Els becaris del Wizengamot - 01 — Maleït frappuccino de casquet de melassa
AvatarEscrit per Mercè Granger
Enviat el dia 26/08/2019 a les 13:44:51
Última modificació 13/09/2019 a les 12:51:34
Tots els capítols de Els becaris del Wizengamot
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


01 — Maleït frappuccino de casquet de melassa

El Tony sempre havia pensat que les persones que gaudien el frappuccino de casquet de melassa estaven per tancar a San Mungo.

Tal judici li havia revingut en escoltar com la persona del davant de la cua de la cafetetaria en demanava un. Va esbufegar. La successió de gent que separaven al Tony del taulell havia disminuït considerablement durant els quinze minuts d'espera que ja portava. Així i tot, pel noi, palplantat allà mig, privat de cap altre entreteniment més que els seus pensaments i el tros de pergamí on havia apuntat el berenar dels seus caps (apreciació: considerava cap  a qualsevol persona amb un estatus mínimament superior al de becari. Les persones que complien tals requisits entenien el Tony com un porta cafès amb cames). Va abaixar la mirada per repassar per enèsima vegada la comanda, encara que estava bastant segur que, a aquelles alçades, ja l'havia pogut recitar ben bé de memòria.

Dues persones. Tan sols dues persones eren les que ara el separaven del taulell. Pareixia que la història interminable, per fi, acabava. No sense haver-se emportat la meitat del seu descans sense remordiments, però. Va guaitar cap a la taula on l'esperaven els seus amics. La Norah, en reparar la seva mirada, el va saludar amb la mà. El seu impuls va ser fer-li algun gest groller, però tot d'una va reparar en què no era culpa de la noia.

Una persona. Ja tan sols el separava una persona del taulell. De gustos més que dubtosos, tot sigui dit de pas: s'havia demanat també un frappuccino de casquet de melassa. Com el que l'hi havia encomanat l'Smethwyck. Que aquella dona també en prengués constituïa la prova irrefutable que les persones que fruïen d'aquell bregatge no eren de fiar.

—Bon dia. Que et poso? —La Faith, la barista, el mirava des del taulell amb un somriure excesivament forçat que no combinava excessivament amb els seus ulls humitejats. Després de mig any, el Tony ja s'havia familiaritzat prou amb aquella expressió per saber que era resultat d'un client massa impacient.

—Dos cafès expresso doble —va començar pel seu berenar. Mai no havia entès perquè deien que tenia un problema amb la cafeïna —. Un BLT però sense lletuga, un cafè americà, un tros de pastís de formatge amb caramel... —Els ulls de la Faith pareixien estar a un parpelleig de convertir-se en brolladors. S'estava posant nerviosa—. Tot el que està apuntat aquí —Va passar-li el pergamí. La noia el va correspondre amb una mirada d'agraïment.

L'espera fins que la menuda noia acabés de tramitar l'ordre també es va fer llarga. Quan va comunicar-li el preu, el Tony va tenir ganes d'assassinar a algú. S'excedia per 4 knuts del pressupost atorgat per la subvenció del berenar de tota l'oficina. Hauria de pagar  la diferència de la seva butxaca, com sempre. Per Merlí, ja podrien aprendre a calcular correctament el valor de la seva comanda, que no feia falta ser graduat en magimàtica.

L'estona que va transcorre fins que tingués la comanda en la seva plenitud no es va fer tan insuportable com s'esperava. Li va tocar els collons, òbviament; veure com els apreciats minuts de descans s'esfumaven, però si allò significava que l'espera per fi arribava a la fi, no li pesava tant. En un tancar i obrir d'ulls, ja estava a la taula que la Norah i l'Aiden havia reservat, seguit per tres palanganes volant. La primera a arribar a la taula duia el berenar d'ell i les dues persones amb les quals es trobava compartint taula (persones apreciades); les altres dues, que no es va preocupar de fer aterrar gentilment, duia els de tots els altres del Wizengamot (persones no-apreciades).

—Resten exactament set minuts i vint-i-quatre segons de descansar —va anunciar l'Aiden a la tant que observava el rellotge—. No et queixis. Una vegada em vaig estar tota l'estona fent cua.

—Ets un autèntic màrtir —va murmurar el Tony. El to no sonava amenaçador en excés, però la mirada era figa d'un altre paner: l'Aiden tenia sort que no es poguessin llançar Obitus per Subitum a través dels ulls.

L'Aiden va rodar els ulls mentre es feia amb el seu cafè i el sandvitx. Va obrir-lo per comprovar si en efecte havien retirat tota la lletuga: quina sorpresa més desagradable va ser descobrir que encara hi restava una fulla, damunt de la cansalada. Va procedir a eliminar-la, amb una cara que ben bé es podria haver dit que, en realitat, el que estava tocant era una merda d'hipogrif.

—Menjar verd no et faria mal, saps? —va opinar la Norah mentre remenava la seva infusió de búlbulus—. Gràcies per anar a cercar el berenar, mi amor —va dir-li la Norah al Tony mentre li feia un petó.

—Revisa't la vista. M'has confós amb una vaca —L'Aiden va usar el to sinónim de "m'entra per una orella i per l'altra em surt". La que usava com contestació per, aproximadament, el noranta per cent dels consells que li dirigien—. Has vist la nova col·lecció de Louis Bruitton?

—Segons l'Edgecombe, la seva bossa ho és. Ahà. Tan autèntica com el seu cul.

La Norah i l'Aiden es varen immergir en el que era el seu art preferit: el xafardeig. El Tony va limitar-se a adoptar el paper d'oient mentre, gradualment, s'anava enfonsant cada vegada més dins el seu seient. Potser era per l'amagador del cafè que s'estava prenent —sense llet, sense sucre— que se sentia, en cert nivell, còmicament exclòs d'aquella escena. En el remolí de noms i marques que estaven citant ja s'hi havia perdut. Tampoc no és que tingués una gran varietat d'aportacions per la conversa: com li havien remarcat, la Norah primer i l'Aiden després, el seu sentit de la moda a vegades deixava molt a desitjar.

Si els de la taula del costat es fixessin més amb ells, va pensar, segurament arribarien a la mateixa conclusió: contrastava, a vegades, la majoria d'elles, amb els altres dos membres del grupet. Però allà seguien, inseparables com ho havien estat des del primer any a l'acadèmia de llei màgica. Els tres havien acabat sent dels pocs afortunats qui havien obtingut la nota suficient per ser becaris del Wizengamot.

Amb la Norah hi duia més temps, però. A principis de sisè s'havien començat a fer: l'any que per fi havia agafat tot el valor que mai no havia tingut per començar-li a parlar-li a la noia de la qual, des de dos anys enrere, n'estava enamorat; i entre finals de sisè (segons ell) i principis de setè (segons tota la resta de coneguts seus) havien començat a sortir. Tres anys després, creia que per fi havia assimilat que sortien junts. Però a vegades, com en aquell moment, quan observava com la llum del migdia es reflectia als seus cabells, atorgant-los certs tons daurats, no s'ho creia. La Norah havia adquirit aquella classe de seguretat d'una noia que és maca i ho sap. Pell impecable, d'un lleuger to caramel, fruit de la fusió entre els gens caucàsics del pare i els cubans de la mare, destacava entre els pàl·lids anglesos. Els seus ulls tenien aquell to marronós clar que els seus posseïdors estaven entestats a assegurar que eren verds quan els hi pegava de ple la llum. Independent i amb caràcter, però sempre havia sabut com tenir-lo sotmès quan la situació i requeria, i, sobretot, a com actuar correctament davant qui corresponia per aconseguir el que volia. Segurament aquell darrer aspecte venia inclós quan eres nascuda en una família d'alt bressol com els Rowle, tot i que la Norah feia anys que intentava demostrar com de diferent era del seu tiet Thorfinn.

L'Aiden no havia nascut en una família tant d'elit com la Norah, però havia sabut com fer-se cert renom durant els seus vint-i-un anys d'existència. Delegat, cap de monitors, millor expedient de la seva promoció i, segons el comentador dels partits de Quidditch de Hogwarts d'aquell temps, "el porter que mai no va deixar passar cap gol". Mantenia encara la corpulència d'aquella època, potser perquè es deixava passar pel gimnàs màgic a vegades (cinc dies a la setmana). Pareixia uns anys més grans del que en realitat era, qui sabia si per aquella mirada tan característica seva, penetrant i seriosa, o la barba fosca i atepeïda. No era conegut per la seva simpatia, precisament, però d'alguna manera el seu humor sec però funcional feia que a la gent li caigués amb certa gràcia.

I en canvi ell...

Va ser necessari que la Norah el sacsegés per treure'l de la seva abstracció. Merda. Els set minuts ja s'havien esfumat. Amb la parsimònia i falta d'il·lusió d'aquell qui va a l'estrat, el Tony es va aixecar per anar una altra vegada a l'oficina. Si no hagués estat gràcies a l'Aiden, que li va recordar les palanganes, s'hauria oblidat de conjurar l'encantament perquè el seguissin.

—No te'n va a Azkaban, anima't —El to de l'Aiden no era tampoc gaire encoratjador. Tenia més aviat el regust de dir "deixa de fer el borinot"—. Demà no tornes a reunir-te amb el del cas dels cucsbruts?

—Cucsbruts i 'cas important' no poden coexistir a la mateixa frase correctament —va sentenciar el Tony mentre travessaven la planta baixa de la conselleria camí a l'ascensor—. M'encantaria que almenys algú tingués la decència de preguntar el meu nom. Fins els collons de ser 'el dels cafès' o 'el dels rissos'.

—A jo l'Edgecombe m'ha dit una cosa pitjor aquest matí —va assegurar l'Aiden mentre pitjava el botó del número nou—. Heterosexual —Va fer una ganyota—. M'ha demanat si m'interessaria sortir amb la seva filla. Crec que aquesta camisa em fa parèixer hetero. En sortir d'aquí la tiro.

—Vosaltres que heu de fer ara? —va preguntar el Tony mentre pujaven l'escala cap al Wizengamot.

—Seguir revisant permisos d'acampada pel Mundial de Quidditch. Tampoc es gaire emocionant —La Norah va encongir l'espatlla. El to consolador que havia utilitzat per a aquella frase no va fer l'efecte desitjat en el Tony. Ells encara havien estat guardonats amb unes tasques més motivadores que dur cafès i transcriure informes. El premi per haver tingut una nota superior a la seva a l'examen d'accés.

En arribar a l'entrada de l'oficina, els tres amics es varen acomiadar. Aleshores, el Tony va caure en la mateixa rutina soporífera de cada dia: repartir els cafès a cada treballador. No, encara cap no s'havia après el seu nom. No, no rebia cap mena de propina. No, tampoc cap agraïment de bon cor. De veritat: ell es pensava que això de ser advocat del Wizengamot seria una miqueta més entretingut. Així i tot, havia d'admetre que almenys havia millorat considerablement la seva agilitat: un entrenament diari d'evitar paperassa tirada a terra sense massa traça i comunicacions internes havien donat certs fruits. Millor que el gimnàs d'Aiden i més barat.

Finalment tan sols quedava una safata, amb un sols ocupant: el frappuccino de casquet de melassa de l'Smethwyck. Va agafar-lo i va encaminar-se cap al despatx de la dona. Era una d'una de les poques afortunades que gaudia d'un despatx privat en aquella oficina, la secció jerarquicament inferior del Wizengamot, ja que ocupava un dels càrrecs més alts dins aquella secció. Era prou important per creure's amb el dret de tractar amb superioritat a tots els altres empleats, però no prou per no deixar-se veure el pèl tal com feien els seus superiors.

El Tony va tocar tres cops a la porta del despatx abans de dignar-se a entrar. Va agrair al seu pols haver-se mantingut ferm, que no retransmetia el nerviosisme que sempre sentia abans d'entrar per aquella porta. Va exhalar una gran bocana d'aire: tocava posar cuirassa a l'autoestima i no deixar que res del que li diguis aquell monstre amb permanent i collar de perles del Primagic l'enfonsés.

—Per fi. Pensava que s'havia perdut pel camí —va dir l'Smethwyck en veure'l entrar.

Pareixia que el Tony l'havia interromput en plena sessió d'ungles: estava llimant-les, i en el seu escriptori, com a quasi únic objecte present, s'alçava un pintaungles de color daurat. Ni va esforçar-se a dissimular que estava fent alguna de les, segons ella, mil tasques que havia de fer: raó per la qual sempre estava tan estressada i mai no podia ocupar-se de cap altre problema. La teoria del Tony que en realitat era una actriu pagada per un capitalista per denigrar els funcionaris cobrava més força per segons.

—Senyor Hendlers...

Dintre del cap del Tony ara mateix estava sonant una sirena. Tan sols que l'Smethwyck l'hagués anomenat pel seu cognom ja hauria estat motiu de preocupació però que usés aquell to tan excessivament amable encara el cagava més. Un malvat sempre fa més por quan utilitza un to cordial. A la situació, tal i com estava, no li sobraven número per resultar aterridora, però quan l'Smethwyck li va clavar aquells ulls que el Tony relacionava amb el rei de la nit de Joc de Trons, no li faltaren ganes de córrer. Potser ho hauria fet, però sentia com si cent cargols li haguessin assegurat els peus a terra; a més a més, es plantejava si la seva sang conservava la temperatura habitual. Ell juraria que s'havia congelat.

—M'ha arribat això per vostè —Va alçar la mà per deixar veure un paper violeta.

"No serà res Tony, no et posis nerviós" va dir-se. "Serà algun avanç en el cas dels cucsbruts, una sol·licitud de permís per acampar pel Torneig de Quidditch". Malauradament, no s'aconseguia tranquilitzar. La punxada que va sentir al palmell de la mà esquerra es va alertar que, inconscientment, s'hi estava clavant les ungles.

—És...

"Segur que és més seriós. S'ha incendiat el pis, el Joe ha caigut de l'escombra durant un entrenament, al Luke l'hi han contagiat alguna cosa els de San Mungo". L'Smethwyck parlava molt a poc a poc i ell creava escenaris catastrófics molt ràpid.

—La...

"A la mare li ha passat alguna cosa, el pare ha tornat després de catorze anys buscant tabac, la Norah ha pres mal". 

—Carta...

"Has agafat la febre de drac i et queden tres hores de vida, ha explotat ca la mare, han cancel·lat Joc de Trons".

—D'acomiadament. Ha suspès el període de prova com becari.

La safata amb el frappuccino de casquet de melassa va caure a terra.

 


Llegit 205 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMercè Granger 70 comentaris26/08/2019 a les 14:04:36
#27401Tinc 4 fanfictions i un total de 14 capítols

 

Resultado de
imagen de halleloo gif
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
< p> 

Hola.

 

Primer de tot, no sé com sortirà això. Segurament malament i no sé perquè m'he animat a penjar-ho però bé se suposa que s'ha de ser valenta en aquesta vida i bla bla bla o sigui que endavant. Vull intentar a veure com surt aquesta història que fa mesos que m'està rondant pel cap.

Aquest capítol està a mig camí entre un primer capítol i un pròleg. He pensat que quedava massa llarg per a ser un pròleg (clar que crec que serà la meitat de com seran normalment els capítols però bé >,< )però per l'altra banda és un flash-foward. Els següents capítols començaran uns dies abans.

Apreciacions: estem a la primavera del 2018. El Tony i la Norah tenen 19 anys i l'Aiden 21, és dos anys més gran (i cap d'ells encara no ha complert anys). No he dit les cases deliberadament per veure a quina els ficàveu xd

La Rowling dona a entendre que no hi ha universitat màgica, és a dir, acabés Hogwarts i ja crees el negoci o entres de becari a la feina que vols fer. He seguit això, però com veureu he mencionat que fan dos anys de formació... és que em pareix molt bèstia entrat de gratis ja d'aprenent a una feina sense cap formació abans xDD A San Mungo, venga, tu, el becari, mira com curem a aquest pacient i després te n'encarregues tu. No, home, deuen haver de fer classes preparatòries, dic jo. I amb els treballs de la Conselleria igual, que no pareix que a Hogwarts s'ensenyin moltes coses de llei màgica... També m'he pres la molèstia de modificar un poc el Wizengamot, que ja era hora d'actualitzar-se, que l'estructura era un poc de carques xd I que òbviament hi ha casos de diferent importància o àmbit i o els aniria malament certa especialització dic jo.

Crec que ja està tot  >,< Esper que vus agradi :')

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/08/2019 a les 12:39:21
#27402Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Eeeeeeei!

Hahahaha, quan he vist una FF nova teva he sabut que l'havia de llegir. NO L'ABANDONIS, AQUESTA! Hahahahaha! Em sembla molt guai! Em recorda com el meu James també està de "becari" ajundant al Wizzengamot i portant cafès i també ho odia a mort! XD

Com sempre, està divertit, però també bastant depriment per la situació del pobre Tony... Però ja és el que hi ha! Un surt de l'escola pensant que es menjarà el món i PAM, reality sucks. I m'encanta que ho posis així, tant descarat, perquè representa que ells tres són els "top", el que s'han guanyat el premi de ser els becaris de la conselleria... i tot i així la feina és una merda i et tracten fatal i la jerarquia i les oficines apeeeeeeesten. Així que és divertit, depriment i molt, molt familiar. XD Molt millenial. Molt 2018.

Dius que no has dit les residències perquè volies que fessim bets nosaltres.. bé, tu i jo no coincidim massa en les residències, però intentaré endevinar. Crec que el Tony és Ravenclaw perquè és molt sacàstic, has deixat clar que és de treure bones notes (i en sembla orgullós a ia  lavegada decebut que això sigui el que li toca) i també perquè se'n va molt pels núvols i està una mica desenganxat de la realitat. Em fa la sensació de noi geeky una mica volat. Així que Ravenclaw.

Els altres dos són una mica més difícils perquè no han sortit tant, tot i que n'has fet unes bones descripcions. De l'Aiden diria Gryffindor perquè sembla que li agrada molt cridar l'atenció, i a més a més se'l veu bastant winner (delegat, superpro en quidditch, era probablement molt popular) i a més a més és d'anar molt al gym, així que el físic fort combinat amb aquest bon rotllo que porta em tira cap a Gry (tot i que per un costat dius que és seriós, però per l'altre està alla gossiping amb la Norah... no em casen, aquests dos trets). Pel que fa a la Norah... no ho sé, podria ser de qualsevol de les quatre residències... has dit que sempre aconsegueix el que vol, cosa que podria ser un tret Slytherin, PERÒ també diu que tot i ser "d'alta cuna" sempre vol deixar clar que no és com el seu tiet... (cosa que em porta a pensar que deu tenir família Sly però que ella no ho és). Així que si no és Sly potser també diria Gryffindor, per lo del caràcter fort i independent, però això no és cap característica específica dels Gryffindor, així que pot ser de qualsevol.

Ala, ja em diràs si ho he encertat.

La meva frase preferida... "...el pare ha tornat després de catorze anys buscant tabac..." . M'he mort del riure. Per cert com que anomenes un tal Joe (jugador de quidditch?) i un Luke (sanador?), entenc que aviat veurem més amics del grup? Cool.

I res, felicitats per una altra idea nove, i espero que segeuxis aviat I QUE NO LA DEIXIS. There we go.

 

A. Black.

 

 

 




AvatarMercè Granger 70 comentaris02/09/2019 a les 22:47:19
#27404Tinc 4 fanfictions i un total de 14 capítols

Hola!

Vaig veure el comentari però estava de viatge (vaig frisar tant en publicar el comentari perquè partia xDDD) i fins ara no l'he pogut contestar!


Quina il·lusió que comentis! I això "quan he vist una FF nova teva he sabut que l'havia de llegir." em posaràs vermella! hahaha. El James també hi està? Potser es topa amb el Tony i aprofiten per xerrar sense miraments hahaha. Quan s'hi posa a fer feina de becari al Wizengamot, a la darrera fic? Crec que no ho he llegit encara >,<

Molt real, sí HAHAHA. En fi que hi farem. Per jo de moment escriure la fic m'està servint com a teràpia per desfogar-me una mica laugh HAHAHAHAH.

El Tony es Ravenclaw, sí! I molt Ravenclaw a més xDDD M'ha fet molta gràcia com l'has descrit perquè és que l'has calat beníssim. I a la Norah també. És Slytherin però sempre l'he vist com un hastall entre Slytherin i Gryffindor. Un dels factors pels qual va caure amb les serpotes és perquè la selecció es fa amb onze anys i a aquella edat estava molt influida per la familia. És l'ovella negra de la familia pero no mucho. Bé ja ho veuràs hahaha.



El Tony és Ravenclaw, sí! I molt Ravenclaw a més xDDD M'ha fet molta gràcia com l'has descrit perquè és que l'has calat beníssim. I a la Norah també. És Slytherin però sempre l'he vist com un hastall entre Slytherin i Gryffindor. Un dels factors pels quals va caure amb les serpotes és perquè la selecció es fa amb onze anys i a aquella edat estava molt influïda per la família. És l'ovella negra de la família pero no mucho. Bé ja ho veuràs hahaha.

I l'Aiden la veritat és que encara no ho tinc clar xd Gryffindor està a la taula com a possible residència, però per qüestions de trama m'aniria millor que hagués caigut a una altra. És una bajanada en vera, però m'aniria bé xd I sobre això "tot i que per un costat dius que és seriós, però per l'altre està alla gossiping amb la Norah... no em casen, aquests dos trets" bé, volia donar a entendre que quan es tracta de feines o assumptes importants sap ser molt seriós i eficaç, però després ja és una altra persona xDDD Sobretot amb la Norah que és la seva bff. Però sí que potser em deu haver quedat malament i embolica (no m'agrada RES com m'ha quedat la descripció de l'Aiden tbh). Em sap greu ;_; Bé l'Aiden també és un personatge que juga molt amb els contrastos.

A jo també em va agradar aquesta frase xDD A més així he pogut introduir un poc més al Tony i la seva història. Sí, veurem més amics! El Joe i el Luke són els companys de pis del Tony, i, de fet, surten en el proper capítol. I també té una altra amiga que ja coneixeu; però no faré spoiler HAHAHA.

Gràcies! I'll try my best per no abandonar-la, pinky promise. Que tampoc no n'he abandonat tantes! haha. Bé la dels sly xungos però allò ja no hi havia per on agafar-ho xDD I els Weird Sisters més per desmotivació que per una altra cosa, però continua agradant-me i espero tornar algun dia amb ella >,< 

Gràcies pel comentari! Una abraçada heart




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris06/09/2019 a les 13:18:02
#27405Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

A veure si recordo com funciona això...

Estic d'acord amb la Gee, NO L'ABANDONIS! Em sembla molt interessant aquesta perspectiva diferent, estem acostumats a escriure i llegir ffs de nens i adolescents a Hogwarts i el canvi de situació t'obre moltes possibilitats. Em sembla molt realista també que siguin becaris i hagin fet un curs abans d'entrar directament a treballar... m'agrada!

Ja no puc fer les meves apostes per les residències... però sí que veia la Norah bastant Sly! Els altres dos també em quadren amb el que heu dit, tinc ganes de conèixer-los més. I els altres també... suposo que aquesta Smethwyck (que per cert, t'admiro per haver d'escriure el seu nom cada vegada...) la veurem bastant.

Poca cosa més... tinc ganes de veure què ha portat a aquesta situació. O sigui que ja ho saps, tocarà continuar! Fins al següent!

Marta




AvatarMercè Granger 70 comentaris07/09/2019 a les 22:39:44
#27406Tinc 4 fanfictions i un total de 14 capítols

Hola!

Quina il·lusió tornar-te a veure per la web! I que em comentis la fic! *-* Me'n recordo que les primeres fics que vaig llegir just entrar a la web eren les teves, les de la Julie <3 haha. 

No l'abandonaré, quina desconfiança </3 De fet diria que... d'aquí a una hora? hi ha una petita sorpresa. Si, obre molt camí per imaginar, que també em fa poreta hahaha. Però bueno, ja veurem com surt.

Hi he caigut després, que he parlat massa aviat xDD Però m'agrada saber les vostres impressions! Sí, la Norah és bastant Sly, espero que no l'odieu massa. Veurem els companys de feina, sí. I al principi el que feina amb el cognom de l'Smethwyck era copiar i aferrar cada vegada que sortia xDDDD A hores d'ara ja me l'he après, però me'n penedeixo de no haver-ne triat un de més senzill... XDDDD

Fins el següent! Moltes gràcies per comentar! <3

Una abraçada! broken heart




AvatarUnapersona 207 comentaris14/09/2019 a les 18:53:27
#27411Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Hola!!

Arribo una "mica" tard, però vaja, més val tard que mai, no? :P No he llegit gaire cosa teva, o sigui que tinc ganes de veure quin és el teu estil! El títol m'ha fet gràcia, la veritat, el contrast entre "becari" i una institució com el Wizengamot.

La veritat és que mai m'he pres un frapuccino (tampoc soc gaire de cafè), però això de barrejar-ho amb melassa una mica de Sant Mungo sí que ho sembla hahaha. El Tony pobret em fa pena des del principi, amb aquest "tots són caps excepte els becaris". Entre que l'exploten i que no sembla tenir una autoestima gaire alta...

La relació entre els tres al principi m'ha costat d'entendre. En Tony i la Norah són parella, però per alguna raó en la primera llegida he entès que la Norah i l'Aiden ho eren (però després en tornar-ho a llegir, li diu mi amor al Tony clarament, o sigui que culpa meva).

"M'ha demanat si m'interessaria sortir amb la seva filla." Ala, això sona molt medieval, els pares arranjant els matrimonis de les filles. M'ha fet gràcia això de "la camiseta em fa semblar heterosexual", és el contrari del que normalment sento ("és gay, mira-li la roba que porta").

Tema residències, soc molt dolent classificant altres persones. Potser el Tony sí que l'hagués posat a Ravenclaw, per totes les cabòries que es fa constantment, però la resta no ho hagués pogut dir (he llegit el comentari de la Gee abans d'escriure aquest).

Bé, doncs això és tot! M'agraden els personatges, i veig que menciones el nom de dos amics (i de la Faith, serà important?), o sigui que tindrem més gent! Avui no crec, però properament em llegeixo el segon, que veig que ja està penjat. Ens llegim!




AvatarMercè Granger 70 comentaris02/11/2019 a les 12:47:56
#27417Tinc 4 fanfictions i un total de 14 capítols

Déu meu, jo si que arrib tard xd Em sap moltíssim de greu, he tengut un mes mogudet.

Jo he vist cafès de coses mes extravagants i tot, la veritat xd Si, el Tony ho passa un poquet malament aquí. Però pitjors coses tenc preparades. He.

Sona medieval, però el món dels bruixots en si ja en te, de reminiscències del món medieval hahaha. L'Aiden fa comentaris així a vegades, de broma, revertint les típiques frases homòfobes que solta la gent. És divertit haha.

Merci! Que bé que t'agradin tots! La Faith té història i trama, i és important, però en aquesta història en si no crec que guanyi molta rellevància. Però anirà fent aparicions estel·lars segurament, que em fa gràcia xd

Una abraçada! heart