El Retorn dels Black - XII Els Consells de Briubruixina (1a part)
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 06/07/2018 a les 13:12:05
Última modificació 06/07/2018 a les 16:13:27
Tots els capítols de El Retorn dels Black
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


XII Els Consells de Briubruixina (1a part)

XII

Els Consells de Briubruixina

(1a part)

            & nbsp; Estimada Altaïr,

 

    ;    M'alegro tant de llegir el que m'escrius. Em fa feliç de saber que, malgrat les primeres dificultats, has trobat una colla que està per tu. A la teva edat, tenir colla és el que toca. Tu sempre has anat més per lliure, però en aquest cas estaria bé que també en tinguessis una. Anar amb persones de la teva mateixa edat té un afegit en totes les coses bones que et poden passar a la vida. No ho deixis escapar.

       Siguin com siguin les persones, encara que podràs escollir, és amb elles que suportes la vida. També necessitem estones de solitud (i més quan ens fem grans), però a tu encara et toca explorar la vida en companyia. Tingues paciència amb ells; l'educació que ve de casa és una cosa que no podem triar.

       Fes-los partícips del que t'està passant, del teu propòsit. Si els importes, t’ajudaran. Espera, què deia el Barret que Tria? «O qui sap si a Slytherin faràs els teus veritables amics». Si no els en dónes l'oportunitat, no podran travessar aquesta porta.

 

   —Aquest llibret és extraordinari! —exclamava l'Àstat entusiasmat tot mirant les magnífiques il·lustracions de Sorgingoa.

   —Sí... —sospirava la Sue, amb el to de veu avorrit, dedicant a l'Altaïr una de les seves mirades cafè plena d'ironia indulgent—, llàstima que nosaltres no en puguem entendre un borrall...

   —Però veritablement extraordinari!

   —Xxxt, no cridis tant, Àstat —el va renyar la Sue baixet—. Que ens sentiran...

       Ell es va apujar les ulleres de pasta negres amb el dit tes, que li van tornar a relliscar pel pont de la seva cara magra i allargada. Els seus ulls van cercar confidents els de l'Altaïr.

   —No vull que se n'assabenti ningú més —va demanar ella en un xiu-xiu preocupat, posant una mà a l'espatlla prima del seu amic.

   —Ai, sí, perdona...

       Havien aconseguit la taula rodona de noguera i potes de relleu de la sala comuna d'Slytherin només per ells quatre sols. Els alumnes de sisè que hi seien fa un moment havien recollit les seves coses i havien sortit. Era tota una competició, poder tenir una punta de la taula, així que calia aprofitar el previlegi. L'Altaïr havia fet cas a Briubruixina i els ensenyava el Manual pràctic de Màgia que li havia enviat. Els havia dit, sense massa detalls, com se li havia revelat màgicament el contingut del llibret en blanc. No entenien el català, per això la Sue feia mala cara, però al cap i a la fi la majoria d'encanteris i fórmules que hi apareixien estaven escrites en alfabet llatí i d’alguna manera podrien acostar-se a la pronúncia del basc.

   —I menys en Gaunt...

       Els altres tres van tombar el cap en la mateixa direcció que els ulls grisos d'en Sílver Macmillan. En Thor Gaunt i les bessones Doppel seien als sofàs de cuir negre, prop de la llar de foc de pedra, i xerraven (i grunyien) animadament. Especulaven sobre la Cursa Anual d'Escombres Voladores per la qual tenien entrades.

       L'Àstat va deixar d'esma el llibret sobre la taula. La famosa cursa se celebraria aquell cap de setmana i ell estava mort d'enveja.

   —Escombres... Cursa... Trajecte transatlàntic.... Té llocs privilegiats...

 

       Pel que fa l'alumne de les grenyes: no li cerquis les pessigolles. Ell potser sembla un ceballot, però al darrere té tota una família poderosa al món de la bruixeria i gent que els segueix. Els Gaunt són una família màgica amb una història que els assenyala intensament. Sí, fins i tot a Artineu ho sabem.

 

   —Per què no m'ho havíeu dit, que en Thor Gaunt i la seva família són els últims descendents Slytherin?

       Una pregunta com aquella hauria causat una reacció de desconcert, de pànic, d'indignació o de sospita a la sala comuna qualsevol de les altres tres residències. Però Slytherin tenia aquell caràcter incomprès que es diferenciava de la resta, i que l'Altaïr encara no sabria si qualificar de positiu o de negatiu.

       L'Eco Doppel i les seves germanes, que seien als sofàs de cuir negre, es van tombar atretes per les paraules «últims descendents d'Slytherin». Van veure els ullets de mico d'en Thor Gaunt, mirant-los guenyos arrufant les celles sota les grenyes amb aire de sospita. L'Altaïr li va aguantar la mirada per demostrar-li que el desafiava a aquella enemistat natural.

       L'Àstat va donar d'esquena als membres dels sofàs.

   —Perdona, Altaïr. Ens pensàvem que ho sabies...

   —No en tenia ni idea —va reconèixer amb certa recança.

   —Tant els Gaunt com els Black es creia que havíeu desapareguts.

   —Després de la Segona Guerra Màgica —va explicar la Sue—, ningú no es pensava que tornaríeu a Hogwarts...

   —Això és el que em van dir les bessones...

       L’Altaïr va evocar el dia que les Doppel li van ensenyar el tapís dels Sagrats Vint-i-Vuit, i els ulls li van anar a parar sobre el cognom Black i alguns altres més, que estaven ratllats.

   —Però ara heu tornat —va intervenir en Macmillan.

       Els seus ulls grisos tenien un matís estrany a les ninetes, aquella rara familiaritat que no podia situar...

       La veu de l'Àstat va estroncar aquell insòlit vincle, desfent-se d'enveja amb paraules poc intel·ligibles per les entrades d'en Gaunt.

       La Sue va tornar a obrir el manual amb una arruga d'enveja al front.

   —No necessitarà cap manual de defensa perquè la guerra S'HA A-CA-BAT.

   —Encara que ens l'agafés no entendria res... —va comentar en Macmillan, ignorant l'Àstat i mirant-se el llibret amb desgana...

       L'Altaïr va retirar Sorgingoa de les mans de la Sue.

   —Ningú no me l'agafarà, a mi.

       Tan aviat com l'Altaïr el va tocar, l'aquarel·la es va esvair com una taca aigualida, per deixar en blanc les tapes i les pàgines de l'interior. El manual era seu. No permetria que ningú se n'apropiés.

   —Només us l'ensenyava.

   —És clar, és clar... —La Sue va veure com l'Altaïr es guardava el llibret a la butxaca interior de la túnica amb l'expressió frisosa, i de seguida va tornar al seu tarannà alegre de sempre un altre cop: —Si tenim cap problema, Altaïr, et demanarem ajuda!

   —I què me'n dieu, d'en Nott?

   —Bah!

       Per en Kun Nott no havien de patir. El seu «no m'interessen gens les vostres històries», els havia deixat clar que no volia participar a res del que fessin.

       Per molt que la Sue s'intentés convèncer a si mateixa que la guerra s'havia acabat i que no s'havien de preocupar per res, era evident que en el fons sabia que un manual pràctic que incloïa tècniques i sortilegis de defensa personal màgica els resultaria molt útil i els faria estar preparats pel que pogués succeir. Aquelles mateixes alertes que els llançava el misteriós professor Eöl Dàgor.

 

< p>       Em parles del teu professor de Defensa Contra les Forces del Mal. Pel que me'n dius, sí que fa tota la pimta de ser un elf. Durant la segona Guerra, alguns elfs es van unir als cossos de seguretat i de vigilància. A l'Anglaterra, el banc de Gringotts disposava d'una rereguarda d'elfs esvelts dels boscos de l'est. També n’hi havia que treballaven en la investigació a les grans institucions, moltes de les quals sota la Llei Màgica de Secrets Oficials, jurament que encara avui no es pot trencar. Però no és gaire comú, atès que la majoria d’aquests elfs van agafar vaixells Enllà, o es van unir a les files de l'Innominable.

       De professors peculiars, en trobaràs a cabassos. L'important és afigurar-se bé quina és la seva veritable peculiaritat. Aprofita les classes d'aquest elf misteriós, no decebis els teus pares amb la Botànica, i estic segura que pots destacar en Transfiguració. L'Astronomia no hauria de ser cap problema per tu, Altaïr. Al Cercle has rebut una bona educació màgica. No et deixis encisar per una mestra d'aparent presència feble.

       No t’emboliquis i concentra’t en la Botànica, i millora en Pocions. Que no et distreguin aquests ''misteris''. Ets una experta a ficar-te en embolics. I m'ensumo que no és l'únic ganxo que trobaràs per embadocar-te amb altres històries i deixar estudi aparcat. Recorda que, pel que vols fer, necessites bones notes. Espero que facis més bon paper que a l'escola muggle... De fet, estic segura que el faràs.

 

  ;      L'Altaïr ja els havia explicat la conversa que havia tingut amb el professor Llagot, el dia del càstig. Hi havia una paraula. Un nom: Potter...

       L'Àstat ho va veure clar:

   —És a dir... que hem de trobar aquest tal Potter, vaja.

   —És una missió? —va somriure la Sue.

   —Su-suposo —va contestar l'Altaïr amb certa indecisió...

   —És clar que és una missió, sí! —va exclamar l'Àstat aleshores —. Un repte!

       L'Altaïr es va mirar l'Àstat i la Sue amb l'expressió molt sorpresa, però agraïda. L’ajudarien a trobar en Potter, l’únic lligam que podia trobar a Hogwarts, pel que sabia fins ara. L’altre, potser, seria en Hagrid, el guardabosc de l’escola. Però comentar tan aviat a l’Àstat el delicat tema d’anar a parlar amb el gegant seria massa arriscat, i l’Altaïr va decidir deixar passar un temps abans de temptar tant la seva sort. Tingues paciència amb ells; l'educació que ve de casa és una cosa que no podem triar.

       L'Altaïr estava molt més contenta aquella setmana. Li importava ben poc en Gaunt, en Kun Nott o les bessones Doppel. Fins i tot trobar-se en Peeves pels passadissos no li resultava tan irritant com de costum. I això que era evident que li havia agafat mania des del primer dia. Sobretot perquè el Baró Sagnant, el fantasma, estava especialment servicial amb la senyoreta Black i tenia una facilitat sorprenent per treure's en Peeves de sobre.

       A l’esperit entremaliat li agradava inventar-se rimes per fer befa de qualsevol cosa, però res del que li pogués cantar aquella setmana no l'afectaria. Tret d'allò, potser...

 

Ovelleta, ovelleta,

m'ha dit el mico filós

que t'has posat malalteta!

 

Fes el règim fastigós,

o vés a fer la maleta!

 

Ovelleta, ovelleta,

que et fa mal la panxeta?

 

        Fins i tot Briubruixina havia fet referència a aquell episodi en la seva carta: Ja has comentat això que t'ha passat amb els ous als teus pares? No facis més bestieses i cuida’t el fetge. Bla bla bla... Com si els mals de panxa i marejos, i el plat d'arròs bullit de cada dia no li recordessin prou el règim estricte que li havia manat Madame Pomfrey que li prohibia menjar ous, xocolata i greixos. El costat bo de tot plegat era que tenia l'excusa perfecta per no anar a Vol. I fora de les classes desastroses de Pocions (que li donaven punts per no poder entrar mai al Club dels Llagoters...), tot anava prou bé.

       L'Altaïr es va sentir en deute amb ells. Ara per ara, però, no sabia com compensar l'atenció que li brindaven els seus amics. Ja que havien fet pròpia la missió de l'Altaïr, com a mínim ella els havia d'explicar altres coses que la preocupessin:

   —Hi ha una altra cosa, nois.

       Ells van atansar-se a ella per reduir el cercle confident que havien forat a la taula de la sala comuna, i van parar l'orella.

-----------------------------

 

(Mitja part. A la tarda continuem el capítol ;) )


Llegit 122 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarUnapersona 186 comentaris07/07/2018 a les 17:06:12
#27237Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Visca! Per fi! L'Antares ha penjat un nou capítol! Això s'ha de celebrar! :D 

M'ha agradat que el capítol tingués fragments de carta i de narració intercalats, especialment que els fragments de carta es relacionessin d'alguna manera amb la narració que ve a continuació. El consells que li dona també estan bé, típics d'una mentora, però no per això poc importants!

Està bé que hagi decidit ensenyar el llibre als seus amics. És una mostra de confiança, i això sempre és positiu! Ara bé, aquest Macmillan... no sé què pensar d'ell. Té aquest posat perquè és així, o amaga alguna cosa? Suposo que haurem de seguir llegint... I la missió de cercar en Potter. No sé com serà d'important en l'argument, però a veure si tenim una mica d'accio! :)

Els elfs agafen vaixells "Enllà"? Què significa? Són com les Rades Grises i se'n van a la terra dels Valar? (digues que sí, va!)

"—Hi ha una altra cosa, nois." A veure. Ens fas esperar no sé quantes setmanes i acabes el capítol així?? (ja he vist que continua, però m'ha fet gràcia aquest final :P)

Fins ara!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris07/07/2018 a les 17:08:49
#27238Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Ahora vaig veure al facebook que havies penjat un capítol nou així que avui he decidit passar.m'hi! Feia molt que no feia res a la web... I encara he de comentar el fanart de l'Unoi... ho intentaré fer tot! Bé, anem al capítol!

M'agra molt, molt, molt com vas narrant el capítol intercal·lant la carta de Briubruixina amb la conversa entre la Sue, l'Àstat, el Sílver i l'Altaïr, trobo que queda molt bé! Els seus consells són molt bons, però sembla que dóna més importància als estudis que a altres coses que a l'Altaïr li interessen més, com ara descobrir coses de la seva família. Que vull dir, a veure, que la Botànica està molt bé, pero hi ha coses que són importants sentimentalment. 

Segueixo llegint, que està això interessant i ja et comentaré més al capítol final! :)




AvatarAntares_Black 338 comentaris03/08/2018 a les 19:08:43
#27243Tinc 8 fanfictions i un total de 36 capítols

Unapersona:

«M'ha agradat que el capítol tingués fragments de carta i de narració intercalats, especialment que els fragments de carta es relacionessin d'alguna manera amb la narració que ve a continuació.»

Que bé que t’hagi agradat. Vaig pensar que la carta tota de cop era massa, sent llarga com és... Així, intercalant-la amb els fets, quedava més rodó.

«El consells que li dona també estan bé, típics d'una mentora, però no per això poc importants!»

És que és el que és Briubruixina per l’Altaïr. Una mentora que també li té molt d’afecte.

«Està bé que hagi decidit ensenyar el llibre als seus amics. És una mostra de confiança, i això sempre és positiu!»

Ai... Tot perquè li ho diu Briubruixina xD

«Ara bé, aquest Macmillan... no sé què pensar d'ell. Té aquest posat perquè és així, o amaga alguna cosa?»

hahhaa És com el que em diu la Gee: que voldria que em Macmillan tingués alopècia! Hahhahaa Ja ho veureu, ja. No és així perquè és un guapo i ja està. És com el veu l’Altaïr, i la desconcerta molt.

«I la missió de cercar en Potter. No sé com serà d'important en l'argument, però a veure si tenim una mica d'accio! :)»

Tindrem acció, tindrem acció... Però no serà per en Potter, fora d’algunes enganxades...

«Els elfs agafen vaixells "Enllà"? Què significa? Són com les Rades Grises i se'n van a la terra dels Valar? (digues que sí, va!)»

Sí! hahaha És una referència a Valinor, sí. Perquè es vegi que és un elf esvelt, no pas un elf domèstic. Però, encara que és genial que ho hagis vist, no és el més important del que ens en diu...

Et segueixo contestant a la segona part!

Antares




AvatarAntares_Black 338 comentaris03/08/2018 a les 19:09:50
#27245Tinc 8 fanfictions i un total de 36 capítols

Agatha Black:

«Ahora vaig veure al facebook que havies penjat un capítol nou així que avui he decidit passar.m'hi! Feia molta res a la web...»
Sí, ho deixo per allà, perquè amb aquesta escassa activitat ningú no veu quan s’hi fa alguna cosa...

«M'agra molt, molt, molt com vas narrant el capítol intercal·lant la carta de Briubruixina amb la conversa entre la Sue, l'Àstat, el Sílver i l'Altaïr, trobo que queda molt bé!»
M’alegro molt que us hagi agradat! La veritat és que va ser tot un trenca-closques perquè encaixés tot plegat.

«Els seus consells són molt bons, però sembla que dóna més importància als estudis que a altres coses que a l'Altaïr li interessen més, com ara descobrir coses de la seva família. Que vull dir, a veure, que la Botànica està molt bé, pero hi ha coses que són importants sentimentalment.»
Sí, tens tota la raó. Però Briubruixina ja sap que igualment no li podrà treure les idees del cap. Potser és que no té interès que l’Altaïr indagui massa en la família? O senzillament es fa la distant i la disciplinària perquè "és el que toca" i la deixa fer?

Ah! I si insisteix tant que l’Altaïr vagi bé en Botànica, és perquè els seus pares són botànics! ;) Ja ho veuràs!

Continuo responent a la segona part!
Antares