Abyss - Capítol 62
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 02/07/2016 a les 14:41:00
Última modificació 02/07/2016 a les 14:41:00
Tots els capítols de Abyss
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 62

En Gabi baixa la mirada, i jo l’observo amb els ulls molt oberts. Se’l veu una mica avergonyit, s’ha enrojolat. Lentament, li poso una mà en una espatlla. Gairebé sense creure’s què passa, em mira i somriu una mica.

-Abyss… No t’has enfadat?

-Ara no. Però no ho tornis a fer, sisplau. D’acord?

-Sí. Ho sento, és que… no m’he pogut controlar.

-Eh, deixa de pensar-hi. Tornem a la taula? En Frank em deu estar esperant.

-Val, tornem.

Travessem la pista de ball i tornem a taula. En Frank és allà amb dos gots de suc de carabassa, mirant per tot el Gran Saló si em veu. M’hi acosto i li poso una mà en una espatlla.

-Abyss! On eres?

-He anat a ballar amb en Gabi, i després hem estat una estona darrere de la cortina.

-Uui, darrere la cortina? -em mira amb malícia-. I què heu fet allà?

Em poso vermella. Com s’atreveix a insinuar això?

-S’ha disculpat per tot el que em va dir a l’estiu, i ara tornem a ser amics. Això és tot.

Agafo el got de suc de carabassa i sec al banc, d’esquena a la taula. Tan de bo la Shayla fos aquí. Hi faig un glop llarg, ben llarg, tant que se’m gela la gola i començo a tossir. Deixo el got a la taula i aleshores vaig cap a la porta. Ja m’he cansat de la festa.

Sóc a punt de sortir quan m’agafen fort per un braç. Què…? Miro al meu voltant, espantada, però no puc distingir a ningú conegut. Empasso saliva, si la meva pell no fos tan clara hauria empal·lidit. La gent m’envolta, el cercle cada cop s’estreny més i més al meu voltant. Tinc por.

-Deixeu-me marxar -dic amb la veu una mica trencada.

No responen, només comencen a riure. Què…? Intento sortir del cercle a empentes, però no em deixen. Sento com alguna cosa es remou dins meu, segur que els ulls se m’estan posant violacis de nou. Oh, no, no vull que passi res… La respiració se’m comença a accelerar per la por i la ràbia, i premo amb força els llavis.

Cada cop se m’apropen més, què passa aquí?! El vent comença a escombrar el Gran Saló, la velocitat n’augmenta a mesura que tinc més por i em sento més enfadada. Però no s’immuten, es limiten a mirar-me amb menyspreu.

-No ens fas por, got de llet.

-És que no vull espantar-vos. Vull marxar.

-Oh, no. No marxaràs. Et penses que deixem que t’ajuntis amb Gryffindors i amb sangs de fang així com així? No, no. Això taca la imatge de la residència.

-Si no em deixeu marxar, no sé què pot passar, però ho lamentareu molt.

Es limiten a bufar. El vent cada cop va més ràpid, als que estan més a prop de mi els costa mantenir l’equilibri.

-Ara em deixareu marxar? Ho dic de debò, us convé fer-ho.

No només no desfan el cercle, sinó que alguns treuen la vareta i m’apunten. Vençuda per la por i la ràbia, m’encongeixo i començo a concentrar energia. Aleshores, quan m’aixeco, un anell de foc escombra tot el Gran Saló. Per sort, no els ha tocat, sinó que els ha passat per sobre. Creo una bola de foc i la mantinc a la mà.

-Deixeu-me marxar! Això ha sigut tan sols el principi!

S’aparten, atemorits, i arrenco a córrer. Em trec el vestit i em fico a la dutxa, on em quedo encongida en una cantonada, amb l’aigua calenta caient sobre la meva esquena. Per què he fet allò? El més segur és que les cortines s’hagin incendiat, m’he ficat en un bon embolic.

Apago l’aigua, em poso el pijama i em fico a dintre el llit. M’arronso a dins dels llençols, em quedo feta una boleta i, entre plors i llàgrimes, m’adormo.

Quan em llevo, em poso l’uniforme i, com una autòmata, me’n vaig fins al Gran Saló. Tinc la mirada clavada a terra, i els meus passos son mecànics, un darrere l’altre, sense pensar-los ni aturar-me.

Arribo a la porta i, quan entro, veig que està intacte. Pel que sembla, l’anell de foc no va arribar a cap paret ni res, tot i que m’hagués semblat que sí. Sec a taula, en una cantonada i en Frank, de seguida que em veu, ve al meu costat.

-Què va passar ahir, Abyss?

-No en vull parlar, Frank. Ara no.

-Per què no? T’anirà bé explicar-ho.

-Que no en vull parlar! -el tallo.

M’aixeco bruscament i me’n vaig darrere del bedoll, on em quedo arrupida, feta una boleta. No vull parlar amb ningú, ara.


Llegit 401 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarUnapersona 207 comentaris02/07/2016 a les 16:56:56
#26860Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Buf, maleïts Slytherin. Ha d'anar a Beauxbatons ARA MATEIX!!! Llàstima que l'anell de foc no els hagi tocat... però bé, com a mínim els ha espantat, i això ja és alguna cosa. Estic content que el Gabi i l'Abyss ja tornin a ser amics. A veure si el Gabi no ho acaba espatllant una altra vegada, però la cosa pinta bé. Em sap greu que sigui brusca amb el Frank, però suposo que és normal després de tot el que li passa.

Ara mateix, la història té com dos "pols emocionals": per una banda, els capítols de la Shayla més o menys són alegres i d'altra banda els de l'Abyss són més tristos. Està bé aquesta combinació! :)




AvatarPotter_granger 349 comentaris02/07/2016 a les 17:18:27
#26861Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sí, maleïts siguin. Eeh, que si els hagués tocat l'Abyss hauria tingut molts problemes. No crec que ho acabi espatllant, però mai se sap. Home, després de tot això... normal sí que és.

Hmm, que bé que t'agradi! Sí, aquesta combinació està bé perquè no et canses ni dels alegres ni dels tristos.