The Warlock Horror Picture Show - 05 — No odieu com us queden els cabells després d'utilitzar un portarreu?
AvatarEscrit per Mercè Granger
Enviat el dia 28/10/2018 a les 02:04:37
Última modificació 23/11/2018 a les 17:33:29
Tots els capítols de The Warlock Horror Picture Show
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


05 — No odieu com us queden els cabells després d'utilitzar un portarreu?

Al mati, els ratpenats encara seguien pel menjador.

I no eren ni la meitat de pacífics com havien estat la nit anterior. Ara, havien convertit l'esmorzar en una feina hercúlia. Robaven torrades, actuaven com el bol de llet fos una pista d'aterratge, deixaven plomes sobre els ous ferrats.

L'Alambí, per variar, estava cridant. Aquesta vegada, a la Beckett. Però ella no s'havia deixat guanyar pels nervis; l'escoltava impassible, i, quan, va poder fer-se sentir entre els crits, li va explicar que en despertar-se, s'havien trobat aquell panorama. Algú havia decidit dotar de vida als ratpenats de decoració. Primer els havien intentat espantar amb màgia, però no havia funcionat. Després de provar diferents encanteris, el Samuel havia trobat una manera d'invertir la màgia. El problema era que havia d'anar un per un, i clar, en haver allà prop de milers de ratpenats (que ja s'havien escampat per tota l'escola), estava tardant. Però que encara tenien cinc hores abans de la funció i segur que aleshores ja estaria solucionat.

—Recordeu que tenim assaig d'aquí a dues hores —va dir la Beckett, ara adreçada als alumnes —. Mentrestant, mengeu alguna cosa i repasseu el guió. I... ah, intenteu que cap ratpenat no us tregui un ull.

—Vaja, m'acaba d'espatllar el pla. Volia esmorzar de cereals i el meu ull acabat d'arrencar.

Agafar alguna cosa per berenar amb tot el merder que els ratpenats havien provocat va ser difícil. Va ser mentre es prenia els cereals que a la Candy se li va ocórrer una cosa.

—Tu, la profecia aquella no deia alguna cosa sobre animals?

—Zizizizi —La Sumi va començar a rebuscar en la bossa fins a trobar el pegramí—La part final deia "la funció s'acabarà abans de començar" i no-zé-què sobre uns animalz que no veien la llum.

—O sigui que adéu obra.

La Sumi va assentir tristament.

 



—Deuen tenir el cor com una tavell... ocellot de merda! —va cridar de sobte l'actor que feia de Nigromant, el Brad, quan, mentre deia la seva frase, un ratpenat va començar a sobrevolar el seu cap.

El Samuel va llançar-li el contraencanteri al ratpenat. El seu cos va tornar ser de plàstic; i va unir-se a la colecció de ratpenats ja transformats que s'estava formant a terra. Tot i malgrat els esforços, pareixia que el número dels que estaven volant seguien sent superiors. Altres professors havien intentat ajudar-lo, però aquell encanteri havia estat llançant tan fort que només el Samuel havia aconseguit revertir-lo.

—Aficionats... —L'Elle, l'actriu que feia de donzella, va posar els ulls en blanc. La Regina, que continuava pareixent un micropuff (tot i que el color rosa ja era més clar als dits), quasi salta de la cadira i l'estrangula. No s'esforçava en dissimular l'enfat.

—Per això vaig rompre amb tu —va respondre el Brad.

—Oh no. Flashbacks de la Font de la Bona Fortuna... —Tothom es va girar cap a l'Alambí sense entendre el que deia—. Que estic tenint flashbacks de l'obra de la Font de la Bona Fortuna! Això serà un desastr... Atxem!

El director no va ser l'únic que va tossir. Tothom, de sobte va començar a fer-ho, mentre la sala s'emplenava de fum verd. La histèria es va apoderar de la sala. Però, quan el fum verd va desaparèixer, ja no se sentia res. Ningú no es movia. Aquell fum els havia paralitzat. La part positiva era que els ratpenats també.

Aleshores totes les llums es varen apagar. La sala es va refredar, car que totes les finestres es varen obrir. Quan va tornar la llum, un home, tot vestit de negre, estava assegut al centre de l'escenari, amb posat indiferent, pentinant-se.

—No odieu com us queden els cabells després d'utilitzar un portarreu?



—AVA, DESPERTA, ARRIBEM TARD!

L'Ava seguia dormint profundament. La Candy es va cansar de bones maneres. Va agafar una ampolla d'aigua i li va buidar al cap.

—Que... passa? —L'Ava es trobava desconcentrada. Tot i això, va fer l'esforç d'asseure's damunt el llit.

—Com cony pots estar així de perfecta després d'aixecar-te...? —va murmurar la Candy. Quan ella s'acabava de despertar de la sesta, pareixia que feia tres anys que vivia al bosc —Mou el cul que arribem tard a l'assaig. La Sumi i el Danny ens esperen a fora.

L'Ava s'anava a tornar a tirar al llit, murmurant un "si no ens necessiten..." però la seva amiga la va agafar de la mà i la va arrossegar fora de l'habitació.

 


—Eh, per què aquestes cares? Vinc a espatllar-vos l'obra i si puc, fer-me el control de l'escola, però no tenim per què dur-nos malament! Si d'aquí una hora he aconseguit dur a terme el meu pla, convido a una ronda a Les Tres Escombres.

El senyor es va alçar de la cadira i va començar a passejar-se pel teatre, com si allò fos el saló de casa seva. Murmurant un "si no us importa" va servir-se un got d'aigua. Aixecat, es podia apreciar la seva altura: si no arribava als dos metres, era per poc, malgrat que això no impedia un gestos àgils i elegants.

—Però servir-vos vosaltres també alguna cosa, que mentre us conto el meu pla no vull que vos quedeu amb la gola seca! Continues maltractant als teus alumnes, eh, Alambi? —L'Alambí no va dir res—. Ai, no me'n recordava, esteu paralitzats per culpa de la poció nociva, quin cap! No passa res, així no hauré d'aguantar interrupcions innecessàries. Ah, no us preocupeu, que els efectes no són eterns! Crec, és la primera vegada que preparo aquesta poció.

Va continuar passejant-se per la sala, saludant a alguns professors com si els conegués de tota la vida, com si ells poguessin contestar. Al final, va decidir seure's davant de tot de l'escenari, usant una de les cadires d'attrezzo.

—Fa molts, molts, molts d'anys... Bé, tampoc tant, que no sóc tant vell com tu, eh, Alambí? —va aclucar l'ullet —. Hi havia un noi..
 

 


—Ezpera —va aturar la Sumi a la Candy, quan aquesta anava a obrir la porta del teatre —. No ezcoltes rez? —La noia rossa va negar amb el cap —. Això ez l'eztrany...

Es va posar a recercar alguna cosa dins la bossa. No va tardar molt a trobar-ho; cosa estranya tenint en compte les dimensions de la bossa. Buscava una d'aquelles orelles extensibles que es venien a la Tenda de Bromes dels Bruixots Bessons. Es va ajupir al costat de la porta i va passar un dels extrems de l'orella per sota.

—Eztà passant alguna eztranya de collonz... Crec que algú ha entrat. Eztà parlant sobre alguna coza tràgica de la zeva infància... Ràpid, utilitzem l'encanteri mimetitzador i ens intentem colar amb zigil...
 



La porta no feia soroll, afortunadament; així l'home, que estava girat, no es va adonar quan aquesta es va obrir lleugerament.

—I allà estavem, assajant per A Very Potter Musical. El meu paper d'Snape, m'havia de fer triomfar! Durant els assajos, tothom demanava on està el Darby? Però... ningú... demanava... com... està... el... Darby? Ara se suposa que havíeu de plorar... Clar, no podeu. Continuem...

Va continuar. Quinze minuts interminables, arribant a un nivell de dramatisme que tan sols l'Alambí podria imaginar. La Candy va fer com que mirava el rellotge, però es va adonar que era invisible. "Merda, per què sempre que faig alguna cosa graciosa sóc invisible?".

—Va ser quan vaig veure l'anunci de la vostra obra per Halloween. Se'm va acudir el pla genial per a la meva venjança. Espatllaria la funció! I com que sóc una miconeta dramàtic... —"No home, que va, passejar-se per una sala on tots estan petrificats soltant un monòleg no és ser dramàtic" va pensar la Candy —Idò vaig anar enviant notetes i sabotejant algunes coses. Espero que no m'odiïs —va dir dirigint-se cap a la Regina —. Però en la meva defensa diré que ets el Micromaxipuff més sexy que he vist. I no et preocupis, que d'aquí a una setmana els efectes de la poció ja hauran marxat. Ah, per cert! Vull agrair a l'elfina infiltrada i a la noia que em vaig trobar a la bodega que no em va delatar! 

Un ratpenat, dels pocs que s'havia deslliurat de ser petrificat, salvat per no estar en aquell moment en el teatre, va fer una entrada triomfal per la porta mig oberta, interrompent al Darby. L'home es va sobresaltar. Aquell salt cap enrere va ser el senyal que esperava el Danny per desfer-se de l'encanteri i anar, amb la vareta empunyada, amb intenció de parar al Darby,

Quina pena que el Darby li va llançar un Expelliarmus abans.

Quina pena que de l'impuls de l'encanteri el va enviar cap a la cadira que el Darby havia usat de portarreu. I en tocar-la el Danny, es va activar i va desaparèixer,' juntament amb el noi.

—Bon viatge cap al meu pis! Si pots, neteja'm els plats bruts! —va cridar el Darby amb un somriure d'orella a orella. Però poc li va durar —Algú més que vulgui intentar atacar-me? Com veieu, no és recomanable...

La Candy va notar un lleuger cop al braç. En mirar a terra, va veure com dos pars de peus es començaven a materialitzar. Els seus i els de la Sumi. L'encanteri estava marxant. La Sumi va xixiugelar-hi alguna cosa a l'orella. Tant baix com parlava, l'unic que va poder entendre va ser "dues hores". O feien alguna cosa (no tan desastrosa com el Danny) o tot se n'anava a porgar fum.

—Us proposo un tracte... —va dir mentre es treia un flascó de la butxaca —. Us curo a tots de la petrificació a canvi que em deixeu el control total de l'EMAD. Ara, el director seré jo. També vull el paper de Nigromant... ah, i un camerino particular —Mentre deia allò, va destapar el flascó, i va deixar caure una gota del contingut a sobre de l'Alambí —Que me'n dius?

La rapidesa amb què la cara de l'Alambí es va tornar vermella podria ser digne d'estudi.

—Tu... TU! Des de sempre amb els teus aires de grandesa... d'ençà que eres estudiant! I perquè no et vaig contractar per ensenyar com als teus amics... Per això vas sabotejar la funció! Convertir a la Regina en un Micropuff! Cremar el teatre!

—Cremar el que...? Ja deia jo que li faltava una capa de pintura a això... —El Darby estava desconcertat.

Petrificus Totallus! —va cridar la Sumi, ja del tot visible. Pareixia que pintava bé, però el Darby va poder esquivar-lo a temps, i va anar a parar a l'Alambí, que es va tornar a quedar petrificat.

El Darby va aprofitar per a desarmar també a la Sumi. Però el ratpenat que hi havia entrat també el va desarmar. O almenys, va aconseguir llevar-li el flascó amb l'antídot. La Candy va aconseguir fer venir l'animal cap a ella i es va fer amb l'antídot.

—Ni ho intentis! Com facis algun moviment... —la vareta apuntava amenaçadora cap a la Candy.

La noia, però, va temptar la sort: va apropar lentament la seva mà cap al tap del flascó. El Darby va dir alguna cosa, que sonava com una maledicció. No la va arribar a dir completa, car que un inesperat pes va caure a sobre seu.

—Tu, que brut tens el pis. Porc! —va cridar-li el Danny mentre s'aixecava de la cadira. El Darby va remugar, però estava commocionat pel cop.

La Candy va deixar caure l'antídot. En mesclar-se amb l'aire, tota la sala va tornar a la normalitat. O, millor dit, al moviment. Menys els ratpenats, que van seguir sent de plàstic. La Beckett i el Samuel varen llevar-li la vareta al Darby i van desaparetre, camí al Ministeri. La Virgina va desfer el Petrificus Totallus de l'Alambí, que va començar a cridar.

—TENIM POC TEMPS! TOTS A RENTAR AQUEST MERDER!

La Beckett i el Samuel van tornar a aparèixer i van ajudar l'Alambí. Amb uns quants, encanteris, el teatre va quedar com abans. Els actors varen continuar l'escena on l'havien deixat, ara sense la molèstia dels ratpenats.

—Hi ha una cosa que no entenc...— va dir de sobte el Samuel—. Si el Darby no havia calat foc a l'escenari... qui ho va fer, aleshores?

La cara del Brad es va tornar blanca com la cera.

—Va ser sense voler. Ella —va mirar despectivament a l'Elle— m'havia fet enfadar i vaig llançar-li un petard... però una de les espurnes va anar a parar a les cortines i es va calar foc.

—I els ratpenats?

—Jo crec que el flipat aquell ha dit que eren cosa seva eh —va intervenir la Candy, posant la seva millor cara de "no he romput un plat en ma vida".

—Sí, sí, totalment —la va secundar el Danny.

—Si vosaltres ho dieu... —El Samuel no les tenia totes —. Vosaltres dos, ja en parlarem en acabar la funció del vostre càstig. I vosaltres tres... heu arribat tard, però com que ens heu salvat, us ho passarem per aquest cop. Correu a preparar-vos.

—Trez...? Però i l'Ava on...

—Podeu abaixar un poc les veus? Estava dormint—va dir la mencionada mentre sortia de la cantonada on s'havia estirat a dormir. Si era invisible, ningú la veia dormint, no la podien castigar, i és que el discurs del paio aquell li donava tanta son —Joder, però no estava tothom petrificat? Que collons m'he perdut?


Llegit 237 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMercè Granger 67 comentaris28/10/2018 a les 12:10:41
#27277Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols

 

Després de setmanes d'escriure i de retallar MOLT (en el primer esborrany, la fic tenia prop de 10.000 paraules), ho he aconseguit! No m'ho crec xd

Meh, no m'agrada gaire en conjunt, cada vegada li veig més erros, però si la retoco més, supero el màxim de paraules... so així es queda. Ja em sento orgullosa d'haver escrit alguna cosa minimament decent i amb una mica de sentit, tenint en compte els dos darrers mesos... Aish. Li he agafat molt d'afecte a la fic, i als personatges encara més. M'estimo molt a aquest grupet tant desastre (de fet tenc fins i tot alguns "fan-arts" d'ells... a veure si m'animo a mostrar-los. Segurament en els pròxims dies també expliqui el perquè dels seus noms, que alguns tenen tela). I tenia moltes ganes d'escriure pjs femenins.

Inicialment aquesta no era la meva idea principal, però l'altra és que vaig començar a escriure... i no hi havia manera. No sé, se'm feia molt difícil. Però ja està muntada, o sigui que potser d'aquí a un temps l'escric i la publico per aquí. Qui sap. Depèn del temps, motivació i inspiració que tingui, ja veuré xd

Per cert, els profes que menciono (Virginia, Samuel, Beckett) i el Darby; són canon. Bé, segons la wiki ho  són. En la meva ment, eren molt amics, però el Darby se li varen creuar els cables i així ha acabat xd La idea era que els quatre havien participat en la producció de l'escola de A very Potter musical (un musical basat en la vida del Harry. Existeix en la vida real, el protagonitza el Blaine de Glee, i és bastant divertit i les cançons molen molt). El Darby feia d'Snape, el Samuel de Dumbledore i la Virginia de Petunia. Els hi he atorgat aquests papers per fer un guinyo a l'Alan Rickman, el Michael Gambon i la Fiona Shaw; els representen els papers que he dit abans a Harry Potter i van estudiar a The Royal Academy of Dramatic Arts (l'EMAD n'és una paròdia).

Sé que potser tot no està ben fonamentat en la fic i algunes coses estan ficades amb calçador, però també volia donar-li aquest aire d'humor absurd que té The Rocky Horror Picture Show. És graciosa almenys, oi?

Esper que us hagi agradat, malgrat tot! Així i tot m'ho he passat bé escrivint-la <3 Per cada comentari que tengui la fic es destinarà un galeó per a comprar-li un cafè a l'Ava... així que comenteu molt!

Petonets! heart




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/11/2018 a les 15:32:23
#27289Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

NO EM PUC CREURE QUE S'HAGI PERDUT TOT EL MEU COMENTARI.

Aquest era el llarg... A veure si recordo el que havia escrit....

Sobre aquest capítolhavia fet un comentaria ràpid sobre com m'ha agradat la referència a AVPM i el fet que tot és molt de drama queen amb aquesta Vendetta del Darby... ha quedat molt rodó.

I després el comentari general, que anava per parts:

- L'ARGUMENT està molt i molt bé. És una història senzilla però molt original i molt ben organitzada en aquest cinc capítols curts. A més a és, punts extra pel fet que t'has currat un escenari cànon del qual no es parla gens. I tot és divertit i ridícul de nassos! Genial! ;)

-ELS PERSONTGES trobo que són el teu fort. És que et queden molt bé. El Danny i la Summi m'encanten, especialment els detalls del castellà d'ell i els problemes de dicció d'ella. La Candy també m'agrada, és molt irònica i divertida, però potser queda una mica més a l'ombra comparada amb els altres tres... Ja sé que és filla muggles però no té res que la faci destacar especialment (el Danny té l'ocultisme, la Sumi la metamofomàgia, i l'Ava els gens veela), però ja està bé, perquè també hi ha d'haver gent "corrent"! La que no m'acaba d'agradar el l'Ava... el seu tret personal més important, això de la son, no m'acaba de fer el pes, no sé per què... Crec que potser ho veig una mica forçat i no em resulta tan divertit... Crec que m'hagués agradat més si hagués estat, per exemple, narcolèptica, i que en els moments més crítica caigués en rodó adormida o alguna cosa així... XD Bé, no ho sé, només és un suggeriment! XD. Com dic, els personatges són el teu fort. Tots són "realistes" i et queden naturals, parlen d'acord amb la personalitat que els dónes... molt molt bé. Fins i tot els profes i el director, que són cànon, així que punts extra!

LLENGUATGE: Aquí hi tinc pros i contres. D'entrada el teu estil m'agrada molt, ple d'acció i de diàleg. Els diàlegs són forts i brutals, i les explicacions, de frases llargues però hilarants, donen molta personalitat als teus escrits. Trobo que tens una menra d'escriure molt única. El que no m'acaba d'agradar, però, és que no t'hi mires massa pel que fa a vocabulari, o en les descripcions de llocs o objectes, cosa que crec que podries treballar més. Sembla que hagis rumiat molt l'argument però que a hagis escrit el FF amb presses. Però dius, de fet, que te l'has hagut de remirar molt, per tallar coses i acurtar-la, i tot i així encara s'hi veuen algunes faltes o frases que es podrien millorar amb una mica més de dedicació. Suposo que això té a veure amb el fet que tenies una data límit i potser no li has pogut dedicar tot el temps que voldries. El teu estil, molt oral, trobo que queda molt bé en els diàlegs i, ocasionalment, en la narració, però de tant en tant m'agradaria també trobar algun fragment una mica més literari. Això és, evidentment, la meva opinió; si a tu t'agrada així, em sembla perfecte ;) Cada autor a la seva.

EN GENERAL, et felicito. El relat no només està ben pensat, ben estructurat i ben plantejat, sinó que a més t'has documentat molt bé perquè estigués relacionat amb el món de HP però que a la vegada resultés tan refrescant. M'ha encantat de llegir. M'ha esntretingut i m'ha fet riure un munt! Molt bé! ;)

Molta sort al concurs!

 




AvatarUnapersona 203 comentaris02/11/2018 a les 20:57:14
#27292Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

M'ha agradat molt! Tens una manera d'escriure que sembla un conte explicat "a la vora del foc", en veu alta. És cert que hi ha força errades de llengua, però queda compensat amb escreix pel dinamisme que té, tant el diàleg com la narració.

L'argument és senzill però efectiu. Tampoc és que es pugui complicar gaire per una història curta, suposo. Sí que et diré que m'hagués agradat passar més temps amb el Darby, el trobo un bon antagonista. De fet, tots els personatges estan ben construits. Tots els principals tenen les seves característiques pròpies que els fan fàcils d'identificar (fins i tot sense aquelles descripcions inicials, crec que haguéssim pogut fer-nos una imatge de la seva personalitat).

Mola que estigui basada en personatges cànon tan secundaris. Li dona un aire de com més veracitat, però alhora continua sent molt original. I tant que m'ha agradat, i estic content d'haver destinat cinc galeons per cafès! ;)




AvatarMercè Granger 67 comentaris23/11/2018 a les 17:01:17
#27309Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols

Hola, ja sé que he de constertar a tots els missatges (moltes gràcies, jo, en serio; me vareu animar molt, moltísimes gràcies per perdre el temps en llegir i comentar la història); pero me n'he adonat que no vaig comentar el que era cànon; i potser us heu perdut amb lo de l'Alambí queal final no hop vaig explicar (error per part meva, me'n vaig oblidar):

 

  • Tot el tema de l'EMAD i els profes canon ja ho he comentar, asixí que res.
  • El director, l'Heribert Alambí, és cànon. Aquí tenim el que la Rowling ens diu d'ell: "El titular de Botànica d'aleshores, el profesor Heribert Alambí, un entusiasta del teatre aficionat [...]. El profesor Alambí va acabar abandonant Hogwarts per anar a ensenyar a l'EMAD, on sempre va tenir, segons em va confessar una vegada, una viva aversió a muntar representacions d'aquest conte [La Font de la Bona Fortuna] en concret perquè creia que portava mala sort". (Les Rondalles del Bard Gallard, comentari de La Font de la Bona Fortuna). El Dumbledore ens conta que l'Alambí va intentar montar una representació d'aquesta obra, fallida, ja que "els estudiant que feien els paper d'Amata i Sir Dissortat havien sigut parella fins una hora abans que s'aixequès el teló, moment en el qual "Sir Dissortat" havia manifestar la seva predilecció per l'"Asha"." L'Elle, l'actriu que fa de donzella, havia estar la parella del Brad, que fa de nigromant, per això l'Alambí tenia recels a què ella fes el paper. I ha encertat, mira per on xd
  • El llinatge del Danny. Ímago, és cànon. Més informació al tema de "El nom dels teus personatges".
  • Tant l'encanteri Avifors com la poció nociva que utilitza l'Alambí per petrificar a la penya són cànon. 
  • La frase de "Duen tenir el cor com una tavella" és cànon també, surt en el conte xd

Crec que no em deixo res (CREC, segurament sí xd); però bé, ja ho comentaréquan us respongui a tots (no tardaré molt, quan la uni em deixi viure). Moltísimes gràcies una altra vegada i sorry </3




AvatarAntares_Black 375 comentaris27/11/2018 a les 02:14:16
#27322Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Quina mena de ratapinyades són, les que tenen bec i deixen anar plomes...? «ocellot de merda!» Que són mamífers!

«Duen tenir el cor com una tavella» !!! Sí!! Recordo la frase!!!

O sia... Els profes aquests no saben ni acabar el sortilegi d’un alumne de primer!? La faràndula els afecte el cervell...

«I... ah, intenteu que cap ratpenat no us tregui un ull.

—Vaja, m'acaba d'espatllar el pla. Volia esmorzar de cereals i el meu ull acabat d'arrencar.» pffff hahahaa

Qui és aquest pallasso, que ha aparegut amb el portarreu!!?? Qui és en Darby? Ah, que ell es diu així, el paio?

Mira que despertar la seva amiga amb un vas d’aigua! Candy, Candy, eh... «Quan ella s'acabava de despertar de la sesta, pareixia que feia tres anys que vivia al bosc» hahahaaaa

Però no he entès aquest parèntesi de despertar-se...

« "Merda, per què sempre que faig alguna cosa graciosa sóc invisible?"» hahaha Candy!

Ah! Així l’elfina sí que en sabia alguna cosa!

Qui desapareix amb en Danny? En Darby veig que no... Ah! La cadira. Mm potser sóc jo, però no s’entén gaire...

Hahaha i li foten la culpa dels ratpenats al flipat aquest! xD

--------------------------

«Tot i malgrat els esforços»  o ‘tot i els esforços’ o bé ‘malgrat els esforços’, però no tot alhora.

«aquell encanteri havia estat llançant tan fort»  llançat

«No s'esforçava en dissimular l'enfat»  No s'esforçava a dissimular l’enuig(/el disgust)

«AVA, DESPERTA, »  AVA, DESPERTA’T, (si és ella mateixa qui s’ha de despertar és refelxiu. Si dius ‘desperta’ esperem que ens diguis qui desperta; necessita un CD)

«es venien a la Tenda de»  es venien a la Botiga de

«estavem»  estàvem

«interrompent al Darby»  interrompent el Darby

«parar al Darby»  parar el Darby (ovoles dir ‘parar els peus al Darby’?)

«Convertir a la Regina»  Convertir la Regina

«Cremar el que...?»  Cremar el què?

«desarmar també a la Sumi»  desarmar també la Sumi

(Bé, i uns quants més de CD amb a...)

«Com facis algun moviment»  Si fas cap moviment

«que brut tens el pis»  que brut que tens el pis

«Que collons m'he perdut?»  Què collons m'he perdut?

-----

M’encanta el gif de la diva!! ^o^

Doncs aquí tens el meu galió contribució per pagar-li el cafetó que necessita l’Ava! Hahaha

I ataco amb el comentari general!

Antares




AvatarAntares_Black 375 comentaris27/11/2018 a les 02:14:20
#27323Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Comentari general:

M’ha agradat molt, la història! I també he rigut molt!

El títol referència no l’havia entès, però la Gee m’ho va explicar i vaig cercar informació del musical i n’he mirat algun clip. Bé, els teus títols tenen el caràcter de sempre: llargs, plens de referències i divertits!

Em sembla que és al capítol 3, que en Danny fa uns comentaris en castellà. Ja pel nom (Danny Rivera) vaig pensar que seria espanyol, però amb els comentaris ho vaig reafirmar. Però en llegir el post dels significats dels noms, vaig veure que era mexicà. És clar, el que havia confirmat és que parlava castellà. Molt bé!

Volem veure els fanarts!! Quan els vulguis penjar, ja ho saps!!

La idea és molt bona. Jo vull veure més coses d’aquests quatre i de l’EMAD! La tria de l’espai ha estat molt original i he de dir que M’HE PIXAT DE RIURE llegint-la!!

Els personatges estan molt ben perfilats, i com ens els presentes al primer capítol: molt guai! La meva preferida és la Sumire!! ^^ No m’ha fet pensar en Murakami malgrat el nom, cosa que li dóna molts punts, al personatge. I això que l’Ava és la del caràcter fort. Em sumo al suggeriment de la Gee sobre la narcolèpsia xD Tots són molt naturals i realistes. Et pots imaginar, fins i tot, parlant amb ells, i sabries què dirien i tot.

També has anat introduint força diversitat (ja ho he comentat en els altres capítols), i això sempre s’agraeix. I no està ni forçat ni es destaca. M’agrada perquè apareixen amb naturalitat (i fins i tot com a acudits, com quan l’Ava diu allò de «és perquè sóc negra?», que estem farts de sentir-ho en boca de gent que no és negra... punt per tu!) sense més atenció ni escàndol, normalitat, i queden molt ben teixits. Pel que sembla, tots tres (els que participem al concurs) hem donat característiques d’aquesta mena (tu te n’endús la palma, per això), cosa que és fantàstic. Em fa pensar en la fic de les Cròniques de Hogwarts (encara que allí sí que solien ser importants en l’argument) on també vam presentar força diversitat i vam visibilitzar uns quants temes delicats ^^

Sobre el llenguatge. Ja has vist que t’he corregit unes quantes coses. Això són coses de sintaxi, d’ortografia i lèxic. És fixar-s’hi. Però hi trobo a faltar coses, referències de situació i riquesa de vocabulari, que em fa l’efecte que són els teus punts flacs. T’has plantejat d’escriure teatre? Trobo que la dramatúrgia podria anar amb tu. Trobo a faltar referències d’espai i algunes descripcions, però té molta vivacitat i el que ens situa és bàsicament els diàlegs. Això no vol dir que amb el teatre et puguis oblidar de la llengua! Molt important! ;)

I el punt més fort que li trobo (a banda dels personatge, que ja ho he dit) és que és una fic per partir-se la caixa! He rigut moltíssim durant tota la lectura (especialment ens els tres primers capítols, on se’ns va presentant tot plegat). De veritat, és per pixar-se de riure. I jo aprenc moltíssim amb totes les referències que poses. Sobretot amb les musicals. Algunes les clisso (H School Musical, AVPM, i coses així les conec), però la majoria no, i així ho cerco i descobreixo cosetes, que està molt bé!

Està molt bé com lligues la predicció que en Danny fa al principi amb tot el que acabaria passant. «El micropuff creix, comença el desastre» quan la Regina es torna rosa xD «sempre podeu demanar ajudar al fantasma si no voleu» vaja que si no haguessin fet la ouija no hauria passat res (no hauria sortit a la predicció i ja). «que l'espectacle acabi abans de començar, com desitja l'antic amic» entenc que l’antic amic és en Darby, oi? «Comptau amb l'animal que no veu la llum per a parar-lo» Suposo que et refereixes a les ratapinyades de plàstic que l’Ava encanta hahahaha

Pel que fa les ratapinyades. Com ja t’he dit, són mamífers. I no sé si ho volies fer com un senyal de creença popular o literalment volies dir que són cegues, però no ho són pas. Tenen uns ullets petits que quan hi ha prou llum els permeten percebre el món en blanc i negre.

Em falla el decaïment de la història i el text en general cap al final. Trobo que els dos primers capítols estaven molt i molt bé! Però el quart és el més fluix i llavors va de baixa, amb tot el tema de la ouija i del caos que s’arma al darrer capítol i, després d’un xic d’acció, ens en refem. D’acord que ho has solucionat i que has acabat amb un acudit final, però m’ha faltat alguna cosa...

Ai, que me’n descuidava! La imatge de portada!! Veig que és prou habitual en tu, això d’adjudicar famosos amb els personatges. M’imagino que els dos de dalt són en Danny i l’Ava, i els de sota són la Sumire i la Candy. És així, oi? M’agradaria que ens diguessis el nom de cada famós. La bola de vidre de dalt és una de les profecies que apareixen a la pel·lícula de l’Orde del Fènix? (no em diguis que la foto del tauler de la ouija que has agafat és d’un anunci d’una botiga en línia? xD)

Molt guai, molt! Així que ja ho saps: si et ve de gust, pots escriure més sobre aquests quatre i sobre l’EMAD que et llegirem amb delit!! :D

Diria que m’he repetit en alguns aspectes, però diria que ja puc donar per conclòs el comentari general.

Que et vagi bé el concurs! Ens llegim!

Antares




Avatarhermione potter 236 comentaris05/12/2018 a les 13:19:37
#27328Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

I per fi puc escriure el comentari del final! (fa uns dies que me'l vaig llegir, però entre la meva memòria i el meu temps... poca cosa he pogut fer xD).

M'ha agradat, saps que el que escrius sempre m'agrada xD però he trobat que el final era molt sobtat pel meu gust. A més, m'he quedat amb les ganes d'escoltar el monòleg sencer del pobre Darby! Un dolent sempre ha de tenir el seu moment de glòria, pobres, que sempre acaben morts o empresonats! 

També he trobat a faltar veure una mica com arreglen les coses per a l'obra, però sé que hi ha un límit de paraules, t'entenc hahah 

L'he trobat molt original, si et sóc sincera. Primer, perquè jo mai hagués pensat en aquesta escola i, després, perquè inventar-se una trama així per Halloween requereix creativitat a punta pala. A més a més, els personatges són molt guais! L'únic que al final m'he fet un embolic amb alguns, però res més, me n'he sortit hahaha

Com a estil i llengua, crec que no sóc la millor per dir res. Només diré que l'estil m'agrada (normalment a les teves fics escrius així i no em desagrada. Adoro que hi hagi diàleg!), però he trobat a faltar potser alguna cosa més en relació a la llengua, potser tenies presses per escriure o alguna cosa, no ho sé.

Crec que com a comentari general està bé (he de dir que en tenia un de més llarg, però la web ha jugat en contra meva quan l'anava a penjar...). Només em queda dir: Que la suerte esté siempre de tu lado xD

Ens llegim ben aviat! 




AvatarCass Ross 286 comentaris09/12/2018 a les 11:31:07
#27335Tinc 9 fanfictions i un total de 15 capítols

En aquest capítol, al principi m'he confós una mica amb les parts, vull dir, amb el fet que les dues coses estaven succeïnt de manera simultània. Primer m'he pensat que l'Ava ho havia estat somniant.

Trobo que el final t'ha quedat molt tancat, i m'ha encantat que li culpin lo dels ratpenats al Darby. Bé, d'aquesta manera, no els castigaran una altra vegada hahahaha. Ai, Ava, que t'ho has perdut tot! M'ha agradat molt que, si t'ho penses una mica, si els personatges no haguesssin fet res, la profecia no s'hagués complet lol Això els passa per burros! Almenys, sort que al final poden fer la funció ^^

M'ha semblat una idea molt original, sobretot perquè l'emplaces en un lloc del qual només sabm el nom i tota la resta ho has hagut d'inventar tu. Una currada molt gran ^^ Crec que aquesta ambientació té molt de potencial, i a més fa molt per tu, així que ja saps, si mai vols tornar a escriure una història de l'EMAD, a mi m'encantarà ^^ M'agrada molt totes les referències artístiques que fas, des d'incloure-les en la història com, i especialment, els títols dels capítols (que sempre són molt, molt divertits i originals... Com t'ho fas? A mi em costa moltíssim!)

Els personatges són el teu fort. Tenen uns trets característics, unes personalitats diferenciades i tots tenen aquell punt pel qual brillen i són importants en la història. M'agrada com ets capaç d'expressar tot això, i fer uns personatges tant interessants, encara que sigui en una història curta, on potser no n'hi hauria tant d'espai. 

M'agrada el teu estil, que lliga molt amb els personatges que escrius; és molt divertit i directe. Pel que fa a la trama, la història és senzilla però autoconclusiva, perquè el punt fort són els personatges. Tot i així, trobo que hi has tingut poca cura, potser per la falta de temps; hi havia bastantes faltes d'ortografia o de sintaxis que les haguéssis pogut veure llegint el text unes quantes vegades. I sobretot cap al final, crec que la trama perdia una mica, com descuidada i massa ràpid.

És per això que tinc la sensació que aquesta història és com un diamant en brut, que si la revisessis i algunes parts les tornessis a escriure, seria una història deu vegades millor, perquè té potencial.

M'ha agradat molt llegir-la ^^

Cass




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris22/12/2018 a les 00:30:32
#27355Encara no he escrit cap fanfiction

"actuaven com el bol de llet fos una pista d'aterratge" XD molt divertit d'imaginar! "deixaven plomes sobre els ous ferrats" plomes?

Uiui, que això comença a fer por...

"Quan ella s'acabava de despertar de la sesta, pareixia que feia tres anys que vivia al bosc" hahahahah

Ah, pensava que lo de l'home a l'escenari era del somni de l'Ava, i no he entès per què hi tornava un cop ja estava desperta. Quin moment de confusió... 

Oh, les orelles extensibles! Quina il·lusió llegir alguna cosa que forma part del món de HP i que coneixem bé..! Tot i que és una gran currada que ho hagis situat tot en aquest escenari (literalment?) del qual sabem tan poc, et felicito per això)

"La Candy va fer com que mirava el rellotge, però es va adonar que era invisible." XD

"I no et preocupis, que d'aquí a una setmana els efectes de la poció ja hauran marxat." Oh, si és un malvat que es preocupa i tot!

"Petrificus Totallus! —va cridar la Sumi, ja del tot visible. Pareixia que pintava bé, però el Darby va poder esquivar-lo a temps, i va anar a parar a l'Alambí, que es va tornar a quedar petrificat." lol

Ah, i l'Ava dormint? Això no m'ho esperava, en aquest moment tant important no, almenys! Hahaha

A veure, el final l'he trobat una mica fluix, en comparació amb com ens anaves portant... El dolent allà explicant els seus plans i els seus motius, no sembla gaire creïble... Clar que el Voldemort també ho fa xD Així que ho retiro.

M'he perdut una mica més que en els altres capítols, potser no l'has repassat tant com els altres, o tenies més pressa... Estic d'acord amb la Cass, que aquest fic és un diamant en brut. I en lo del teatre que diu l'Antares. I en la narcolèpsia que diu la Gee xD.

Moltes escenes i frases m'han fet riure molt, i això m'encanta. Li posaria un 10 només per això. Però sí que hauria agraït un llenguatge una mica més cuidat, com que hi ha coses que sembla que les hauries vist tu mateixa al repassar el capítol i les hauries pogut retocar i polir abans de penjar-lo.

Ai, tens fanarts seus? Que guai, sí, penja'ls quan vulguis! ^^

Sí, sóc fan de A very Potter musical, em sembla guai que hagi sortit! :D Lo de signar amb una D em va recordar a la firma de Little D / Big D

"van estudiar a The Royal Academy of Dramatic Arts (l'EMAD n'és una paròdia)" Ahhhh val, molt bona idea!!

"És graciosa almenys, oi?" I tant ^^

Molt bé, ara pots agafar els grans consells dels comentaris i sobretot continuar així de bé!!