The Warlock Horror Picture Show - 05 — No odieu com us queden els cabells després d'utilitzar un portarreu?
AvatarEscrit per Mercè Granger
Enviat el dia 28/10/2018 a les 02:04:37
Última modificació 06/11/2018 a les 17:42:06
Tots els capítols de The Warlock Horror Picture Show
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


05 — No odieu com us queden els cabells després d'utilitzar un portarreu?

Al mati, els ratpenats encara seguien pel menjador.

I no eren ni la meitat de pacífics com havien estat la nit anterior. Ara, havien convertit l'esmorzar en una feina hercúlia. Robaven torrades, actuaven com el bol de llet fos una pista d'aterratge, deixaven plomes sobre els ous ferrats.

L'Alambí, per variar, estava cridant. Aquesta vegada, a la Beckett. Però ella no s'havia deixat guanyar pels nervis; l'escoltava impassible, i, quan, va poder fer-se sentir entre els crits, li va explicar que en despertar-se, s'havien trobat aquell panorama. Algú havia decidit dotar de vida als ratpenats de decoració. Primer els havien intentat espantar amb màgia, però no havia funcionat. Després de provar diferents encanteris, el Samuel havia trobat una manera d'invertir la màgia. El problema era que havia d'anar un per un, i clar, en haver allà prop de milers de ratpenats (que ja s'havien escampat per tota l'escola), estava tardant. Però que encara tenien cinc hores abans de la funció i segur que aleshores ja estaria solucionat.

—Recordeu que tenim assaig d'aquí a dues hores —va dir la Beckett, ara adreçada als alumnes —. Mentrestant, mengeu alguna cosa i repasseu el guió. I... ah, intenteu que cap ratpenat no us tregui un ull.

—Vaja, m'acaba d'espatllar el pla. Volia esmorzar de cereals i el meu ull acabat d'arrencar.

Agafar alguna cosa per berenar amb tot el merder que els ratpenats havien provocat va ser difícil. Va ser mentre es prenia els cereals que a la Candy se li va ocórrer una cosa.

—Tu, la profecia aquella no deia alguna cosa sobre animals?

—Zizizizi —La Sumi va començar a rebuscar en la bossa fins a trobar el pegramí—La part final deia "la funció s'acabarà abans de començar" i no-zé-què sobre uns animalz que no veien la llum.

—O sigui que adéu obra.

La Sumi va assentir tristament.

 



—Duen tenir el cor com una tavell... ocellot de merda! —va cridar de sobte l'actor que feia de Nigromant, el Brad, quan, mentre deia la seva frase, un ratpenat va començar a sobrevolar el seu cap.

El Samuel va llançar-li el contraencanteri al ratpenat. El seu cos va tornar ser de plàstic; i va unir-se a la colecció de ratpenats ja transformats que s'estava formant a terra. Tot i malgrat els esforços, pareixia que el número dels que estaven volant seguien sent superiors. Altres professors havien intentat ajudar-lo, però aquell encanteri havia estat llançant tan fort que només el Samuel havia aconseguit revertir-lo.

—Aficionats... —L'Elle, l'actriu que feia de donzella, va posar els ulls en blanc. La Regina, que continuava pareixent un micropuff (tot i que el color rosa ja era més clar als dits), quasi salta de la cadira i l'estrangula. No s'esforçava en dissimular l'enfat.

—Per això vaig rompre amb tu —va respondre el Brad.

—Oh no. Flashbacks de la Font de la Bona Fortuna... —Tothom es va girar cap a l'Alambí sense entendre el que deia—. Que estic tenint flashbacks de l'obra de la Font de la Bona Fortuna! Això serà un desastr... Atxem!

El director no va ser l'únic que va tossir. Tothom, de sobte va començar a fer-ho, mentre la sala s'emplenava de fum verd. La histèria es va apoderar de la sala. Però, quan el fum verd va desaparèixer, ja no se sentia res. Ningú no es movia. Aquell fum els havia paralitzat. La part positiva era que els ratpenats també.

Aleshores totes les llums es varen apagar. La sala es va refredar, car que totes les finestres es varen obrir. Quan va tornar la llum, un home, tot vestit de negre, estava assegut al centre de l'escenari, amb posat indiferent, pentinant-se.

—No odieu com us queden els cabells després d'utilitzar un portarreu?



—AVA, DESPERTA, ARRIBEM TARD!

L'Ava seguia dormint profundament. La Candy es va cansar de bones maneres. Va agafar una ampolla d'aigua i li va buidar al cap.

—Que... passa? —L'Ava es trobava desconcentrada. Tot i això, va fer l'esforç d'asseure's damunt el llit.

—Com cony pots estar així de perfecta després d'aixecar-te...? —va murmurar la Candy. Quan ella s'acabava de despertar de la sesta, pareixia que feia tres anys que vivia al bosc —Mou el cul que arribem tard a l'assaig. La Sumi i el Danny ens esperen a fora.

L'Ava s'anava a tornar a tirar al llit, murmurant un "si no ens necessiten..." però la seva amiga la va agafar de la mà i la va arrossegar fora de l'habitació.

 


—Eh, per què aquestes cares? Vinc a espatllar-vos l'obra i si puc, fer-me el control de l'escola, però no tenim per què dur-nos malament! Si d'aquí una hora he aconseguit dur a terme el meu pla, convido a una ronda a Les Tres Escombres.

El senyor es va alçar de la cadira i va començar a passejar-se pel teatre, com si allò fos el saló de casa seva. Murmurant un "si no us importa" va servir-se un got d'aigua. Aixecat, es podia apreciar la seva altura: si no arribava als dos metres, era per poc, malgrat que això no impedia un gestos àgils i elegants.

—Però servir-vos vosaltres també alguna cosa, que mentre us conto el meu pla no vull que vos quedeu amb la gola seca! Continues maltractant als teus alumnes, eh, Alambi? —L'Alambí no va dir res—. Ai, no me'n recordava, esteu paralitzats per culpa de la poció nociva, quin cap! No passa res, així no hauré d'aguantar interrupcions innecessàries. Ah, no us preocupeu, que els efectes no són eterns! Crec, és la primera vegada que preparo aquesta poció.

Va continuar passejant-se per la sala, saludant a alguns professors com si els conegués de tota la vida, com si ells poguessin contestar. Al final, va decidir seure's davant de tot de l'escenari, usant una de les cadires d'attrezzo.

—Fa molts, molts, molts d'anys... Bé, tampoc tant, que no sóc tant vell com tu, eh, Alambí? —va aclucar l'ullet —. Hi havia un noi..
 

 


—Ezpera —va aturar la Sumi a la Candy, quan aquesta anava a obrir la porta del teatre —. No ezcoltes rez? —La noia rossa va negar amb el cap —. Això ez l'eztrany...

Es va posar a recercar alguna cosa dins la bossa. No va tardar molt a trobar-ho; cosa estranya tenint en compte les dimensions de la bossa. Buscava una d'aquelles orelles extensibles que es venien a la Tenda de Bromes dels Bruixots Bessons. Es va ajupir al costat de la porta i va passar un dels extrems de l'orella per sota.

—Eztà passant alguna eztranya de collonz... Crec que algú ha entrat. Eztà parlant sobre alguna coza tràgica de la zeva infància... Ràpid, utilitzem l'encanteri mimetitzador i ens intentem colar amb zigil...
 



La porta no feia soroll, afortunadament; així l'home, que estava girat, no es va adonar quan aquesta es va obrir lleugerament.

—I allà estavem, assajant per A Very Potter Musical. El meu paper d'Snape, m'havia de fer triomfar! Durant els assajos, tothom demanava on està el Darby? Però... ningú... demanava... com... està... el... Darby? Ara se suposa que havíeu de plorar... Clar, no podeu. Continuem...

Va continuar. Quinze minuts interminables, arribant a un nivell de dramatisme que tan sols l'Alambí podria imaginar. La Candy va fer com que mirava el rellotge, però es va adonar que era invisible. "Merda, per què sempre que faig alguna cosa graciosa sóc invisible?".

—Va ser quan vaig veure l'anunci de la vostra obra per Halloween. Se'm va acudir el pla genial per a la meva venjança. Espatllaria la funció! I com que sóc una miconeta dramàtic... —"No home, que va, passejar-se per una sala on tots estan petrificats soltant un monòleg no és ser dramàtic" va pensar la Candy —Idò vaig anar enviant notetes i sabotejant algunes coses. Espero que no m'odiïs —va dir dirigint-se cap a la Regina —. Però en la meva defensa diré que ets el Micromaxipuff més sexy que he vist. I no et preocupis, que d'aquí a una setmana els efectes de la poció ja hauran marxat. Ah, per cert! Vull agrair a l'elfina infiltrada i a la noia que em vaig trobar a la bodega que no em va delatar! 

Un ratpenat, dels pocs que s'havia deslliurat de ser petrificat, salvat per no estar en aquell moment en el teatre, va fer una entrada triomfal per la porta mig oberta, interrompent al Darby. L'home es va sobresaltar. Aquell salt cap enrere va ser el senyal que esperava el Danny per desfer-se de l'encanteri i anar, amb la vareta empunyada, amb intenció de parar al Darby,

Quina pena que el Darby li va llançar un Expelliarmus abans.

Quina pena que de l'impuls de l'encanteri el va enviar cap a la cadira que el Darby havia usat de portarreu. I en tocar-la el Danny, es va activar i va desaparèixer,' juntament amb el noi.

—Bon viatge cap al meu pis! Si pots, neteja'm els plats bruts! —va cridar el Darby amb un somriure d'orella a orella. Però poc li va durar —Algú més que vulgui intentar atacar-me? Com veieu, no és recomanable...

La Candy va notar un lleuger cop al braç. En mirar a terra, va veure com dos pars de peus es començaven a materialitzar. Els seus i els de la Sumi. L'encanteri estava marxant. La Sumi va xixiugelar-hi alguna cosa a l'orella. Tant baix com parlava, l'unic que va poder entendre va ser "dues hores". O feien alguna cosa (no tan desastrosa com el Danny) o tot se n'anava a porgar fum.

—Us proposo un tracte... —va dir mentre es treia un flascó de la butxaca —. Us curo a tots de la petrificació a canvi que em deixeu el control total de l'EMAD. Ara, el director seré jo. També vull el paper de Nigromant... ah, i un camerino particular —Mentre deia allò, va destapar el flascó, i va deixar caure una gota del contingut a sobre de l'Alambí —Que me'n dius?

La rapidesa amb què la cara de l'Alambí es va tornar vermella podria ser digne d'estudi.

—Tu... TU! Des de sempre amb els teus aires de grandesa... d'ençà que eres estudiant! I perquè no et vaig contractar per ensenyar com als teus amics... Per això vas sabotejar la funció! Convertir a la Regina en un Micropuff! Cremar el teatre!

—Cremar el que...? Ja deia jo que li faltava una capa de pintura a això... —El Darby estava desconcertat.

Petrificus Totallus! —va cridar la Sumi, ja del tot visible. Pareixia que pintava bé, però el Darby va poder esquivar-lo a temps, i va anar a parar a l'Alambí, que es va tornar a quedar petrificat.

El Darby va aprofitar per a desarmar també a la Sumi. Però el ratpenat que hi havia entrat també el va desarmar. O almenys, va aconseguir llevar-li el flascó amb l'antídot. La Candy va aconseguir fer venir l'animal cap a ella i es va fer amb l'antídot.

—Ni ho intentis! Com facis algun moviment... —la vareta apuntava amenaçadora cap a la Candy.

La noia, però, va temptar la sort: va apropar lentament la seva mà cap al tap del flascó. El Darby va dir alguna cosa, que sonava com una maledicció. No la va arribar a dir completa, car que un inesperat pes va caure a sobre seu.

—Tu, que brut tens el pis. Porc! —va cridar-li el Danny mentre s'aixecava de la cadira. El Darby va remugar, però estava commocionat pel cop.

La Candy va deixar caure l'antídot. En mesclar-se amb l'aire, tota la sala va tornar a la normalitat. O, millor dit, al moviment. Menys els ratpenats, que van seguir sent de plàstic. La Beckett i el Samuel varen llevar-li la vareta al Darby i van desaparetre, camí al Ministeri. La Virgina va desfer el Petrificus Totallus de l'Alambí, que va començar a cridar.

—TENIM POC TEMPS! TOTS A RENTAR AQUEST MERDER!

La Beckett i el Samuel van tornar a aparèixer i van ajudar l'Alambí. Amb uns quants, encanteris, el teatre va quedar com abans. Els actors varen continuar l'escena on l'havien deixat, ara sense la molèstia dels ratpenats.

—Hi ha una cosa que no entenc...— va dir de sobte el Samuel—. Si el Darby no havia calat foc a l'escenari... qui ho va fer, aleshores?

La cara del Brad es va tornar blanca com la cera.

—Va ser sense voler. Ella —va mirar despectivament a l'Elle— m'havia fet enfadar i vaig llançar-li un petard... però una de les espurnes va anar a parar a les cortines i es va calar foc.

—I els ratpenats?

—Jo crec que el flipat aquell ha dit que eren cosa seva eh —va intervenir la Candy, posant la seva millor cara de "no he romput un plat en ma vida".

—Sí, sí, totalment —la va secundar el Danny.

—Si vosaltres ho dieu... —El Samuel no les tenia totes —. Vosaltres dos, ja en parlarem en acabar la funció del vostre càstig. I vosaltres tres... heu arribat tard, però com que ens heu salvat, us ho passarem per aquest cop. Correu a preparar-vos.

—Trez...? Però i l'Ava on...

—Podeu abaixar un poc les veus? Estava dormint—va dir la mencionada mentre sortia de la cantonada on s'havia estirat a dormir. Si era invisible, ningú la veia dormint, no la podien castigar, i és que el discurs del paio aquell li donava tanta son —Joder, però no estava tothom petrificat? Que collons m'he perdut?


Llegit 89 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMercè Granger 63 comentaris28/10/2018 a les 12:10:41
#27277Tinc 4 fanfictions i un total de 12 capítols

 

Després de setmanes d'escriure i de retallar MOLT (en el primer esborrany, la fic tenia prop de 10.000 paraules), ho he aconseguit! No m'ho crec xd

Meh, no m'agrada gaire en conjunt, cada vegada li veig més erros, però si la retoco més, supero el màxim de paraules... so així es queda. Ja em sento orgullosa d'haver escrit alguna cosa minimament decent i amb una mica de sentit, tenint en compte els dos darrers mesos... Aish. Li he agafat molt d'afecte a la fic, i als personatges encara més. M'estimo molt a aquest grupet tant desastre (de fet tenc fins i tot alguns "fan-arts" d'ells... a veure si m'animo a mostrar-los. Segurament en els pròxims dies també expliqui el perquè dels seus noms, que alguns tenen tela). I tenia moltes ganes d'escriure pjs femenins.

Inicialment aquesta no era la meva idea principal, però l'altra és que vaig començar a escriure... i no hi havia manera. No sé, se'm feia molt difícil. Però ja està muntada, o sigui que potser d'aquí a un temps l'escric i la publico per aquí. Qui sap. Depèn del temps, motivació i inspiració que tingui, ja veuré xd

Per cert, els profes que menciono (Virginia, Samuel, Beckett) i el Darby; són canon. Bé, segons la wiki ho  són. En la meva ment, eren molt amics, però el Darby se li varen creuar els cables i així ha acabat xd La idea era que els quatre havien participat en la producció de l'escola de A very Potter musical (un musical basat en la vida del Harry. Existeix en la vida real, el protagonitza el Blaine de Glee, i és bastant divertit i les cançons molen molt). El Darby feia d'Snape, el Samuel de Dumbledore i la Virginia de Petunia. Els hi he atorgat aquests papers per fer un guinyo a l'Alan Rickman, el Michael Gambon i la Fiona Shaw; els representen els papers que he dit abans a Harry Potter i van estudiar a The Royal Academy of Dramatic Arts (l'EMAD n'és una paròdia).

Sé que potser tot no està ben fonamentat en la fic i algunes coses estan ficades amb calçador, però també volia donar-li aquest aire d'humor absurd que té The Rocky Horror Picture Show. És graciosa almenys, oi?

Esper que us hagi agradat, malgrat tot! Així i tot m'ho he passat bé escrivint-la <3 Per cada comentari que tengui la fic es destinarà un galeó per a comprar-li un cafè a l'Ava... així que comenteu molt!

Petonets! heart




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris02/11/2018 a les 15:32:23
#27289Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

NO EM PUC CREURE QUE S'HAGI PERDUT TOT EL MEU COMENTARI.

Aquest era el llarg... A veure si recordo el que havia escrit....

Sobre aquest capítolhavia fet un comentaria ràpid sobre com m'ha agradat la referència a AVPM i el fet que tot és molt de drama queen amb aquesta Vendetta del Darby... ha quedat molt rodó.

I després el comentari general, que anava per parts:

- L'ARGUMENT està molt i molt bé. És una història senzilla però molt original i molt ben organitzada en aquest cinc capítols curts. A més a és, punts extra pel fet que t'has currat un escenari cànon del qual no es parla gens. I tot és divertit i ridícul de nassos! Genial! ;)

-ELS PERSONTGES trobo que són el teu fort. És que et queden molt bé. El Danny i la Summi m'encanten, especialment els detalls del castellà d'ell i els problemes de dicció d'ella. La Candy també m'agrada, és molt irònica i divertida, però potser queda una mica més a l'ombra comparada amb els altres tres... Ja sé que és filla muggles però no té res que la faci destacar especialment (el Danny té l'ocultisme, la Sumi la metamofomàgia, i l'Ava els gens veela), però ja està bé, perquè també hi ha d'haver gent "corrent"! La que no m'acaba d'agradar el l'Ava... el seu tret personal més important, això de la son, no m'acaba de fer el pes, no sé per què... Crec que potser ho veig una mica forçat i no em resulta tan divertit... Crec que m'hagués agradat més si hagués estat, per exemple, narcolèptica, i que en els moments més crítica caigués en rodó adormida o alguna cosa així... XD Bé, no ho sé, només és un suggeriment! XD. Com dic, els personatges són el teu fort. Tots són "realistes" i et queden naturals, parlen d'acord amb la personalitat que els dónes... molt molt bé. Fins i tot els profes i el director, que són cànon, així que punts extra!

LLENGUATGE: Aquí hi tinc pros i contres. D'entrada el teu estil m'agrada molt, ple d'acció i de diàleg. Els diàlegs són forts i brutals, i les explicacions, de frases llargues però hilarants, donen molta personalitat als teus escrits. Trobo que tens una menra d'escriure molt única. El que no m'acaba d'agradar, però, és que no t'hi mires massa pel que fa a vocabulari, o en les descripcions de llocs o objectes, cosa que crec que podries treballar més. Sembla que hagis rumiat molt l'argument però que a hagis escrit el FF amb presses. Però dius, de fet, que te l'has hagut de remirar molt, per tallar coses i acurtar-la, i tot i així encara s'hi veuen algunes faltes o frases que es podrien millorar amb una mica més de dedicació. Suposo que això té a veure amb el fet que tenies una data límit i potser no li has pogut dedicar tot el temps que voldries. El teu estil, molt oral, trobo que queda molt bé en els diàlegs i, ocasionalment, en la narració, però de tant en tant m'agradaria també trobar algun fragment una mica més literari. Això és, evidentment, la meva opinió; si a tu t'agrada així, em sembla perfecte ;) Cada autor a la seva.

EN GENERAL, et felicito. El relat no només està ben pensat, ben estructurat i ben plantejat, sinó que a més t'has documentat molt bé perquè estigués relacionat amb el món de HP però que a la vegada resultés tan refrescant. M'ha encantat de llegir. M'ha esntretingut i m'ha fet riure un munt! Molt bé! ;)

Molta sort al concurs!

 




AvatarUnapersona 199 comentaris02/11/2018 a les 20:57:14
#27292Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

M'ha agradat molt! Tens una manera d'escriure que sembla un conte explicat "a la vora del foc", en veu alta. És cert que hi ha força errades de llengua, però queda compensat amb escreix pel dinamisme que té, tant el diàleg com la narració.

L'argument és senzill però efectiu. Tampoc és que es pugui complicar gaire per una història curta, suposo. Sí que et diré que m'hagués agradat passar més temps amb el Darby, el trobo un bon antagonista. De fet, tots els personatges estan ben construits. Tots els principals tenen les seves característiques pròpies que els fan fàcils d'identificar (fins i tot sense aquelles descripcions inicials, crec que haguéssim pogut fer-nos una imatge de la seva personalitat).

Mola que estigui basada en personatges cànon tan secundaris. Li dona un aire de com més veracitat, però alhora continua sent molt original. I tant que m'ha agradat, i estic content d'haver destinat cinc galeons per cafès! ;)