Això és Halloween, amics! - Capítol 1
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 30/10/2018 a les 23:05:23
Última modificació 30/10/2018 a les 23:05:23
Tots els capítols de Això és Halloween, amics!
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Capítol 1

El camp de Quidditch estava inundat de la d’aigua que havia arribat a caure durant la tarda. L’equip de quidditch de Gryffindor es dirigia als vestuaris per canviar-se de roba. Aquella tarda de divendres se’ls havia fet molt llarga entrenant, però la Jessica Prescott, la seva capitana, els faria entrenar fins i tot amb un terratrèmol als peus. “Si esteu vius, podeu entrenar”, els deia cada vegada que algú es feia mal.

L’alta noia de cabells negres va tirar l’escombra al terra del vestuari on s’estaven canviant les noies i va bufar mentre es deixava caure damunt del banc de fusta gastada i es posava a tocar-se els cabells de manera inconscient. Es va mirar a les seves companyes ràpidament i es va començar a treure la roba que tenia enganxada al cos de tanta aigua. Estava esgotada.

-Hem d’anar ràpid o farem tard a la festa –va dir-li la Sophie a la Janet.

La Janet va guardar la roba de manera maldestre dins la motxilla de cuir negre i va somriure a la seva amiga, que l’estava esperant just davant de la porta. Es va cordar les vambes i va sortir corrents del vestuari amb la seva amiga, rient com dues adolescents que eren.

-Espero que estiguis visible perquè ja entro, Minnie.

Un noi alt de pell blanca va entrar al vestuari vestit tot de negre. Es va asseure al costat de la noia d’ulls verds i li va dedicar un dolç somriure, mostrant les seves dents blanques. Es va pentinar els cabells semblants a la palla amb els dits i es va quedar mirant a la noia.

-No penso anar a la festa, Harvey. No en tinc ganes. A més a més, tampoc tinc disfressa ni res.

En Harvey es va aixecar del banc i es va quedar mirant la noia amb una expressió molt seriosa, feia por i tot. Es va escurar la gola sonorament i va acusar a la seva amiga amb el dit índex de la mà dreta.

-Minerva, vindràs a la festa. És el meu aniversari i vull que el celebris amb mi, ho entens?

Sí, el dia 31 d’octubre era l’aniversari d’en Harvey Winton, un Gryffindor de mare bruixa que preferia abans un gran plat de macarrons que fer màgia. El noi d’ulls color mel va conèixer la Minerva McGonagall només començar la seva etapa a l’escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts. No es van fer amics de bones a primeres, ella era molt reservada i organitzada i ell massa extravertit i despistat, però el destí va moure les cartes per aconseguir que es coneguessin. En realitat, no va ser ben bé el destí el que els va unir... si hem de ser sincers, va ser el Quidditch. Es van fer inseparables quan, un dia a la sala comú, van descobrir que una de les seves aficions comunes era aquest esport. A partir d’aquell moment, els dos havien començat a passar temps junts i es van fer grans amics. Ella era el cervell i ell era la intuïció, entre els dos se sabien complementar. La Minerva feia centrar al seu amic en els estudis i ell la feia sortir per Hogsmeade cada cap de setmana que se’ls donava permís.

-I de què ens disfressarem?

Els ulls d’en Harvey van brillar en sentir aquelles paraules i va agafar la mà de la seva amiga per començar a parlar de les disfresses que ell tenia en ment mentre pujaven cap al castell amb la vareta a la mà, cobrint-se de la pluja torrencial que els queia al damunt.

-En resum, vols que jo sigui un vampir mentre que tu seràs una mòmia... no té sentit –va dir la Minerva quan van haver arribar al castell i el seu amic havia acabar de parlar. Li semblava il·lògic anar a una festa junts i no disfressar-se del mateix-. A més, penso que seria un insult per a la comunitat vampírica.

-Minnie, Minnie, Minnie... Les coses no sempre tenen sentit –va respondre ell, acariciant-li amistosament el cap com si fos més baixeta, tot i que feia la mateixa alçada que ell.

La Minerva va posar els seus ulls verds al cel i va seguir caminant cap a la seva sala comú mentre escoltava com el seu amic parlava del que farien després de sopar aquella nit. Tenia pensat celebrar el seu aniversari fent coses que ella no estava disposada a acceptar de cap de les maneres.

Quan van arribar a la sala comú de Gryffindor, una veu molt aguda i estrident va cridar el nom de la noia alta de llargs cabells negres. La propietària d’aquell crit es va acostar als dos amics amb l’alegria immensa que la caracteritzava la major part del temps. Se li marcaven els clotets de les galtes amb el gran somriure que els estava dirigint i els grans ulls blaus se li havia tancat per la mateixa raó. Tot i tenir la seva edat, van haver d’abaixar una mica el cap per poder veure bé a la Victòria, que havia pentinat els seus cabells daurats en dues cuetes que gairebé tocaven el cel.

-Heu tardat molt en arribar.

-I tu has tardat molt poc en tornar-te a saltar les normes, Ravenclaw –la va renyar la Minerva, encreuant els seus braços damunt del pit.

-Ho sento, però és que era tan fàcil descobrir la contrasenya aquesta vegada... no m’hi he pogut resistir. A més, aquests Gryffindor m’adoren!

En Harvey va abraçar ràpidament a la Victòria i es va acomiadar de les noies per dirigir-se a la seva habitació. Volia començar a disfressar-se com més aviat millor, però primer volia evitar el pitjor refredat de la seva vida. Així, les dues noies es van asseure a dues de les butaques més còmodes de la sala comú de Gryffindor i, sense perdre temps, la Victòria va començar a parlotejar.

-La Jessica s’ha passat avui... és Halloween. A més, us podria haver agafat una hipotèrmia. Et sóc sincera, m’he preocupat molt quan he vist que tardàveu més del compte. Però ara ja esteu aquí i ja ens podem preparar per aquesta fantàstica nit que ens espera. Sé que en Harvey està nerviós, però no tinc cap dubte que quan li donem el regal serà com un nen petit altra vegada. Ara, espero que alguna de les idees que té en ment no la portem a terme, perquè ens podria caure un càstig immens al damunt i jo ja en porto molts acumulats des de principi de curs...

Tot i l’energia que estava gastant la Victòria per parlar amb la seva amiga, la Minerva tenia el cap molt lluny de la seva amiga. Pensava en els seus dos germans petits. En Malcom, el gran, devia estar a l’habitació preparant-se per celebrar Halloween amb els seus amics. A ell li encantaven aquestes festes, sobretot per la gran quantitat de sucre que podia menjar durant la nit. L’altre, en Robert, era el que més li preocupava. Aquell era el seu segon any a Hogwarts, però no havia aconseguit fer gaire bons amics a Ravenclaw. La Minerva tenia entre cella i cella que el barret s’havia equivocat en la tria de casa del seu germà més petit. A més, si hagués entrat a Gryffindor, ella hagués pogut estar més pendent d’ell en les seves estones lliures, tot i que amb els G.N.O.M que havia fet l’any passat tampoc havia pogut estar massa per ell.

-Minerva, estàs bé?

Feia estona que la Victòria havia deixat de parlar. S’havia adonat que el rostre de la seva amiga s’havia tensat i que només feia que tocar-se els llargs cabells negres amb els dits. Feia cara de preocupada, ho sabia perquè arrufava el nas i els seus ulls estaven fixos en un punt molt llunyà de la sala. No sabia què devia estar pensant, però volia fer-la sentir una mica millor, volia que no pensés en el que tant la turmentava.

-Anem a canviar-nos?

La Gryffindor va aixecar-se la butaca i, per primera vegada des que havia entrat a la sala comú, va dibuixar un somriure als seus llavis. Va recollir la bossa amb totes les coses de quidditch que tenia i, juntament amb la Victòria, van pujar fins a l’habitació de les noies de sisè. Un lloc totalment despert i amb roba tirada per tots els costats. La Minerva no suportava el desordre que regnava a la seva habitació per culpa de les seves companyes de casa, però com sempre eren amables amb ella i el seu racó està net com una patena, feia cas omís de la resta de l’estància.

-Després et queixes del desordre de la meva motxilla...

-Aquest –va dir, assenyalant la part de l’habitació desordenada- el tolero, el teu encara estic a temps d’arreglar-lo, Vicky.

La rossa es va tirar sense pensar-ho damunt del llit perfectament fet de la seva amiga i es va treure les sabates que, segons el seu punt de vista, eren les més incòmodes que algú podia portar en la pau de la Terra. Va posar-se les mans darrere del cap i li va dirigir un somriure innocent a la seva amiga.

-Per on comencem?

-Començarem per què surtis del meu llit.

Ella en va fer cas omís i va deixar anar l’aire pel nas de manera sonora.

-En Joseph Rider m’ha demanat un ball per aquesta nit. És tan encantador... –va anunciar la Victòria amb els ulls tancats i un somriure al rostre. La Minerva sabia que s’estava imaginant com seria aquell ball amb en Joseph, encara que ella sabia que hi havia poques possibilitats que allò passés. En Joseph era tot un cavaller quan en tema dones es tractava, però no sabia negar-se a res. Ell sabia que moltes noies el trobaven atractiu, però li sabia greu no fer-les felices a totes. La Gryffindor no acceptava aquesta actitud, a la vida s’ha de saber triar! No pots anar marejant la perdiu, perquè al final tot et caurà al damunt sense que t’ho esperis.

-Aixeca’t, va. Ens hem de disfressar de qualsevol bestiesa o en Harvey s’enfadarà.

-Oh, Salem! Vine aquí.

La Minerva va sospirar, frustrada, i es va deixar caure damunt del tros de llit que quedava lliure mentre la seva amiga es disposava a jugar amb el seu gat negre d’ulls grocs que la mirava amb tendresa. En Salem va ser el primer regal relacionat amb el món de la màgia que li havia regalat el seu pare pel seu desè aniversari. A ell no li emocionaven gaire tots aquests temes, però encara ara seguia intentant acostumar-se a tot aquest nou món que tants misteris li proposava. En Salem, a part de ser la seva mascota, era l’únic que coneixia el seu secret, ja que si no fos per ell no ho hauria aconseguit mai potser. Era el seu millor confessor.

-Ara va de debò, ens hem d’arreglar.

-Visca! Sabia que diries arreglar! Vols posar-te guapa –va exclamar la seva amiga, fent espantar al pobre gat que es passejava buscant carícies per damunt d’ella. Va aixecar-se ràpidament de llit i va treure’s la vareta de la túnica per començar a fer petits encanteris que feien aparèixer coses de dins del bagul de la Minerva-. I ja sé de què en disfressarem.


Llegit 52 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMercè Granger 63 comentaris01/11/2018 a les 22:52:50
#27283Tinc 4 fanfictions i un total de 12 capítols

Hola! <3

Em vaig llegir el capítol quan el vares penjar, però entre una cosa i l'altra no el puc comentar fins ara... el dia de Halloween va ser una bogeria per mi ahsks haha.

Vaja amb l'entrenadora... em recorda a una profe que tenia de música, que ens feia tocar i tocar i tocar, passés el que passés. Es calava foc l'escola i la veig obligant-nos a seguir tocant... aish xd

Que bé que la història vagi sobre la McGonagall! Agrada molt per aquí, crec. De primeres, potser no és el primer personatge que pensaria que usaries... però trobo que et pega molt. I de moment m'agrada molt com estàs creant-la ^^

El Harvey també m'agrada molt. Com l'has descrit, a ell i la seva amistat amb la Minnie... es un passatge preciós, de el millor el capítol. Que maca la seva amistat! "Ella era el cervell i ell era la intuïció, entre els dos se sabien complementar." Amb això ho has resumit molt bé. M'encanta aquesta frase.

"A més, penso que seria un insult per a la comunitat vampírica." digues-me bàsica, però m'ha fet molta gràcia aquest tros HAHAHA. Tot el tros de les disfresses és divertit, i molt real. Sempre costa posar-se d'acord amb les disfresses de grup xd

El personatge de la Victòria també està molt ben trobat. No desentona entre els dos amics, però trobo que hi aporta molt. És un grupet molt ben constituït, enhorabona!

Que maca la Minerva pensant en els germans... a més ambdós són canon, oi? Em sona haver llegit que tenia germans... punt per tu per haver fet la recerca sobre el personatge ^^ Aquest tros també m'ha agradat, no costa res posar-se en el seu lloc.

"-Aquest –va dir, assenyalant la part de l'habitació desordenada- el tolero, el teu encara estic a temps d'arreglar-lo, Vicky." hahaha. Sona com el que em dirien a jo... em sento identificada amb la Vicky, tan desordenada i les meves amigues sempre s'estan queixant, però sóc un cas sense remei, crec.

El Joseph es diu així per cert futurs trencacors de Hogwarts?

"era l'únic que coneixia el seu secret" uhm. Quin és el seu secret? He pensat en l'animagia... però no, oi? Encara no és animaga, no? A part dels rondadors, la gent es fa animaga de més adulta... però la McGonagall és molt intel·ligent, com ells... uhm. 

De moment, pinta molt bé i és molt adequat per un relat de Halloween. Segueixo llegint!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris03/11/2018 a les 19:01:35
#27293Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Vaig llegir aquest primer capítol ahir, però vaig haver de marxar i no vaig tenir temps de comentar-lo... espero no haver-me oblidat de les coses importants de què volia parlar! A veure...

Primer de tot, que m'has robat el cor fent la FF de la McGonagall. Només pel fet de ser de la McGonagall crec que ja tens punts guanyats aquí! ^^ Al principi no sabia exactament de qui anava la FF, pensava que  anava de la Janet aquesta i he hagut de llegir els primers paràgrafs vàries vegades! Després quan he vist que algú li deia "Minnie" he lligat caps.

Crec que en general has fet molt bé el personatge de la McGonagall. És endreçada i estricta, fins i tot amb els seus amics! No està gaire per ximpleries i no li van gaire les festes, però com que també és molt sensible (mira com pensa en els germans en tot moment), els amics la covencen fàcilment.

M'agraden molt els dos amics que li has fet! En Harvey és molt agradable però una mica eixelebrat, i la Victòria és molt desperta (com una bona Ravelcaw!) i m'encanta que es coli a la sala de Gry perquè sí i perquè "és tan fàcil esbrinar les contrassenyes"... XD

Vaig a seguir llegint. Un apunt que et volia fer... GUAU amb la teva narració, noia. No només es nota que t'hi has mitat molt, sinó que m'he quedat parada de com de bé escrius. Ara feia molt que no llegia res teu, i és incrïble com ha madurat la teva escriptura. Estic impressionada, de veritat. (Em sento una mica com una mare orgullosa, ara mateix XD Bueno, deixem-ho en "germana gran"...)

Següent!




AvatarUnapersona 199 comentaris16/11/2018 a les 23:05:10
#27304Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Hola! Feia temps que no ens llegiem :)

Una FF de la McGonagall de jove! Gran idea, i trobo que l'has caracteritzat bé, amb el que portem de ff. Li faltes les galetes que dona quan s'enfada... :P Al principi m'ha costat entendre que era la McGonagall "de veritat" en part per la sorpresa i en part perquè al principi li diuen Minnie (que mona. M'imagino el Dumbledore dient-li Minnie xD), però molt bé.

La Victòria és Ravenclaw? No se m'havia acudit, que podien entrar als dormitoris d'altres residències així com així. M'agrada, i no només perquè sigui Ravenclaw :D  M'agrada molt la relació entre els tres, molt ben trobada. Concordo amb la Mercè que l'activisme vampíric de la Minerva m'ha fet gràcia hahaha

Oooh i la seva preocupació pels seus germans, molt bé. A veure si surten més als altres capítols o és només per donar-li profunditat.

No m'he llegit totes les ff encara, però m'agrada que (almenys de moment) no li dones un to fosc/misteriós/terrorífic, sinó que és una "excusa" més per passar una bona estona amb els amics. Trobo que l'argument, de moment, és senzill, però està molt ben fet i enganxa!

Segueixo d'aquí una mica! :)