De Beauxbatons a Ilvermorny - Explica'm coses!
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 07/03/2018 a les 17:54:57
Última modificació 07/03/2018 a les 17:54:57
Tots els capítols de De Beauxbatons a Ilvermorny
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Explica'm coses!

Aquí us deixo un petit apunts perquè us quedin clares les coses que es diran en aquest capítol. Crec que he sintetitzat molt tot el que s'ha d'explicar, però durant els següents capítols s'aclarirà tot amb molt més detall :)

-L'Odette té 16 anys. Farà sisè a Ilvermorny.

-La Poline farà setè a Ilvermorny.

-Les classes són diferents.

-Hem de pensar que a Estats Units la majoria d'edat s'obté als 21 anys.

-El curs escolar comença l'1 d'octubre i acaba el 4 de juliol.

Crec que amb aquests en tindreu suficient per entendre el capítol. Ens veiem!

************************************** *************************************************************************** ******

Explica’m coses!

L’Odette va seguir caminant pel passadís, sense mirar més a la Cyndy. No tenia ganes de parlar amb ningú, però la noia de cabells castanys la va seguir. Caminava al seu costat i només feia que parlar. Havien sopat coses diferents, potser?

-Doncs jo faig sisè i vaig a Pukwudigie. La veritat és que la nostra casa és força avorrida, però sempre estem a temps d’animar-la, eh! –va dir-li, picant-li l’ullet-. Visc a Canadà, justament a Montreal, per això entenc el francès. Bé, ja saps que allà el francès és...

I va seguir xerrant durant molta estona, mentre l’Odette caminava, sense saber on anar. Va arribar un moment on ja es pensava que estava donant voltes en cercles i que no podria arribar enlloc.

-Estàs bé? Fas cara d’estar cansada. Clar que és normal, portes molta estona caminant sense parar.

La Cyndy es va asseure al terra, recolzant el cap a la paret, i li va dirigir un somriure a l’Odette, convidant-la a asseure’s amb ella allà. La francesa va deixar-se caure damunt de les rajoles de color marró fosc i va deixar anar un llarg sospir.

-Ara explica’m coses sobre tu.

Els ulls blaus de l’Odette es van obrir com taronges i la Cyndy va entrecreuar les cames per estar més còmoda, sense deixar de somriure.

-Doncs vinc d’Argelers i abans anava a l’escola de Beauxbatons. Tinc una germana gran que porta tot el mes de setembre parlant-me d’Ilvermorny, però no l’he escoltat gaire. No vull estar aquí, però em motiva saber que només m’hi haig de passar dos cursos.

La Cyndy es va passar la mà pels cabells castanys abans de mirar-se l’Odette i posar-se a riure com una descosida. L’Odette va dirigir-li una mala mirada a la noia i va posar els ulls en blanc. Estava en un lloc ple de bojos.

-Estimada Odie, crec que la teva germana no sap gaires coses d’aquesta escola...

-Per què ho dius?

-Perquè a Ilvermorny hi ha deu cursos. Dels onze als catorze fas el que anomenem la bàsica, dels quinze als disset hi ha la secundària, dels divuit als dinou es fa una mena de formació especialitzada, llavors als vint fas un any d’extraordinària. Pensa que ha Estats Units la majoria d’edat es té als 21 anys.

Deu anys d’escola?! Això volia dir que li quedaven més cursos dels que s’imaginava! Com podia ser que la Poline no l’hagués informat d’aquella novetat? Quines coses més hauria passat per alt perquè ella no s’enfadés més encara amb els seus pares? Ara sabia segur que s’hauria d’acostumar a aquell lloc que tan poc l’atreia.

-Odie? No és per tant! Es fan curts els cursos escolars.

L’Odette es va girar de cares a la noia d’ulls marrons i li va suplicar ajuda amb la mirada. Sabia que l’única persona que la podia ajudar ara mateix era ella. no pensava dir-li res del que descobrís a la Poline, ja s’ho trobaria ella soleta gràcies als seus nous amiguets.

-Dins de cada torre hi ha vuit pisos... bé, sí, diguem-ne així. Per pujar a la torre hi ha una estàtua a qui li has de dir quin pis vols. El nostre és el sisè. Allà dins hi ha una saleta on ens hi estem tots els del nostre curs. Més o menys som quinze nois i quinze noies. Estem dividits per sexe en tres habitacions de cinc.

>>Els alumnes de novè i desè estan en un edifici aquí a la vora. Normalment només els veiem els dies no lectius, als partits de quodpot i durant les festes. Es veu que estan molt enfeinats, diuen.

-I on ens ha portat la Davis?

-Ens ha portat a la sala dels de primer. En teoria són ells els nous, per això els deixen a tots allà.

L’Odette va riure i es va col·locar un floc rebel de cabells darrere l’orella, preparada per sentir escoltant tot el que la Cyndy tenia per explicar-li. Aquella escola era un món nou i, gràcies a aquesta noia, començava a tenir ganes de descobrir-lo.

-La Davis ja parlarà amb tu demà per les optatives que has d’escollir, però no pateixis, són guais. Encara que dubto que facis les mateixes que jo –va riure molt fort, tirant el cap enrere. L’Odette suposava que s’havia recordat d’alguna cosa que li feia molta gràcia, però no es veia preparada per preguntar-li què era-. Jo no em porto massa bé amb la gent de la nostra residència. Tots els meus amics són d’altres residències. Demà te’ls presentaré!

La Cyndy es va aixecar del terra, es va espolsar el cul amb les mans i li va oferir la mà a l’Odette. Ella la va acceptar i es va aixecar. Juntes, van començar a caminar per tot de passadissos plens de quadres i estàtues que parlaven abans que el toc de queda arribés i, finalment, van arribar davant de l’estàtua d’un petit Pukwudigie amb aire de mal geni.

-Bona nit, Kurko. Ens agradaria anar al pis sis.

-Ostres Wilson, avui si que vens d’hora. A més, vas acompanyada, què estrany...

La Cyndy li va fer una ganyota i l’estàtua va apartar-se de la paret i va aparèixer una gran porta de roure amb inscripcions en llatí les quals l’Odette no va poder llegir, ja que la Cyndy la va empènyer cap a dins. La sala era força gran i hi havia pocs alumnes repartits per allà. Era com una versió petita d’aquella sala gran on s’ajuntaven totes les residències, la qual l’Odette encara no sabia quin nom tenia, ja ho demanaria a la Cyndy quan la castanya deixés de parlar durant uns segons.

-Si vols podem anar cap a l’habitació. Demà serà un dia genial!

Les noies van pujar les escales fins a l’habitació i, en obrir la porta, es van trobar totes les altres noies amb qui compartien habitació. Se les van quedar mirant, com si haguessin fet alguna cosa mal feta.

-Bona nit, boniques. Espero que dormiu d’allò més bé –va dir la Cyndy, trencant el gel-. Us presento l’Odette Gagnon.

Les noies de l’habitació li van dirigir un somriure forçat i una d’elles es va acostar a la francesa, ja amb una camisa de dormir de color cafè i li va allargar la seva mà blanca de dits llargs.

-Un plaer, jo sóc la Harper Morrison, dels Morrison d’Ohio.

Els cabells ros sorra es van moure quan ella hi va passar la mà i en el seu rostre blanc com un glop de llet s’hi veien contrastats els ulls negres i grans sense gairebé cap pestanya.

-Encantada –va aconseguir dir l’Odette.

-Elles són la Callie Jackson i la Gianna Carson.

Els dos clons del fons de l’habitació van moure la mà amb rudesa i van seguir pendents de la Harper, esperant per saber quines paraules sortien d’aquells llavis.

-Sí, sí, gràcies per les presentacions Harper, però és tard i vol ploure.

La Cyndy la va estirar fins a un petit lavabo de dins de l’habitació i va tancar la porta amb ferret. La castanya va asseure’s damunt de la tapa del vàter i va deixar anar aire abans de mirar l’Odette.

-No la suporto! -va articular amb cara de frustració.


Llegit 242 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarUnapersona 199 comentaris11/03/2018 a les 13:30:56
#27226Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Hola! Segueix així, mantenint la web activa mentre nosaltres ens rasquem la panxa i deixem que mori :D

La Cyndy és insistent, em cau bé. Tot i que és molt xerraire, però vaja, quan ets nova a un lloc ja va bé trobar-te amb gent tan extrovertida. Encara que al final es pot fer pesat. Suposo que depèn de la personalitat de cadascú. A veure com evoluciona, la seva relació!

Interessant, això que Ilvermorny tingui 10 cursos. No sabia que als EUA la majoria d'edat fossin els 21 anys. Sigui com sigui, tenir sistemes educatius diferents és una bona idea. En part em fa pena, l'Odette, perquè es nota que està patint bastant. Però no sé si cal fer-ne un gra massa, i això que jo sóc un expert en fer una muntanya de qualsevol ximpleria.

No coneixia el Quodpot, sembla divertit i queda bé amb el món màgic. Tot i que jo, personalment, em sembla que no voldria jugar a un joc amb una pilota que explota.

Quin enigma, això de les optatives de la Cyndy, per què riu, i per què diu que no creu que facin les mateixes? Misteri...

I aquesta Harper... segur que no és una hàrpia? :P Veig a venir algunes topades!

Ha estat un capítol interessant, m'ha agradat coneixer la Cyndy i saber més coses d'Ilvermorny. Fins la propera! :)




AvatarCass Ross 271 comentaris26/04/2018 a les 00:11:55
#27234Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols


I aquí estic, amb el següent capítol. En sèrio, m'acabo d'adonar que fa una eternitat que l'havies penjat i em pensava que feia menys. Buah, sorry!

Així doncs, no només és el canvi d'horaris respecte Hogwarts com hem vist en el capítol anterior, sinó que també és un canvi de cursos! Quanta formació!! Almenys espero que sigui de qualitat, però tenint en compte com funciona el sistema educatiu als EUA... No sé si això també passarà a Ilvermorny. Vaia, vaia, així que es veu que l'Odette no en sabia res... Entenc completament el disgust que s'ha emportat!! Com és que ningú l'ha avisada?? És que ningú ho sabia?? Els seus pares no ho saben? El director es pensa que a tot el món fan el mateix o què ?? Hahaha. He de dir que el plantejament que fas, dividint-ho entre diverses etapes, m'ha semblat molt interessant ^^

El personatge de la Cyndy m'ha agradat molt, és tant i tant xerraire! Ja es veu ben bé que és part de la seva personalitat, també la manera com van conèixer-se al final del capítol anterior. Quan comences nou en un lloc desconegut, sempre va bé trobar-te amb una persona extrovertida com la Cyndy, especialment si comences quan els altres ja es coneixen! He de dir que m'ha encantat la frase de "Bona nit, boniques. Espero que dormiu d'allò més bé", que dedica a les seves companyes de dormitori... Promet molt que no es portin gaire bé, a veure què pot passar. Especialment quan ha dit que s'ha d'animar la residència!

I no tenia gens contorlat el Quodpot, però promet molt ^^ Tinc ganes de saber-ne més coses, a veure si surt!

Segueix escrivint!

Cass




AvatarMercè Granger 63 comentaris18/08/2018 a les 23:46:48
#27255Tinc 4 fanfictions i un total de 12 capítols

Hoooooola!

Jo, em sap molt de greu haver tardat en comentar el capítol. El vaig llegir just quan el vares publicar, però em vaig oblidar de comentar... i meh, aquí estamos. Me l'he tornat a re-llegir per tenir-lo fresc *-*

"Havien sopat coses diferents, potser?" comencem el capítol fort! HAHAHA. M'ha fet gràcia aquesta frase; i el xoc de personalitats entre les dues. M'imagino allà a la Cindy fent un monòleg de la seva vida i l'Odette estant per allà. Però em cau bé la Cindy, em pareix molt entranyable; i m'està agradant la dinàmica que té amb l'Odette.

M'agrada que hagis tingut en compte la majoria d'edat d'allà i com has estructurat els cursos escolars. Sempre m'he demanat si totes les escoles seguien la mateixa estructura que a Hogwarts... Normalment ho fan això als fics, però n'hi ha alguns que ho canvien. Em recordo que una vegada en vaig llegir un on a Beuauxbatons es començava com als set anys o així lol.

"Odie? No és per tant! Es fan curts els cursos escolars." -> typical nerd answer. Una Ravenclaw perduda? xd

M'agrada molt la idea de la torre ascensor! Que guai haha. 30 alumnes per curs i casa? És molt comparat amb Hogwarts. Però bé, com més gent millor! M'imagino que els de cursos més superiors deuen estar a un edifici aparts de lo estressats que van, si allò es com la uni HAHA. Tenen també cafeteres encantades que doni cafè il·limitat?

Que bé que l'Odette ja estigui sortint del seu amagatall i comenci a interessar-se per tot! I quines seran les optatives? I perquè la Cindy no es du bé amb els de la seva casa, amb lo mona que és (i lo monos que se suposen que han de ser els Pukwudigies)?

Val, si, ja me'n recordo perquè no tenia amigues a la resi HAHA. Pareixen el remake de les Mean Girls. Regina George who?

A veure com continua tot, que tinc ganes de seguir llegint! Una abraçada!