A través del Diari - 1- Com un amic que puc portar pertot arreu a la butxaca...
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 25/04/2016 a les 23:48:01
Última modificació 14/05/2016 a les 01:00:43
Tots els capítols de A través del Diari
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


1- Com un amic que puc portar pertot arreu a la butxaca...

       Recordo perfectament quan el vaig tenir a les mans per primer cop.

       Estava endreçant el llibres de text de l'escola dins el bagul. Quina emoció! Per fi havia arribat el meu primer curs a Hogwarts! Ho havia estat esperant des que en Bill va rebre la seva carta d'admissió. Estava entaforant Introducció a la transfiguració de Xavier Mudancer entre la túnica gastada de l'uniforme, quan va relliscar alguna cosa d'entre les seves pàgines...

       Dins el llibre de text, hi havia amagat un misteriós llibret prim de cobertes negres.

       Era un diari personal. Però no hi havia res escrit. Les pàgines eren completament buides. Semblava que encara no l'havien estrenat. Era per a mi? Jo no havia demanat cap diari personal. Mai no havia escrit cap dietari i tampoc no m'havia plantejat de fer-ho. Fins aleshores...

       Per absurd que pogués semblar, vaig remenar entre el garbuix de coses que tenia per empaquetar, amb l'impuls d'agafar una ploma i sucar-la de seguida al tinter. Vaig repenjar la punta de la ploma i vaig fer-hi lliscar la tinta...

Em dic Ginny

       No vaig tenir temps d'escriure el punt, que les meves paraules van ser incomprensiblement engolides pel paper. Vaig passar la mà per la pàgina tota sorpresa. Aleshores, van emergir, amb la mateixa tinta que jo havia fet servir, unes noves paraules amb una cal·ligrafia preciosa:

Hola, Ginny. Jo em dic Tod Rodlel. Com és que tens el meu diari?

       Les lletres van brillar un instant al paper i es van tornar a esvair. Vaig allargar el braç cap al tinter i vaig sucar-hi novament la ploma:

Ho sento. No sabia que aquest diari fos de ningú...

       Tal com havia passat adés, la tinta va reaparèixer amb unes noves paraules:

A la primera pàgina, hi ha escrit el meu nom.

       En llegir aquella declaració, vaig anar de seguida a la primera plana del llibret. El nom de T. M. Rodlel estava escrit amb el mateix traç elegant. Em vaig adonar que les tapes estaven un xic gastades, però, com que gairebé tot el que tinc és de segona mà, deixat o aprofitat, ni tan sols m'hi havia fixat.

Vaja... No ho sabia, de debò...

       Per una banda, em vaig sentir en certa manera com una intrusa. Tenia a les mans el diari personal d'una altra persona, i sé que no està bé llegir els secrets dels altres. Però per altra, sentia una curiositat creixent per saber qui era aquell Tod M. Rodlel que em contestava a través de l'objecte màgic que, ni tan sols sabia com, havia arribat a mi. El diari va respondre de seguida:

No hi fa res. Podem compartir el diari si vols. Tens ganes de parlar?

       Aleshores, van trucar a la porta de l'habitació. Instintivament, vaig tancar el diari i el vaig amagar sota el coixí com una exhalació, en el moment que en Percy va treure el cap pel llindar de l'entrada del dormitori.
   —Ginny, la mare diu que el dinar és a taula.
   —Ara baixo —vaig respondre de seguida, mirant de semblar natural.
       En Percy va repassar amb ull crític el malendreç que tenia estès sobre el llit, i va arrufar lleument el nas.
   —Afanya't —va afegir en el seu to pompós habitual—, que aquesta tarda has de preparar-te el bagul. Ja cal que anem a dormir d'hora, perquè demà hem de ser ben puntuals a King's Cross.

       Vaig fer que sí amb el cap, el meu germà va tancar la porta i vaig sentir els seus passos que baixaven solemnes pels esglaons de fusta. I després la volior d'en Fred i d'en George que es llançaven escales avall, i en Ron i en Harry Potter seguir-los més ordenadament dirigint-se a la cuina...

       Vaig sacsejar el cap i vaig mirar d'asserenar-me. Encara no m'havia acostumat que ell fos a casa...

       Quan la fressa de passos a l'escala va cessar, vaig ficar la mà sota el coixí i en vaig mirar bé el dietari negre. El vaig observar un instant. Era un objecte màgic estrany, a través del qual podia parlar amb una persona real. Era d'allò més temptador.

       Un dels consells del pare em va ressonar a la ment, com una campana que avisa: «Mai no confiïs en res que pensi per si mateix si no veus on té el cervell». També sé que la Conselleria confisca gran quantitat de llibres encantats perquè podrien ser perillosos. Però quin perill podia tenir parlar amb en Tod?
       I amb tota la meva innocència d'aleshores, vaig tornar a obrir les pàgines del dietari i m'hi vaig posar a escriure.

***

       Vaig estar tot el dinar callada. Vaig pujar al dormitori de seguida que vaig acabar. Tenia tantes ganes de tornar a agafar el diari, que vaig entaforar la roba, els llibres de text i tota la pesca al bagul amb presses i vaig sucar la ploma a la tinta un altre cop.

Tod, que hi ets?

       Com sempre, la resposta va ser immediata:

Hola, Ginny. Sempre hi sóc. Com estàs?

       Aquell dia vaig estar-me tota la tarda escrivint al diari negre.

***

       Després de sopar, vaig pujar corrents al dormitori i en vaig tancar la porta.

Estimat Tod, demà al matí marxem cap a l'estació de King's Cross. He d'agafar el tren que em durà a Hogwarts. Ho he estat esperant des que el meu germà més gran va rebre la seva carta. Estic tan emocionada...!

       Les lletres es van esvair i la resposta d'en Tod va surar a la pàgina:

Jo també estava molt content quan vaig rebre la carta. M'he criat en un orfenat muggle i la notícia de ser un bruixot va il·luminar el meu destí incert. No tenia espera per començar a aprendre màgia.

       Em sentia tan identificada i compresa en les seves paraules...

Tod, tu ets l'únic que m'entén.

***

Estimat Tod, aquest matí m'he llevat molt cansada. Però suposo que és normal, ja que ahir vam estar xerrant tota la nit, oi? En Percy m'ha dit que faig ulleres, però no en dec fer tantes... ja fa per ell dir aquestes coses.

»Vam arribar a l'estació amb el cotxe del pare. Li havia fet un encanteri ampliador per tal que en Percy, en Ron, en Fred, en George i en Harry també poguessin seure junts al darrere. Jo he anat al davant amb la mare, i el papa que conduïa. Des de fora, no semblava pas que fos tan ample. Però la mare no volia posar l'injector d'invisibilitat i vam anar per carretera... Així que van arribar quasi a tres quarts d'onze!

»Gairebé m'agafa un atac quan m'he adonat que m'havia deixat el diari dins la coixinera. M'he posat un xic pesadeta perquè tornéssim i em deixessin anar a recuperar-lo. Però és que en George es va descuidar els seus coets del Dr. Bocamoll (sense els quals no podrà fer les de les seves) i en Fred es va deixar l'escombra; i els meus pares s'havien aturat per recollir-la. I també ho van fer per a mi.

       Vaig esperar que la tinta s'esvanís pels porus del paper i que les seves paraules apareguessin.

Doncs quina sort. Així podrem continuar parlant.

       Vaig deixar que la tinta brillés un instant i, quan es va enfonsar, hi vaig escriure:

Ai, Tod! Com m'agrada parlar amb tu. Sento que t'ho puc explicar tot. Estic tan contenta de tenir aquest diari...

   »És com un amic que puc portar pertot arreu a la butxaca...

 


Llegit 585 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/04/2016 a les 10:37:07
#26816Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Primer en comentar! ^^

(Petit parèntesi: ja he vist que has dit que t'han desaparegut capítols! Després m'hi poso. No sé què recoi deu haver passat aquests dies amb l'apartat de fanfics! Ho parlaré amb el Jomast, tot i que ho pugui arreglar...)

Bé, jo ja sabia de què anava la fanfic, i la veritat és que el començament m'ha agradat molt! De moment no hi ha res gaire sorprenent, (perquè aquesta part més o menys ja la sabíem tots i les primeres converses entre la Ginny i el Tod de ben seur que devien anar més o menys així, completament cordials, amables i normals), però tot i així està molt ben ambientada, al Cau, on devia començar tot, amb el Harry a casa, els germans...

He recordat de La Cambra Secreta tot això que han de tornar enrere perquè el Fred es deixa l'escombra i la Ginny es deixa el diari... Tan de bo el senyor Weasley s'hagués posat tossut amb l'hora i no hagués girat cua! Si el diari s'hagués quedat al Cau, a Hogwarts no hauria passat res, i segur que la Molly hagués trobat el diari netejant i hauria vist que era alguna cosa estranya i ho haurien investigat... i no hauria passat res, el Dumbledore se n'hauria encarregar i la Ginny no hagués estat mai posseïda. Però vaja, les coses van com van i al Harry li va servir per començar a aprendre a matar horricreus, oi?

Bé, el capítol està molt molt bé! Vaig a seguir llegint!

 

Ah, crec que t'has oblidat de posar el títol de llibre de transfiguració en cursiva! I falta una 'a' a "a través del qual podia parlar amb una persona real", (aquests teclats ¬¬').




AvatarAntares_Black 374 comentaris29/04/2016 a les 01:21:34
#26824Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola!

Tens força raó quan dius que «no hi ha gaire de sorprenent»... Més o menys, tots ens imagineu un encontre semblant.

Sí, he mirat d'ambientar el capítol al Cau, però sense dir-ho. Perquè, és clar, no queda natural que ella ho digui, oi? I volia parlar d'en Harry “sense parlar-ne”. És a dir, que quedés clar que no s'acaba d'acostumar a tenir-lo per casa... xD

Ostres, la teva reflexió: Sí, és ben cert, sí! Si la Ginny s'hagués deixat el diari a casa no hauria passat el que va passar a Hogwarts... Però, com dius, també té el seu cantó positiu i això ajuda en Harry a descobrir com es destrueixen els horricreus. Ara que, si el senyor Weasley no l'hagués deixat tornar, tampoc no hauria hagut de permetre-ho per en Fred i en George i no hauríem tingut ni quidditch ni petards! hahahaaa

Si veus cap altra cosa que no estigui bé, digues-m'ho. M'ho tornaré a llegir un altre cop, perquè encara que m'ho vaig rellegir i rellegir, amb tot plegat... el dimoniet Titivil va fer de les seves igualment!

Antares




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/05/2016 a les 19:03:34
#26829Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Oh, quina bona idea! Evidentment, és una història que ja coneixem, però veure-la des d'una altra banda sempre és interessantíssim. Com a plantejament, excel·lent!

Com sempre, molt ben escrit, o sigui que no m'allargaré gaire perquè tinc ganes de veure com continua. M'han agradat els detalls de referència al que passa al llibre, es nota que has anat paral·lelament tota l'estona! La documentació és una cosa molt important hahaha

I és cert que si s'ho hagués deixat a casa no hauria passat tot el que va passar, però si s'ho hagués deixat a casa... bé, llavors no hi hauria hagut història ^^

Res doncs, continuo llegint!




Avatarhermione potter 236 comentaris08/05/2016 a les 17:31:53
#26830Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Uooola!!!!

Quina idea més original, Antares. A mi no se m'hagués acudit parlar sobre la Ginny i el diari. I jo penso també que tot hagués anat més o menys així.

Pensant com la Ginny, jo també hagués seguit parlant amb el diari. Ell l'entén i sempre li respon, en aquells moments per ella no era pas dolent.

M'ha agradat molt poder tornar al segon any d'en Harry i, sobretot, des del punt de vista de la petita Ginny :)

Vaig a seguir llegint! 




Cassandra Ross Anònim14/06/2016 a les 18:20:15
#26855Encara no he escrit cap fanfiction

Hola ^^

M'agrada molt poder veure aquesta història des del punt de vista de la Ginny ^^ Molt interessant. També m'ha agradat com ella reflexiona que pot ser no està bé fer-ho, però com que és tant petita no reflexiona realment sobre el perill que comporta i per això comença a escriure. La veritat és que també deu influir molt que pensi que el Tod és l'única persona que l'entén i amb qui es desfoga.

Per cert, la frase aquesta "Tod, tu ets la única persona que m'enténs" i la de l'Arthur Weasley ("Mai no confiïs en res que pensi per si mateix si no veus on té el cervell") són literals del llibre o no? A mi em sembla que sí, almenys la primera em sona més, però no ho tinc clar. Si ho és, m'ha agradat molt que hagis sabut posar les frases literals del llibre dins del teu text i que hagin quedat bé.

Primer pensava dir-te que no m'agrada massa l'estil de la narració, perquè penso que el teu nivell és, uhm, més alt (per exemple, en els capítols de l'Edwin i la Papilio), però després reflexionant he pensat que en el fons ho estàs explicant des del punt de vista de la Ginny, una nena de dotze anys. Vist així, m'agrada molt com està explicat ^^

Fins aviat,

Cassie.




AvatarLof 7 comentaris23/07/2019 a les 01:39:06
#27374Tinc 2 fanfictions i un total de 3 capítols

Bones! Em vaig registrar fa poc i diguem que sóc nou tot i haver visitat la pàgina amb anterioritat en anys passats. Sempre m'ha agradat llegir i escriure i els llibres de HP. I aquí està ple d'històries relacionades amb el món de HP, molt de material per llegir. Et faig cinc cèntims del que penso d'aquesta ok?

Molt interessant, aquesta història, la veritat. Dins les trames dels llibres de Harry Potter, passen un munt de coses a diferents personatges. Molt cops no podia/puc evitar pensar que devia fer tal personatge durant tal cosa. Un exemple és la Ginny i el diari, un altre el Malfoy i els seus armaris vol.latilitzadors a sisè (tot i que aquest acaba explicant molts detalls de la història al Dumbledore abans de morir) o qualsevol cosa petita com que devia fer el Neville, l'Snape o els bassons Weasley o qui sigui en aquell espai de temps o lloc etc?

Per això trobo genial que agafis una d'aquestes "històries mai explicades" i les escriguis des del punt de vista de l'afectat.


 

Pel que he vist, de moment apareixen 3 personatges: La Ginny, el Rodlel i el Percy. Els altres apareixen més aviat de passada. Trobo que el Percy està molt ben aconseguit! Diria que és clavat al Percy dels llibres. La Ginny suposo que està bé, ja que mai van donar gaire informació d'ella, sobretot als primers llibres. El que no m'acaba de quadrar és el Voldemort. Entenc que es vol guanyar l'efecte de la noia, però això de "M'he criat en un orfenat muggle", no crec que ho digues mai ell. Ni tant sols per guanyar-se la confiança de ningú, segur que trobaria altres vies! Almenys la imatge que tinc d'ell és d'una persona altiva i orgullosa que mai aniria explicant coses semblants. Però pel que fa a la resta de comentaris, molt ben trobats! wink

Pel que fa a l'escriptura i el vocabulari es nota que hi ha nivell! Molt ben explicat tot! Tot i que mai m'han agradat les narratives en primera persona, sembla el més lògic tractant-se de la Ginny i el seu diari. A més a més així aconsegueixes transmetre les sensacions i estats d'ànim millor que amb un altre estil suposo.


 

Oh i les referències del llibre:

"ȃs com un amic que puc portar pertot arreu a la butxaca..."

"«Mai no confiïs en res que pensi per si mateix si no veus on té el cervell»"

També quan han de tornar a buscar el diari, els coets, etc, bones referències integrades enmig de la història! yes


 

Total que m'ha agradat bastant tot i ser només el començament, suposo. que el millor estar per arribar. Però és una bona introducció amb petits indicis que el diari no li prova massa a la Ginny ja des de bon començament (Estimat Tod, aquest matí m'he llevat molt cansada. Però suposo que és normal, ja que ahir vam estar xerrant tota la nit, oi?). Demà intentaré llegir més. Si pel que sigui et molesta que et comenti per capítols o tan sols el fet de comentar m'ho dius i ja està, no problem!

PD: "Ja cal que anem a dormir d'hora, perquè demà hem de ser ben puntuals a King's Cross." > 100% Percy Weasley haha.

 




AvatarAntares_Black 374 comentaris23/07/2019 a les 17:22:03
#27375Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola! Quina il·lusió, trobar-me un comentari a aquesta fic!

«Et faig cinc cèntims del que penso d'aquesta ok?»

És clar!! :))

«Molt cops no podia/puc evitar pensar que devia fer tal personatge durant tal cosa.»

Sí, a mi em passa el mateix. I es torna un problema quan em costa centrar-me en un personatge (o en pocs), perquè tinc ganes d’explicar la història de tots! Hahaha

Aquesta fic era per un repte que vam fer al fòrum (no sé si ho has llegit a la descripció) de 'Relacions de parella'. Havíem de triar un parell de personatges i parlar de la seva relació. Jo vaig triar la Ginny i en Rodlel perquè sempre m’ha encuriosit la relació que van construir. Sap greu perquè van ser uns llaços construïts en la mentida, perquè en Rodlel només vol adular i usar les persones pels seus objectius deshonests... i la Ginny va ser utilitzada... Però literàriament em va permetre escriure un relat centrant-me en un sol personatge principal, molta divagació de pensaments (que és el que més gaudeixo. No s’aprecia tant en aquest primer capítol), i ficar-me molt en la vivència de la Ginny. Em va agradar, escriure aquesta fanfic!

Això d’en Malfoy i els armaris volatilitzadors també és un tema molt interessant. Tots els pensaments contradictoris que devia tenir, i cada cop que practicava l’encanteri es devia sentir malament i penedit pel que estava fent (i pel que estava a punt de fer), alhora que empès a fer-ho per la pressió letals dels Cavallers de la Mort... Un tema de fic d’allò més atraient, i tant!

«o qualsevol cosa petita com que devia fer el Neville, l'Snape o els bassons Weasley o qui sigui en aquell espai de temps o lloc etc?»

En Neville interessant per parlar la seves vivències familiars i la relació d’afecte que tenia amb la professora Coliflor... Trobo que l’Snape s’ha explotat molt el tema de la Lily i del bulling, però se’n poden tocar molts altres aspectes. O els bessons són perfectes per si per una banda vols parlar de bromes i disbauxa, o si per altra vols parlar de la pèrdua i la solitud...

O explicar fets dels passat o del futur. Com les històries dels Magatotis o els fills dels protagonistes. Per exemple, jo tinc una fic (one-short, també de concurs. Però ara s’espera que en faci una seqüela) en la qual parlo dels fundadors; i la meva fic més actual està situada el 2016 endavant. Imagina’t si es poden explicar coses amb Harry Potter! M’agradaria fer una fic protagonitzada pels habitants del Llac Negre: el Calamar Gegant, les sirenes, ganyotus, etc.

«Per això trobo genial que agafis una d'aquestes "històries mai explicades" i les escriguis des del punt de vista de l'afectat.»

Aquestes històries que no s’han explicat mai, però saps que hi són, fan que una història encara resulti més màgica.

«Pel que he vist, de moment apareixen 3 personatges: La Ginny, el Rodlel i el Percy.»

Sí, de fet, tothom el veuràs de passada, que hi són però no hi són, per molta importància que tingui. Aquí la Ginny se sent tancada... No pot ser ella mateixa, així que tampoc no pot interactuar bé amb els altres.

«Trobo que el Percy està molt ben aconseguit! Diria que és clavat al Percy dels llibres.»

Mercès! He intentat que fos el màxim de pompós i perfeccionista. És divertit escriure sobre ell! I més en aquest punt dels fets: més endavant la cosa es complica...

«PD: "Ja cal que anem a dormir d'hora, perquè demà hem de ser ben puntuals a King's Cross." > 100% Percy Weasley haha.»

Hahhaaha seeeh!!!

«El que no m'acaba de quadrar és el Voldemort. Entenc que es vol guanyar l'efecte de la noia, però això de "M'he criat en un orfenat muggle", no crec que ho digues mai ell. Ni tant sols per guanyar-se la confiança de ningú, segur que trobaria altres vies! Almenys la imatge que tinc d'ell és d'una persona altiva i orgullosa que mai aniria explicant coses semblants.»

En certa manera estic d’acord amb tu. Però ho vaig fer així per ressaltar la seva habilitat aduladora. Sembla tan perfecte i encantador. Mostrar-li una "feblesa" (no tant com a feblesa, sinó com a origen humil per despertar empatia) seria estratègic per fer estovar la Ginny. A més, dir que es va criar en un orfenat muggle, és el mateix cas que dir-li el seu nom "de muggle" (no li dirà pas: «hola, sóc Lord Voldemort!», oi? Hahhaa). Són coses de les quals no n’estava orgullós, i que considerava una màcula, però al cap i a la fi li servien. Com quan, en època dels atac cinquanta anys enrere (ara en serien uns quants més xD), diu a en Dumbledore que no té on anar, referint-se al fet de ser orfe. No ho sé. Vaig considerar el que t’ho dius, així que l’observació no em sembla escabellada, però en aquell moment a mi em va semblar que sí que ho diria.

«Pel que fa a l'escriptura i el vocabulari es nota que hi ha nivell! Molt ben explicat tot!»

S’aprecia el compliment! Mercès!

«Tot i que mai m'han agradat les narratives en primera persona, sembla el més lògic tractant-se de la Ginny i el seu diari. A més a més així aconsegueixes transmetre les sensacions i estats d'ànim millor que amb un altre estil suposo.»

A mi tampoc no em cridava gaire, la primera persona. No és que no m’agradés, però em feia com cosa. Em feia la sensació que simplificava l’escrit, o alguna cosa com això. Però no té perquè ser així. A mesura que la vas coneixent, t’agrada. També em passava amb el fet d’escriure (o llegir) en present. Però s’han d’anar provant coses i un dia li agafes el punt, i veus que pots jugar amb moltes més eines de les que fins ara tenies en compte! A més, aquesta història d’alguna manera demanava la primera persona. Aquí hem de ser la Ginny, per viure-ho tot amb ella, el més a prop possible. I, com que ella no sap què passa (però nosaltres sí), la cosa es fa intrigant i et vas compadint del que li passa, i et surt cridar-li la veritat desesperadament! (o escanyar en Rodlel xD).

La primera persona també permet l’anomenat ‘unreliable narrator’ (que en català seria alguna cosa així com ‘narrador del qual no et pots refiar’). I, si necessites donar senyar d'omnisciència, sempre pots recórrer a narrar des d’un altre temps (com afegir interseccions des del futur).

«Oh i les referències del llibre:»

Aquesta frase (la de la Ginny) és molt pertorbadora... Perquè saps que es tracta del mateix Lord Voldemort, i veus que la Ginny hi confia i et fa patir. I, mira, la vaig posar a la imatge de portada! I la frase del senyor Weasley no podia faltar! Serveix molt a la vida! xD

«També quan han de tornar a buscar el diari, els coets, etc, bones referències integrades enmig de la història! yes»

És el que em comenten més amunt: que si no haguessin girat cua a recollir el diari, tot plegat no hauria passat... Però, és clar, en Harry tampoc no hauria après a destruir horricreus (ni en Dumbledore no hauria tingut el diari destruït per adonar-se del que era realment!)

«Total que m'ha agradat bastant tot i ser només el començament, suposo. que el millor estar per arribar.»

Segueix! Que, com que és un repte, només en vaig fer tres capítols!

«Però és una bona introducció amb petits indicis que el diari no li prova massa a la Ginny ja des de bon començament (Estimat Tod, aquest matí m'he llevat molt cansada. Però suposo que és normal, ja que ahir vam estar xerrant tota la nit, oi?).»

Tu ho has dit, és una introducció. També és un capítol curtet ^^ Espero que els següents t’agradin més!

«Si pel que sigui et molesta que et comenti per capítols o tan sols el fet de comentar m'ho dius i ja està, no problem!»

Però què dius! Si m’encanta trobar-me comentaris! Llegir-los i contestar-los. I també m’agrada comentar altres fics i que em contestin. Crec (i no vull parlar per ningú altre, però suposo que hi estaran d’acord) que a tots els integrants d’aquest fòrum (especialment els que participem en l’apartat de fics) ens encanta que ens llegeixin i comentin, així com llegir, comentar i rebre resposta de l’autor. És el que fa tan atractiu l’apartat de fanfictions: que hi ha resposta dels lectors (i dels escriptors!)!

I les crítiques també poden contenir desacords, correccions o consells! ;) Escriure fanfics és una pràctica molt útil i bonica!

Espero que segueixis llegint i comentant, i participant al fòrum!

Antares