Sentinella - El nen que no va sobreviure, 2a part
AvatarEscrit per The Weird Sisters
Enviat el dia 03/11/2005 a les 19:33
Última modificació 03/11/2005 a les 19:33
Tots els capítols de Sentinella
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


El nen que no va sobreviure, 2a part

El Dumbledore es va aixecar de la butaca.

- Tranquil·litzat Alastor, vull que abissis a tots els membres de l'Orde que estaven fent guardia en
el moment que us heu adonat de que el Harry no hi era. - el Murry va marxar tan ràpid com havia arribat, aleshores el Dumbledore es va girar per mirar al Llopin i al Severus, - Vaig a veure que ha passat i vosaltres m'acompanyareu.

El Dumbledore va sortir per l'única porta de la habitació i el Llopin i el Severus el van seguir. Tots tres es van quedar en aquella sala fosca i petita on l'home del quadre seguia fregant entretingut. De sobte el Dumbledore va agafar la vareta i va murmurar alguna cosa que el Severus no va entendre. Aparentment no havia canviat res en aquella habitació, el bruixot del quadre seguia fregant i l'única porta per on havien entrat estava al mateix lloc, però quan el Dumbledore la va obrir la sala on havien pres el te ja no hi era, al seu lloc hi havia aparegut una gran sala fosca amb un gran mapa levitant horitzontalment al mig. El director s'apropà al mapa i aixecà la vareta de nou.

- Abans de deixar al Harry amb els seus tiets vaig manar al Hagrid que li fes pendre la Poció
Invenio. I jo mateix vaig fer-li un encanteri per poder vigilar-lo i localitzar-lo en qualsevol moment, - va dir el Dumbledore. - Aquest mapa ens mostrarà on es troba i el podrem localitzar i ajudar en el cas de que es trobi en perill.

El Severus es va quedar una mica sobtat de veure com es preocupava tan el Dumbledore per el Potter i tot el temps que es dedicava a vigilar-lo, però al veure la cara de pena del Llopin un sentiment de comprensió cap a el Potter li va sobrevolar la ment. Potser això d'estar sempre vigilat el feia ser com era. Rapidament va fugir d'aquells pensaments i es va fixar en el que anava a fer el Dumbledore.

- Mostra'm on es en Harry Potter, - va dir el vell director apuntant amb la vareta el mapa.
El Severus es va apropar una mica més i va veure que el mapa que abans mostrava l'illa de Gran Bretanya ara es centrava en el que semblava el fons d'un cubell d'escombreries buit. El Dumbledore va quedar-se mirant com un gat saltava a dins del cubell i de sobte va dir:

- Invenio buqueda!

El mapa va mostrar Privet Drive, però de sobte va començar a moures molt ràpid i va tornar a mostrar l'illa d'Anglaterra. El Llopin, que estava tan parat com en Severus es va apropar al mapa i va obrir la boca per parlar, però el director el va interrompre.

- Hi ha massa persones a la Gran Bretanya per poder buscar algú etiquetat, a més a
més els muggles no hi surten i es necessita un lloc amb molta màgia, - va dir i va callar un moment, - potser un territori més petit. Little Whinging, Surrey.

Seguidament el mapa va quedar reduit i ampliat a Little Whinging. Tots tres van començar a buscar entre els noms que apareixien com al mapa de magatotis, però cap etiqueta portava el nom de Harry Potter; la majoria eren de membres de l'orde que havien començat a buscar avisats pel Murri.
De sobte una cosa va captar l'atenció del Severus: un grup de punts blaus sense identificació estaven estacionats davant d'un numero de Privet Drive.

- Ehem, Albus, - va dir el Severus no gaire segur del que anava a dir, - Crec que la
policia muggle ha trobat alguna cosa.

- Això és ca els Dursley? - va exclamar espantat el Llopin.

- Tranquil Remus, - va dir el Dumbledore. - Vinga ja és hora de actuar; Ara us explicaré
el que farem.

«Severus, vull que vagis al numero quatre de Privet Drive i et facis passar per un policia, però espera que tots hagin marxat. Pots borrar la memoria dels policies i del Dursleys per a que no sospitin de que la policia torni a preguntar, no dubtis a fer servir els teus dots de legiliments. Remus, tu l'ajudaràs.
Fer-nos passar per policies ens ha funcionat moltes vegades a l'orde, així que ja tenim uns tratges que us poden servir. - va senyalar un armari que hi havia en un racó de l'habitació i aquest es va obrir amb un cop sec deixant veure un munt de tratges i uniformes muggles penjats.

L'Snape i el Llopin van posar-se els uniformes i, després de prometre-li al Dumbledore que anirien amb cautela, van sortir de la sala i van desaparetre.

Al carrer Privet feia un sol d'estiu cegador i no hi havia ningú, al menys en aquell tros, perqué dos carrers més abaix una multitud s'apinyava per escodrinyar el que passava. L'Snape ja es va imaginar per quina raó. Era la primera vegada que estava en aquell carrer, per sort les misions de l'orde no l'obligaven mai a estar a prop del Potter, només faltava que l'hagués de veure també a l'estiu.

Tots dos van baixar cap on estava la gent i de sobte el Llopin va parar en sec.

- Ehem..serà millor que parli jo amb els Dursley, - va dir una mica nerviós - Dacord
Snape?

- Si, es clar, fes, fes, - va contestar tranquil·lament el Severus.

Un cop van ser a prop de la multitut, van quedar-se una mica apartats per no cridar l'atenció bestits de policia, però des del lloc on eren podien escoltar les converses dels veïns i de la policia. Des de la seva estratègica posició van sentir a una veïna queixar-se dels adolescents malcriats i a un policia asegurar al seu cap que el noi, segurament referint-se al Dudley, estava mentin.

Gràcies a els comentaris dels veïns i a la legilimencia del Severus, van poder entrar a casa dels Dursley amb una idea més o menys formada del que podien preguntar. Un cop que tothom havia marxat, el Llopin va picar a la porta. Es va sentir moviment a dins, però no van obrir.

- Per favor! Poden obrir? - va dir el Llopin amablement.

A dins es va fer silenci. La cortina de la finestra es va obrir una mica i va apareixer mitja cara de dona que es va esvair rapidament. Per fi la porta es va obrir , però només el necessari per poder veure el vigoti d'un home gras.

- Ja els hi hem dit tot el que volien saber, - va dir molest, però al mateix temps espantat,
el propietari del vigoti.

- Obliterar! - va cridar el Llopin.

El senyor Dursley va quedar amb la mirada ausent uns moments, aguantan la porta. Un cop recuperat els va mirar sorprès.

- En que els puc servir? - va preguntar tranquil·lament.

- Sargent Mouse, - va presentar-se el Llopin després de llegir la placa que els havia
donat el Dumbledore i presentar-la al senyor Dursley com havia vist fer a les pel·lícules muggles. - i ell és l'agent Duck.

El Severus va mirar extranyat al Llopin, aquells noms no li sonaven gens seriosos, i semblava que el senyor Dursley pensava el mateix, perquè va posar cara de sorpresa. Tot i així els va deixar entrar.

- Podria saber per quina raó són aquí? - va preguntar el senyor Dursley.

La senyora Dursley els va mirar extranyada, però no sorpresa. Disimuladament el Severus li va borrar la memoria momentania i va quedar-se uns moments amb la mirada perduda, al igual que el seu marit.

- Ens han informat de la desaparició d'un menor que residia en aquesta recidència, - va
contestar el Llopin.

- No sé de que em parla, - va mentir el senyor Dursley. - aquí només hi vivim jo, la
meva dona i el meu fill.

- Preten enganyar a la policia? - va saltar el Severus.

El Llopin se'l va mirar amb reprovació. Al Severus no li agradava aquell muggle, tot i que ignorar al Potter era una cosa en la qual era expert, no suportava que el mentissin i menys quan hi havia una evidencia tan clara que fins i tot els muggles sabien. A més, encara que havia sentit al Dumbledore i al Llopin parlar de el mal comportament dels Dursley amb el Potter, es negava a creure-s'ho, però ara que veia que eren capaços de fer com si no hagues existit és sentia confús.

- Tenim un document que verifica la adopció del Harry James Potter i en els archius
figura la seva residencia en aquest mateix numero, - va explicar el Llopin. - ens agradaria parlar amb el seu fill, - va afegir ignorant la cara de badoc que posaven el senyor i la senyora Dursley.

Aquests els van acompanyar al menjador i els van fer seure a la taula davant d'un noi de setze anys, bastant corpulent, que semblava estar plorant. La imatge va ser una mica desagradable, l'Snape va pensar que no l'agradaria haver de consolar-lo. Es va imaginar al Grabbe i al Goyle plorant i un calfret li va recorrer l'espinada.

- Que tens Duddy? - va xiuxiuejar-li la seva mare a l'orella - aquests homes volen parlar
amb tu.

- Ja he parlat amb la policia! - va somicar el noi - no hi vull tornar a parlar!

- Però que dius, Dud? - va preguntar-li el seu pare - la policia no havia vingut abans
aquí!

El Llopin estava a punt de tornar a fer l'encanteri desmemoritzador, però el Severus li va baixar la vareta i sense que els Dursley el veiesin li va xiuxiuejar:

- Això podria interferir en la legilimencia, de moment no li borris cap record.

El Llopin va mirar sorprès al Severus, però el va deixar fer. Per sort els Dursleys no van trobar massa estrany que el Dudley diguès allò, aixì que el Llopin va començar a fer preguntes, més que res per donar temps al Severus.

Mentres tan, el Severus va començar a introduir-se en els pensaments del Dudley. En els records on estava el Potter sempre era perquè li feia alguna broma o els pares del noi el castigaven sense cap raó i el Dudley se'n reia. Tot allò el feia sentir molt extrany. Sempre havia pensat que el Potter era un malcriat i encara que havia vist imatges en la ment del noi que demostraven el contrari s'havia inventat alguna excusa per no creure-s'ho.

Va descansar una estona i va escoltar les preguntes que el Llopin li feia al noi, aquest es negava a dir res més que el Potter havia desaparegut per les bones. Encara que es notava que els pares no sabien res del que havia passat,li donaven la raó incondicionalment.
El Severus va tronar a introduir-se a la ment aburrida d'aquell nen muggle, fent un esforç per aprofundir en aquells pensament que guardava amb més por.

Aleshores va veure tot d'imatges que no eren del tot muggles:
El Dudley perseguia al Potter pel que semblava el pati d'una escola i de sobte havia desaparegut. Més tard els Dursleys havien castigat al Harry per pujar als terrats de l'escola.

El Dudley reculava dabant d'una serp, que semblava una boa constrictor i s'arrosegava pel terra sortint d'un terrari que semblava no tenir vidre.

Era una cabana freda, la porta va caure al terra i va apareixer el Hàgrid. Aquest va asseure al sofà i va encendre el foc. El Potter, els seus tiets i el Hàgrid van mantenir una petita conversa amb més d'un entrevancs i finalment el Hàgrid va apuntar al Dudley amb un paraigues i llavors la imatge es va acabar amb un llampec de llum violeta.

El Potter apuntava al Dudley amb la vareta i de sobte tot va quedar a les fosques. Es sentia la veu del Potter, el Dudley assegurava que el Potter en tenia la culpa, però el Severus va intuir que el que estava veient eren els Dementors a traves d'un muggle. La foscor va morir amb una figura brillant que el Severus va reconeixer com el patronus del Potter.

Per últim, el que semblava una pallisa del Dudley al Potter dabant d'un cubell d'escombreries que el Severus va reconeixer.
Ràpidament va deixar estar la ment del noi:

- Llop..ehem...vull dir, sargent, - va avissar el Severus al Llopin, - M'agradaria parlar
amb vostè.

- Molt bé, - va contestar el Llopin extranyat, - esperins aquí! - va manar als Dursley.

El Llopin i el Severus van sortir del menjador i van tancar la porta. El Llopin es va quedar esperant que el Severus parlès, però aquest va esperar una mica abans d'explicar-li on podrien trobar al noi.

- Crec que ja sé on és, - va deixar anar de sobte i es va quedar mirant com reaccionava el Llopin.

- A si? Com ho has descovert? Que has vist? - va començar a preguntar el Llopin
neguitós, - On és?

- Tranquil·litza't, - va dir el Severus una mica fastiguejat, - m'agradaria anar a buscar-lo
jo primer. Nomès jo conec el lloc i m'agradaria comprovar que no m'equivoco.

- Ni parlar-ne! Jo anirè amb tu. - va exclamar el Llopin, encara més nervios, - Si al Harry
li ha passat alguna cosa...

- No! - va tallar-lo el Severus, - Tu t'has de quedar a descobrir més coses.

- Però si es nega a parlar, ja ho has vist. No tots som tan bons en legilimencia com tu,
va replicar el Llopin, - per favor Severus, per un cop a la vida no et podries comportar com un home i fer el correcte?

El Severus va intentar ignorar allò últim; el Llopin no era precisament un dels de la colla del James a qui tingues massa odi, més ben dit, havia estat el que millor s'havia portat amb ell. Per aquesta raò va intentar compendre com se sentia en aquells moments i fer com si sentis ploure quan l'insultava.

- Amb això parlarà, - va dir-li amb la veu més serena que va poder, mentre li passava
una botelleta, - amb el veritaserum no et farà falta llegir-li la ment.


Llegit 1327 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarilluminati 62 comentaris03/11/2005 a les 22:00
#1698Encara no he escrit cap fanfiction

Molt bé!! ^^
Aquest tros està molt bé! >Dudley mentider!




AvatarAina 131 comentaris05/11/2005 a les 13:29
#1707Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

Mouse i Duck? jajajaaja que bo!!! segur que els hi ha posat de nom Mikey i Donald, muahahahaha... massa walt disney!! Ostres el llopin vestit de policia..mmmm quina fila tots dos, nose si ho podria dibuixar...
Re que molt bé, genial, que continueu que sembla que la gent s'anima a llegir!!!^^




AvatarSolysg 96 comentaris05/11/2005 a les 18:11
#1717Encara no he escrit cap fanfiction

Guau , us esta quedant molt be ,continueu continueu que vull saber que passa




AvatarJomast Moderador/a 165 comentaris05/11/2005 a les 22:21
#1721Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

OLE! Humm mai s'emhauria acudit, disfresats de policies! Mouse XDD no hi havia caigut, Ostia que estic no estic avui.
Ei està molt bén escrit! Endevant.




Avataraccra 70 comentaris10/11/2005 a les 18:14
#1743Tinc 3 fanfictions i un total de 114 capítols

Molt bons noms, els dels polis! Muahahahahaha!! Sobre l'Snape... uiuiuiuiui... i el títol... Espero el pròxim tros aviat!!