The Warlock Horror Picture Show - 04 — Pareixem trets de la promo de la nova temporada d'American Horror Story
AvatarEscrit per Mercè Granger
Enviat el dia 28/10/2018 a les 02:38:50
Última modificació 04/11/2018 a les 15:11:32
Tots els capítols de The Warlock Horror Picture Show
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


04 — Pareixem trets de la promo de la nova temporada d'American Horror Story

Afortunadament, aquell foc havia estat fet per un aficionat. Uns aquamenti varen aconseguir apagar-lo. Però el mal ja estava fet: parts de les parets i el terra estaven negres, en record del que havia passat. Tot i que ni això va aconseguir aturar l'espectacle, estava clar que algú ho estava intentant sabotejar.

Allò tan sols va fer al grupet reafirmar el seu pla.
 

 


—Ouija?

—Aquí tens.

—Suc de tom... dic sang?

—Aquí.

—Guix?

—Aquí.

—Perfecte —va dir el Danny posant la veu més misteriosa que va saber. S'havia vestit tot de negre per a l'ocasió, i fins i tot, perquè ser un poc dramàtic mai no va malament, s'havia posat una caputxa. Que en realitat era la caputxa del seu impermeable —. Primer, hem de dibuixar el pentagrama.

—Pareixem trets de la promo de la nova temporada d'American Horror Story —va opinar la Candy mentre agafava un guix.

Ella i l'Ava, eren les dues que tenien més aptituds pel dibuix. No tenien molta idea de com dibuixar un pentagrama, però per sort, havien vist que a un dels pòsters dels grups del Danny, en sortia un. Fet el pentagrama, varen seure tots en cercle, enmig del dibuix. El lloc més destacat l'ocupava la ouija. Varen envoltar el perímetre de la circumferència amb espelmes; segons el Danny serviria per atreure els esperits.

—No he trobat cap got —va interrompre la Sumi —però crec que això servirà —va dir donant-li al Danny una llauna de cervesa.

Al voltant de la ouija, varen posar el suc de tomàtiga i l'entrepà de llom que havien robat de la cuina. Amb les mans entrellaçades, van tancar els ulls i el Danny va començar a dir les paraules necessàries per al ritual, però...

—Danny, tio, que pareixes jo durant els exàmens d'Història de la Màgia —el va interrompre la Candy després d'uns minuts en què el Danny havia estat recitant paraules sense sentit. De fet, fins i tot havia començat a dir alguns versos de Highway to Hell —. Quan no tens ni puta idea de res i intentes emplenar espai de qualsevol manera.

—Calla. Hey, Satan, payin' my&nbs p;dues, playin' in a rockin' band...< br />
Pam!

De cop, es va tancar la porta.

—Que ha eztat això?! —va cridar la Sumi, espantada, mentre amagava el cap en l'espatlla de la Candy.

—No et preocupis —La Candy va passar la seva mà pels cabells de la seva millor amiga per intentar calmar-la  —que si aquí ha de morir algú, serà l'Ava. 

—Per què sóc negra? —va dir l'Ava alçant una cella.

—Perquè et donaria mandra alçar el cul.

—Vés-te'n a la mer...

El que va fer callar a l'Ava va ser l'entrepà, que de sobte, va començar a levitar. Inicialment, el moviment era tan sols vertical. En haver arribat a una altura considerable, es va començar a allunyar del cercle. Finalment, es va perdre en la foscor. Pel camí es va caure un tros de llom.

—Ha funcionat! Ràpid, tots torneu a posar el dit sobre la llauna. Ehem... hola, senyor fantasma.

Els segons d'espera abans que la llauna es mogués varen parèixer segles. La tensió era tanta que s'hagués pogut tallar amb un ganivet; però, finalment, la llauna es va moure fins a la H. I després, frenèticament, va anar a la O, la L i la A.

—Que... que tal? —va preguntar la Sumi.

"B", "É".

—I no ens demana a nosaltres com estem? Que antipàtic —va opinar l'Ava.

—Ets un poltergesit? Conta'ns: era la Carol Ann simpàtica? —va preguntar la Candy entre rialles. A ella aquell pla li seguia pareixent bastant ridícul.

—Diguen'z... enz podria ajudar?

"Sí".

—Saps amb el teu saber d'ésser poderós de l'altre món, com podem assegurar que es representi l'obra de demà?

"Sí".

Tots varen aguantar la respiració. Així...? Tan fàcilment? El Danny va sospirar abans de continuar parlant.

—Com?

La tensió d'aquell moment va ser encara més gran que la de feia uns minuts, quan no sabien si el fantasma respondria. Ulls tancats, dits creuats, respiracions agitades. Tots aquests elements varen estar mentre la llauna es movia a poc a poc, formant una resposta.

"A", "V", "A". Ava. La mencionada va obrir molt els ulls i va negar amb el cap, tan sorpresa com els altres. Com acabava sempre ficava en merders? "H", "A". Ha. La cosa es posava interessant. "D", "E". De. "S", "O", "R"...

Lumos!

La Candy s'havia aixecat de sobte. Va començar a inspeccionar la sala, il·luminant-la amb la llum de la vareta, cercant alguna cosa. Els altres s'havien quedat callats, sense saber com reaccionar.

Petrificus totallus!— Es va sentir un renou semblant al d'alguna cosa dura quan golpeja el terra —Ei, veniu!

Als peus de la Candy hi havia el Chris, immobilitzat. La seva cara era un poema, rescordaba a aquella que es posa quan la mama et troba agafant galetes tot i que t'ho havia prohibit.

—Estava espiant-nos. I no tan sols això... mireu, l'embolcall de l'entrepà—La noia va assenyalar amb la cama l'objecte mencionat—. Ell era el "misteriós" fantasma. Repariforus. Tens tres minuts per explicar-te. Comencen ja.

—Us vaig escoltar... i vaig pensar que seria una bona idea. Ho havia d'intentar....

—Aleshores... és una altra de les teves patètiques formes d'intentar sortir amb jo? —L'Ava va rodar els ulls, cansada. Un dels desavantatges de ser semi-veela eren els admiradors pesats que venien a totes hores.

—Sóc un bon partit, pensa-t'ho.

—Ser fill d'un pringat que va formar part d'un grup durant els noranta no et fa ser un bon partit.

—Ei, que The Weird Sisters és un grupàs! —El Danny s'havia sentit personalment ofès. Tenia una xapa d'ells en la seva caçadora. Quantes vegades s'havia motivat escoltant els seus temes més exitosos.

—El Heathcote, un dels membres, va ser el meu amor d'adolescència —El Danny va recolzar l’afirmació de la Candy—. Però, com te n'has adonat dels nostres plans?

—Perquè estàveu parlant del pla a l'hora de dinar...? Us sentia des de la meva taula.

—Hauríem de cercar un lloc méz privat...

El Chris es va aixecar i va anar cap a l'Ava.

—Em sap greu...

—Gilipolles... —l'Ava es va fer enrere, mentre treia la vareta de la butxaca dels pantalons —. Avifors!

Tots els ratpenats que estaven penjats de la sala del menjador, com decoració de Halloween, varen prendre vida. Centenars de ratpenats de plàstics van batre les ales i van anar volant en picant cap al Chris, que va marxar espantat. Alguns ratpenats el varen seguir, i fins i tot uns pocs afortunats van arribar a picotejar-lo, com varen imaginar pels crits de dolors que varen sentir en la llunyania. La gran majoria, però, es va quedar revoltant pel menjador.

—Guau, Ava. Vull dir... guau —Tots havien al·lucinat amb el que havia fet l'Ava. Convertir totes aquelles imitacions de plàstic compradas al Tot a 5 sickles en animals de carn i ossos —. Ja pots tornar-los a la normalitat. No volem que l'Alambí se'n trobi un i el fitxi com a actriu principal. Està tan tronat que ja no m'espero res d'aquest home...

—Eh... d'això... no em sé el contraencanteri.


Llegit 86 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMercè Granger 64 comentaris28/10/2018 a les 13:00:15
#27279Tinc 4 fanfictions i un total de 12 capítols

♪♫I'll be your Carol Anne

I'll be your pentagram

Let's dabble in the black arts

This is not a game

Let me spell my name

Let's keep this in the dark

A-B-C-D-E-F-G

Call me on the Ouija Board!

Ouija Board! Ouija Board!♪♫

(Sí, conec una cançó per quan fas una sessió de ouija xDD. Va perfecta per aquest capítol)

 

No sé què punyetes passa a aquest tros:

—Calla. Hey, Satan, payin' my& ;nbs p;dues, playin' in a rockin' band...< /em>< br /> 
Pam!

Si algú sap com arreglar-ho que m'ajudi, porfi.

I això és tot, sorry. Ànims, que només queda un capítol!

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris02/11/2018 a les 14:27:36
#27288Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

HAHAHAHAHAHA, L'encanteri de la Oija és brutal. Són tan cutres... a saber quin fantasma se't pot aparèixer amb suc de tomàquet in una llauna de cervesa... i un entrepà de llom! Em recorda motl a una escena de la meva FF en què fan una invocació a un dimoni amb l'Oracle, i no tenen res del que necessiten i comencen a fer servir merdes que troben tirades... XD Em sembla hilarant com ho has fet. I el Danny amb la caputxa de l'impermeable... Ai, que em pixo!

"Hey, Satan, payin' my dues, playin' in a rockin' band... " --> XDDDDDD

"Perquè sóc negra?" --> OMG XD

Ahhhh, ja sabia que aquest Chris tornaria a sortir... i de qui és fill? Que ara ja me'ls conec de tla teva FF! XD

Vaja, així que no hem fet res amb tota la Ouija... evidentent, el que deia, com s'anava a presentar cap mort amb una crida tan cutre? Hahahaha... però no veig gaire com podran solucionar l'obra... Anem a veure el final!

 

 




AvatarUnapersona 199 comentaris02/11/2018 a les 20:31:08
#27291Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Per ser bruixots, no se'ls dona gaire bé, això de parlar amb fantasmes. Em sembla que una colla de muggles ho farien millor xD Només faltaria que s'haguéssin de posar a matar animals... tot i que l'Ava hauria pogut encantar un d'aquests rat penats i matar-lo. Al cap i a la fin només són 5 sickles de plàstic! :P

Aquest Chris té unes idees de bomber. Entrar a la seva habitació per fer-se passar per un fantasma? Això d'estudiar art màgic et deu donar una creativitat curiosa, pel que sembla.

Me'n vaig al final!




Avatarhermione potter 237 comentaris07/11/2018 a les 12:49:28
#27302Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Heey babiees!!! Quin capitolàs!!! 

Primer de tot, i perquè jo tinc gran amor per la FF... Jo també tinc un crush amb el teu personatge de Heathcote xD Estic a l'espera d'un capitolet... (és broma, però m'ha encantat la referència! A mi també m'encanta The Weird Sisters).

Les cançons que surten al capítol són brutals. Fins i tot una cançó per a fer la ouija! La gent està xiulada, ho adoro! I com en Danny es posa en el paper és increïble, crec que també l'agafaré com a crush (uno más a la lista... com n'hi ha pocs...).

Però havent llegit això, no entenc com ho arreglaran. No tenen cap pista sobre res i l'espectacle (si ho he calculat bé) és al dia següent, més o menys. A veure com ens sorprens, perquè de debò que, facis el que facis, ens sorprendràs.

I, abans de marxar, m'he vist reflectida en l'última frase del capítol: Eh... d'això... no em sé el contraencanteri.  És tan jo... xD

Ens llegim!! A veure com acaba l'aventura




AvatarAntares_Black 357 comentaris27/11/2018 a les 02:14:12
#27321Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

Ah, mira! Ho veieu! Un aquamenti, el que jo deia xD

Hahahaaa suc de tomata!

Mmmm com és que no saben dibuixar un pentagrama!?? Però si són cinc línies i prou! Literalment.

«Per què sóc negra?» xDD

«Ehem... hola, senyor fantasma» hahahaa "Hola – què tal?- Bé" hahaha

«Sóc un bon partit, pensa-t'ho» Així, venent-te. Ho fas molt bé... xD

«Ei, que The Weird Sisters és un grupàs!» Ei! En Chris aquest és fill d’un membre de les Weird Sisters!?

«El Heathcote, un dels membres, va ser el meu amor d'adolescència» I en Danny i la Candy colats pel guitarra!

Ai, trobo que l’Ava és massa dura amb en Chris aquest... Les ratapinyades no picotegen, sinó que estiren els cabells, no? Potser les del Tot a 5 sickles tenen bec i tot hahahaa I, per acabar-ho d’amanir, no se sap el contra-sortilegi!! Potser en Decors sí... xD oops...

-------------------

«Per què sóc negra?»  Perquè sóc negra?

«et donaria mandra alçar el cul.»  et faria mandra alçar el cul.

«La tensió era tanta que s'hagués pogut tallar amb un ganivet»  s’hauria

---------------

Em sap greu, però trobo que aquest és el capítol més fluix... Espero que ens ho acabis bé (bé o malament, però un final guapo guapo), que aquesta fic em fa pixar de riure! ^^

Segueixo!

Antares




AvatarCass Ross 282 comentaris09/12/2018 a les 11:29:12
#27334Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

Déu meu, aquests no serveixen per fer màgia negra, si no saben ni fer un pentagrama...  Em va molta gràcia que hagin de fer ofrenes de menjar a un fantasma, que suposadament és un ésser incorpori lol Això d'invocar el fantasma amb música de rock lol 

Ostres, l'Ava ha sabut reaccionar ràpid, eh, amb la ouija! M'ha fet molta gràcia la menció a The Weird Sisters, i així que intueixo que la història està situada en el nostre present, oi?

M'encanta l'Ava (em sembla que ja ho he dit alguna altra vegada lol). Com es pot no saber el contraencanteri, per Merlí?? <<No volem que l'Alambí se'n trobi un i el fitxi com a actriu principal>> OMG Ara almenys tenen una ambientació ideal per a Halloween lol