Això és Halloween, amics! - Capítol 1
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 30/10/2018 a les 23:05:23
Última modificació 30/10/2018 a les 23:05:23
Tots els capítols de Això és Halloween, amics!
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Capítol 1

El camp de Quidditch estava inundat de la d’aigua que havia arribat a caure durant la tarda. L’equip de quidditch de Gryffindor es dirigia als vestuaris per canviar-se de roba. Aquella tarda de divendres se’ls havia fet molt llarga entrenant, però la Jessica Prescott, la seva capitana, els faria entrenar fins i tot amb un terratrèmol als peus. “Si esteu vius, podeu entrenar”, els deia cada vegada que algú es feia mal.

L’alta noia de cabells negres va tirar l’escombra al terra del vestuari on s’estaven canviant les noies i va bufar mentre es deixava caure damunt del banc de fusta gastada i es posava a tocar-se els cabells de manera inconscient. Es va mirar a les seves companyes ràpidament i es va començar a treure la roba que tenia enganxada al cos de tanta aigua. Estava esgotada.

-Hem d’anar ràpid o farem tard a la festa –va dir-li la Sophie a la Janet.

La Janet va guardar la roba de manera maldestre dins la motxilla de cuir negre i va somriure a la seva amiga, que l’estava esperant just davant de la porta. Es va cordar les vambes i va sortir corrents del vestuari amb la seva amiga, rient com dues adolescents que eren.

-Espero que estiguis visible perquè ja entro, Minnie.

Un noi alt de pell blanca va entrar al vestuari vestit tot de negre. Es va asseure al costat de la noia d’ulls verds i li va dedicar un dolç somriure, mostrant les seves dents blanques. Es va pentinar els cabells semblants a la palla amb els dits i es va quedar mirant a la noia.

-No penso anar a la festa, Harvey. No en tinc ganes. A més a més, tampoc tinc disfressa ni res.

En Harvey es va aixecar del banc i es va quedar mirant la noia amb una expressió molt seriosa, feia por i tot. Es va escurar la gola sonorament i va acusar a la seva amiga amb el dit índex de la mà dreta.

-Minerva, vindràs a la festa. És el meu aniversari i vull que el celebris amb mi, ho entens?

Sí, el dia 31 d’octubre era l’aniversari d’en Harvey Winton, un Gryffindor de mare bruixa que preferia abans un gran plat de macarrons que fer màgia. El noi d’ulls color mel va conèixer la Minerva McGonagall només començar la seva etapa a l’escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts. No es van fer amics de bones a primeres, ella era molt reservada i organitzada i ell massa extravertit i despistat, però el destí va moure les cartes per aconseguir que es coneguessin. En realitat, no va ser ben bé el destí el que els va unir... si hem de ser sincers, va ser el Quidditch. Es van fer inseparables quan, un dia a la sala comú, van descobrir que una de les seves aficions comunes era aquest esport. A partir d’aquell moment, els dos havien començat a passar temps junts i es van fer grans amics. Ella era el cervell i ell era la intuïció, entre els dos se sabien complementar. La Minerva feia centrar al seu amic en els estudis i ell la feia sortir per Hogsmeade cada cap de setmana que se’ls donava permís.

-I de què ens disfressarem?

Els ulls d’en Harvey van brillar en sentir aquelles paraules i va agafar la mà de la seva amiga per començar a parlar de les disfresses que ell tenia en ment mentre pujaven cap al castell amb la vareta a la mà, cobrint-se de la pluja torrencial que els queia al damunt.

-En resum, vols que jo sigui un vampir mentre que tu seràs una mòmia... no té sentit –va dir la Minerva quan van haver arribar al castell i el seu amic havia acabar de parlar. Li semblava il·lògic anar a una festa junts i no disfressar-se del mateix-. A més, penso que seria un insult per a la comunitat vampírica.

-Minnie, Minnie, Minnie... Les coses no sempre tenen sentit –va respondre ell, acariciant-li amistosament el cap com si fos més baixeta, tot i que feia la mateixa alçada que ell.

La Minerva va posar els seus ulls verds al cel i va seguir caminant cap a la seva sala comú mentre escoltava com el seu amic parlava del que farien després de sopar aquella nit. Tenia pensat celebrar el seu aniversari fent coses que ella no estava disposada a acceptar de cap de les maneres.

Quan van arribar a la sala comú de Gryffindor, una veu molt aguda i estrident va cridar el nom de la noia alta de llargs cabells negres. La propietària d’aquell crit es va acostar als dos amics amb l’alegria immensa que la caracteritzava la major part del temps. Se li marcaven els clotets de les galtes amb el gran somriure que els estava dirigint i els grans ulls blaus se li havia tancat per la mateixa raó. Tot i tenir la seva edat, van haver d’abaixar una mica el cap per poder veure bé a la Victòria, que havia pentinat els seus cabells daurats en dues cuetes que gairebé tocaven el cel.

-Heu tardat molt en arribar.

-I tu has tardat molt poc en tornar-te a saltar les normes, Ravenclaw –la va renyar la Minerva, encreuant els seus braços damunt del pit.

-Ho sento, però és que era tan fàcil descobrir la contrasenya aquesta vegada... no m’hi he pogut resistir. A més, aquests Gryffindor m’adoren!

En Harvey va abraçar ràpidament a la Victòria i es va acomiadar de les noies per dirigir-se a la seva habitació. Volia començar a disfressar-se com més aviat millor, però primer volia evitar el pitjor refredat de la seva vida. Així, les dues noies es van asseure a dues de les butaques més còmodes de la sala comú de Gryffindor i, sense perdre temps, la Victòria va començar a parlotejar.

-La Jessica s’ha passat avui... és Halloween. A més, us podria haver agafat una hipotèrmia. Et sóc sincera, m’he preocupat molt quan he vist que tardàveu més del compte. Però ara ja esteu aquí i ja ens podem preparar per aquesta fantàstica nit que ens espera. Sé que en Harvey està nerviós, però no tinc cap dubte que quan li donem el regal serà com un nen petit altra vegada. Ara, espero que alguna de les idees que té en ment no la portem a terme, perquè ens podria caure un càstig immens al damunt i jo ja en porto molts acumulats des de principi de curs...

Tot i l’energia que estava gastant la Victòria per parlar amb la seva amiga, la Minerva tenia el cap molt lluny de la seva amiga. Pensava en els seus dos germans petits. En Malcom, el gran, devia estar a l’habitació preparant-se per celebrar Halloween amb els seus amics. A ell li encantaven aquestes festes, sobretot per la gran quantitat de sucre que podia menjar durant la nit. L’altre, en Robert, era el que més li preocupava. Aquell era el seu segon any a Hogwarts, però no havia aconseguit fer gaire bons amics a Ravenclaw. La Minerva tenia entre cella i cella que el barret s’havia equivocat en la tria de casa del seu germà més petit. A més, si hagués entrat a Gryffindor, ella hagués pogut estar més pendent d’ell en les seves estones lliures, tot i que amb els G.N.O.M que havia fet l’any passat tampoc havia pogut estar massa per ell.

-Minerva, estàs bé?

Feia estona que la Victòria havia deixat de parlar. S’havia adonat que el rostre de la seva amiga s’havia tensat i que només feia que tocar-se els llargs cabells negres amb els dits. Feia cara de preocupada, ho sabia perquè arrufava el nas i els seus ulls estaven fixos en un punt molt llunyà de la sala. No sabia què devia estar pensant, però volia fer-la sentir una mica millor, volia que no pensés en el que tant la turmentava.

-Anem a canviar-nos?

La Gryffindor va aixecar-se la butaca i, per primera vegada des que havia entrat a la sala comú, va dibuixar un somriure als seus llavis. Va recollir la bossa amb totes les coses de quidditch que tenia i, juntament amb la Victòria, van pujar fins a l’habitació de les noies de sisè. Un lloc totalment despert i amb roba tirada per tots els costats. La Minerva no suportava el desordre que regnava a la seva habitació per culpa de les seves companyes de casa, però com sempre eren amables amb ella i el seu racó està net com una patena, feia cas omís de la resta de l’estància.

-Després et queixes del desordre de la meva motxilla...

-Aquest –va dir, assenyalant la part de l’habitació desordenada- el tolero, el teu encara estic a temps d’arreglar-lo, Vicky.

La rossa es va tirar sense pensar-ho damunt del llit perfectament fet de la seva amiga i es va treure les sabates que, segons el seu punt de vista, eren les més incòmodes que algú podia portar en la pau de la Terra. Va posar-se les mans darrere del cap i li va dirigir un somriure innocent a la seva amiga.

-Per on comencem?

-Començarem per què surtis del meu llit.

Ella en va fer cas omís i va deixar anar l’aire pel nas de manera sonora.

-En Joseph Rider m’ha demanat un ball per aquesta nit. És tan encantador... –va anunciar la Victòria amb els ulls tancats i un somriure al rostre. La Minerva sabia que s’estava imaginant com seria aquell ball amb en Joseph, encara que ella sabia que hi havia poques possibilitats que allò passés. En Joseph era tot un cavaller quan en tema dones es tractava, però no sabia negar-se a res. Ell sabia que moltes noies el trobaven atractiu, però li sabia greu no fer-les felices a totes. La Gryffindor no acceptava aquesta actitud, a la vida s’ha de saber triar! No pots anar marejant la perdiu, perquè al final tot et caurà al damunt sense que t’ho esperis.

-Aixeca’t, va. Ens hem de disfressar de qualsevol bestiesa o en Harvey s’enfadarà.

-Oh, Salem! Vine aquí.

La Minerva va sospirar, frustrada, i es va deixar caure damunt del tros de llit que quedava lliure mentre la seva amiga es disposava a jugar amb el seu gat negre d’ulls grocs que la mirava amb tendresa. En Salem va ser el primer regal relacionat amb el món de la màgia que li havia regalat el seu pare pel seu desè aniversari. A ell no li emocionaven gaire tots aquests temes, però encara ara seguia intentant acostumar-se a tot aquest nou món que tants misteris li proposava. En Salem, a part de ser la seva mascota, era l’únic que coneixia el seu secret, ja que si no fos per ell no ho hauria aconseguit mai potser. Era el seu millor confessor.

-Ara va de debò, ens hem d’arreglar.

-Visca! Sabia que diries arreglar! Vols posar-te guapa –va exclamar la seva amiga, fent espantar al pobre gat que es passejava buscant carícies per damunt d’ella. Va aixecar-se ràpidament de llit i va treure’s la vareta de la túnica per començar a fer petits encanteris que feien aparèixer coses de dins del bagul de la Minerva-. I ja sé de què en disfressarem.


Llegit 179 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMercè Granger 67 comentaris01/11/2018 a les 22:52:50
#27283Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols

Hola! <3

Em vaig llegir el capítol quan el vares penjar, però entre una cosa i l'altra no el puc comentar fins ara... el dia de Halloween va ser una bogeria per mi ahsks haha.

Vaja amb l'entrenadora... em recorda a una profe que tenia de música, que ens feia tocar i tocar i tocar, passés el que passés. Es calava foc l'escola i la veig obligant-nos a seguir tocant... aish xd

Que bé que la història vagi sobre la McGonagall! Agrada molt per aquí, crec. De primeres, potser no és el primer personatge que pensaria que usaries... però trobo que et pega molt. I de moment m'agrada molt com estàs creant-la ^^

El Harvey també m'agrada molt. Com l'has descrit, a ell i la seva amistat amb la Minnie... es un passatge preciós, de el millor el capítol. Que maca la seva amistat! "Ella era el cervell i ell era la intuïció, entre els dos se sabien complementar." Amb això ho has resumit molt bé. M'encanta aquesta frase.

"A més, penso que seria un insult per a la comunitat vampírica." digues-me bàsica, però m'ha fet molta gràcia aquest tros HAHAHA. Tot el tros de les disfresses és divertit, i molt real. Sempre costa posar-se d'acord amb les disfresses de grup xd

El personatge de la Victòria també està molt ben trobat. No desentona entre els dos amics, però trobo que hi aporta molt. És un grupet molt ben constituït, enhorabona!

Que maca la Minerva pensant en els germans... a més ambdós són canon, oi? Em sona haver llegit que tenia germans... punt per tu per haver fet la recerca sobre el personatge ^^ Aquest tros també m'ha agradat, no costa res posar-se en el seu lloc.

"-Aquest –va dir, assenyalant la part de l'habitació desordenada- el tolero, el teu encara estic a temps d'arreglar-lo, Vicky." hahaha. Sona com el que em dirien a jo... em sento identificada amb la Vicky, tan desordenada i les meves amigues sempre s'estan queixant, però sóc un cas sense remei, crec.

El Joseph es diu així per cert futurs trencacors de Hogwarts?

"era l'únic que coneixia el seu secret" uhm. Quin és el seu secret? He pensat en l'animagia... però no, oi? Encara no és animaga, no? A part dels rondadors, la gent es fa animaga de més adulta... però la McGonagall és molt intel·ligent, com ells... uhm. 

De moment, pinta molt bé i és molt adequat per un relat de Halloween. Segueixo llegint!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/11/2018 a les 19:01:35
#27293Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Vaig llegir aquest primer capítol ahir, però vaig haver de marxar i no vaig tenir temps de comentar-lo... espero no haver-me oblidat de les coses importants de què volia parlar! A veure...

Primer de tot, que m'has robat el cor fent la FF de la McGonagall. Només pel fet de ser de la McGonagall crec que ja tens punts guanyats aquí! ^^ Al principi no sabia exactament de qui anava la FF, pensava que  anava de la Janet aquesta i he hagut de llegir els primers paràgrafs vàries vegades! Després quan he vist que algú li deia "Minnie" he lligat caps.

Crec que en general has fet molt bé el personatge de la McGonagall. És endreçada i estricta, fins i tot amb els seus amics! No està gaire per ximpleries i no li van gaire les festes, però com que també és molt sensible (mira com pensa en els germans en tot moment), els amics la covencen fàcilment.

M'agraden molt els dos amics que li has fet! En Harvey és molt agradable però una mica eixelebrat, i la Victòria és molt desperta (com una bona Ravelcaw!) i m'encanta que es coli a la sala de Gry perquè sí i perquè "és tan fàcil esbrinar les contrassenyes"... XD

Vaig a seguir llegint. Un apunt que et volia fer... GUAU amb la teva narració, noia. No només es nota que t'hi has mitat molt, sinó que m'he quedat parada de com de bé escrius. Ara feia molt que no llegia res teu, i és incrïble com ha madurat la teva escriptura. Estic impressionada, de veritat. (Em sento una mica com una mare orgullosa, ara mateix XD Bueno, deixem-ho en "germana gran"...)

Següent!




AvatarUnapersona 203 comentaris16/11/2018 a les 23:05:10
#27304Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Hola! Feia temps que no ens llegiem :)

Una FF de la McGonagall de jove! Gran idea, i trobo que l'has caracteritzat bé, amb el que portem de ff. Li faltes les galetes que dona quan s'enfada... :P Al principi m'ha costat entendre que era la McGonagall "de veritat" en part per la sorpresa i en part perquè al principi li diuen Minnie (que mona. M'imagino el Dumbledore dient-li Minnie xD), però molt bé.

La Victòria és Ravenclaw? No se m'havia acudit, que podien entrar als dormitoris d'altres residències així com així. M'agrada, i no només perquè sigui Ravenclaw :D  M'agrada molt la relació entre els tres, molt ben trobada. Concordo amb la Mercè que l'activisme vampíric de la Minerva m'ha fet gràcia hahaha

Oooh i la seva preocupació pels seus germans, molt bé. A veure si surten més als altres capítols o és només per donar-li profunditat.

No m'he llegit totes les ff encara, però m'agrada que (almenys de moment) no li dones un to fosc/misteriós/terrorífic, sinó que és una "excusa" més per passar una bona estona amb els amics. Trobo que l'argument, de moment, és senzill, però està molt ben fet i enganxa!

Segueixo d'aquí una mica! :)




AvatarAntares_Black 375 comentaris27/11/2018 a les 02:14:24
#27324Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola! Per fi passo a comentar-te la fic!

Jo vaig apuntant coses mentre llegeixo, o sia que les impressions que et deixo per aquí són les que he tingut sobre la marxa. Després de l’últim capítol, et faig un comentari general, i t’he de dir que encara estic en xoc! El el millor sentit de la paraula! Començo:

Trobo que és massa anar amb presses, això de començar a pensar de què es disfressaran el mateix dia de la festa... o el dia anterior (no em queda clar).

«però la Jessica Prescott, la seva capitana, els faria entrenar fins i tot amb un terratrèmol als peus. “Si esteu vius, podeu entrenar”, els deia cada vegada que algú es feia mal» M’ho sembla a mi, o els capitans de quidditch sempre són massa exigents?

«amb un terratrèmol als peus» hahahaa Als peus? Però si volen! XD

Qui rebufa al banc i es treu la roba xopa, és la Sophie o la Janet? O algú altre? Això és una de les coses que no em quedaven gaire clares. I al principi se m’ha fet difícil entrar en la història.

«rient com dues adolescents que eren» hahaha ostres, com si només els adolescents poguessin riure! xD

Trobo que descrius prou bé i de manera ràpida l’ambient als vestidors després d’un entrenament. Suposo que t’és senzill, perquè t’hi trobes sovint! Hahaha

Quan la Sophie i la Janet marxen del vestidor, nosaltres encara hi som, oi? Aquest moment m’ha costat... Suposo que sí, que encara hi som. En Harvey pregunta a través de la porta si la Minerva està presentable i, pam, entra i campa pel vestidor de les noies! hahahhaa

Uooo!! Sí, només llegint Minnie, ja he pensat que devia ser la McGonagall! <3 (tot i que alguna cosa em diu que no es deixaria escurçar el nom per Minnie...). Així que ens has introduït un amic seu!!

«Es va pentinar els cabells semblants a la palla amb els dits» Mmm Suposo que quan dius ‘semblants a la palla’ et deus referir al color...

«Minerva, vindràs a la festa. És el meu aniversari i vull que el celebris amb mi, ho entens?» whaaaat!? Espero que faci broma... (Ho he trobat molt prepotent).

«un Gryffindor de mare bruixa [llavors entenc que de pare muggle (?)] que preferia abans un gran plat de macarrons que fer màgia». M’ha fet gràcia, aquesta frase.

«mentre pujaven cap al castell amb la vareta a la mà, cobrint-se de la pluja torrencial que els queia al damunt» Amb això, he pensat ens els paraigües màgics aquells transparents, que surten de la punta de la vareta en vertical, que ens presenten a la primera pel·lícula de les Bèsties Fantàstiques. Ho hem de pensar així? ^^

«A més, penso que seria un insult per a la comunitat vampírica» hahahaaaa Això m’ha agradat molt! M’ha fet gràcia la seriositat amb la qual ho diu! Potser només es tracta d’un comentari humorístic i jo vaig massa enllà de les coses. Però això també em fa pensar en aquestes disfresses que es van veient "políticament incorrectes", com la disfressa d’indi amb plomes ("ètnies i comunitats minoritàries" en general) o de monja o de prostituta...

(Afegeixo: Suposo que sí que anava justament per aquí...)

«-Minnie, Minnie, Minnie...» Això em fa pensar ens el ‘Harry, Harry, Harry’ d’en Decors xDDD Punt negatiu per en Harvey! xD

Em sap greu dir-te que, de moment, en Harvey aquest no em cau gaire bé... Ja veig que en general ha agradat, però a mi no...

M’ha agrada molt la descripció de la Victòria. I m’encanta que es coli a la sala comuna d’una altra residència (i més al·legant la facilitat de la contrasenya i que «aquests Gryffindor m’adoren!»). Genial!

«primer volia evitar el pitjor refredat de la seva vida» Però que no s’ha canviat de roba, en Harvey!?

«A ell [en Malcom] li encantaven aquestes festes, sobretot per la gran quantitat de sucre que podia menjar durant la nit» hahahaaaaa Robert McGonagall va a Ravenclaw!!! Molt interessant! Això és cànon o t’ho has fet així tu? (Entenc que en Malcom a Gryffindor).

Ens dius que la Minerva ha fet els GNOM l’any anterior. Així ara fa sisè? «habitació de les noies de sisè» confirmat! :)

«S’havia adonat que el rostre de la seva amiga [la Minerva] s’havia tensat i que només feia que tocar-se els llargs cabells negres amb els dits» Ara ja sabem per què va sempre amb monyo! Hahhaaa Per no tenir la temptació de tocar-se’ls tant!

Ai, no em veig la McGonagall (ni de jove) escurçant el nom de la gent. M’ha semblat estrany llegir que li diu Vicky a la Victòria. Trobo que Victòria és una nom preciós: no s’hauria d'escurçar mai.

«-Per on comencem?

-Començarem per què surtis del meu llit.»

Genial!

Ai, també, que quadrada que és. El pobre Joseph... que n’ha de triar un i prou. Ben recta, la Minerva, eh. Ah, així que té un gat negre de mascota; i es diu Salem! M’agrada que facis un apunt sobre en Robert pare. Quin secret sap en Salem? Si es tracta de l’animàgia... un altre gat a la seva vida (com el que tenien a casa dels seus pares) que va contribuir a la determinació de la seva forma animàgica.

He de dir que m’ha costat molt d’entendre el principi. Després ja m’he anat trobant!

------------

Com sempre, algunt apunts:

«El camp de Quidditch estava inundat de la d’aigua que havia arribat a caure durant la tarda»  El camp de Quidditch estava inundat de l’aigua. (podria ser ‘inundat d’aigua’, si no fos perquè especifiques quina aigua amb el relatiu ‘que’ que introdueix la subordinada)

«es dirigia als vestuaris per canviar-se de roba»  ‘vestuari’ és la col·lecció de roba que un té (o, en tot cas, on es guarden els abrics dels visitants en un espai públic). El lloc destinat a canviar-se de roba és un vestidor.

«“Si esteu vius, podeu entrenar”»  Si sou vius

«L’alta noia de cabells negres (...)» Dit així, sembla que ens hagis dit que la Jessica (de qui ens has parlat fa un moment) o alguna altra noia que ens hagis citat també té els cabells negres (però no ens ho has comentat). Ens distingeixes les dues noies (especificativa) que totes dues tenen el cabells negres. Si és informació només de l’altra noia, ens l’has de posar entre comes  «L’altra noia, de cabells negres (o bé ‘que tenia els cabells negres’), (...) (explicativa).

«Es va mirar a les seves companyes»  Es va mirar les seves companyes (recorda que el complement directe no porta preposició, ni que es tracti de persones (cosa que en castellà sí). En català, el CD és un sintagma nominal. Tret d’alguns casos concrets, és cert (si t’interessa saber en quins casos, t’ho puc explicar), però la IMMENSA majoria dels casos la a no hi ha de ser.

Vés alerta amb això, perquè ho repeteixes molt («En Harvey va abraçar ràpidament a la Victòria»  En Harvey va abraçar ràpidament la Victòria). M’alegro, però, de veure que ja no escrius "el cabell", sinó ‘els cabells’, com ha de ser.

«la sala comú»  la sala comuna. Concordança. ‘Sala’ és femení, per tant l’adjectiu també.

No és un error de picatge perquè sempre ho poses així.

«Els dos havien començat a passar temps junts»  Tots dos havien (...)

«-Heu tardat molt en arribar.»  a arribar. Davant d’infinitiu, la preposició ‘en’ no és correcta (només en cas que es tracti d’una locució temporal: ‘en sortir de...’). Has de canviar la preposició que s’hi regeix per ‘a’ o ‘de’ (en alguns casos, per ‘per’).

«has tardat molt poc en tornar-te a saltar les normes»  a tornar (és el mateix cas que l’anterior)

«Però ara ja esteu aquí»  Però ara ja sou aquí

(D’aquests verbs ser que indiquen espai, en tens més: «En Malcom, el gran, devia estar a l’habitació»  En Malcom, el gran, devia ser a l’habitació. Alerta)

«i jo ja en porto molts acumulats»  i jo ja en porto molts d’acumulats

«estànc ia»  estança

--------- ----

 

Sobre els comentaris de la resta de lectors:

«Que bé que la història vagi sobre la McGonagall! Agrada molt per aquí, crec». Creu bé, creu bé, la Mercè! ^^

Veig que a la Mercè també li ha agradat el comentari de la Minerva sobre la comunitat vampírica.

No he entès gens això que diu... «El Joseph es diu així per cert futurs trencacors de Hogwarts?»

Sobre l’animàgia de la McGonagall. Jo crec que ja és animàgica o ho serà aviat. És cert que la gent no se sol fer animàgic de tan jove com els de Magatotits, però al cap i a la fi en Dumbledore mateix la va ajudar en el procés.... Però és cert que potser no com a alumna, sinó ja quan era professora (o quan treballava a la Conselleria (?) ). De tota manera, no crec que volgués que la seva animàgia fos un secret. Crec que el primer que faria és complir amb les normes i registrar-se. Però com que aquí ja té disset anys (els fa el 4 d’octubre) o sia que ja és major d’edat, no seria estrany que ja hagués començat en el procés (no veig que porti cap fulla de mandràgora a la boca, així que o ja ho ha fet, o està més avançada en el procés o aviat el començarà).

La Gee deia: «És endreçada i estricta, fins i tot amb els seus amics! No està gaire per ximpleries i no li van gaire les festes, però com que també és molt sensible (mira com pensa en els germans en tot moment), els amics la covencen fàcilment.» Hi estic molt d’acord!

Sí! La teva redacció a millorat força! Però vés endavant i no t’adormis! ;)

Unapersona: «Li faltes les galetes que dona quan s'enfada...» Trobo que ja ha donat unes quantes "bufetades" sense la necessitat de cap plat de galetes de gingebre! hahahaa

Segueixo!

Antares




AvatarCass Ross 286 comentaris09/12/2018 a les 12:39:12
#27336Tinc 9 fanfictions i un total de 15 capítols

Hola ^^ Sí, jo, comentant per fi!

Em sembla molt guai que facis la història sobre la Minerva McGonagall, em sembla que encara no n'havia llegida cap (especialment, que estigués situada en els seus anys de Hogwarts). 

M'agrada molt els amics que té, i la descripció que en fas de les seves relacions. Especialment la seva relació amb el Harvey: <<Ella era el cervell i ell era la intuïció, entre els dos se sabien complementar.>> M'encanta la Victòria, com a Ravenclaw i per la seva personalitat, ofereix un punt diferent en la història; i es cola a la sala comuna de Gryffindor perquè és fàcil descobrir-ne la contrassenya lol.

Em fa molta gràcia que el gat es digui Salem i sigui negre. És una picada d'ullet a la Sabrina?  I aquest misteri del final? Tinc ganes de veure com es resol. Tinc la sensació que té a veure amb l'animàgia (sobretot perquè just a sobre apareix el gat), però em pensava que ho havia fet quan era més gran, i per la via legal...

PS. Al principi del capítol la paraula amic/amiga es fa molt repetitiva. Potser hi hauria altres maneres de referir-se a cada personatge? (Per exemple, el nom, o deixar-ho implícit.)




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris16/12/2018 a les 14:40:53
#27347Encara no he escrit cap fanfiction

Oh, hi surt la Minerva de jove, que interessant! M'agrada molt llegir com creus que podrien haver anat les coses. Ella tant recta en contraposició a la que es cola a l'habitació, quin contrast! Es relaciona amb gent oposada a ella en molts aspectes (en Harvey també és molt diferent) i això està bé :)

Que hi vagi, que hi vagi, a la festa! Vull saber què passarà ^^

I preocupant-se pels seus germans, ho trobo una escena mona, com que veiem allò que li volta la ment. I pensa que el barret es va equivocar i tot, ostres! No sé si ho pensaria això, la McGonagall, però qui sap.

L'entrenadora és molt estricta, potser més que el Roure i tot! Que els matxaqui, sense pietat! Hahaha

M'encanta que li diguin Minnie XD I com la de Ravenclaw es cola a la sala de Gryffindor... hahaha.

Al principi estem com a espectadors al vestidor. Semblava que la història aniria de les primeres persones que hi surten, però no, ens quedem allà dins, i descobrim a la Mc... a la Minnie! M'encanta, aquest inici.

El primer paràgraf m'ha costat de llegir, però pot ser perquè estava escoltant música; la resta ja ho he anat entenent. ^^

Quan diuen que es cobreixen de la pluja torrencial també he pensat en els paraigües transparents, com l'Antares. Són genials, també m'encurioseix si ho vas pensar així o si encara no saben fer aquest tipus de sortilegi i es cobrien amb la roba o els braços.

He notat també que hi ha paràgrafs on "amic", "amiga", "amics" surten vàries vegades, potser es podria trobar una altra forma de redactar-ho i que no es repetissin tant. Espero que et sembli bé que ho mencioni tot i que jo també cometo errors a l'escriure! 

Ens veiem (al següent capítol)




Avatarhermione potter 236 comentaris23/03/2019 a les 12:45:43
#27359Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

No és possible... Vaig contestar fa mesos a tots aquests comentaris... Bé, la web m'ha jugat una mala passada altra vegada. Us vaig a contestar! (tot i que ja no sigui important xD).

Mercè: l’entrenadora es genial! Em fa molta gràcia perquè em recorda a mi quan entreno les nenes petites (tot i que si s’estan morint les deixo respirar hahaha).

Bé, veig que vaig pel bon camí amb la Minnie xD Sempre m’ha agradat aquest personatge, però li he tingut molt de respecte com per jugar-me-la en una FF.

En Harvey és un personatge que m’ha agradat molt crear, el veig molt transparent i crec que encaixa força amb la McGonagall. La diferència els uneix!

El tros de les disfresses va aparèixer aquí al meu cap com una il·luminació. Em van venir al cap contes i vaig dir, apa! Hahahaha però la Minerva no deixa de ser ella ni en aquest cap, mais bien sûr!

La Victòria és un nervi que els aporta equilibri (i mira que es difícil!). gràcies, tenia por que es veiessin massa diferents entre ells!

Sí, els dos germans de la Minerva són cànon. Els vaig trobar quan buscava informació sobre ella i vaig trobar un momentet per fer-los aparèixer. Ella és la gran i tots sabem com reaccionaria: de gran germana protectora.

Jo també tinc l’habitació feta un quadro... Per això he volgut posar aquest fragment xD Amb altres coses sóc molt organitzada, però amb l’habitació... soc com la Victòria hahaha

Ostres, no hi havia caigut amb el nom de Joseph!!! Quina casualitat! Doncs m’agrada aquesta picada d’ullet hahah

Sí, és l’animàgia. Vull dir, jo m’he imaginat fent una mica com els Rondadors, tot i que no vaig trobar si era així o no. El feia gràcia pensar en una McGonagall trencant les normes per un propòsit major.

 

Agatha: Ohh es molt bonic llegir que la McGonagall és tan adorada! M’encanta!!! Ja era la intenció principal això d’embolicar a la gent, però crec que m’he passat una mica amb l’embolic... ^^

Ufff, doncs em treus un pes de sobre dient-me que he fet bé el personatge. Ja li he comentat a la Mercè, li tenia molt de respecte i no estava segura del resultat...

Visca! Els amics també han donat bons resultats! Jo soc hiperfan de la frase de la Victòria (i mira que no ho hauria de ser): “és tan fàcil esbrinar les contrasenyes...”. Em vaig morir de riure després d’haver-la escrit.

Gràcies, de debò. Penso que he millorat força (em fa mal llegir depèn quins capítols antics, sincerament). I us he de donar les gràcies a vosaltres per haver-me aconsellat tant!! Sí, et pots sentir orgullosa!

 

Unapersona: Bones!!! Ole, un altre que pensa que està ben caracteritzada. Ja em dono per satisfeta! I sí, al comentari de l’Agatha ja dic que potser se m’ha escapat de les mans aquest embolic principals, perdoneu xD Sí, Minnie!!! Sempre serà la Minnie, de jove ja li deien (o això m’agrada imaginar!)

Exactament, la Victòria es Ravenclaw i és un nervi sempre alerta. A veure, en teoria no es pot entrar així com així, però ella mateixa diu que és massa fàcil entrar xD

M’alegro que t’agradi la relació entre els tres. Penso que es complementen força els uns altres.

Són comentaris McGonagall aquests de l’activisme vampíric, no es podien obviar de cap de les maneres, igual que la preocupació pels seus germans, és massa seu com per no posar-ho.

Sento dir que no se escriure coses terrorífiques xD soc massa cagada o massa poc imaginativa com per poder descriure situacions de por hahah

 

Antares: Hola Antares! Tema disfresses... bé, sí, es anar amb presses, però amb el grup d’amics sempre acabem anant així (cosa que em posa dels nervis xD) i em va fer gràcia pensar com es posaria la McGonagall en un moment així.

Els capitans de quidditch són massa exigents! O a mi m’agrada imaginar-me’ls així hahah els veig durs i exageradament estrictes.

Si no recordo malament (sento la tardança), crec que és la Minerva qui es queda allà canviant-se, tota sola. Ja ho he comentat abans, l’embolic es va embolicar massa per ser un inici J ja he vist que va ser difícil entrar a la història.

Els vestuaris són gairebé la meva segona casa xD Se’m fa fàcil descriure les característiques principals que pot trobar més o menys a tots!

Sí, quan les altres dues companyes d’equip marxen, nosaltres ens quedem allà amb la Minerva, ja que tot seguit vindrà en Harvey a fer de les seves!

Jo també penso que la McGonagall no estaria d’acord amb el seu “nom” (Minnie), però volia que el nom aparegués. A més, penso que ella, tot i ser tan ella, pels seus amics deixaria estirar una mica la corda.

Sí, vull dir semblants al color de la palla, no a la forma J

En Harvey és de mare bruixa i pare muggle, sí!

Sí, els paraigües són com els que surten a les pel·lícules. És un efecte que m’encanta!!!

Això de la comunitat vampírica veig que ha agradat hahahah Ho vaig sentir molt McGonagall quan ho vaig escriure. Crec que és una manera de fer veure la seva posició davant d’aquests temes. I sí, poden correspondre perfectament a la realitat.

Ostres, a veure si t’acaba agradant l’amic de la Minnie...

La Victòria és tot un espectacle ella sola. Una Ravenclaw en actiu, tal qual es veu xD

Jo havia pensar que s’havia dutxat... però ara que ho dius, es pot interpretar com que no s’ha dutxat. Aquí es fallo meu xD per a mi és normal sortir d’un vestuari dutxat hahaha

Els germans són personatges cànon, però les residències me les he inventades jo. No vaig aconseguir trobar a quina residència pertanyien els germans de la Minerva.

Exactee!! Aquí tenim una temptacions de la Minerva: tocar-se els cabells. Per això sempre porta els cabells recollits quan és gran!

Sí, la Minerva sempre recta. El gat es diu Salem i és negre, em va fer gràcia ajuntar tantes referències en una mascota xD i sí, el secret és l’animàgica. Ho he comentat a la Mercè, que m’agradaria pensar que fos a Hogwarts on va començar J

Moltíssimes gràcies pels apunts, Antares (tinc un word només amb els teus apunts!!!) tot i que he de dir que sé diferenciar el és del es, però molts dels capítols els vaig haver d’escriure amb un ordinador francès i els accents són un merder L ho sento!

 

Cass: Veig que la Minerva dona bon resultat, ja estic orgullosa de la feina llavors!

Els seus amics, ja ho he dit, són els seus complements. És guai veure com encaixen els uns amb els altres. Amb els dos pot exercir la seva “seriositat”, però a la vegada la fan ser més activa en depèn quins sectors hahaha

Exactament, Salen, negre... picada d’ullet a la Sabrina! Pensava que ningú se n’adonaria!

Tens rao, es fa repetitiu! Intentaré trobar una solució!

 

Arwen: Bones!! Sí, McGonagall no deixa de ser recta en cap moment de la seva vida (però els seus amics l’ajuden a desinhibir-se una mica eh!). Són els contrastos equivalents, des del meu punt de vista xD

Sobre el tema germans, ja ho he dit, la Minerva és la germana gran que es preocupa per tot, i amb la família no fa una excepció! I el barret, crec que ho pensaria perquè veu com esta el seu germà (potser mes endavant canvi d’opinió, però de moment no li agrada el resultat).

Tot i ser embolicat, m’ha fet gràcia desconcertar els lectors i no fer referència a la protagonista fins al... Minnie!

Sí, són els paraigües que veiem a les pel·lícules!! En sóc extremadament fan! No sé si és un sortilegi molt complicat... he pensat que a sisè ja el sabrien fer.