Sentinella - El nen que no va sobreviure, 3a part
AvatarEscrit per The Weird Sisters
Enviat el dia 12/11/2005 a les 15:12
Última modificació 12/11/2005 a les 15:12
Tots els capítols de Sentinella
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


El nen que no va sobreviure, 3a part

El Severus va sortir de la casa abans de que el Llopin poguès dir-li res més i es va dirigir al lloc on creia que s'havia produit l'última visiò a la ment del Dudley. Era extrany, tenia un fort presentiment, però encara no se'l creia. Potser havia passat massa temps a les reunions de l'Orde escoltant al Murri sempre repetin allò d'esperar-se sempre el pitjor i lo de "Vigilancia permanent!". A més sempre el titllava de despreocupat "Jo de tu faria això Severus. És el més prudent. No ho has fet bé Severus, t'arrisques massa". " Maleit Ull-foll!" va pensar el Severus. Fins i tot sense tenir-lo al costat el tenia que sentir en els seus pitjors presentiments; a més el feia dubtar i esperar-se el pitjor.

No s'havia atrevit a dir-li al Llopin el que creia, no volia ni pensar en com s'ho pendria. A més cabia la possibilitat d'estar equivocat, i no volia donar una falsa alarma i alterar-lo sense motiu. L'havia deixat a ca els Dursleys per poder buscar tranquil, però ara la idea d'estar sol davant del que es poguès trobar no la veia tan bona com abans.

No debia estar gaire lluny aquell cubell, i sens dubte era el mateix que havien vist al mapa, amb aquestes dues referencies no el seria dificil trobar-lo. Havia travessat dos carrers quan de sobte el va veure i va parar en sec. Se li va fer un nus a la gola, li feia por apropar-s'hi, però va buidar la ment i va caminar cap al cubell sense pensar. Com en la imatge del mapa estava plè de gats de l'Arabela que ara mateix li feien més nosa que servei.

Va començar a mirar per tot arreu, va mirar a dins, el va rodejar, va mirar una mica pels voltans i va apartar a uns quants gats, però ni rastre d'en Potter. Quan va donar la busqueda per perduda, un sentiment d'alleugement el va envair i tranquil·litzar. "Ho veus, tot imaginacions. Maleit Murri!" va dir-se a si mateix, però de sobte va ensopegar amb alguna cosa, va mirar al terra però allí no hi havia res, o això és el que volia creure el Severus.

Es va ajupir a poc a poc, de nou amb el nus a la gola, i va palpar el terra fins que va topar amb alguna cosa que no es veia. El Severus va passar la mà per sobre i va agafar una cosa que semblava tela. De sobte ho va deixar anar. "La capa! La capa de la invisibilitat del Potter!" va pensar espantat. Ara ja no tenia res a fer així que va tornar a ajupir-se i ràpidament va estirar la capa.

Va recular unes passes i es va tapar la boca. Allí estava la seva sospita feta realitat, no volia pensar en quan s'ho haguès de dir a la resta de l'Orde. Allí al costat del cubell estirat al terra amb un munt de ferides a la pell i desprenent una pudor molt forta es trobava el cadaver d'el Harry Potter. Era mort. El nen que havia sobreviscut al senyor de les forces del mal i que els havia de salvar a tots, el noi escollit per la profecia i pel mateix senyor del mal, el noi al que tan odiava personalment i al que tothom necessitava.

De la seva época com a Caballer de la Mort recordava moltes morts, però aquesta era diferent. Els seus pensament i sentiments van començar a barrejar-se i a crea una enorme confusió en ell. El nas li va començar a fer mal i unes llagrimes li van entelar la visió. No era la pudor de putrefacció, era una cosa més profunda, sentia llàstima.

Va caure de genolls a terra, tot pel que havia estat lluitan els darrers anys amb l'Orde, tot allò el que havia descobert que era possible al costat del Dumbledore, ara semblava esvair-se com un somni d'estiu, com un meravellós somni d'estiu. S'havia resistit a creure que el Potter fos una peça tan importan per aquella lluita, ara ho sabia del cert i tot s'enfonsava. Encara que no volguès, el Potter s'havia convertit per tothom, fins i tot per ell, en l'esperança.

Però mort per un muggle? Com s'ho pendria la comunitat màgica? Es crearia desesperació, potser adnimatversió cap als muggles, creixeria l'odi i el Senyor Fosc tindria més poder i recolçament que mai! Amb aquest pensament, inconsientment, és va fregar l'avantbraç on encara semblava cremar-li la marca de les forces del mal. Realment aquell noi donava maldecaps fins i tot mort.

El Severus es va incorporar, es sentia marejat i tenia ganes de vomitar, però primer de tot havia d'avissar als demès membres de l'Orde, al Dumbledore. Taparia el cadaver de nou i aniria a avisar al Llopin; així tots dos anirien a veure al Dumbledore i ell decidiria que fer. Si era millor no anar sol ni deixar el cadaver al descobert, qualsevol el podria veure i...

-Severus! No ho entenc! Que ha passat? I que fas vestit així?- l'Arabela Figg arribava
esbufegant amb una bosa penjant del braç i gats al seu voltan, - M'han avissat que eres aquí i que havies torbat al Harry! On és?

El Severus va intentar tornar a tapar el cos amb la capa, però l'Arabela va ser més ràpida. Com ell, quan va veure el cos sense vida del Potter va recular i es va tapar la boca. Va haver un silenci incomode on només es sentien els plors de la dona i els miols dels gats que acompanyaven a la seva mestresa.

-Però com pot ser? - va somicar l'Arabela, - No m'ho puc creure! Qui ha estat? Com ha
aconseguit fer-ho davant dels nostres nassos!

-T'equivoques Arabela, - va contestar el Severus anteposant-se al seu horror, - No ha
estat ell.

-Però QUI? QUI ? - va cridar agafant al Severus per la solapa i sacsejant-lo. - Digue'm-
ho !

El Severus es la va parar com va poder agafant-la per les espatlles. No sabia com dir-li-ho, era millor que el Dumbledore decidis a qui donar la noticia de l'assessí.

-Ara el que hem de fer és avisar al Dumbledore, - va dir el Severus ignorant la pregunta
de la dona, - espere'm aquí que anirè a buscar al Llopin, serà millor no dir res a ningú, - l'Arabela va obrir els ulls amb sorpresa, - de moment.

-Però..

-Fes-me cas i espera aquí, - va afegir el Severus i va girar cua per anar a buscar al
Llopin, - Ah, i, per favor, tapa'l.
La dona el va mirar amb cara de tristessa i va obeir ràpidament amb una mà davant de la boca.

El Severus va arribar a ca els Dursley, però no va fer falta que entrès a buscar al Llopin, aquest era a fora recolzat a una paret mirant el terra. Estav més blanc que de costum, si era possible, i semblava encara més dèbil. Quan va aixecar la mirada i va veure al Severus, tenia llagrimes als ulls.

Cap dels dos va dir res, fins que el Llopin va trencar el silenci.

-L'ha matat, oi? - va dir amb una veu dèbil que costava d'entendre.

El Severus es va quedar glaçat, no s'ho esperava.

-Ha funcionat molt bé, - va seguir el Llopin tornant-li la botelleta de Veritaserum al
Severus, - massa bé.

El Severus va assentir amb tristessa, no podia articular cap paraula, encar estava afectat pel xoc. Per la seva banda el Llopin va seguir amb la mirada fixa en ell, semblava estar fent un esforç enorme per controlar les seves emocions.

-El vull veure, - va deixar anar decidit, - vinga, passem pel cubell abans d'avisar al
Dumbledore.

El Llopin va caminar amb pas ferme seguit del Severus, tots dos s'haurien adonat que era l'escena més extranya de la seva vida, ja que encara duien els uniformes i per primera vegada el Llopin tractava així al Severus i aquest callava, sinó fos perquè ho havien oblidat tot amb aquella notícia.

Quan van arribar al cubell l'Aravela ja no hi era. Segurament hauria pensat que seria més prudent que cap veí la veies fent guardia en un cubell presuntament buit, ja sabia que havia de donar una imatge d'una dona solitaria una mica boja, però no era precís exagerar-ho. El Severus ho va agrair; dos persones somicant dabant d'un cadaver ja serien multitud.

El Llopin anava molt decidit, però al arribar al cubell, va parar i es va girar per mirar al Severus que va ajupir-se un altre cop i va estirar una mica la capa de la invisibilitat, per a que el Llopin pogues veure al Potter i es va apartar. El Lopin es va quedar impasible, potser massa, no movia cap múscul, estava rígit. De sobte va caure de genolls i es va posar a plorar tapant-se la cara amb les mans. El Severus es trobava en una, de les ja freqüents, pitjors situacions de la seva vida. Allí agenollat, davant del cadaver que ell havia descobert, estava el millor amic dels seus antics enemics. I a més ell es sentia dolgut pel fill d'un dels seus enemics i sentia llàstima per l'home que ara plorava. De sobte se li va acudir de consolar-lo, però una veu arrogant dintre del seu cap li va preguntar: "Però que coi penses que fas?"

La mà del Severus estava a punt de donar suport situant-se a l'espatlla del Llopin, però la veueta el va tornar a parar. "Recordes qui és? És l'home llop! L'odies!". Per primera vegada en molt temps, el Severus va fer cas omís de la veu arrogant; no l'odiava, ara no i potser mai l'havia odiat. Tot i això el Severus tampoc li va mostrar el seu suport, però el va deixar tot el temps que necessitès i va esperar pacientment a que es tranquil·litzès.

Havia esperat pacientment, però ja es feia tard i no podien quedar-se tanta estona fent esperar al Dumbledore. Era una noticia urgent i pel que es veia el vell director encara no se n'havia assaventat, ja que si ho haguès fet no hauria dubtat en anar personalment a comprovar-ho.

-Ehem.. Llopin, - va avisar-lo amb una veu trista, estranya en ell, - El Dumbledore hauria
de saber-ho.

El Llopin es va girar cap al Severus amb els ull vermell i plens de llàgrimes i va assentir amb el cap. El Severus estava més perdut que mai, però en canvi sabia molt bé que havia de fer. Encara que sabia que el que volia el Llopin era quedar-se amb el cadaver del Harry; tots dos entenien que no era prudent que els muggles veiessin a un policia plorant davant de mig cadaver d'un noi de setze anys.

Tot i que cap dels dos volia deixar el cadaver sol, no van tenir més remei que fer-ho. Les demès opcions eren massa arriscades i potser moure'l significaria perdre pistes. Tant com si volien o com si no, allò era l'escena d'un crim i, encara que tots dos estaven gairebé segur de saber qui l'havia matat, no es podia despreciar cap altre hipòtesi fins que el Dumbledore el veiès. A més, presentar-se davant del director amb el cadaver seria massa sobtat; fins i tot per a ell.

El Llopin es va aixecar lentament i, sense pronunciar cap mot, es va treure un paperet de la butxaca de l'uniforme i va desaparetre. El Severus es va afanyar a fer el mateix i, acte seguit, es van tornar a trobar davant de l'home que escombrava el quadre de la sala d'espera de l'Orde del Fènix.


Llegit 1402 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarThe Weird Sisters 8 comentaris12/11/2005 a les 15:16
#1762Tinc 1 fanfictions i un total de 11 capítols

Weno el següent ja serà el final del capitol, espero no haver-ho fet massa sentimental!^^
Gracies pels coments, fan molta ilusió:
Hehehehe això dels noms va ser idea de la Galadriel, ahahahah havien de dir-se Mikey i Donald de nom, però no ho vaig poder posar. És un toc típic del Dumby, xDD
Espero que seguiu llegint i comentant !!! fins avitat, Ioreth




AvatarSolysg 96 comentaris12/11/2005 a les 18:01
#1763Encara no he escrit cap fanfiction

Guau no hi ha paraules per definir-ho ha estat molt bo... vull veure la continuacio




Avatarllewellyn 63 comentaris12/11/2005 a les 19:06
#1765Encara no he escrit cap fanfiction

ei mooolt béeee, però home...no vull fer d'spoiler de ningu pero...calia? jajajajja pobret...snif, tots el trobarem a faltar
m'ha agradat la psicoanalisis de l'Snape, també sou defensores del ressentit social més famós de la web?




AvatarAina 131 comentaris14/11/2005 a les 20:43
#1779Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

KIAAAA!! pobre Llopin sniff Molt bé noies seguiu seguiu a veure que fa el Dumby quan s'ho diguin....^^
Remus Mouse i Severus Duck muahahahahah que bo!!!!




Avataraccra 70 comentaris17/11/2005 a les 20:57
#1793Tinc 3 fanfictions i un total de 114 capítols

UIuiuiuiuiui!!!!! Harry mort?! PErò si és el prota, no?! No es el que surt al dibuix?!! Ui!!! es posa interessant?! De tres persones dibuixades n'hi ha dues de mortes!!! Wheeeeee!!!!