Això és Halloween, amics! - Capítol 3
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 30/10/2018 a les 23:12:29
Última modificació 30/10/2018 a les 23:16:33
Tots els capítols de Això és Halloween, amics!
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Capítol 3

Portava estona donant voltes com una baldufa per les masmorres del castell i no havia descobert res. Tot estava totalment desert. Fins i tot les mosques devien haver anat a passar la nit a la festa de Halloween. Va decidir asseure’s a descansar en uns esglaons que estaven d’allò més bruts, però la seva gran oïda va captar el soroll de dues respiracions no gaire lluny d’on estava ella. Amb peus de plom, va caminar a poc a poc fins a trobar els propietaris d’aquelles respiracions, tot i que el que es va trobar no s’ho hagués imaginat mai. La Gisele i la seva amiga reien i es deien coses a cau d’orella entre petó i petó.

-Minerva! –va exclamar la Gisele en veure-la allà. Es va apartar de la seva amiga més ràpid que un llamp i es va col·locar bé la disfressa. Es va aixecar amb una expressió de preocupació al rostre i es va acostar a la Gryffindor amb els ulls plorosos. La Minerva no s’imaginava com seria veure-la plorar, no ho volia veure.

-No diré res. Jo no he vist res de res –va dir ràpidament. Sabia el càstig que rebrien les dues noies si algú s’assabentava del que estaven fent en aquell moment. Sentir-se atret per algú del mateix gènere no era una cosa ben vista a cap comunitat, tot i que la Minerva estava en contra d’aquesta mentalitat. Cada persona havia de poder estar amb qui realment estimava. Li sabia greu que les dues noies haguessin d’amagar el seu amor només perquè la societat no les acceptava tal i com eren. Però ara sabia que la Gisele no havia respost res a la nota que en Harvey li havia enviat. Ara entenia per què no sortia amb nois.

-Deus pensar que estem...

-Jo no m’he de ficar en els vostres assumptes. Sou lliures de fer el que vulgueu. Per mi podeu estar tranquil·les, no he vist res –va acabar la frase amb la veu una mica agitada i va girar-se per marxar, però la Gisele li va agafar el braç, fent que la mirés als ulls.

-Gràcies, Minerva.

I, en aquell moment, la Minerva va veure por en aquells ulls que tothom admirava. La noia que tots creien perfecta s’havia desmuntat en un segon, quan veia la seva vida penjar d’un sol fil. Encara que també s’hi podia veure agraïment vers la persona que mirava. La Gisele sabia que la Gryffindor era de fiar, sabria guardar el seu secret.

La Minerva va somriure a les dues noies amb una tendresa impròpia d’ella i va marxar per allà on havia vingut. Va decidir asseure’s a l’esglaó on abans s’havia parat i, just quan el seu cul va tocar la pedra, va deixar anar un gran sospir. El gran rellotge va donar tres quarts de dotze. Quedaven dos quarts d’hora per l’aniversari d’en Harvey i ell només desitjava una cosa: quedar amb la Gisele. I la Minerva estava disposada a intentar complir aquell desig.

Es va arromangar les mànigues de la camisa negra que portava posada i va veure la solució a tots els seus problemes damunt del seu avantbraç dret, com un miracle caigut del cel. Un llarg cabell daurat es balancejava amunt i avall. La noia el va agafar amb els dits i se’ls va posar davant dels ulls. Va somriure de manera triomfadora i es va encaminar cap a la sala oblidada on s’amagava la seva solució. Sabia que era una bogeria, però era la opció més factible que tenia a mà en aquell moment. Només li calia anar ràpid i no perdre el temps.

 

Estava mirant el seu reflex a la finestra de la torre del rellotge. Es veia tan... estranya. Just quan la poció havia fet efecte i ella havia aconseguit no vomitar, va veure que la disfressa que portava no la podia fer servir. En Harvey l’havia vist de Caputxeta i, amb el canvi del seu cos, tota la roba li anava llarg i gran. havia decidit córrer a la torre de Gryffindor sense que ningú la veiés i posar-se quadre draps que la tapessin. Ja s’inventaria alguna excusa perquè en Harvey no sospités res. I, mentre es mirava, va resseguir-se les faccions de la cara amb les mans. Tenia la pell fina i els llavis fins. Les seves celles eren primes i gairebé no es veien. Va somriure tímidament al seu reflex i va ser llavors quan va comprendre per què en Harvey tenia ganes de quedar amb la Gisele. Era guapa, molt guapa, les seves faccions era tranquil·les i, fes el moviment que fes, se li notava una tendresa que la Minerva no havia vist mai. Els seus pensaments sobre la Slytherin va esvair-se ràpidament quan unes passes van ressonar per la torre. En Harvey estava arribant. El rellotge ja havia anunciat les dotze en punt de la nit.

-Gisele... –va murmurar ell, sense acabar-se de creure que la noia estigués allà esperant-lo. Al no obtenir resposta, ell havia volgut temptar a la sort donant per fet que la noia hi aniria, però en el fons no es pensava que passés de debò.

La Minerva va empassar-se saliva, notant com un gran nus de li havia creat a la gola. Va dirigir-li un somriure al seu amic disfressar de comte Dràcula i va esperar a que ell s’acostés. Ella no podia moure ni un múscul, actuar mai havia sigut el seu fort, però havia d’aconseguir que allò sortís bé.

-Si et sóc sincer... pensava que no vindries –va confessar-li ell, rascant-se nerviosament el clatell, sense aixecar la vista del terra. La Gryffindor va notar com el cor se li oprimia. No sabia com treure el valor per dir el discurs que s’havia preparat abans de beure’s aquella poció tan fatigosa-. Què t’ha fet venir?

En Harvey va aixecar el cap de cop, esperant la resposta de la noia rossa que tenia al davant. Els seus color mel analitzaven cada moviment d’ella, i els seus nervis anaven augmentant com més tardava ella en contestar. Ella va somriure, nerviosa també, i es va començar a tocar els cabells amb els dits. Què podia dir? El que s’havia inventat ja no li servia, havia de ser més extrema. Havia de pensar ràpid i arreglar tot això sense posar a ningú en problemes, però el seu amic es va avançar als seus plans. Li va agafar la mà que jugava amb els cabells i li va fer un lleu carícia. El cap de la Minerva no reaccionava, havia d’aconseguir una solució, però els ulls d’en Harvey, brillants com mai, no la deixaven.

-Bé, no m’importa. Estàs aquí ara, Gisele –i, sense evitar-ho, va somriure estúpidament. En aquell moment a la Minerva li va caure l’ànima als peus. Com podia solucionar aquella situació? Bé, una bogeria li estava passant pel cap... però potser era anar massa lluny...

En Harvey es va acostar més a ella, sense deixar de somriure, i li va posar un floc de cabells darrere l’orella. Allò havia sigut la gota que feia vessar el vas. La Minerva no tenia més remei que fer servir la idea que li havia passat pel cap.

-Harvey –va dir, apartant-se una mica d’ell-, he vingut perquè t’he de confessar una cosa... –el noi es va passar la mà pels cabells color palla, més nerviós del que estava a abans. Fins i tot un petit tic de fer carotes havia aparegut a la seva cara- sóc un vampir.

El Gryffindor va fer un pas enrere, xocat per les paraules de la noia de qui estava acompanyat. Per fi, i podent deixar anar aire una mica més tranquil·la, la Minerva li va dirigir un somriure dolç. Havia sigut una bogeria, però havia fet l’efecte que ella desitjava, ara només li feia falta seguir el fil de la història perquè el seu amic guardés el “secret”. Dos ocells d’un sol tret. La Gisele i el seu secret estarien salvats i en Harvey s’allunyaria d’ella.

-Però no ho pots explicar a ningú, jo...

I, sense que li dones temps de reaccionar, en Harvey la va agafar de la cintura i li va fer un dolç petó als llavis. Ella es va adonar que no portava posat els ullals de plàstic de la disfressar i que la seva boca tenia un lleu gust a menta fresca. La Minerva, quan es va separar del seu amic, força atordida, li va acariciar la galta amb aquells dits tan llargs que tenia la Gisele i li va somriure tendrament abans de tornar a parlar i, gairebé sense forces, posar fi a aquella situació tan estranya que estava vivint.

-Per molts anys, Harvey.

Va apartar-se del tot d’ell i, sense deixar-li temps de respondre, va marxar pel passadís de la torre del rellotge, desapareixent entre les ombres i sense poder deixar de pensar en el que acabava de passar. Li havia fet un petó al seu millor amic. No sabia com podria reaccionar davant d’en Harvey després d’aquell moment. Havia de tornar a treure la gran actriu que hi havia dins seu.

Un cop a l’habitació, va tornar-se a posar la disfressa de caputxeta i va notar com el cos li tornava a la normalitat. Els seus sedosos cabells rossos van desaparèixer per donar lloc a la seva melena negra i tota ella es va tornar a sentir Minerva McGonagall, Gryffindor des dels 11 anys i bruixa en camí de ser animàgica. Va deixar anar un llarg sospir, no sabia com comportar-se amb el seu amic. Però havia fet una bona acció i n’estava orgullosa. Sentia que havia aconseguit fer feliç al seu millor amic a la vegada que salvava una noia d’un destí que no es volia ni imaginar.

 

-Pensava que ja no tornaries –va dir-li la Vicky quan es van trobar al Gran Saló passada la una de la matinada. La gent seguia fent xerinola i semblava que ningú tenia ganes d’anar al llit. Fins i tot els professors seguien ballant i mantenint converses a aquelles hores. Aquella vegada els fantasmes s’havien superat a ells mateixos, d’això n’estaven tots segurs.

No obstant això, la Minerva nomes tenia ganes de veure al seu amic. Volia saber si ell estava bé. Ella no havia explicat res a la seva amiga Ravenclaw, havia decidit mantenir tots els secrets d’aquella nit. Havia acabat dient-li que les havia perdut de vist quan pujaven les escales. Al moure’s, no havia pogut seguir, així que havia decidit passar-se per la seva habitació a mirar com estava en Salem. Males excuses que la Victòria no veia del tot clares, però havia decidit no indagar més en el tema.

-Allà està en Harvey, anem a donar-li el regal!

La Minerva va veure com el noi entrava a la sala amb un somriure radiant. On devia haver estat tota aquella estona? Hauria trobat a la vertadera Gisele? S’hauria ficat en problemes per alguna cosa? No ho semblava. Per altra banda, la Vicky saltava davant seu com una nena petita, movent amunt i avall la gran bossa de cartró que duia embolicat el seu regal d’aniversari.

-Rapunzel, si no et deixes de moure, no el podré obrir.

En Harvey li va dirigir un somriure a la Minerva mentre s’acostava. Ella no va saber-lo interpretar, però entre aquells llavis s’amagava alguna cosa. I si sabia que ella l’havia enganyat? No podia parar de preguntar-se coses sense sentit. Inconscientment tornar a estar-se tocant un floc de cabells negres.

-M’encanta! –va exclamar el Gryffindor, abraçant a les seves dues amigues. Feia temps que els hi demanava unes sabates com les que portava el guanyador del Golden de Quidditch, en Martin Schoffel. Eren de les meves venudes del mercat i li semblava increïble que les seves amigues haguessin aconseguit personalitzar-les amb les seves inicials a les soles.

Les dues noies van riure quan en Harvey les va deixar anar al cap d’uns segons. Es van mirar amb complicitat i es van posar a ballar per la pista amb el noi, celebrant el seu esperat aniversari. El noi però, tenia el cap en una altra banda, no gaire llunyana a aquella pista de ball improvisada al Gran Saló. Potser no li diria ara, ni properament, però sabia que tenia una gran amiga, que faria el que fos per ell. Després del petó i de veure com la noia marxava, s’havia adonat d'un gest poc freqüent en la Gisele. Ell només coneixia una noia que es tocava els cabells d’aquella manera.

 

I fins aquí aquesta petita Fanfiction. Espero que us hagi agradat! Tenia moltes ganes d'escriure alguna cosa completa i, tot i que no és de les millors que he fet, n'estic força orgullosa. He de dir que m'ha encantat donar vida a una jove McGonagall, la trobo encantadora i, en depèn quines coses, m'ha recordat molt a mi (clar, ho has escrit tu...).

Gràcies per gastar una mica del vostre temps en llegir-la!!!


Llegit 193 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris04/11/2018 a les 04:48:04
#27295Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Apa! No m'imaginava pas res del que ha acabat passant al capítol! T'ho has muntat molt bé com perquè pogués ser un desenllaç ràpid per a un relat curt, i t'ho has manegat per tancar-ho tot de manera sorprenentment agradable per a tots els personatges, estic força impressionada!

He sentit la Rowling dir que a la comunitat màgica l'homosexualitat no està mal vista, però aquest comentari seu no casa gaire amb el que en realitat veiem als llibres: no hi ha ni una sola parella obertament homosexual, les que sembla que hi ha, o bé són "inventades" pels fans (i en ocasions després acceptades com cànon per la maeixa Rowling), o bé molt amagades pels personatges mateixos (fins a tal punt que molta gent ni tan no sols es va adonar que el Dumbledore era gai fins que la Rowling no ho va dir). Així que pel que fa a mi, la situació que exposes tu no em sembla gens descabellada. La societat màgica és extremadament retrògada (tenir esclaus està perfectament acceptat (elfs), la pena capítal és legítima (demèntors), i la majoria són supremacistes del cagar (puresa de sang)), així que em sorprèn força que una cosa com l'homosexualitat pugui ser tan "acceptada" com diu la Rowling. Seria la primera cosa que toleren... Així que trobo que el que has plantejat tu concorda molt millor amb la comunitat màgica, per ser-te sicera. 

Quan la McGonagall ha tingut la idea de fer servir la poció de la mutació, per un moment m'he imaginat que s'embolicaria amb el Harvey i li faria creure que a la Giselle li agradava, i m'ha semblat d'allò menys ètic, especialment venint de la McG. Després, però, he vist que el pla era un altre, molt més moral. Fer que deixés de pensar en ella sense ferir-li els sentiments, i a la vegada guardant el secret de la noia. Està molt bé. És clar que el Harvey no s'ha cregut la història del vampir! Si la McGonagall guarda un secret com lomosexualitat, encara més en guardaria un de tan gros com ser un vampir! XD Però també m'agrada molt que el Harvey s'adoni que en realitat és la seva amiga i no la Giselle, perquè així en el fons ningú no ha sortit enganyat. Tots saben la veritat... fins on l'han de saber. Molt bé, molt bé, ho has fet molt bé!

Per últim, volia comentar el tic aquest de la McGonagall de tocar-se els cabells constantment, del que m'he fixat des del primer moment que ho has mencionat al primer capítol. M'agrada moltíssim aquest detall, per dos motius: Primer, que té molta rellevància al final del capítol i és el que la delata, i segon, que és molt congruent amb la McGonagall cànon que coneixem (com que de gran sempre va amb monyos, ja ha perdut aquesta mania, i a la vegada un pot pensar que comença a recollir-se sempre el cabell per evitar aquesta mania de tocar-se'l, cosa que seria molt típica d'ella: ser estricta amb ella mateixa per deixar un vici que probablement ella mateixa deu considerar massa coquet per algú com ella, tan seriosa).

No ens has explicat, per això, quin és el seu "gran secret"! Pensava que en realitat la FF giraria al voltant d'això! A no ser que sigui que està en procés de ser animàgica, que sí que menciones i que haguem de lligar caps! És així? Si ho és ja em sembla bé! ; 

Bé, i ara faré un comentari crític general:

- Argument: Està molt bé, no en tinc cap queixa. És un argument curt i ben pensat per un relat curt, i a més està molt ben distribuït en els tres capítols: La presentació del temps, lloc i personatges en el primer,  la trama en el segon, i un desenllaç a tres bandes pel tercer. Has aconseguit tancar tots els sub-arguments que tenies oberts (la festa de Halloween, l'aniversari del Harvey, la Giselle, la poció), i a la vegada has fet una bonica hisòria d'amistat. Senzill, però complet i rodó. 

- Personatges. Val, aquí tinc dues coses: Per un costat, m'agraden molt tots els personatges principals que has invetat: el Harvey, en noi dolç, la Victòria, l'amiga simpàtica i intel·ligent, i la misteriosa Gisele. La McGonagall trobol'has feta molt bé; tot i que és difícil imaginar-la d'adolescent trobo que ho has aconseguit molt bé amb aquesta personalitat amable, preocupada i sacrificada, però alhora seriosa i estricta. Per l'altra banda, però, he trobat a faltar alguns personatges cànon. Sí que has fet sortir el director Dippet (un bon punt), però m'hagués agradat veure el Dumbledore, o el Flitwick, que és del mateix curs que ella, o el Hagrid alumne, o fins i tot el Tom Riddle! (Tot i que sé que si la Minerva fa sisè, el Tom ja seria fora de l'escola... crec que només van coincidir 2 o 3 anys...). Veure personatges coneguts en spin-offs del passat sempre fa molta, molta gràcia, encara que només se'ls mencioni de pas.   Potser també ho dic perquè el meu cap tinc una petita FF muntada dels anys de McGo a l'escola (que no crec que arribi a escriure mai), i en el meu cap els seus millors amics són el Flitwick de Ravenclaw i l'Augusta de Gryffindor (l'àvia del Neville). Però vaja, evidentment, res de tot això no és obligatori; els personatges que t has fet són ben bonics i realistes, i no tens perquè fer sortir ningú que no vulguis! :D

- Llenguatge: Això ja t'ho he comentat abans, però ho torno a fer: estic impressionada. De debò. És que has fet un canvi molt gran. I no ho dic pas perquè abans no escrivissis bé, al contrari, que ja escrivies molt bé (més d'una vegada t'he mencionat que m'agraden molt les teves descripcions). Però és que ara mateix estàs en un altre nivell, noia. Es nota molt que ho has repassat i cuidat molt, i crec que ara que has arribat a quest punt de maduresa narrativa ja puc veure bé el teu estil: és francamnt bonic, dolç i cuidat, amb descripcions curtes però acurades i certeres, i tens el do d'explicar moltes coses en poques paraules. També fas molt bé els diàlegs, que trobo són molt diferents depèn del personatge que està parlant, i ajuden moltíssim a fer-se una imatge mental de la personalitat de cadascú. Crec que això era una cosa que abans et faltava, els teus personatges eren tots una mica semblants, i en aquesta FF he vist moltes personalitats diferents molt ben redactades. 

- En general, em sembla fantàstic. Et felicito, és molt bon relat. L'argument no és gaire complex, però trobo que ho compenses molt bé amb una molt bona narració. 

De moment només he llegit dos FF i ja no sé on ficar-me per decidir. I espera, clar, que ara hauré de llegir el de la Mata i el de l'Antares, que com que són tan dolentes m'ho posaran fàcil, saps? HAHAHAHA, no sé si podré votar! Felicitats de nou i molta sort!

 




AvatarMercè Granger 64 comentaris11/11/2018 a les 17:01:47
#27303Tinc 4 fanfictions i un total de 12 capítols

Holi <3

Ja et vaig comentar que ja m'havia llegit el capítol feia temps, però fins ara no he pogut comentar.

Sobre l'homosexualitat, opino el mateix que la Gee; no ho veig desbaratat. No sé, si alemys ara que li ha donat tant per explicar més coses cànon i ampliar l'univers (fotent-me així algunes FF que tenia planetjades, gràcies Rowling. Escriu sobre The Weird Sisters ja que estás!) hagués explicat alguna parella homosexual... però no. I també, tot i això no sé si és cànon o no, és un tema recurrent en els fan fics els matrimonis arreglats entre parelles heterosexuals de sang pura... no sé, em pareix lògica la teva visió xd

La forma amb la Minnie ha arreglat la situació amb el Harvey i la Gisele em sembla perfecta i molt acord amb la història. I lo del vampir es total, a jo m'ha fet molta gràcia aquest detall ^^ Ja m'imagina que el Harvey se n'havia adonat que era la seva amiga, però com ho has explicat, i ho has desvelat al final del relat, m'ha semblat sublim, enhorabona!

També m'agrada que no hagis deixat clara una relació amorosa entre ells dos. Si la vols veure, la veuràs. Però també es pot interpretar com una història d'amistat molt maca. El Harvey i la McGonagall funcionen bé junts, i també amb la Vicky. Ja t'ho vaig dir, però trobo que és un grup d'amics molt ben trobat i equilibrat

El regal del Harvey és molt guai, m'agrada!

Sí que en pots estar orgullosa d'aquesta fanfiction, està molt molt molt molt bé! M'ha agradat molt, és molt maca. Està molt ben escrita i els personatges són entranyables. Enhorabona!

 

Una abraçada heart




AvatarUnapersona 201 comentaris17/11/2018 a les 23:07:31
#27306Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Quin final! No només m'ha sorprès molt sinó que a més ho has sabut portar molt bé, és la conclusió lògica dels altres dos capítols. Per això la Gisele i la seva amiga estaven quietes! Les pobres no volien  posar-se a ballar juntes per no aixecar sospites i s'havien quedat així com sense saber què fer.

He de dir que al principi m'ha sobtat la resposta de la Minerva (fer-se passar per la Gisele i mentir sobre el tema vampir), però això permet arribar al final i aprofundir una mica més en la relació entre ella i el Harvey, o sigui que cap crítica en aquest sentit! I per cert, ja m'he decidit. La Gisele em cau bé encara que sigui d'Slytherin. :D

Parlant de la Gisele, trobo que els personatges en general estan molt ben fets. La Minerva és la que està més ben desenvolupada (perquè també és la que té més temps "en pantalla"), però tant en Harvey com la Victòria també estan molt bé, especialment la Victòria, em sembla. Els personatges així més secundaris, com la pròpia Gisele o l'entrenadora (Jessica? Me n'he oblidat) són més simples, però tot i així tenen característiques definitòries que els donen color. I realment no els cal tenir res més, perquè és un relat curt i tenen poc protagonisme.

L'argument és simple, original i efectiu, potser més pròpi pel dia dels enamorats, però precisament per això m'ha agradat. M'ha tirat per terra totes les expectatives que tenia sense ser forçat. No m'hagués semblat malament que la història fos més llarga, amb personatges i argument més desenvolupats! Però bé, coses del concurs :P

Doncs això, moltes felicitats, perquè l'he trobat brillant. Ens llegim! :)




AvatarAntares_Black 364 comentaris27/11/2018 a les 02:14:37
#27326Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

«Fins i tot les mosques devien haver anat a passar la nit a la festa de Halloween» Fan de la hipèrbole!

«Es va apartar de la seva amiga més ràpid que un llamp», de la seva"amiga"...

«Sentir-se atret per algú del mateix gènere no era una cosa ben vista a cap comunitat»??? «càstig»!!??? Sí, tens raó... No diré a cap comunitat (a la nostra no que no), però a la màgica decididament no, no està gens ben vist. La Rowling ja pot anar omplint-se la boca. Aplaudeixo aquesta frase: «tot i que la Minerva estava en contra d’aquesta mentalitat».

 

«Ara entenia per què no sortia amb nois». No té perquè ser-no la raó principal. De fet, se’ns diu que havia sortit amb un noi anteriorment. Pot ser per pressió social (per aparentar o per autoengany) o també podria ser que també li agradessin els nois. Ai, Harvey, que la noia que t’agrada té parella... (que segons la relació que portin, tampoc no té perquè ser un impediment insalvable). Vaja, que sembla que no li agradés tu, Harvey...

 

«Però ara sabia que la Gisele no havia respost res a la nota que en Harvey li havia enviat» No sé de quina nota parles... Jo havia entès que la Gisele li havia dit de quedar a en Harvey... Potser no...

 

Tot el joc de mirades que ens descrius està molt bé. Molt bonic, molt emotiu! Ai, que ploro! «La Minerva va somriure a les dues noies amb una tendresa impròpia d’ella» Agreixo molt aquesta frase després de la sorpresa que se li havia dibuixat a la cara, a la Minerva.

 

Fins que no he llegit això del cabell que li havia caigut al braç, això («Quedaven dos quarts d’hora per l’aniversari d’en Harvey i ell només desitjava una cosa: quedar amb la Gisele. I la Minerva estava disposada a intentar complir aquell desig») no ho havia entès. Però aquest cabell no és de la Gisele (que té els cabells castanys, «xocolata»), sinó de la Victòria, no? Bé, no tindria sentit. Potser t’has equivocat (o jo he confós les descripcions) i volies dir que el cabell era de la Gisele.

 

Uoooo Quan es toca els cabells, ja penso que ell la reconeixerà! Però no!!!!! (Edito: Quan he arribat aquí: «Ell només coneixia una noia que es tocava els cabells d’aquella manera», he cridat: Ho sabia!!!! M’ha encantat el detall!!)

 

«Li havia fet un petó al seu millor amic» :S Actuar mai no havia estat el seu fort, i ara tenia una gran actriu a dins seu hahahahaaa

 

Potser és una ximpleria meva, però aquesta frase «ella es va tornar a sentir Minerva McGonagall» m’ha tocat <3

 

«Sentia que havia aconseguit fer feliç al seu millor amic a la vegada que salvava una noia d’un destí que no es volia ni imaginar» Mmm No sé si hauria d’estar gaire d’acord amb això... Ser vampir no seria tan reprovable com no ser hetero? Al cap i a la fi, en Harvey guarda un secret igualment...

 

Martin Schoffel? És cànon o te l’has inventat? L’he googlejat i m’ha sortit un muggle! xD

 

Oh! Quin final! M’ha agradat molt! Que bonic!! No s’han dit res i s’ho han dit tot!! <3 Els amics molen més!

 

--------------------------

Aquest capítol està considerablement més ben escrit que els anterior! Felicitats! A més, m’ha encantat! Els apunts que et poso per aquí són més aviat descuits i errors de picatge ;)

 

«gran oïda»?  fina oïda? Sensible?

 

«amb el canvi del seu cos, tota la roba li anava llarg i gran»  llarga, potser? (compte, tot seguit, que tens un punt seguit de minúscula ;) )

 

«Els seus pensaments sobre la Slytherin va esvair-se ràpidament»  van

 

«Va dirigir-li un somriure al seu amic disfressar de comte Dràcula»  disfressat

 

«Els seus () color mel analitzaven»  Els seus ulls [?] color mel analitzaven

 

«com més tardava ella en contestar»  a contestar

 

«li va fer un lleu carícia»  li va fer una lleu carícia

 

«sense que li dones temps de reaccionar»  sense que li donés temps de reaccionar // sense que tingués temps de reaccionar

 

«de la disfressar»  disfressa

«havia perdut de vist quan»  havia perdut de vista quan

«Al moure’s,»  En moure’s, (aquesta és la locució temporal davant d’infinitiu que et comentava)

«Allà està en Harvey»  Allà hi ha en Harvey

«Eren de les meves venudes»  Eren de les més venudes

«tenia una gran amiga, que faria el que fos per ell»  sense coma (especificativa)

----------------------------

Sobre els comentaris de la resta:

Gee: Això que la Rowling diu que l’homosexualitat està acceptada. És veritat que ho diu, però tots sabem que és una mentida com una casa. Ja ho ha exposat molt bé la Gee. Sobre totes les idees retrògrades que exposa, però no desentonaria que una homosexualitat acceptada convisqués amb totes les altres idees en la comunitat màgica. Són els muggles que les menyspreen i condemnen en paquet. Però sí, tenint en compte el que hem vist als llibres (i el que estem veient —o no veient, que aquest seria el principal problema— a les noves pel·lícules de Bèsties Fantàstiques), el que tu retrates encaixa molt més.

I sobre les veritats també hi estic d’acord. Encara que jo m’hauria enfadat si la Minerva li hagués fet creure a en Harvey que realment agradava a la Gisele. Per això esperava molt que no fos així ^^

M’ha encantat llegir que opinem el mateix respecte el tic de la McGonagall i la relació que té amb el fet que més endavant es faci monyo (com t’he comentat en el capítol anterior). No només s’obliga a deixar el vici "de coqueta" xD sinó que es manté tibada i seriosa. Fa molt per ella.

«Per això la Gisele i la seva amiga estaven quietes! Les pobres no volien posar-se a ballar juntes per no aixecar sospites i s'havien quedat així com sense saber què fer» Sí! Com l’Unapersona, jo també ho he pensat així. Ara cobren sentit, totes les seves accions sospitoses!! hahaha

I coincideixo amb ell amb el fet que al principi no em semblava bé que la Minerva mentís dient que la Gisele era una vampiressa, per molt que volgués protegir el secret real. Però entenc l’acció i m’encanta com finalment s’ho pren en Harvey :)

Però... «La Gisele em cau bé encara que sigui d'Slytherin. :D» Què se suposa que vol dir això!!?? "encara que sigui d’Slytherin"!!? Discriminació! A més, de fet, encara no sabem si en porta una de cap o no. Que tingui nòvia, no vol dir que no sia vampiressa o que en trami alguna. Com que són tan mones, els ho perdonem tot, sia el que sia (si és que la Gisele ha fet res), no? Ok xD Jo també m’hi apunto! Són mones! <3

Sí, m’ha agradat molt! Ara et deixo un comentari general!

Ens llegim i bona sort al concurs! ;)

Antares




AvatarAntares_Black 364 comentaris27/11/2018 a les 02:14:40
#27327Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Comentari general:

M’ha agradat molt la trama. I mira que al principi no m’acabava de fer el pes. Per una banda, perquè m’ha costat d’entrar-hi (potser per la redacció) i també perquè semblava que la cosa anés d’amors. I d’enveges i de ficar-se on no et demanen: perquè no m’agradava que es fiquessin amb qui es veu i amb qui no es veu el seu amic... I tampoc no volia que sorgís res d’amorós entre en Harvey i la Minerva (no pas perquè ell no em caigués bé, i he de dit que cap al final ja ha deixat de caure’m tan malament). Ha estat tota una grata sorpresa que al final fos una història d’amistat i no pas d’embolics amorosos. M’hauria resultat estrany veure la McGonagall immersa en una narració amorosa (si no és amb en Douglas)... Si bé sabem que va tenir una història romàntica amb aquell muggle Douglas i que es va casar amb en Urquart, (volem pensar que per amor i no perquè va ser molt pesat...), no crec que faci per ella el tema xD I, potser no era la teva intenció, però em remet a la presència de la paraula «amic» al títol. M’ha agradat, m’ha agradat! Valen més les històries d’amistat!!

Tot el tema del tic als cabells, l’embolic de si era vampiressa o no (i, casualitat o no, en Harvey anava disfressat de vampir), la particular amiga Victòria... i sobretot el gir que fas quan la Minerva canvia d’idea respecte l’ús que en farà, de la poció de la mutació. Tot plegat molt guai!!

No és un argument enrevessat, però té les seves coses. Ha quedat molt arrodonit al final, i com a relat curt molt ben recollit.

Trobo que has aconseguit descriure i distingir molt bé cada personatge. Fora del fet que em sembla que no li faria gràcia que li diguessin Minnie, m’ha agradat com has d’escrit la Minerva McGonagall en el seu sisè curs ^^ Em feia por perquè ella m’agrada molt. I quan vaig veure que sortia vaig pausar la història, perquè al principi em constava d’entendre tot i també perquè m’havia de fer a la idea que sortiria. Però molt bé, molt bé! Felicitats!

M’ha encantat que, encara que no sortissin, hagis citat els germans de la McGonagall i ens n’hagis donat alguna dada. Però... i en Flitwick!! Estava frisant per veure’l en algun moment!! Coincideixo molt amb la Gee en aquest punt: Encara que només se’ls esmenti de passada, sempre fa il·lusió. I a mi me’n feia molta veure en Filius!! ^^ Però bé, la Victòria, que sembla trobar-se en el lloc on es trobaria ell (ho dic per la residència, no pas per la personalitat). A més, la història ja ha quedat prou rodona.

La Victòria m’ha semblat molt maca. Crec que té l’excentricitat de Ravenclaw (tant pel caràcter com per l’aspecte; quines cues! Hahaha) i també la intel·ligència ràpida com ens ha demostrat quan es trobem el director Dippet (quina aparició! :D).

En Harvey ja t’he dit que no m’ha acabat d’agradar al principi, però és que potser és molt bromista... Després veiem que és un bon amic i que sap valorar els seus amics també! La Gisele realment només la veiem des dels ulls de la Minerva i de la Victòria, però no sabem com és ella, realment. Jo no he detectat res que em pugui fer pensar que és dolenta. I quan l’enxampem en la intimitat amb la seva xicota ens l’has feta agradar, per com reacciona. Almenys a mi. La veiem en una situació vulnerable. La Hastall de Gryffindor acaba de descobrir el seu secret. Suposo que és el que toca, en moltes fics de Harry Potter, no? Pressuposar que el dolent és l’Slytherin. Si de cas després ja ho desmentirem.

He trobat a faltar un equilibri entre personatges coneguts i inconeguts en qüestió de noms. Sabem el nom i el cognom de la capitana de l’equip de Gryffindor i el nom de pila de dues jugadores, quan el quidditch només és una excusa per entrar en la història (i per explicar-nos a què deuen la seva amistat la Minerva i en Harvey). Potser en tindrem algun spin-off? També sabem el nom i el cognom del que li agrada a la Victòria. En canvi, no sabem com es diu la parella de la Gisele. Ho has fet així per algun motiu o perquè ha sortit així?

Encara que no en sabem el nom (potser perquè no és tan important, no em queixo gaire), he trobat a faltar que ens comentessis també la reacció de l’altra noia. Que fes o digués alguna cosa. Fins i tot després d’entendre què passava, se’ns ha seguit anomenant la xicota de la Gisele com "la seva amiga" («Es va apartar de la seva amiga més ràpid que un llamp i es va col·locar bé la disfressa»). Ens ho hem de prendre malament? Ho has fet expressament com si parlés la mateixa Minerva des de la sorpresa? Però he de dir que m’ha agradat molt com, amb aquesta frase tan senzilla «La Gisele i la seva amiga reien i es deien coses a cau d’orella entre petó i petó» ens ho dius tot. Ho he trobat bonic.

Em demano si els noms tenen algun perquè, o són així perquè mira xD Potser no tenen un significat súper profund, però m’agradaria que ens comentessis com els has donat els noms ;)

M’ha agradat molt que introduïssis aquesta relació amorosa. Ara tots els seus moviments tenen sentit. Es necessiten aquestes aparicions d’aquesta mena (en refereixo a la relació amorosa entre les noies) de tant en tant. Encara que, com en aquest cas, no conformin el centre de la història (tot i que aquí ens resolen sospites, o almenys aquest és el seu paper) és important que facin acte de presència. Que no hem d’imitar la Rowling en tot! ;)

Admeto que has fet una evolució gran, pel que fa a la redacció, el llenguatge... Tu vés endavant, com et deia. Em pregunto, però, com és que l’últim capítol està considerablement millor que els altres. Hi ha errors de picatge (tots en tenim!), cert, però hi ha molta diferència amb el primer. Els vas escriure tots seguits? O per fragments? Tenies pressa per acabar-ne algun? La cosa ha estat com progressiva. El primer capítol, un pèl caòtic i, si bé ens hi has anat presentant els personatges molt bé, no hi passava gran cosa. El segon molt millor i el tercer fantàstic! Vés en compte, però, amb les faltes. Més que accents gràfics i coses així (que en això el corrector ja t’ajuda), són paraules per altres i temes de sintaxi. Algunes, com he dit, són descuits, però d’altres són errors que reprodueixes. La teva evolució narrativa és notable i et vas definint un estil propi. Segueix així! Però has de parar atenció en el que et dic de les faltes! Un bon text és un text complet, amb tots els seus elements al millor possible! Vés-los completant! ;)

Com que el repte era de Halloween, jo vaig interpretar que el tema havia de ser de por. Tanmateix, no ho deia enlloc realment i érem lliures d’escriure el que volguéssim al voltant de la nit de Halloween (que no tenen perquè ser només fets de terror). I m’ha agradat molt que et decantessis per una història d’amistat i en l’època de la McGonagall! <3

Perdona per l'extensió! ^^’

L’enhorabona pel teu relat! Una abraçada!

Antares




AvatarCass Ross 282 comentaris09/12/2018 a les 12:40:49
#27338Tinc 9 fanfictions i un total de 13 capítols

Ostres, aquest capítol ha fet un gir respecte tot lo anterior, que m'ha agradat molt. M'agrada el plantejament que fas sobre l'homosexualitat, perquè lliga més amb el món de la Rowling: hi ha molts prejudicis sobre la puresa de la sang, sobre l'ús de la màgia... De debò que pretén que encaixi que l'homosexualitat (que, segons com, pot 'influir' en el tema de la descendència o no) com si no hi ha cap problema? Si és una societat retrògrada! Crec que això la Rowling ho va dir sense pensar-s'ho massa, per quedar políticament correcta (que és el que fa amb moltes coses últimament). També lliga una mica amb el tema de les pel·lícules noves de Bèsties fantàstiques (que no sé si has vist), on el tema Dumbledore/Grindelwald és implícit més que explícit (tot i que suposo que això també és per estirar el fil tant com puguin per fer les cinc pel·lícules).

M'ha semblat una història molt dolça, especialment aquest últim capítol. M'ha agradat que la Minerva fes servir la poció per trencar els sentiments del Harvey cap a la Dawson, especialment ara que sap que a ella li agraden les noies. (Per cert, m'ha sorprès que la Dawson l'anomeni pel nom. Em pensava que no es feien gens, i a més són de residències diferents... Això no és gaire costum en el món britànic.) Totes les escenes entre el Harvey i la Minerva són molt mones (tot i que, Minnie, un vampir? En sèrio?). El detall  que el Harvey l'ha descoberta pel gest que té de tocar-se els cabells m'ha agradat molt. (També lliga amb el personatge de la McGonagall, que als llibres de Harry Potter es fa aquells monyos tant tibats.) 

(El que no he acabat d'entendre és l'escena del petó i lo del 'feliç aniversari', quan la Minerva és la Dawson.)

M'ha agradat molt. Has millorat molt a l'hora d'escriure, i m'agrada que ja es pot començar a veure el teu estil d'escriptura ^^ Tinc la sensació que l'últim capítol està molt més ben cuidat que els altres, com si cada vegada et curressis més la història. Segueix així!

Pel que fa a la trama, m'agrada que és molt senzilla la història, però tot i així hi has sabut afegir elements secundaris (per exemple, la festa) i al final de la fanfiction, totes aquestes trames han quedat ben tancades. I fins i tot, has sabut afegir un punt de gir i que l'últim capítol no anés pas com m'esperava que seria la història. 

Els personatges són interessants, perquè és fàcil de distingir-los entre ells.  Al contrari que els altres, jo no havia pensat que per exemple el Flitwick era del mateix any de la Minerva i que hauria pogut fer alguna aparició. M'ha fet gràcia que aparegués el Dippet.

No ha estat gens ni mica una pèrdua de temps, al contrari, ha estat un temps molt ben invertit! ^^

Cass

PS. Alguns detalls menors que potser han quedat una mica solts és, per una banda, allò del secret del principi, i per l'altra lo de l'encanteri de l'aigua. M'ho podries explicar?




AvatarArwen Black Moderador/a 152 comentaris16/12/2018 a les 21:34:37
#27349Encara no he escrit cap fanfiction

No em pensava pas que tot podia acabar així! I ho he trobat molt ben escrit, no hi han hagut paràgrafs on em perdia com en els anteriors. Molt bé!

No sé gaire bé com escrivies abans, però es veu que has millorat molt, me n'alegro!

Aquest gir dels esdeveniments ha quedat genial i ha fet que la història fos més captivadora. Al principi no havia captat que en Harvey sabia que era la McGonagall, i he pensat "uf, ara encara s'estan liant més les coses!", però sorprenentment la McGonagall semblava molt contenta amb com havia acabat tot, cosa que em sorprèn perquè no està bé que en Harvey es pensés que ha fet un petó a una persona que no en sap res, d'això! Per sort en Harvey havia descobert l'engany. Gràcies per salvar la situació, Harvey. I la manera com ho ha sabut, per com es tocava els cabells, ens ho havies colat tan subtilment, que feia aquest gest, que m'he quedat impressionada. (tot i que llegint els comentaris dels altres veig que gairebé tothom s'havia adonat del tic de tocar-se els cabells XD)

M'ha fet moltíssima gràcia quan ha dit "sóc un vampir", no m'ho esperava! Gràcies per fer-me riure tant xD

Pensava que la Gisele li havia dit de quedar a en Harvey i no a l'inrevés, i que per això sospitaven (potser tenien por que li fes algo dolent)

Molt ben acabada, la història, felicitats!