Això és Halloween, amics! - Capítol 2
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 30/10/2018 a les 23:09:26
Última modificació 30/10/2018 a les 23:09:26
Tots els capítols de Això és Halloween, amics!
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2

-M’hi nego rotundament. No m’agraden aquests contes que es van inventar els Grimm. Primer, trobo que són poc sensibles i, després, deixen al descobert moltes parts del món màgic que els muggles no haurien de saber.

-Jo m’he decantat per la Rapunzel. Tu tens alguna preferència? Jo crec que la Caputxeta vermella que quedaria força bé, què en penses? Tens els cabells negres, jo tinc una capa vermella que et quedaria bé i he vist que tens una faldilla d’aquestes dels diumenges de color negre, penso que hi pot quedar molt ben conjuntada. Et falta una mica de color a les galtes, però això s’arregla fàcilment, no et preocupis.

La Minerva va optar per no contestar. Sabia que la Victòria seguiria fent el que li vingués en gana. Així que es va començar a vestir amb la roba que la seva amiga li anava deixant damunt del llit i, quan va haver acabat, es va deixar caure altra vegada damunt del seu llit, esperant que la seva amiga es posés el seu suposat vestit de Rapunzel i es pentinés els seus cabells daurats.

Quan les dues amigues ja estaven disfressades dels seus respectius personatges, la Victòria va treure de la seva petita motxilla una càmera de fer fotografies, de les més noves del mercat bruixot, i va engrapar a la seva amiga de l’espatlla mentre premia el botó per fer la foto. Havien quedat totalment retratades.

-Una pregunta Minerva... com va la beguda? –va preguntar com si res la seva amiga, que estava mirant i remirant la fotografia amb moviment que s’acabaven de fer.

-No parlaré d’això ara, Vicky.

-Vull saber com va la poció de la muta...

-Sí, ja sé què vols saber –va tallar-la la Gryffindor-. Va bé, ja es pot fer servir.

La Victòria va somriure, satisfeta, i va seguir mirant la fotografia. Per la seva banda, la Minerva pensava en la gran marmita que feia bombolles tota sola en una sala propera a les masmorres. Ella havia estat en contra d’aquella idea des de bon principi, però la Ravenclaw l’havia convençut. Les dues volien saber què s’amagava darrere de la Gisele Dawson, la Slytherin que li havia robat el cor al seu amic. Era guapa, no ho podien negar; grans ulls blau-marí protegits per unes llargues pestanyes del mateix color xocolata que la seva llarga i llisa melena que li arribava fins als malucs, a part de tenir una dentadura de cinema. Però només havia sortit amb un noi durant tota la seva estància a Hogwarts i allò les desconcertava. La intriga va poder amb elles i, trencant totes les grans lleis que la Minerva sempre tenia en ment, van posar-se per feina a fer la poció de la mutació. Una de les pocions més difícils que les amigues havien fet en la seva vida, però era per una causa major, o no? Havien d’ajudar al seu amic a resoldre un misteri, tot i que en Harvey no en tenia ni idea del pla que estaven duent a terme les seves amigues.

-I quan comencem, llavors? –va preguntar la Victòria amb un posat molt seriós. Ella sospitava que la Gisele era un vampir i que els seus pares ja l’havien promès amb algú de la seva espècie. La Minerva estava segura que aquella sospita era falsa; la Gisele sempre tornava de les vacances d’estiu torrada com un tió.

-Avui no, és l’aniversari d’en Harvey, recordes?

La Vicky va saltar d’emoció, es va guardar ràpidament la fotografia i la càmera dins la motxilleta que gairebé no es veia i va sortir de l’habitació de les Gryffindor saltant com una cabreta de la muntanya. La seva amiga va somriure i la va seguir amb tranquil·litat. Les dues sabien que en Harvey ja devia estar al Gran Saló amb els seus amics. La Minerva tenia curiositat per saber com s’hauria disfressat finalment el seu amic: vampir, mòmia o algun altre ésser a qui li agradés la idea que un estúpid mag en fes burla? Tot un misteri que seria resolt en pocs minuts.

 

El Gran Saló estava tot decorat per celebrar una gran festa. Els fantasmes s’ hi havien lluït aquell any. Ells tenien el permís per organitzar una festa a l’any i, com era d’esperar, tots es van posar d’acord per celebrar-la el dia 31 d’octubre i, així mateix, commemorar els anys de mort que portava l’estimat Nick-de-poc-sense-cap, un dels fantasmes més importants de l’escola. Tot i que tothom sabia que l’última paraula sempre al tenia el Baró Sagnant, el fantasma d’Slytherin.

-És increïble! –va exclamar la Victòria quan van entrar, desapareixent ràpidament del costat de la seva amiga.

Les grans i altes parets estaven plenes de teranyines i papers de vàter pintat de negre. Les quatre taules havien sigut reduïdes a dues i estaven al fons de la sala, esperant que la gent s’acostés a menjar o beure alguna cosa. Damunt d’un petit escenari hi havia tres espectres de dones, cada una amb un instrument, que donaven a la sala un gran ambient de festa. La gent ballava i parlava amb els seus amics mentre es movien amunt i avall de la sala il·luminava únicament per espelmes que s’anaven desplaçant pel lloc, deixat racons totalment foscos.

-Ja heu arribat! –va dir en Harvey, espantant-les a les dues. Finalment havia decidit posar-se un gran capa negra i una camisa blanca, deixar-se el cabell engomat enrere i posar-se uns grans ullals blancs per rendir homenatge al majestuós comte Dràcula.

-Si hi ha un vampir aquí, segur que l’has ofès.

-Tu també vas molt guapa, Minnie –va contestar ell, mostrant les seves dents normals. La Minerva va riure i es va col·locar bé la faldilla que la Victòria li havia obligat a posar-se-. Però vigila que el llop no et mengi aquesta nit –li va xiuxiuejar el seu amic, fent-li posar la pell de gallina.

Ella, com a petita venjança, va donar-li una empenta que no va servir de res. El seu amic no s’havia mogut ni un centímetre del seu lloc inicial. En Harvey no va poder evitar posar-se a riure i, tot i no voler, la Minerva s’hi va unir.

-Li vaig enviar una nota a la Gisele l’altre dia a classe. Ens trobarem aquesta nit, a les dotze en punt, a la torre del rellotge.

La Minerva va notar com la sang se li glaçava. No podia fer res per impedir aquella quedada. Però no entenia com la Gisele havia acceptat a fer una cosa així. Ella no semblava la típica noia que quedava a soles amb un noi a qui gairebé no coneixia. Hi havia alguna cosa que no quadrava, però no volia tirar per terra les il·lusions del seu amic, així que va decidir somriure i assentir, per fer-li saber que s’alegrava per ell. A la llunyania, prop d’una de les taules, la Gisele, disfressada de bruixa de l’Edat Mitjana, parlava discretament amb la seva amiga, una noia de la seva mateixa casa. Semblava que s’estiguessin explicant alguna cosa important... quasi es podria dir que discutien. Quan es van adonar que la Minerva les mirava, van deixar de parlar.

La Gryffindor sabia que havia d’actuar, però no sabia com començar. Va divisar la Vicky parlant amb en Joseph, que no va saber distingir de què anava disfressat, i va caminar fins allà, deixant en Harvey sol davant de la porta del Gran Saló. El noi no s’hi va voler acostar, pensant que potser volien parlar del regal que tenien planejat donar-li aquella nit.

-Vicks... sento interrompre.

La rossa va dirigir una mirada assassina a la seva amiga, seguida d’un somriure fals. Es va recollir el vestit amb una mà i, de mala gana, es va acomiadar d’en Joseph. Quan van estar totalment soles, la Minerva li va explicar ràpidament el que el seu amic li acabava de dir. La Ravenclaw es va quedar sense paraules, cosa impossible per a ella. Va posar-se els dits damunt la templa i va començar a fer-se un petit massatge amb els ulls tancats. Normalment, la Minerva s’espantava bastant quan veia a la seva amiga fer allò, però sabia que després de la seva petita reflexió sempre apareixia un gran pla per dur a terme. Bé, a excepció de la poció de la mutació.

-La seguirem tota la nit. No la perdrem de vista en cap moment.

Aquest era el meravellós pla que el seu cap havia aconseguit formular?, la Minerva no s’ho creia. No podien posar-se a perseguir a una noia que no coneixien. A més, si algú les enxampava no tindre manera d’explicar les seves accions. Les tractarien de boges i en Harvey s’enfadaria amb elles per posar en nas en els seus assumptes amorosos. Era una pèssima idea, però no tenien temps per pensar alguna solució millor, així que només hi havia una resposta possible:

-Em sembla genial.

I així, fent veure que es divertien i passaven l’estona amb en Harvey, les dues noies tenien els seus ulls fixos en la Slytherin que seguia al costat de la mateixa taula d’abans amb la seva amiga. No parlaven, no menjaven, no feien res, gairebé ni es movien. Hi va haver alguns moment en que la Minerva fins i tot es va pensar que no respiraven (cosa que no pensava acceptar, perquè llavors l’afirmació sobre que la Gisele era un vampir seria certa). Però llavors, a un quart de dotze, les dues amigues es van mirar amb un somriure de complicitat i van sortir una darrera l’altra del Gran Saló. Aquest acte no va passar desapercebut per les dues noies que es trobaven al mig de la pista amb el “comte Dràcula”. Van inventar-se una mala excusa per poder sortir d’allà sense que el seu amic fes massa preguntes i van córrer pels passadissos que les dues Slytherin havien recorregut instants abans.

Les cames de la Minerva començaven a fer figa, però va seguir corrents sense pensar-ho dues vegades. Sentia les seves pulsacions ressonar dins el seu cap i notava com la capa vermella que portava li onejava al darrere. Va esquivar les estàtues que li barraven el pas i va saltar les rajoles del terra que estaven mig trencades, però no va poder evitar veure’s estampida damunt d’un dels murs. Va caure d’esquenes i va veure com la Victòria, que era qui l’havia empès, es posava el dit índex damunt dels llavis, demanant-li silenci. Es podia saber que estava passant? No entenia res. A més, el cap li donava voltes per culpa de la patacada que s’acabava de donar. Es va incorporar a poc a poc, notant com tots els seus óssos cruixien i, quan anava a acostar-se a la seva amiga, una veu la va fer quedar-se quieta al seu lloc.

-Senyoreta Patterson, com és que no està gaudint de la festa?

-Bona nit, professor Dippet. La veritat és que ara m’hi dirigia. Vol que hi anem junts? Així em pot explicar ben bé allò de l’encanteri de l’aigua del que tant es parla.

El director va tossir i, tot seguit, la Minerva va veure com posava la seva mà damunt l’espatlla dreta de la seva amiga.

-Serà un plaer, senyoreta Patterson. Tothom en parla d’això de l’aigua, però ningú no en sap res del cert. M’agradaria que tingués clar que tot el que li diré són únicament suposicions meves, tot i que m’agradaria que fossin certes, com cal esperar, però...

La Victòria va mirar de reüll a la seva amiga, que seguia quieta una passa endavant d’on havia caigut, i la Minerva va saber que hauria de continuar la investigació tota sola. La Vicky havia fet d’esquer perquè ningú fes preguntes, però a ella li tocaria fer la resta. Així que, quan el professor Dippet i la Vicky van desaparèixer del seu camp de visió i d’oïda, va sortir a poc a poc del seu amagatall. Però ara tenia un altre problema: on haurien anat les dues Slytherin? La seva intuïció era clara: les masmorres. I, sense saber si anava pel bon camí, va seguir en aquella direcció.


Llegit 63 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris03/11/2018 a les 20:04:00
#27294Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

OK! Al primer capítol hem introduït els personatges i l'escenari i el temps, i ara al segon hem posat una mica d'argument i objectiu a la fic. Hem de salvar el Harvey del que sigui que trama la serp aquesta (és ni aigua, és que ni agua...!)

Jo també estaria una recelosa d'aquesta noia, si veiés que porta a un amic meu de cap... I les coses com són, s'està portant de manera estranya a la festa. Marxant amb algú amb qui sembla que s'stà discutint tota l'estona, sense menjar, sense beure, ni ballar, ni parlar amb altra gent. Està clar que alguna en porten de cap, i que precisament sigui el dia que ha quedat amb el Harvey és estrany. A més, dic jo que si estan ja més o menys embolicats, el més normal seria que haguessin quedat a la festa, per passar una estona junts, no que quedin a mitjanit (que per cert, està prohibit) en un lloc tan apartat... a veure si li vol fer mal o algo...

Bueno, i després de la diatriba con l'Slytherin, cosetes del capítol: M'agrada molt que s'hagin disfressat de personatges de contes! Aisò no ofèn ningú. Per cert, m'encanta aquesta mentalitat tan 2018 de la McGonagall deno voler ofendre cap membre d'una comunitat minoritària. I em sembla molt progressista per part seva pensar que potser a l'escola hi ha vampirs o homes llop entre els alumnes, com si res. Molt bé, Minerva, així es fa! ;) 

Hahahaha, tan bé que diu es porta amb les normes, i la tia té una poció de la mutació allà pendent... probablement sigui animàgica il·legal, també... Sí ja ho sabia jo, que en veritat és tan Marauder com la resta! Passa que ha de fer el paper d'estricta com a profe, però segur que feia de les seves quan era joveneta...

I bé, sen's ha quedat sola! A veure com s'ho arregla era. No sap on són les Slys, no té a la Victòria (que, per cert, molt hàbil la seva estratagema quan ha vist el director!). A veure què passa...




AvatarMercè Granger 63 comentaris05/11/2018 a les 13:48:04
#27299Tinc 4 fanfictions i un total de 12 capítols

Hola una altra vegada!

Com a la Gee, m'encanta la mentalitat de la McGonagall. Trobo que és molt conseqüent amb el caràcter que coneixem, però també aporta certa comèdia! (així com també li sembla immoral seguir a la Gisele, està molt ben caracteritzada la Minnie). I el comentari que fa sobre el Grimm també m'ha agradat. Les disfresses estan ben trobades, sí, m'agraden ^^

Uy lo de la Gisele.. Bé no m'he pogut aguantar i ja m'he llegit el capítol següent, així que ja sé que li passa haha. Però com la menciones, és misteriosa, i trobo norma que les dues amigues sospitin. Potser la poció no és la manera més ètica, però han de descobrir que li passa! Tot pel seu amic! Ja ho trobo bé.

(La Vicky dient que és un vampir, ai, quina gràcia HAHAHA. " la Gisele sempre tornava de les vacances d'estiu torrada com un tió." em moro HAHAHA. Potser és una vampira moderna com els Cullen ).

Per cert, m'encanta com escrius. Has millorat moltíssim, que me'n vaig oblidar a dir-t'ho. Ho podríem apreciar amb un nou capítol de l'Odette, no trobes? És broma, és broma. Però vull saber com continua la seva història!

Quin pla; Vicky, segur que ets Ravenclaw? HAHAHA. Bé, sí que ho demostra salvant a situació amb el Dippet (no havia caigut que el Dumbledore encara no era director i m'ha xocat al principi xd).

Com ja t'he dit, ja m'he llegit el darrer capítol, així que ja sé com acaba tot haha. Ara et deixo aquest comentari i quan torni a tenir una estona, acabo de comentar la història. Una abraçada!




AvatarUnapersona 199 comentaris17/11/2018 a les 22:48:47
#27305Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Oh, molt guai la referència aquesta als contes dels germans Grimm! ^_^ I m'ha fet molta gràcia imaginar-me la McGonagall de caputxeta vermella. Ja sé que és més jove i això, però no puc evitar imaginar-me-la disfressada de gran hahaha

Mmmh poció de la mutació, eh? Això em sona, aquests gryffindors tenen aquesta tradició d'espiar slytherins amb una poció d'aquestes, pel que veig! En tot cas, aquesta Gisele... bé, no puc dir si m'agrada o no perquè encara no sortiré i no em posaré en el prejudici dels slytherins són dolents xD Però vaja, això de passar-se tota la festa quieta sense fer res i després anar-se'n de cop sona molt sospitós.

Ui, i la Minerva a l'aventura sola! Sort que la Vicky sembla que té bona relació amb el director. A veure com s'ho fa...