Sentinella - El nen que no va sobreviure, 4a part
AvatarEscrit per The Weird Sisters
Enviat el dia 21/11/2005 a les 18:25
Última modificació 21/11/2005 a les 18:25
Tots els capítols de Sentinella
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


El nen que no va sobreviure, 4a part

Ràpidament, el Severus va obrir la porta i es va trobar amb una reunio de membres de l'Orde. El Dumbledore es va aixecar de cop i tots els demès es van quedar mirant al Severus.

-Ja estava preocupat Severus, - va dir el director com treient-se un pes de sobre. -
Quines són les noticies, heu descovert res?

El Severus no va gosar deixar anar, aixi com així, la noticia davant de tothom i, amagant el Llopin darrere seu, va fer un pas endavan. Va intentanr transmetre la noticia al Dumbledore, sense parlar, i va esforçar-se al màxim per obrir una via telepàtica, però li va costar més que mai, tenia el cap ple de pensaments i no aconseguia concentrar-se. Per sort el Dumbledore era prou perspicas com per compendre que el Severus volia parlar en privat, només mirant-li als ulls, a més a més la cara de desesperació també el delatava.

-Podreu seguir amb el que estavem parlant? - va dir el Dumbledore dirigint-se als membres de
l'Orde. - Per cert Mundungus, allò de vendre els ull de serp no em sembla bona idea, per favor pensa en alguna cosa que no impliqui una acció il·legal! I ara em disculpareu un moment?

Es va dirigir cap al Severus i va entrar a la saleta d'entrada sense mirar-los. Va fer el mateix que quan els havia portat a la sala del mapa, però aquest cop al obrir la porta va apareixer el despatx del Dumbledore, el mateix que tenia a Hogwarts. Tot i la preocupació, el Severus no va poder evitar trovar-se en un lloc tan familiar.

El Dumbledore va seure a la seva habitual butaca i se'ls va mirar a tots dos amb cara de preocupació. Per primera vegada, en tots els anys que feia que coneixia al Dumbledore, el Severus no l'havia vist tan insegur com ara, semblava ben bé que no entenguès que estava passant. Així que els va tornar a preguntar pel Harry. El Severus va empassar saliva i va començar a explicar fredament tot el que havia descovert. Va agrair molt que el Dumbledore no l'interrompès ni el fes perdre el fil de la seva explicació. El Remus anava plorant silenciosament al seu costat amagant la cara entre les mans, el Dumbledore, en canvi, semblava posar-se nerviós a mesura que avançava l'explicació.

Les seves mans no paraven de moure's, tot i que estava totalmet pendent del que deia el Severus, però semblava perdre el control de la situació. Es notava que el seu cerbell funcionava rapidament i pensava en tot allò que anava escoltant desesperant-se en trovar que tot quadrava i imaginant-se el final.

Quan el Severus va arrivar al punt culminant de la seva història, abans de que poguès donar la noticia per la qual havia anat a veure al Dumbledore, el Llopin va deixar anar un sanglot i ell va parar un moment i va deixar caure el cap amb resignació. El Dumbledore va començar a moures a la seva butaca, darrera de la taula, amb nerviosisme.

-I allí estava..., - va seguir el Severus sense poder amagar la seva impressió.

El Dumbledore el va mirar, i encara que semblava saber de qui parlava, volia confirmar-ho amb el testimoni del Severus. Els ulls grissos li brillaven darrere de les ulleres de mitja lluna, el Severus no va saber interpretar aquella brillantor, però si que va notar que suava.

-Qui? - va exclamar una mica desesperat el director en vista de la impotencia del Severus per
continuar. - Vinga, digues!

-Ell, - El Severus se'l va mirar una mica sorprès, pensava que el vell director sabria prou bé de
qui parlava, - El Potter.

-Estas segur d'això que dius? - va preguntar-li el Dumbledore, - es veia clar que era ell?

-Es clar que si! - va deixar anar el Severus que ja començava a posar-se nerviòs d'haver de
justificar el seu testimoni i d'aguantar a tot aquell que s'assabentava de la noticia, - Era ell. Tenia la seva cicatriu, els ulls verds de l'Evans, el cabell del seu pare i estava tapat amb la capa d'invisibilitat. Ell, el Harry Potter, el que ens havia de salvar del Senyor fosc, el nen que va sobreviure, l'escollit per la profecia i pel propi senyor de les forces del mal, el nen arrogant que assistia a les meves classes, el...

-PROU! - va cridar el Dumbledore.

El Severus se'l va mirar espantat, acabava de caure-hi, aquella brillantor era de furia. El Remus va aixecar rapidament la cara per mirar al director de Hogwarts perdent els nervis, s'havia aixecat de la butaca i havia picat a la taula. Però ràpidament va tornar a seure i va girar la butaca quedant-se d'esquenes a ells. El Remus i el Severus es van mirar estranyats. Un silenci incomode va envair el despatx

-Qui ha estat Severus? - va preguntar el que semblava la veu calmada del Dumbledore.

-El..el seu cosí, - va contestar el Severus amb temor, - el Dudley Dursley.

-M'agradaria que sortíssiu un moment, - va dir una veu feble, però a la vegada enrabiada, darrere
de la butaca.

Sense pensar-so dos cops el Remus i el Severus va sortir del despatx sense dir res. Quan van tancar la porta es va començar a sentir sorolls forts de trencadissa. Així van estar una estona esperant, fins que es va sentir un fort "bum!" i es va fer el silenci. Aleshores el Severus va saber que ja podien entrar, tot i que al anar a obrir la porta no les tenia totes, sabia quant de poder podia arribar a tenir aquell home i no era molt prudent topar-se amb ell en un atac de fúria. Un cop havia sentit el rumor de que el Dumbledore havia fet desapareixer un castell senser en un atac d'ira, encara que sempre havia pensat que eren simples rumors quan havia conegut la personalitat afable del director.

Fent el cor fort el Severus va obrir la porta, el Remus el va agafar del braç per parar-lo i el va mirar amb cara de por, pensant que seria una imprudencia. Però la cara del Severus mostrava decissió, així que el va deixar fer.

Si pensava que aquell dia era el més extrany de la seva vida, el que va veure llavors s'ho va confirmar: un Dumbledore, més vell que mai, amb la cara vermella i amb llagrimes als ulls, llàgrimes de rabia, de desesperació, d'avatiment, de cansanci, de pena. En aquell moment el Severus no ho va pensar, però aquella imatge se li quedaria gravada per la resta de la seva vida.

Ara va ser el Severus el que no va saber que fer i el Remus el que es va atrevir a apropar-se al Dumbledore. Havia deixat de plorar i es va dirigir al vell director amb pas ferm. Ara ja quadrava que el Gryffindor fos més valent que l'Slytherin.

-Potser t'agradaria veure'l, - va xiuxiuejar-li el Remus al Dumbledore, - serà millor que el vegis
per tu mateix.

-Però es que és impossible, - va esbufegar el Dumbledore.

-Albus, - va dir suaument el Llopin, - era ell. Esta mort, ja no hi és.

-No, Remus. No pot ser, - el Dumbledore anava recuperant la seva relaxada veu, - la profecia no
es pot haver equivocat. I deia ben clar que nomès el Voldemort el pot matar.

-Jo nomès dic el que he vist, - va contestar el Llopin mig intrigat per les paraules del director i, en
part tranquil·litzat pel retorn a la normalitat del Dumbledore.

-A més esteu completament segur del que va fer el seu cosí? - va preguntar el Dumbledore
mirant al Severus.

-Si més no, ell creu que el va matar, - va contestar el Severus.

-Molt bé, porteu-m'hi, - va dir decidit el Dumbledore.


Llegit 1278 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarThe Weird Sisters 8 comentaris21/11/2005 a les 18:32
#1829Tinc 1 fanfictions i un total de 11 capítols

Bé, Hasta aqui pescao vendido, no se olviden de reir y buenas noches noches a todos todos (jejeje m'encanta el guinyol!)
Gracies a tots per comentar!^^ espero que no us canseu.
llewellyn, weno jo no era defensora de l'Snape però escriure sobre ell et fa veure'l d'una altra manera la veritat, al menys has de pensar que es el que faries tu en la seva situació i perqué, penso que a la Galadriel si li agrada! jejeje (jo sóc pro Llopin^^)
Ui Accra, ¬¬ bé el dibuix...ehem deixem-ho...xD
Ala ja s'acabat, per ara, la meva part. Espero que seguiu llegint-la!!^^
Fins aviat,
*Ioreth*




Avatarllewellyn 63 comentaris22/11/2005 a les 00:46
#1832Encara no he escrit cap fanfiction

uaaaa...k fort..ara ja l'heu mort...com el fareu resusitar? era un sentinella k es feia passar x en potter? ajjajajaja s broma...uiuui continueu




AvatarAina 131 comentaris24/11/2005 a les 15:43
#1837Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

Kiaaaaaaaaaa!!!! EL dumby cabrejat que fort!!!!
JO tmb soc PRO-LLOPIN es el millor.
A veure si escriviu aviat que m'heu deixat amb les ganes!!^^
Genial l'snape...GENIAL!




Avataraccra 70 comentaris24/11/2005 a les 18:54
#1840Tinc 3 fanfictions i un total de 114 capítols

UA!!!! El Dumbledore emprenyat!! Quina por!!! Que el penseu fer manipulador?! M'encanta!!! I el Potter mort pel seu cosí... uiuiui... Continueu aviat!!!




AvatarJomast Moderador/a 165 comentaris26/11/2005 a les 01:21
#1854Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

Ala, va, mateu a tothom, asesinos rojos, separatistas!
I ara que fara en dumble? per qui sera el seu cor? snif no teniu sentiments




AvatarSolysg 96 comentaris26/11/2005 a les 17:25
#1857Encara no he escrit cap fanfiction

Guau , ... no hi ha paraules es bonissim el ff,... Continueu




AvatarSolysg 96 comentaris22/07/2006 a les 18:05:54
#11181Encara no he escrit cap fanfiction

... I no continueu? ,,, No ens deixeu aixi.,, VInga continueu




AvatarMikey Potter 15 comentaris23/01/2007 a les 21:31:51
#14090Encara no he escrit cap fanfiction

Otro! Otro!!