Abyss - Capítol 60
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 21/05/2016 a les 21:36:38
Última modificació 24/06/2016 a les 19:03:57
Tots els capítols de Abyss
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 60

Avui és Halloween. Per què no m’il·lusiona tant com l’any passat? Suposo que és perquè no hi ha la Shayla, però ella tornarà. O no? O potser seré jo qui vagi a Beuxbatons? No ho sé, encara no. He de veure si es recupera bé… I si jo estic bé aquí, és clar. Últimament no ho he estat gaire, només espero que la cosa millori. Els de l’equip de quidditch es fiquen amb mi i, tot i que tinc en Frank al costat, cada cop em sento més sola.

Cada cop em noto més tancada, excepte amb en Frank. No deixo que se m’acosti gaire gent, i això em fa sentir malament, però no sé què fer per a solucionar-ho. Sé que li vaig dir a la Shayla que confiés en mi, que acabaria arreglant això, però no crec poder fer-ho. Em deixo caure en una butaca, no tinc ganes d’anar a la festa.

Al cap de poca estona, ve en Frank i, en veure’m tan apocada, m’agafa les mans i m’estira. Somric i m’aixeco. M’estira amb massa força, i crec que si no m’hagués agafat hauria caigut. O ho tenia planejat i és el que volia fer? Em mossego el llavi inferior.

-Abyss, queda poc per la festa. Vols anar-hi o prefereixes passar l’estona voltant pels terrenys?

-Anem-hi una estona. Si veig que em sufoco massa ja sortiré.

-Sortirem. Estaré amb tu, allà.

-Gràcies.

Ja una mica més animada, vaig cap a l’habitació i em poso el vestit. Les altres noies no em fan ni cas, però ja hi estic acostumada. Baixo a la sala comuna de seguida que tinc el vestit posat i em pentino, i allà hi trobo en Frank, que sembla una mica avorrit.

M’hi acosto tan silenciosament com puc, i li passo un braç per les espatlles. Sembla que s’espanta una mica, però de seguida em mira i somriu. L’agafo suaument pel braç i pugem cap al Gran Saló. Avui no importa a quina taula siguem, no ens separem per residències com sempre.

Primer soparem i després hi haurà el ball. Trobo a faltar la Shayla, com s’ho estarà passant? Espero que bé, crec que és amb el seu amic, el que tantes vegades em menciona a les cartes. Com es deia? Ah, sí, en Guillaume. Somric melancòlicament, si la Shayla és feliç jo ja estaré contenta.

Com en un somni, passa el sopar, i en Frank m’estira cap a la pista de ball. Em deixo arrossegar, somric i comencem a ballar. Tanco els ulls, m’agrada ballar. Fem una, dues, tres, quatre cançons; cinc, sis, en perdo el compte. Quantes n’hem fet? Deu? Onze? Esgotats, seiem a taula i en Frank va a buscar begudes.

En aquest moment, se m’acosta en Gabriel. El miro amb les celles arrufades, què vol? Tanmateix, ni trec la vareta ni faig cap gest que mostri que vull fer servir els poders especials. Simplement, amb un to una mica sec, li pregunto:

-Què vols?

-Res, només… Només volia disculpar-me pel que et vaig dir quan ens vam trobar.

-I per què ara?

-Ho vaig intentar a pricipis de curs, però em vas atacar. Ho recordes?

-Ah, sí -em poso una mica vermella-. Jo tampoc vaig estar massa encertada.

-Daixò… Vols que tornem a ser amics com abans?

-Però… No sé si podria. Després del que em vas dir…

Sembla compungit. Abaixa la vista i es posa ell també una mica vermell.

-No ho penso, realment. Com a mínim, no com t’ho vaig dir. Sí que em sembla una cosa estranya, la relació entre dues persones del mateix sexe, però no crec que sigui tan dolent com vaig dir. Estava gelós.

-Era tot… gelosia?

-Sí. Ja t’ho vaig dir, Abyss, el que sento.

-Però has d’entendre que jo l’estimo a ella -dic, mirant-lo amb els ulls molt oberts-. I em vas fer molt de mal, dient-me tot allò.

-Ho sé, i és per això, que em vull disculpar.

-Gabriel… No, no. Gabi, entén que em serà molt difícil perdonar-te i que tot torni a ser com abans.

-No et demano que tot sigui com abans. Sé que això serà gairebé impossible. Només… Només et demanaré un ball.

El miro, dubitativa, i assenteixo amb el cap. M’aixeco i li agafo una mà. La cançó acaba ara mateix, i en comença una de lenta, ideal per a ballar molt junts l’un amb l’altre i crear una atmosfera força íntima.

M’alça una mà i me’n posa l’altra a la cintura. Jo li poso la meva mà esquerra a l’espatlla. Lentament, comencem a donar voltes. El miro als ulls i ell abaixa el cap per a sostenir-me la mirada. Als seus, hi veig la mateixa mirada clara i sincera que vaig veure el primer dia, quan ens vam conèixer. Sé que no m’està mentint, que es penedeix del que va fer.

M’acosta cap a ell, m’estira la mà que té agafada i alhora m’empeny suaument amb la mà que té a la meva cintura. Jo em deixo fer, deixo que m’acosti a ell, que els nostres cossos s’enganxin i que, com fa un any, el meu cap quedi arrepenjat al seu pit càlid.

Gairebé no me n’adono fins que ja ho ha fet, però em porta a un lloc on difícilment ens veuran, darrere d’unes cortines. Jo segueixo amb els ulls tancats i no m’adono que ens hem mogut de lloc fins que sento el frec de les cortines al meu braç. Obro els ulls.

Em posa suaument una mà a sota de la barbeta i m’apuja el cap. Què vol? Aleshores, ràpidament, inclina el seu i els nostres llavis es troben. Vull fer un pas enrere, me’n vull separar, però sento la seva altra mà al meu clatell, impedint que faci el que vull.

Al final, me’n deixo anar i el miro, entre contrariada i espantada. Sembla que no s’ha pres gaire bé la meva negativa, la segona negativa, perquè abaixa la mirada. Però ben aviat descobreixo que no és per això que l’abaixa.

-Abyss… Ho sento. No sé què m’ha passat, però no m’he pogut resistir. No… No volia espantar-te.

Assenteixo amb el cap. Serà difícil reprendre l’amistat, sobretot amb aquests sentiments pel mig, però… Per què no?


Llegit 477 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim26/05/2016 a les 18:48:11
#26853Encara no he escrit cap fanfiction

Sí! que vagi a Beauxbatons! :D Estaria molt bé. Pobre Abyss, cada vegada em fa més pena... la Shayla tant feliç a França i ella sola Hogwarts.

Continuo recelós d'en Gabi, però m'alegro que s'hagi disculpat. Tot i que això de fer-li un petó no està gens bé! Però vaja, suposo que li deu ser molt difícil. Molt millor això que no pas que l'Abyss li socarrimi els cabells amb un dels seus trucs, no? :)

Em sap greu anar tant tard últimament, però de tant en tant continuo conectant-me per mirar si hi ha nous capítols. Espero el següent! ;)




AvatarPotter_granger 349 comentaris26/05/2016 a les 19:02:03
#26854Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

He de pensar si acaba anant a Beuxbatons. Bé, sola del tot no està, té en Frank. I en Gabi, hehe, ja es veurà què passa amb ell. No sé si acabarà socarrimat de totes maneres o què.

Eh, i no et preocupis. Tu comenta quan puguis, que per a mi vol dir molt que hagis aguantat aquests 59 capítols.