llegir, però està tan ben redactada... Que no hi podia posar contres.

Trobo que acabar amb un suicidi és una manera de fer-la més... Com dir-ho... Calmada? No sé, tinc al sensació de que ha baixat la tensió del lector.

M'ha costat molt llegir-me aquest últim capítol després de l'anterior. Molt de dolor en poques paraules.

Molt original, això sí, no ho puc negar :)




AvatarAntares_Black 366 comentaris13/05/2016 a les 17:33:04
#26845Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

És el meu capítol preferit! Crec que has arrodonit molt bé el final. Ja m'imaginava que l'Anna se suïcidaria. No puc concebre cap altre desenllaç. A la seva manera, l'Anna ha trobat la seva pau. Ha confessat i ha anat amb la Harriet.

No entenc per què la gent se suïcida amb mètodes com penjar-se o llançar-se per la finestra... Jo cercaria un mètode menys dolorós... Em prendria una sobredosi de medicació per dormir, barbitúrics... No ho sé... Però no em penjaria i en trencaria el coll!

El personatge de l'Anna és interessant, tots hi estem d'acord. Tot i el seu desequilibri, se la veu tan serena... Dins de la seva consciència de no estar bé (perquè ho sap), porta la seva realitat de torturadora i assassina en sèrie amb molta naturalitat. Però la Harriet també és molt especial. No només se sent atreta pels misteris que envolten l'Anna, sinó que és capaç de pensar en ella amb afecte. Amb por, sí, però també amb afecte. Fins i tot li diu a l'Anna que no la delataria. Ens l'havies pintada tan celestial comparada amb l'Anna... i el mal que té ella a dins és l'atracció per aquest.

I, com sol passar en aquestes novel·lotes, l'agressor té un passat fosc relacionat amb els pares... Però això no ho comentaré.

Jo també anava a comentar-te que em semblava molt muggle, tot això del procés judicial. Però ja veig que té un motiu. Jo tampoc no m'hauria entregat a la justícia màgica (bruixijustícia, oi?), perquè és molt pitjor estar-se a Azkaban.

Em preguntava quan de temps ha passat, des que es van conèixer al ball de Halloween. Dius que al final l'Anna té dinou anys, oi? I quan es coneixen en tenen setze. És a dir que estan juntes durant tres anys més o menys. Ja fa dos anys que han deixat Hogwarts. Jo entenc que a partir del capítol Anna viuen juntes. Potser et criticaria la falta d'ambientació. Per una banda, ja està bé perquè casa amb l'estil. Però trobo a faltar indicacions d'espai i de temps, i també d'intervenció d'altres persones. Sí que queda clar, que han passat anys, que ja no són a Hogwarts, etc., però vull dir que trobo a faltar indicacions més evidents. Hogwarts ja la coneixem, però no coneixem casa seva. De cop i volta tenen un soterrani... Trobo que també falten referències al “món exterior”. Sembla que les protagonistes estiguin soles al món. L'Anna no té família (o almenys no hi te relació), d'acord, però la Harriet tampoc? Aquesta atmosfera aïllada també fa joc amb l'estil, però trobo que és exagerat. És una visió.

Com t'han dit per aquí, també valoro molt la barreja de tipologies que has fet servir al llarg del relat, així com els canvis de narrador. Efectivament, el com és tan important com el què.

Ah! Sobre el títol! Odi et amo. Al principi m'he preguntat per què en llatí (i també he pensat que molt ben declinat aquest odi, que és dels rars! ;) ), i a mi ja m'agrada molt. Però quan he llegit que era pel poema, m'he temut el pitjor. I, efectivament, aquí parla l'Anna: Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris. / Nescio, sed fieri sentio et excrucior. Déu n'hi dó!

Molt bon relat!! Has millorat molt i està arrodonit! Ara toca rascar un nivell més i anar pujant! :D

Jo diria que, més que la novel·la negra com a tal (recerca detectivesca, policia, advocacia i fiscalia...), el thriller psicològic és el que fa més a tu. Diria. Potser t'agradaria Nissaga de Poder (si ets de sèries). Però si això et queda curt, potser t'agradaria David Lynch (pel·lícules com Mulholland Drive, o com Blue Velvet, etc.); Tesis d'Alejandro Amenábar també està molt bé. Si ets més de lectura, potser t'atreviries amb les novel·les de Patricia Highsmith (els llibres, que les novel·les els suavitzen molt). O potser tot això ja ho coneixes!

Antares




AvatarAntares_Black 366 comentaris13/05/2016 a les 21:22:28
#26849Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Per cert! M'he descuidat de dir que quan parles del número que assignen a l'Anna, has escrit nombre: «La fan entrar i li assignen un nombre». Pensa que aquí ha de ser número, no pas nombre! ;)

(aquest comentari no ha de comptar punts)