Draco Malfoy i els nous enemics. - Introducció a la foscor.
AvatarEscrit per Lof
Enviat el dia 22/07/2019 a les 22:12:40
Última modificació 22/07/2019 a les 22:15:57
Tots els capítols de Draco Malfoy i els nous enemics.
impresora Versió per imprimir



Introducció a la foscor.

 

El cognom Malfoy sempre havia sigut important i respectat dins la societat de bruixots. Ser un Malfoy sempre havia sigut sinònim de riqueses i poder. Per aquesta raó, entre d’altres, no va ser estrany que el Draco Malfoy creixés sempre amb tot i més del que necessitava. Les adulacions a la seva família van ser constants, fins al punt de creure’s superior a pràcticament tota la resta dels mortals. Ell era un Malfoy. Per tant, era un dels escollits. La seva família sempre havia estat de les més poderoses de la Gran Bretanya. El seu cognom inspirava sempre respecte i fins i tot havia arribat a inspirar cert temor durant els anys en que el Senyor de les forces del mal tenia més poder que mai. La seva família tenia més diners dels que podien gastar, més servents dels que necessitaven i més de tot del que podien consumir. Les donacions a causes benefiques, la suposada «col·laboració» amb les lleis més laxes a favor dels muggles i els bruixots de sang barrejada, juntament amb un comportament exemplar, feien dels Malfoy i especialment el seu cap de família, el Lucius, una família prominent i respectable de cara al públic.

 

 

En Draco sempre havia sigut un noi fatxenda de maneres afectades i aires de superioritat. Ell mateix tenia clar que s’ho podia permetre. Qui eren la resta dels mortals per anar en contra d’un Malfoy? No eren res ni ningú. Els seus pares, especialment el seu pare,-ja que la seva mare mai va mostrar uns prejudicis massa clars-, es van encarregar potser fins i tot massa adequadament de fer-li entrar certs conceptes al cap. Que si els muggles eren inferiors i havien de ser vassalls dels bruixots i dominats per aquests, que si els traïdors de sang eren casi igual o pitjor que la púrria muggle per associar-se amb aquests o mestissos, que els amics dels sang de fang eren un zero a l’esquerra, que totes les races com els gòblins, elfs domèstics, animals, etc eren inferiors, ....

 

El mateix Draco no tenia res especial en contra els muggles o els de sang barrejada. Però degut a l’ambient familiar que es respirava i el fet d’admirar i agafar el seu propi pare d’exemple, que li havia repetit mil i una vegades el mateix discurs, havia tingut com a conseqüència que aquest comences a pensar de la mateixa manera que ell. Només els bruixots de sang pura i que s’enorgullien de ser-ho, menyspreant tots els que no fossin com ells, mereixien ser anomenats bruixots. La resta no valia per res. L’ideologia de l’Innominable era la correcta i els seus mètodes, exemplars.

 

Així és com va créixer en Draco Malfoy, envoltat de gent amb aquestes idees (tots els amics dels seus pares semblaven pensar de forma similar) i impregnat per les seves conviccions. Va aprendre que les forces del mal eren temudes i per tant respectables. Que mètodes com la tortura o la manipulació eren acceptables i fins i tot recomanables sempre que servissin als seus nobles objectius. Ells tenien raó. La resta del món anaven errats. Aquell indesitjable d’en Dumbledore i els seus amics eren uns estúpids estrets de mires que adoraven els muggles. Aquell comportament havia de ser corregit. Per això el seu pare s’encarregava de moure tots els fils que podia des de la posició de governador de l’escola de Màgia i bruixeria Hogwarts per canviar les coses. De fer, el Lucius es passava el dia criticant el funcionament de l’escola i diguen pestes del seu director. Volia que el Draco anés a Durmstrang, on aprendria tot el que s’ha de saber sobre les forces del mal i on no admetien púrria muggle o de sang barrejada.

 

Durant l’auge del Voldemort, els Malfoy havien viscut com reis. El Lucius era un dels «preferits» del Senyor de les forces del mal,- si és que aquest havia tingut mai res preferit-, pràcticament la seva ma dreta. Els mètodes utilitzats durant aquells temps per aconseguir els seus objectius o tan sols per divertir-se una estona; ja fossin tortures, assassinats a sang freda, subjugacions diverses (el malefici Imperatiu havia estat molt de moda durant un temps), sempre havien estat vists com una cosa normal dins la família Malfoy. Tots els que no eren bruixots de sang pura orgullosos de ser-ho havien de ser exterminats, utilitzats o ignorats depenent del seu grau d’impuresa. Fins i tot els de sang pura que insistien en barrejar-se amb púrria com els muggles i defensaven els seus drets es tenien merescut un càstig. El món hauria estat un lloc millor governat per Lord Voldemort i els seus encertats ideals. Però aleshores…

 

Una cosa ho va canviar tot. Encara no se'n sabien avenir, ni ells ni ningú. El bruixot més poderós de tots els temps… Desaparegut a mans de, què? Un infant d’un sol any? Com podia haver passat una cosa així? Totes les persones assabentades del fet se'n feien creus. És cert que el Voldemort semblava més alerta que mai durant tots els mesos previs a l’operació Potter, però el Lucius mai l’hi havia donat més importància. Només havien de ser un objectiu més d’aquella indesitjable organització anomenada «Orde del Fènix». Així que es va endur una gran sorpresa en saber el resultat de tot plegat… Els Potter morts, si… Però el noi viu amb només una cicatriu, i el seu senyor, desaparegut i potser mort…

 

Començava una nova etapa en que es tornaria a la merda de sempre. Lleis per coexistir pacíficament amb els muggles, tot d’idiotes amb idees de respecte i igualtat, els sang pura relegats en segon terme, etc. L’era en que la sang dels bruixots era important s'acabava… I cada vegada hi havia més casos de bruixots que es casaven amb estúpids muggles, i de fills que naixien amb sang barrejada. Maleits sangs de fang…

 

Els Malfoy, juntament amb molts altres sospitosos de col·laborar amb Voldemort, van haver de fer un pas endavant i dir que havien estat subjugats mitjançant el malefici Imperatiu o qualsevol altre mètode. Van haver de renegar del seu senyor entre dents i començar una nova vida de pau i tranquil·litat. És clar que no va faltar gent que no es creia la seva historia, però els seus contactes van ajudar molt a que fos creïble. A més, els beneits com el Dumbledore i companyia mai farien res en contra seva ni sabent el que eren. Ja que sempre havien defensat la pau i totes aquestes ximpleries. És clar que haurien de prendre precaucions, però no estaven en greu perill ni molt menys. En tot cas, els seus diners i amistats farien el fet.

 

 

____________________________________________ ____________________________________________

 

 

 

El Draco encara dormia, però no trigaria a despertar-se. A fora feia una dia prou calorós típic de finals d’agost. El cel estava serè excepte per algun nuvol que semblava voler esguerrar les vistes tan si com no. A Wiltshire l’ambient era d’allò mes tranquil, especialment per aquella zona. En un punt en concret s’aixecava una bella mansió pairal, la mansió Malfoy, amb uns terrenys d’allò mes extensos tot al voltant. Aquella mansió havia acollit generacions de la nissaga Malfoy.

 

Un sender estret flanquejat a l'esquerra per tanques pulcrament tallades i a la dreta per matolls salvatges de curt creixement desembocava en un ampli camí, tallat per un parell d'impressionants reixes de ferro forjat que marcaven els límits dels terrenys de la mansió. Si algun incaut tocava les portes de ferro, aquestes es transformaven en una espantosa cara que preguntava quin era el motiu de la visita. En cas que la resposta no fos satisfactòria, valia més allunyar-se'n. Aquest no era el cas dels residents de la mansió, que podien obrir i tancar la porta lliurement.

 

Un cop travessada la porta i tot al voltant de la casa, un conjunt d’arbustos diversos flanquejaven les dues bandes en fileres perfectes. Paons reals es passejaven lliurament per la zona i hi havia una font just darrere la casa.

 

Un camí recte de grava portava des del portal fins a la porta de la casa, que estava elevada uns metres del terra mitjançant unes escales que acabaven en un preciós replà. Les finestres tenien forma de diamant i la porta principal s’obria automàticament a certes persones.

 

El Lucius Malfoy estava dret al vestíbul de l’entrada a punt per marxar a la Conselleria.

 

- Ja està despert el Draco? Avui toca anar a comprar el material escolar oi? És una llàstima que hagi d’anar a aquella merda d’escola, però almenys hi haurà el Severus per cuidarsen.

La seva dona va tardar un moment a contestar, estava pensant en altres coses.

- Sí sí, és avui. D'aquí a una estona l'aniré a despertar -va contestar la Narcisa-. Almenys el tindrem a prop i podrà venir per vacances. No m’agradaria enviar el meu fill en un país deixat de la mà de Déu...

El Lucius va posar cara de resignació. La seva dona sempre havia tractat el seu fill amb massa miraments. Com si el Draco no es pogués valdre per ell mateix... Al cap i a la fi era el seu fill i un Malfoy. Segur que no tindria problemes en el que fes.

- Bé doncs jo vaig tirant, que haig de parlar amb el Fudge d’uns assumptes. Ens veiem a la Ronda d’alla en una horeta, fins desprès.

I amb un «catacrac» sonor va desapareix-re.

 

La Narcisa va anar a acabar d’esmorzar i en acabat es va dirigir cap a l’habitació del seu fill. Abans d’arribar es va atansar a l’elf domèstic: Vull tota la casa neta com una patena quan tornem de les compres, Dobby! I ai de tu que trobi ni un sol bri de pols, sinó ja saps que t’espera! Va assenyalar el forn amb un somriure a la cara i en acabat es va dirigir davant la porta de l’habitació del seu fill i va trucar dos cops.

 

- Draco lleve't, quer avui em d’anar a comprar el material per Hogwarts! L’esmorzar és a taula, afanye't que anem una mica justos. D'aquí a trenta minuts ens em de trobar amb el teu pare.

- Ja vinc mare!

 

El Draco es va vestir i va anar a esmorzar. Llet, sucs de tot tipus, aigua, cereals, farinetes, tot de pastes diverses, bacon, ous, cansalada, pa, etc. A la taula hi havia de tot.

 

- No se perquè fas preparar tanta cosa mare, ja saps que menjo poc- va dir el Draco mentre es posava mitj dònut de carbassa a la boca.

- T’has d’alimentar bé per créixer sa i fort, fill. A més a aquests estúpids elfs, com més feina, millor. Recorda de prendre la llet.

 

Trenta minuts més tard la família Malfoy ja es passejava per la ronda d’alla, preparats per comprar el necessari.

 

- Aquí tinc la llista - va dir la Narcisa-. Que us sembla si comencem per l’uniforme?

- Que hi vagi el Draco tot sol i així comenci a demostrar una mica d’autonomia. Nosaltres no sempre hi serem i menys ara que passarà bona part del seu temps a l’escola. Mentrestant jo aniré a pels llibres.

- Molt bé doncs, jo vaig a mirar varetes. Ens veiem a Madame Malkin en quinze minuts.

 

Els tres es van separar i el Draco es va dirigir cap a la botiga de roba tot sol.

 

-------------------------------------------- --------------------------------------------------------------------------- -----------------------------

 

 

I aquí és on comença la historia de la meva fic sobre la vida del Draco Malfoy. Un repàs a la seva vida paral·lel als anys que va passar a Hogwarts juntament amb el Harry Potter.

 

Bé, que dir. Primer que no m’ho he estat pensant massa fins a decidir escriure sobre aquest tema. Segur que hi han mil temes millors i més interessants. Al principi m’atreia més fer una espècie d'història amb el Voldemort i el Dumbledore de protagonistes amb molta acció. Però com que no acabava de veure clar com enfocar el tema vaig pensar en fer una cosa més senzilla i pròxima als llibres de HP. I és aquí quan se'm va acudir d’escriure sobre la vida del Draco Malfoy, centrant-me casi exclusivament en els seus set anys a Hogwarts, en que ha de conviure amb el famós i celebre Harry Potter i els seus amiguets de Gryffindor.

 

D’alguna manera, sempre m’ha fascinat la residència d’Slytherin, sempre envoltada d’aquest estereotip de maligne, misteriosa, el rollo serps i tal.

«No hi ha ni un bruixot de les forces del mal que no passes per Slytherin».

Quants cops em sentit aquesta frase o d’altres semblants? La veritat però, és que no tot és el que sembla. En els mateixos llibres s’exagera moltíssim la situació com si els de Gryffindor fossin herois justiciers i la bondat personificada i els d’Slytherin la maldat absoluta i una colla d’arreplegats que es mereixen el pitjor. Per cert, encara em pregunto com el Crabbe i el Goyle poden acabar a Slytherin si se suposa que s’ha de ser astut i tal i qual. Però bé, que m’estic sortint del tema.

 

És clar que ja hi han moltes escenes en els mateixos llibres on apareix el Draco. Això serà un gran suport on agafar-me per anar seguint les seves evolucions. Hi hauran escenes ja existents dels llibres (intentaré reduir-ne el contingut i no pas copiar-les fil per randa, ja que no introduiria res nou el fet de copiar-les en la seva totalitat) i escenes inventades per mirar de recrear una mica els seus passos durant els anys en que està a l’escola. Diguem que pretén ser un Harry Potter des de el punt de vista del Draco Malfoy. Serà complicat de crear i probablement llarg, així que no prometo res en qüestió de dates o continuacions. Es clar que tampoc sembla haver-hi molta gent rondant per la web últimament i la història pot no agradar així que tampoc crec que això importi massa. Al final sempre m’ha agradat escriure així que és un hobby com un altre. I si és pot compartir amb ni que sigui un lector que ho troba interessant doncs millor que millor.

 

I ja no m'allargo més! Si llegiu la història deixeu el vostre feedback please. Opinions positives, negatives, constructives, destructives, idees, suggerències, el que faci falta!

 

Salutacions a tothom!

 

Lof.

 


Llegit 86 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAntares_Black 375 comentaris23/07/2019 a les 22:16:34
#27378Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola!

Acostumo a prendre notes mentre llegeixo per comentar després, és a dir que veuràs citacions que aniré comentant. Després ja m’enrotllo més.

 

Un capítol introductori! Fins a aquest «Però aleshores...» Aquí és quan comença tot!

«Per aquesta raó, entre d’altres, no va ser estrany que el Draco Malfoy creixés sempre amb tot i més del que necessitava.»

Ok Aquí ens el justifiques, eh!

M’agrada aquest introducció sobre les idees de la família. Que ens expliquis per què en Malfoy és com és: «El mateix Draco no tenia res especial en contra els muggles o els de sang barrejada. Però degut a l’ambient familiar que es respirava i el fet d’admirar i agafar el seu propi pare d’exemple, que li havia repetit mil i una vegades el mateix discurs, havia tingut com a conseqüència que aquest comences a pensar de la mateixa manera que ell.» I que parlis de la Mansió!

Per altra banda, trobo que has fet massa voltes al tema de la puresa de la sang... Ja està bé que el comentis força, però que no es faci repetitiu. (Ei, que això potser és una impressió meva i està bé)

«Ell era un Malfoy. Per tant, era un dels escollits.»

Ja li agradaria! En Harry sempre li ha robat el protagonisme, i a més va rebutjar ser amic seu.

«La seva família tenia més diners dels que podien gastar»

Totalment!

«més servents dels que necessitaven i més de tot del que podien consumir.»

Amb ‘consumir servents’, et refereixes a pegar-los i a amenaçar-los de mort cinc cops al dia? xD

«Els seus pares, especialment el seu pare,-ja que la seva mare mai va mostrar uns prejudicis massa clars-»

Bé... Perquè és callada, però no oblidem que és una Black (i no pas una repudiada com l’Andròmeda o en Sírius)

«L’ideologia de l’Innominable era la correcta i els seus mètodes, exemplars.»

Hahaha I això que era de sang mestissa!!

«Volia que el Draco anés a Durmstrang, on aprendria tot el que s’ha de saber sobre les forces del mal i on no admetien púrria muggle o de sang barrejada.»

M’agrada que esmentis aquest detall.

«subjugacions diverses (el malefici Imperatiu havia estat molt de moda durant un temps)»

Fan!

Està bé que ens facis un recompte dels fets i que parlis de la derrota de Voldemort a la Primera Guerra Màgica. Però jo sempre he pensat que alguns dels Cavallers de la Morts (en aquest grup hi posaria en Lucius; en canvi en Barty Mauch fill i la Bellatrix no) en certa manera es van alegrar d’aquest fet. Com que allò els feia lliures. Molt bé, van mentí dient que eren sota el malefici imperatiu per deslliurar-se d’anar a Azkaban (qui no ho hauria fet!), però no van cercar proves que hagues mort del tot ni van seguir sent-li fidels (mort o no). Jo diria que, per molt que opinessin com ell, gent com en Lucius devien estar espantats, en veure com de lluny havien arribat les coses...

«Començava una nova etapa en que es tornaria a la merda de sempre»

hahaha A les fics no tenim pèls a la llengua, eh! xD

Pintes com si en Lucius cregués molt en el seu fill Draco. D’acord que la mare és sobre protectora, però el pare no ha mostrat mai que el preocupés de veritat que el seu fill es trobi bé. Només el té èr fer bonic! hahaha

Entenc que en Luicius va a la Conselleria i que després es troben a la Ronda d’Allà, però no m’adono que és allà fins que la Narcisa diu «us» de com i volta. «Molt bé doncs, jo vaig a mirar varetes. Ens veiem a Madame Malkin en quinze minuts.» Això no ho entenc. Representa que en Draco va a Madame Malkin sol, i la Narcisa a mirar varetes?? Però en Draco hauria d’anar a tot arreu (roba i varetes), menys en el llibres o així...

 

--------------------

«Bé, que dir. Primer que no m’ho he estat pensant massa fins a decidir escriure sobre aquest tema. Segur que hi han mil temes millors i més interessants.»

Segur que sí, però aquest també està molt bé!

Per amanir-ho més, ens pots explicar coses del que pensa en Draco. Fica’ns a la seva ment (en tercera persona també ho pots fer!), fes que reflexioni... Fins ara (i entenc que aquest capítol és més aviat introductori) només ens has anat dient què passa, però no com se sent ell (fora del moment que dius que en Draco no es creia tot això de la filosofia de la sang pura, però que ho creu perquè li han ensenyat així). Si expliques la història dels llibres des del seu punt de vista, ens has d’acontentar amb coses noves: escenes noves o ampliades, o senzillament fes-nos empatitzar amb ell, mostrant-nos els seus sentiments i reflexions. A veure si això t’anima més! Que noto que quan l’has escrita i penjada et feia més el pes que ara, que no pares de dir que no n’estàs gaire content. El tema que has triat no està malament, està molt bé! Cal que ens portis a paratges desconeguts! ;)

Quan he llegit el principi del capítol, he pensat que et títol (tot i que senzill a primera vista) ens el pots transformar per fer-lo atraient si fas que pensem una cosa i després en resulti una altra. M’explico. A primer cop d’ull, creuríem que aquests ‘nous enemics’ de «Draco Malfoy i els nous enemics» es refereixen a en Harry i companyia (amics, Dumbledore, Orde del Fènix...) i que són nous perquè acaba d’entrar a Hogwarts. Però, tenint en compte que la d’en Draco és una història de trobar el propi lloc (en Draco no troba el seu lloc, se sent empès a creure i a fer el que la família li diu, però quan és conscient de tot el que va succeint es fa moltes preguntes, i es demana qui és el seu paper en tot plegat. Ha de prendre decisions i se sent atrapat), podries portar-nos cap a les seves reflexions... I que al final resulta que aquests «nous enemics» són precisament aquells que sempre havia cregut que estaven per ell, que l’estimaven i que el protegirien, però (fora de la mare, perquè la Narcisa ho fa tot per protegir el seu fill) s’adona que no és així. Que es tornen els seus enemics. Si bé no té amics (perquè en Harry i companyia no ho han estat mai), ell ha de decidir a quina banda vol ser... No ho sé!! Explora el personatge! ;)

«Al principi m’atreia més fer una espècie d'història amb el Voldemort i el Dumbledore de protagonistes amb molta acció.»

Uoo Estaria bé! D’adults, amb molta acció. En Tod de petit, misteri i amor-odi.

Això m’ha fet pensar que també necessitem una història (sense censura!) entre Dumbledore i en Grindelwald! Perquè se suposa que ens han d’explicar la seva tràgica història i ja vaticino que no ens ensenyaràs res de res! :’( De petits tenien una relació magnífica, fins que els objectius els separen. Els llibres ens n’expliquen la història, però per sobre, se’n pot treure suc. De tot, se’n pot treure suc!

Jo estava pensant en una història de la joventut de la McGonagall, però no sé ni si la faré ni quan...

«Però com que no acabava de veure clar com enfocar el tema vaig pensar en fer una cosa més senzilla i pròxima als llibres de HP.»

Sí, potser per començar, agafa una cosa senzilla i que et faci sentir segur. Podries començar amb històries curtes, com fics d’un, dos o de tres capítols. La meva primera fic (que va ser quan encara no n’havia llegit cap), per exemple, és un crossover entre HP i el Senyor dels Anells. Al final va sortir una fic còmica! Ja més endavant em vaig ficar en coses més pròpies (personatges nous a banda dels cànon) i a centrar-me només en HP (encara que sí que és cert que tinc un altre petit crossover). Ara estic amb una altra fic (que tela marinera!) però m’agradaria acabar el Senyor dels Horricreus, que és com es diu la fic. Ja la tinc tota planificada, final inclòs, potser un dia m’hi poso!

«D’alguna manera, sempre m’ha fascinat la residència d’Slytherin, sempre envoltada d’aquest estereotip de maligne, misteriosa, el rollo serps i tal.»

Hahaha és per això que has triat Slytherin? O et sents com a tal?

Si t’agrada aquest tema, també pots fer que en Draco escolti converses a la seva Mansió, entre el seu pare i altra gent rara... Podries parlar molt de negocis clandestins, Mansions i secrets de família. Només una idea!

«No hi ha ni un bruixot de les forces del mal que no passes per Slytherin».

Quants cops em sentit aquesta frase o d’altres semblants? La veritat però, és que no tot és el que sembla.»

Jo no me la crec gens!!!

Podria dir moltes altres coses però... em... Merlí? :)

«En els mateixos llibres s’exagera moltíssim la situació com si els de Gryffindor fossin herois justiciers i la bondat personificada i els d’Slytherin la maldat absoluta i una colla d’arreplegats que es mereixen el pitjor.»

Això és perquè els ha escrit la Rowling! hahaha

«Per cert, encara em pregunto com el Crabbe i el Goyle poden acabar a Slytherin si se suposa que s’ha de ser astut i tal i qual.»

És el que et comento al fil de fòrum que has obert sobre el test de residències. Trobo que el Barret que Tria també es posa a la residència "on estaràs bé". En Crabbe i en Goyle són dos goril·les que l’única funció que tenen és servir en Malfoy i dir rucades, però per això van a Slytherin. No és que encaixin a les característiques com a tal, però s’ho creuen, vénen de les famílies de les quals vénen i... com he dit, serveixen en Malfoy. De la mateixa manera que en Ben Babbaw. Què hi pinta a Gryffindor? Si és un cobert traïdor! Però bé, era la manera d’estar amb algú que li proporcionés protecció, que és el que la rata necessitava.

«Serà complicat de crear i probablement llarg, així que no prometo res en qüestió de dates o continuacions.»

Fas bé de no prometre res! Hahaha Tot i que espero que escriguis (si no això, altres fics), però que al teu ritme, que si no ens passem les introduccions i els comentaris demanant perdó hahaha

«Es clar que tampoc sembla haver-hi molta gent rondant per la web últimament i la història pot no agradar així que tampoc crec que això importi massa.»

Hahaha! Doncs no estar tan morta com et penses i repeteixes! xD He llegit que barrines a fer-ne una altra. Endavant!! Tu escriu! La cosa que és les primeres sempre són les primeres. I potser te n’agradarà una més que una altra. Anar fent! També pots escriure una estona i deixar reposar, i llavors decideixes que vols penjar-ho.

«Al final sempre m’ha agradat escriure així que és un hobby com un altre. I si és pot compartir amb ni que sigui un lector que ho troba interessant doncs millor que millor.»

Sí! A mi la pràctica de les fics m’ha ajudat molt. Escric més (tot que massa de HP xD) i milloro. L’important és que m’animo a ensenyar-ho (que jo sóc d’aquells escriptors/poetes que no ensenya res! xd) i és molt gratificant que et llegeixin i et diguin què els sembla!

 

Bé, i com és habitual en mi et deixo alguns apunts ortogràfics. Poqueta cosa, però sempre en poso! Hahaha (si em faig pesat o no vols que t’ho posi —esborro el comentari i el trono a publicar sense això i llestos—, o que ho posi per privat... m’ho dius!!!)

«la seva mare mai va mostrar uns prejudicis massa clars»

mai no va mostrar // no va mostrar mai (doble negació)

«L’ideologia» --> La ideologia (paraula femenina que comença amb i àtona → no s’apostrofa)

«i diguen pestes del seu director» --> i dient pestes del seu director

«Durant l’auge del Voldemort» --> Durant l’apogeu

«si és que aquest havia tingut mai res preferit» --> si és que aquest havia tingut mai res de preferit

 

«Paons reals»

Et refereixes a un paó blau? És paó reial (ve de ‘rei’, no de ‘realitat’).

«hi haurà el Severus per cuidarsen» --> cuidar-se’n

«avui em d’anar a comprar» // «ens em de trobar» --> hem d’anar // ens hem de

(recorda que és el verb ‘haver’ que actua d’auxiliar, acompanyant el participi, per crear el passat compost) (‘em’ sense h és un pronom. ‘Em dic...’) Tenint en compte que ets del Baix Empordà: pensa que quan pronuncies (3) la e oberta, s’escriu amb h. I quan pronuncies neutra (ə) va sense h. :)

«lleve’t» // «afanye’t» --> lleva’t // afanya’t

«No se perquè fas ...» --> No sé per què

(Solen dir que els interrogatius van separat i les respostes junt, però això crea confusió (perquè una pregunta pot indicar causa i un enunciar també pot contenir interrogatius). En català, el ‘perquè’ junt és o bé nom (‘no sé el perquè’, porta article) o bé introdueix causa (explica un motiu). Truc: si ho pots substituir per ‘per quina raó’ o ‘per quin motiu’ s’escriu separat: «No sé per quina raó fas...»)

«mitj» --> mig

«Els tres es van separar» --> Tots tres (també passa amb ‘tots dos’, ‘tots quatre’... es tracte d’indicar la totalitat del conjunt)

Has perdut alguns accents pel camí (sol passar, quan passes a màquina). Si fas servir el guió llarg (que és el que s’ha de fer servir en diàlegs i incisos) en comptes del guionet, tot plegat es veu més acabat.

---

M’ha agradat! Em sap greu que t’hagis desanimat tant un cop penjat. Està bé! La idea és bona! I també escrius molt bé. Però, tant si decideixes seguir aquesta fic com començar-ne una altra, quan pugui t’aniré llegint!

Fins aviat!

Antares

PD: M’ha agradat molt la descripció de la Mansió (sobretot de l’entrada i els terrenys). Però m’ha faltat que n’hi haguessin d’altres. Està massa bé perquè quedi tota sola. Encara que ens la coneixem més la Ronda d’Alla, també ens la podries descriure. O l’habitació d’en Draco o la sala... Ah! I no ens descriguis un espai i després de t’oblidis: reparteix-la entre l’acció i el diàleg, recorda’ns constantment on som. Tant pels llocs com pels personatges. Sembla un fort teu, la descripció; no la desaprofitis ;)




AvatarLof 7 comentaris26/07/2019 a les 22:31:47
#27383Tinc 2 fanfictions i un total de 3 capítols

Hola Antares! ( o senyor Black hahah). Efectivament, un capítol introductori per situar-nos.

 

Això que comentes de fer repetitiu el tema de la sang, tens raó! Primer, volia emfatitzar les creences dels Malfoy (sobretot el pare) i per això insisteixo una mica massa. També és una defecte meu al escriure, que enlloc de fer frases simples i concises, em deixo portar per subordinades i més subordinades i més. Ja et vaig dir que estic fent un nou projecte de fic on espero corregir això i d'altres coses que em comentes!

Això de "Ell era una Malfoy, per tant era un escollit", és per transmetre d'alguna manera el sentiment de superioritat que té aquesta família. Ells es creuen que el cognom Malfoy és del millor que hi ha i per tant són gent molt important (escollits).


 

No crec que tinguem massa informació de la Narcisa com per afirmar res. Que sigui una Black no vol dir res. Segueix el Voldemort si, però com crec que comentes més endavant no ho fan totalment de gust... Així que em vaig permetre la llicencia de presentar la Narcisa com almenys, no tant radical com el Lucius o una mica més moderada.

És impossible afirmar si els cavallers de la Mort menys radicals en el fons s'alegraven o no de que allò acabés. Mai ens donen informació suficient com per arribar a una conclusió. Tant pot ser una cosa com l'altre. No dic que no puguis tenir raó, però també podria ser a l'inversa.


 

"Pintes com si en Lucius cregués molt en el seu fill Draco. D’acord que la mare és sobre protectora, però el pare no ha mostrat mai que el preocupés de veritat que el seu fill es trobi bé. Només el té èr fer bonic! hahaha"


 

No se que dir-te aquí. En què et bases? En realitat el Lucius el pinto com un pare que vol que el seu fill comenci a ser una mica autònom i fer les coses per si mateix, ja que la seva mare, com bé has dit, és sobreprotectora. Això de que no es preocupi pel seu fill... No ho tinc pas tant clar com tu.


 

Entenc que en Luicius va a la Conselleria i que després es troben a la Ronda d’Allà, però no m’adono que és allà fins que la Narcisa diu «us» de com i volta.

"Trenta minuts més tard la família Malfoy ja es passejava per la ronda d’alla, preparats per comprar el necessari."

Faig servir aquest fragment introductori per fer saber que la família s'ha reunit. La família Malfoy, es refereix als tres.


 

«Molt bé doncs, jo vaig a mirar varetes. Ens veiem a Madame Malkin en quinze minuts.» Això no ho entenc. Representa que en Draco va a Madame Malkin sol, i la Narcisa a mirar varetes?? Però en Draco hauria d’anar a tot arreu (roba i varetes), menys en el llibres o així...

 

Això està inspirat en el primer llibre. En Harry va a Madame Malkin a comprar l’uniforme i allà coincideix amb el Malfoy. Aquest li diu que la seva mare està mirant varetes i el seu pare comprant els llibres. Representa que en Draco va sol a Madame Malkin mentre els seus pares fan el que he dit prèviament, i queden per reunir-se de nou els tres a Madame Malkin passats 15 minuts.

 

 

Això que dius dels pensaments d'en Draco i tal, tens tota la raó. Passa que feia anys que no escrivia res i haig d'anar agafant una mica de pràctica. En una nova fic que estic creant vaig agafar el teu consell i intento posar-me més en la pell dels personatges per saber com es senten i que pensen, enlloc de simplement explicar fets.

 

Això del títol que dius està molt ben pensat. De fet, ni jo mateix hi havia pensat si t'haig de ser franc. Sí que tens tota la raó i pot ser vist de la manera que expliques. Pel que fa a explorar el personatge, en prenc nota. Però pensa que això era més aviat a tall introductori: tots els fets que porten els Malfoy fins al present. El pobre Draco a penes té temps d'aixecar-se, esmorzar, i anar a per l'uniforme, de moment! En els següents capítols si que la cosa canviaria.

 

Tots aquests interessants consells que em vas donant els anoto! Sembla fàcil des de fora crear una història però no ho és gens, pel que sembla! Almenys una de coherent i amb bona rebuda. He après la lliçó i estic rumiant tos aquests dies diferents detalls per una de nova. Tinc en ment dos o tres detalls molt interessants, però em falta acabar de perfilar la cosa. Si, ja veig que tu tens moltes fics. Quan acabi amb "El clan de Magatottis", intentaré possarm-hi i així et puc anar comentant! Llàstima que els temps passa massa ràpid!

 

El tema Slytherin no l'he triat pas pel tema dels misteris, tot i que sempre ajuda. Ara responia unes preguntes al fil del forum de "Harry Potter tag", on explicava una mica a quina residència aniria. Només dir-te que Slytherin i Ravenclaw són amb les que em sento més identificat. però diria que un punt mes d'Slytherin per diversos motius. Em sento força identificat amb les diferents referències que van sortint als llibres. Mire't el post si t'interessa una mica! Això que comentes tu de que els posen "on estan bé" o per la "funció" ho trobo molt interessant. Sembla casi que parlis del destí. El tema de les residències és molt complex ja que hi juguen moltes coses, no només les qualitat de cada una d'aquestes. S'ha de tenis en compte la personalitat de cada persona, el seu desitj, fins i tot et diria que el subconscient! A més no tothom és com sembla. Com veus, al final és extremadament difícil la feina del Barret, es mereix un bons sou haaha.

 

El que comentes d'escriure fics la veritat és que tens tota la raó. No se si et refereixes a que va bé per millorar l'escriptura o englobes altres coses, però jo crec que va molt bé per "entrenar" una mica el cervell i utilitzar una mica les neurones trencar-te el cap en diferents arguments, personatges, escenes, fets, i un llarg etcètera! No se si per tu és tant sols un hobby o t'hi dediques des de un caire més professional, però pensa que jo fa anys que no escric i tant sols és un hobby com pot ser qualsevol altre cosa. És clar que s'intenta el millor, però no esperem meravelles tampoc ahah.

 

Això que comentes de la descripció, merci per l'elogi! A la nova fic que tinc unes quatre o cinc pàgines, incorporo més descripcions. El problema: un cop descrita una cosa, no m'agrada repetir-me. Per exemple en els llibres de Harry Potter, Descriuen el Carrer Privet, Hogwarts, la Conselleria, etc. Al principi es una descripció a gran escala, per saber-ne tots els detalls i imaginar-se bé el lloc. És clar que quan tornen a llocs prèviament descrits, mencionen alguna característica d'aquests o res en absolut. Les dues opcions són correctes. Per exemple, recordo el cinquè llibre on es descriu que el Harry està sota la finestra de la sala d'estar dels Dursley escoltant les noticies i descriu una mica l'entorn amb el mur, el jardí, etc. Això està bé, algun detall. Però també hi han altres vegades on tant sols mencionen el lloc de passada perquè ja l'han descrit massa cops, com per exemple el Gran Saló. Si que la idea d'explicar detalls del lloc la trobo encertada, però sense recrear-s'hi en excés. Personalment quan llegeixo llibres, una excés de descripció m'aburreix. Sóc més de diàlegs i fets dinàmics. 

 

Tot i així dir-te que tots els consells que menciones són molt encertats! Em quedo amb les descripcions mes abundants amb ampliacions, l'exploració dels personatges amb pensaments i sentiments diversos (tinc l'exemple perfecte en la teva fic del diari de la Ginny, on ho fas genial això!) i alguna que altre detall que menciones.

 

Això de les faltes no tinc cap problema en que ho posis. La veritat és que en faig bastantes. Passo per el corrector el text final, però sempre et deixes alguna cosa o t'equivoques en altres punts com pronoms, complements etc. Espero que no m'ho tinguis en compte!

 

 

Bé i això és tot, s'aprecia la teva critica constructiva i tots els consells!

 

P.D: Sé que enmig del comentari hi ha un altre error semblant de «l’ideologia», però simplement no me’l vull tornar a llegir tot només per detectar-lo!