Això és Halloween, amics! - Capítol 3
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 30/10/2018 a les 23:12:29
Última modificació 30/10/2018 a les 23:16:33
Tots els capítols de Això és Halloween, amics!
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Capítol 3

Portava estona donant voltes com una baldufa per les masmorres del castell i no havia descobert res. Tot estava totalment desert. Fins i tot les mosques devien haver anat a passar la nit a la festa de Halloween. Va decidir asseure’s a descansar en uns esglaons que estaven d’allò més bruts, però la seva gran oïda va captar el soroll de dues respiracions no gaire lluny d’on estava ella. Amb peus de plom, va caminar a poc a poc fins a trobar els propietaris d’aquelles respiracions, tot i que el que es va trobar no s’ho hagués imaginat mai. La Gisele i la seva amiga reien i es deien coses a cau d’orella entre petó i petó.

-Minerva! –va exclamar la Gisele en veure-la allà. Es va apartar de la seva amiga més ràpid que un llamp i es va col·locar bé la disfressa. Es va aixecar amb una expressió de preocupació al rostre i es va acostar a la Gryffindor amb els ulls plorosos. La Minerva no s’imaginava com seria veure-la plorar, no ho volia veure.

-No diré res. Jo no he vist res de res –va dir ràpidament. Sabia el càstig que rebrien les dues noies si algú s’assabentava del que estaven fent en aquell moment. Sentir-se atret per algú del mateix gènere no era una cosa ben vista a cap comunitat, tot i que la Minerva estava en contra d’aquesta mentalitat. Cada persona havia de poder estar amb qui realment estimava. Li sabia greu que les dues noies haguessin d’amagar el seu amor només perquè la societat no les acceptava tal i com eren. Però ara sabia que la Gisele no havia respost res a la nota que en Harvey li havia enviat. Ara entenia per què no sortia amb nois.

-Deus pensar que estem...

-Jo no m’he de ficar en els vostres assumptes. Sou lliures de fer el que vulgueu. Per mi podeu estar tranquil·les, no he vist res –va acabar la frase amb la veu una mica agitada i va girar-se per marxar, però la Gisele li va agafar el braç, fent que la mirés als ulls.

-Gràcies, Minerva.

I, en aquell moment, la Minerva va veure por en aquells ulls que tothom admirava. La noia que tots creien perfecta s’havia desmuntat en un segon, quan veia la seva vida penjar d’un sol fil. Encara que també s’hi podia veure agraïment vers la persona que mirava. La Gisele sabia que la Gryffindor era de fiar, sabria guardar el seu secret.

La Minerva va somriure a les dues noies amb una tendresa impròpia d’ella i va marxar per allà on havia vingut. Va decidir asseure’s a l’esglaó on abans s’havia parat i, just quan el seu cul va tocar la pedra, va deixar anar un gran sospir. El gran rellotge va donar tres quarts de dotze. Quedaven dos quarts d’hora per l’aniversari d’en Harvey i ell només desitjava una cosa: quedar amb la Gisele. I la Minerva estava disposada a intentar complir aquell desig.

Es va arromangar les mànigues de la camisa negra que portava posada i va veure la solució a tots els seus problemes damunt del seu avantbraç dret, com un miracle caigut del cel. Un llarg cabell daurat es balancejava amunt i avall. La noia el va agafar amb els dits i se’ls va posar davant dels ulls. Va somriure de manera triomfadora i es va encaminar cap a la sala oblidada on s’amagava la seva solució. Sabia que era una bogeria, però era la opció més factible que tenia a mà en aquell moment. Només li calia anar ràpid i no perdre el temps.

 

Estava mirant el seu reflex a la finestra de la torre del rellotge. Es veia tan... estranya. Just quan la poció havia fet efecte i ella havia aconseguit no vomitar, va veure que la disfressa que portava no la podia fer servir. En Harvey l’havia vist de Caputxeta i, amb el canvi del seu cos, tota la roba li anava llarg i gran. havia decidit córrer a la torre de Gryffindor sense que ningú la veiés i posar-se quadre draps que la tapessin. Ja s’inventaria alguna excusa perquè en Harvey no sospités res. I, mentre es mirava, va resseguir-se les faccions de la cara amb les mans. Tenia la pell fina i els llavis fins. Les seves celles eren primes i gairebé no es veien. Va somriure tímidament al seu reflex i va ser llavors quan va comprendre per què en Harvey tenia ganes de quedar amb la Gisele. Era guapa, molt guapa, les seves faccions era tranquil·les i, fes el moviment que fes, se li notava una tendresa que la Minerva no havia vist mai. Els seus pensaments sobre la Slytherin va esvair-se ràpidament quan unes passes van ressonar per la torre. En Harvey estava arribant. El rellotge ja havia anunciat les dotze en punt de la nit.

-Gisele... –va murmurar ell, sense acabar-se de creure que la noia estigués allà esperant-lo. Al no obtenir resposta, ell havia volgut temptar a la sort donant per fet que la noia hi aniria, però en el fons no es pensava que passés de debò.

La Minerva va empassar-se saliva, notant com un gran nus de li havia creat a la gola. Va dirigir-li un somriure al seu amic disfressar de comte Dràcula i va esperar a que ell s’acostés. Ella no podia moure ni un múscul, actuar mai havia sigut el seu fort, però havia d’aconseguir que allò sortís bé.

-Si et sóc sincer... pensava que no vindries –va confessar-li ell, rascant-se nerviosament el clatell, sense aixecar la vista del terra. La Gryffindor va notar com el cor se li oprimia. No sabia com treure el valor per dir el discurs que s’havia preparat abans de beure’s aquella poció tan fatigosa-. Què t’ha fet venir?

En Harvey va aixecar el cap de cop, esperant la resposta de la noia rossa que tenia al davant. Els seus color mel analitzaven cada moviment d’ella, i els seus nervis anaven augmentant com més tardava ella en contestar. Ella va somriure, nerviosa també, i es va començar a tocar els cabells amb els dits. Què podia dir? El que s’havia inventat ja no li servia, havia de ser més extrema. Havia de pensar ràpid i arreglar tot això sense posar a ningú en problemes, però el seu amic es va avançar als seus plans. Li va agafar la mà que jugava amb els cabells i li va fer un lleu carícia. El cap de la Minerva no reaccionava, havia d’aconseguir una solució, però els ulls d’en Harvey, brillants com mai, no la deixaven.

-Bé, no m’importa. Estàs aquí ara, Gisele –i, sense evitar-ho, va somriure estúpidament. En aquell moment a la Minerva li va caure l’ànima als peus. Com podia solucionar aquella situació? Bé, una bogeria li estava passant pel cap... però potser era anar massa lluny...

En Harvey es va acostar més a ella, sense deixar de somriure, i li va posar un floc de cabells darrere l’orella. Allò havia sigut la gota que feia vessar el vas. La Minerva no tenia més remei que fer servir la idea que li havia passat pel cap.

-Harvey –va dir, apartant-se una mica d’ell-, he vingut perquè t’he de confessar una cosa... –el noi es va passar la mà pels cabells color palla, més nerviós del que estava a abans. Fins i tot un petit tic de fer carotes havia aparegut a la seva cara- sóc un vampir.

El Gryffindor va fer un pas enrere, xocat per les paraules de la noia de qui estava acompanyat. Per fi, i podent deixar anar aire una mica més tranquil·la, la Minerva li va dirigir un somriure dolç. Havia sigut una bogeria, però havia fet l’efecte que ella desitjava, ara només li feia falta seguir el fil de la història perquè el seu amic guardés el “secret”. Dos ocells d’un sol tret. La Gisele i el seu secret estarien salvats i en Harvey s’allunyaria d’ella.

-Però no ho pots explicar a ningú, jo...

I, sense que li dones temps de reaccionar, en Harvey la va agafar de la cintura i li va fer un dolç petó als llavis. Ella es va adonar que no portava posat els ullals de plàstic de la disfressar i que la seva boca tenia un lleu gust a menta fresca. La Minerva, quan es va separar del seu amic, força atordida, li va acariciar la galta amb aquells dits tan llargs que tenia la Gisele i li va somriure tendrament abans de tornar a parlar i, gairebé sense forces, posar fi a aquella situació tan estranya que estava vivint.

-Per molts anys, Harvey.

Va apartar-se del tot d’ell i, sense deixar-li temps de respondre, va marxar pel passadís de la torre del rellotge, desapareixent entre les ombres i sense poder deixar de pensar en el que acabava de passar. Li havia fet un petó al seu millor amic. No sabia com podria reaccionar davant d’en Harvey després d’aquell moment. Havia de tornar a treure la gran actriu que hi havia dins seu.

Un cop a l’habitació, va tornar-se a posar la disfressa de caputxeta i va notar com el cos li tornava a la normalitat. Els seus sedosos cabells rossos van desaparèixer per donar lloc a la seva melena negra i tota ella es va tornar a sentir Minerva McGonagall, Gryffindor des dels 11 anys i bruixa en camí de ser animàgica. Va deixar anar un llarg sospir, no sabia com comportar-se amb el seu amic. Però havia fet una bona acció i n’estava orgullosa. Sentia que havia aconseguit fer feliç al seu millor amic a la vegada que salvava una noia d’un destí que no es volia ni imaginar.

 

-Pensava que ja no tornaries –va dir-li la Vicky quan es van trobar al Gran Saló passada la una de la matinada. La gent seguia fent xerinola i semblava que ningú tenia ganes d’anar al llit. Fins i tot els professors seguien ballant i mantenint converses a aquelles hores. Aquella vegada els fantasmes s’havien superat a ells mateixos, d’això n’estaven tots segurs.

No obstant això, la Minerva nomes tenia ganes de veure al seu amic. Volia saber si ell estava bé. Ella no havia explicat res a la seva amiga Ravenclaw, havia decidit mantenir tots els secrets d’aquella nit. Havia acabat dient-li que les havia perdut de vist quan pujaven les escales. Al moure’s, no havia pogut seguir, així que havia decidit passar-se per la seva habitació a mirar com estava en Salem. Males excuses que la Victòria no veia del tot clares, però havia decidit no indagar més en el tema.

-Allà està en Harvey, anem a donar-li el regal!

La Minerva va veure com el noi entrava a la sala amb un somriure radiant. On devia haver estat tota aquella estona? Hauria trobat a la vertadera Gisele? S’hauria ficat en problemes per alguna cosa? No ho semblava. Per altra banda, la Vicky saltava davant seu com una nena petita, movent amunt i avall la gran bossa de cartró que duia embolicat el seu regal d’aniversari.

-Rapunzel, si no et deixes de moure, no el podré obrir.

En Harvey li va dirigir un somriure a la Minerva mentre s’acostava. Ella no va saber-lo interpretar, però entre aquells llavis s’amagava alguna cosa. I si sabia que ella l’havia enganyat? No podia parar de preguntar-se coses sense sentit. Inconscientment tornar a estar-se tocant un floc de cabells negres.

-M’encanta! –va exclamar el Gryffindor, abraçant a les seves dues amigues. Feia temps que els hi demanava unes sabates com les que portava el guanyador del Golden de Quidditch, en Martin Schoffel. Eren de les meves venudes del mercat i li semblava increïble que les seves amigues haguessin aconseguit personalitzar-les amb les seves inicials a les soles.

Les dues noies van riure quan en Harvey les va deixar anar al cap d’uns segons. Es van mirar amb complicitat i es van posar a ballar per la pista amb el noi, celebrant el seu esperat aniversari. El noi però, tenia el cap en una altra banda, no gaire llunyana a aquella pista de ball improvisada al Gran Saló. Potser no li diria ara, ni properament, però sabia que tenia una gran amiga, que faria el que fos per ell. Després del petó i de veure com la noia marxava, s’havia adonat d'un gest poc freqüent en la Gisele. Ell només coneixia una noia que es tocava els cabells d’aquella manera.

 

I fins aquí aquesta petita Fanfiction. Espero que us hagi agradat! Tenia moltes ganes d'escriure alguna cosa completa i, tot i que no és de les millors que he fet, n'estic força orgullosa. He de dir que m'ha encantat donar vida a una jove McGonagall, la trobo encantadora i, en depèn quines coses, m'ha recordat molt a mi (clar, ho has escrit tu...).

Gràcies per gastar una mica del vostre temps en llegir-la!!!


Llegit 63 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris04/11/2018 a les 04:48:04
#27295Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Apa! No m'imaginava pas res del que ha acabat passant al capítol! T'ho has muntat molt bé com perquè pogués ser un desenllaç ràpid per a un relat curt, i t'ho has manegat per tancar-ho tot de manera sorprenentment agradable per a tots els personatges, estic força impressionada!

He sentit la Rowling dir que a la comunitat màgica l'homosexualitat no està mal vista, però aquest comentari seu no casa gaire amb el que en realitat veiem als llibres: no hi ha ni una sola parella obertament homosexual, les que sembla que hi ha, o bé són "inventades" pels fans (i en ocasions després acceptades com cànon per la maeixa Rowling), o bé molt amagades pels personatges mateixos (fins a tal punt que molta gent ni tan no sols es va adonar que el Dumbledore era gai fins que la Rowling no ho va dir). Així que pel que fa a mi, la situació que exposes tu no em sembla gens descabellada. La societat màgica és extremadament retrògada (tenir esclaus està perfectament acceptat (elfs), la pena capítal és legítima (demèntors), i la majoria són supremacistes del cagar (puresa de sang)), així que em sorprèn força que una cosa com l'homosexualitat pugui ser tan "acceptada" com diu la Rowling. Seria la primera cosa que toleren... Així que trobo que el que has plantejat tu concorda molt millor amb la comunitat màgica, per ser-te sicera. 

Quan la McGonagall ha tingut la idea de fer servir la poció de la mutació, per un moment m'he imaginat que s'embolicaria amb el Harvey i li faria creure que a la Giselle li agradava, i m'ha semblat d'allò menys ètic, especialment venint de la McG. Després, però, he vist que el pla era un altre, molt més moral. Fer que deixés de pensar en ella sense ferir-li els sentiments, i a la vegada guardant el secret de la noia. Està molt bé. És clar que el Harvey no s'ha cregut la història del vampir! Si la McGonagall guarda un secret com lomosexualitat, encara més en guardaria un de tan gros com ser un vampir! XD Però també m'agrada molt que el Harvey s'adoni que en realitat és la seva amiga i no la Giselle, perquè així en el fons ningú no ha sortit enganyat. Tots saben la veritat... fins on l'han de saber. Molt bé, molt bé, ho has fet molt bé!

Per últim, volia comentar el tic aquest de la McGonagall de tocar-se els cabells constantment, del que m'he fixat des del primer moment que ho has mencionat al primer capítol. M'agrada moltíssim aquest detall, per dos motius: Primer, que té molta rellevància al final del capítol i és el que la delata, i segon, que és molt congruent amb la McGonagall cànon que coneixem (com que de gran sempre va amb monyos, ja ha perdut aquesta mania, i a la vegada un pot pensar que comença a recollir-se sempre el cabell per evitar aquesta mania de tocar-se'l, cosa que seria molt típica d'ella: ser estricta amb ella mateixa per deixar un vici que probablement ella mateixa deu considerar massa coquet per algú com ella, tan seriosa).

No ens has explicat, per això, quin és el seu "gran secret"! Pensava que en realitat la FF giraria al voltant d'això! A no ser que sigui que està en procés de ser animàgica, que sí que menciones i que haguem de lligar caps! És així? Si ho és ja em sembla bé! ; 

Bé, i ara faré un comentari crític general:

- Argument: Està molt bé, no en tinc cap queixa. És un argument curt i ben pensat per un relat curt, i a més està molt ben distribuït en els tres capítols: La presentació del temps, lloc i personatges en el primer,  la trama en el segon, i un desenllaç a tres bandes pel tercer. Has aconseguit tancar tots els sub-arguments que tenies oberts (la festa de Halloween, l'aniversari del Harvey, la Giselle, la poció), i a la vegada has fet una bonica hisòria d'amistat. Senzill, però complet i rodó. 

- Personatges. Val, aquí tinc dues coses: Per un costat, m'agraden molt tots els personatges principals que has invetat: el Harvey, en noi dolç, la Victòria, l'amiga simpàtica i intel·ligent, i la misteriosa Gisele. La McGonagall trobol'has feta molt bé; tot i que és difícil imaginar-la d'adolescent trobo que ho has aconseguit molt bé amb aquesta personalitat amable, preocupada i sacrificada, però alhora seriosa i estricta. Per l'altra banda, però, he trobat a faltar alguns personatges cànon. Sí que has fet sortir el director Dippet (un bon punt), però m'hagués agradat veure el Dumbledore, o el Flitwick, que és del mateix curs que ella, o el Hagrid alumne, o fins i tot el Tom Riddle! (Tot i que sé que si la Minerva fa sisè, el Tom ja seria fora de l'escola... crec que només van coincidir 2 o 3 anys...). Veure personatges coneguts en spin-offs del passat sempre fa molta, molta gràcia, encara que només se'ls mencioni de pas.   Potser també ho dic perquè el meu cap tinc una petita FF muntada dels anys de McGo a l'escola (que no crec que arribi a escriure mai), i en el meu cap els seus millors amics són el Flitwick de Ravenclaw i l'Augusta de Gryffindor (l'àvia del Neville). Però vaja, evidentment, res de tot això no és obligatori; els personatges que t has fet són ben bonics i realistes, i no tens perquè fer sortir ningú que no vulguis! :D

- Llenguatge: Això ja t'ho he comentat abans, però ho torno a fer: estic impressionada. De debò. És que has fet un canvi molt gran. I no ho dic pas perquè abans no escrivissis bé, al contrari, que ja escrivies molt bé (més d'una vegada t'he mencionat que m'agraden molt les teves descripcions). Però és que ara mateix estàs en un altre nivell, noia. Es nota molt que ho has repassat i cuidat molt, i crec que ara que has arribat a quest punt de maduresa narrativa ja puc veure bé el teu estil: és francamnt bonic, dolç i cuidat, amb descripcions curtes però acurades i certeres, i tens el do d'explicar moltes coses en poques paraules. També fas molt bé els diàlegs, que trobo són molt diferents depèn del personatge que està parlant, i ajuden moltíssim a fer-se una imatge mental de la personalitat de cadascú. Crec que això era una cosa que abans et faltava, els teus personatges eren tots una mica semblants, i en aquesta FF he vist moltes personalitats diferents molt ben redactades. 

- En general, em sembla fantàstic. Et felicito, és molt bon relat. L'argument no és gaire complex, però trobo que ho compenses molt bé amb una molt bona narració. 

De moment només he llegit dos FF i ja no sé on ficar-me per decidir. I espera, clar, que ara hauré de llegir el de la Mata i el de l'Antares, que com que són tan dolentes m'ho posaran fàcil, saps? HAHAHAHA, no sé si podré votar! Felicitats de nou i molta sort!

 




AvatarMercè Granger 63 comentaris11/11/2018 a les 17:01:47
#27303Tinc 4 fanfictions i un total de 12 capítols

Holi <3

Ja et vaig comentar que ja m'havia llegit el capítol feia temps, però fins ara no he pogut comentar.

Sobre l'homosexualitat, opino el mateix que la Gee; no ho veig desbaratat. No sé, si alemys ara que li ha donat tant per explicar més coses cànon i ampliar l'univers (fotent-me així algunes FF que tenia planetjades, gràcies Rowling. Escriu sobre The Weird Sisters ja que estás!) hagués explicat alguna parella homosexual... però no. I també, tot i això no sé si és cànon o no, és un tema recurrent en els fan fics els matrimonis arreglats entre parelles heterosexuals de sang pura... no sé, em pareix lògica la teva visió xd

La forma amb la Minnie ha arreglat la situació amb el Harvey i la Gisele em sembla perfecta i molt acord amb la història. I lo del vampir es total, a jo m'ha fet molta gràcia aquest detall ^^ Ja m'imagina que el Harvey se n'havia adonat que era la seva amiga, però com ho has explicat, i ho has desvelat al final del relat, m'ha semblat sublim, enhorabona!

També m'agrada que no hagis deixat clara una relació amorosa entre ells dos. Si la vols veure, la veuràs. Però també es pot interpretar com una història d'amistat molt maca. El Harvey i la McGonagall funcionen bé junts, i també amb la Vicky. Ja t'ho vaig dir, però trobo que és un grup d'amics molt ben trobat i equilibrat

El regal del Harvey és molt guai, m'agrada!

Sí que en pots estar orgullosa d'aquesta fanfiction, està molt molt molt molt bé! M'ha agradat molt, és molt maca. Està molt ben escrita i els personatges són entranyables. Enhorabona!

 

Una abraçada heart




AvatarUnapersona 199 comentaris17/11/2018 a les 23:07:31
#27306Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Quin final! No només m'ha sorprès molt sinó que a més ho has sabut portar molt bé, és la conclusió lògica dels altres dos capítols. Per això la Gisele i la seva amiga estaven quietes! Les pobres no volien  posar-se a ballar juntes per no aixecar sospites i s'havien quedat així com sense saber què fer.

He de dir que al principi m'ha sobtat la resposta de la Minerva (fer-se passar per la Gisele i mentir sobre el tema vampir), però això permet arribar al final i aprofundir una mica més en la relació entre ella i el Harvey, o sigui que cap crítica en aquest sentit! I per cert, ja m'he decidit. La Gisele em cau bé encara que sigui d'Slytherin. :D

Parlant de la Gisele, trobo que els personatges en general estan molt ben fets. La Minerva és la que està més ben desenvolupada (perquè també és la que té més temps "en pantalla"), però tant en Harvey com la Victòria també estan molt bé, especialment la Victòria, em sembla. Els personatges així més secundaris, com la pròpia Gisele o l'entrenadora (Jessica? Me n'he oblidat) són més simples, però tot i així tenen característiques definitòries que els donen color. I realment no els cal tenir res més, perquè és un relat curt i tenen poc protagonisme.

L'argument és simple, original i efectiu, potser més pròpi pel dia dels enamorats, però precisament per això m'ha agradat. M'ha tirat per terra totes les expectatives que tenia sense ser forçat. No m'hagués semblat malament que la història fos més llarga, amb personatges i argument més desenvolupats! Però bé, coses del concurs :P

Doncs això, moltes felicitats, perquè l'he trobat brillant. Ens llegim! :)