Escrit per accra
Enviat el dia 14/04/2004 a les 07:38 pm
Última modificació 14/04/2004 a les 07:40 pm
Tots els capítols de Una Nova Profecia
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capítol 10, "Un atac de nervis i una detenció", 1ª part)
En Draco va esmunyir-se darrera d'en Black, pels passadissos buits de l'escola. Encara que en Kal li havia dit que no el seguís, el noi ros no pensava perdre aquella oportunitat. El seu pare li havia deixat ben clar que no només intentés guanyar-se'l sinó que, a més a més, el vigilés.

Va veure que el noi entrava en la sala comuna i, després de mirar al seu voltant per assegurar-se que no hi havia ningú, va esperar una estona per evitar que si en Kal el “caçava� no semblés que l'havia seguit. Impacient, va passejar amunt i abaix per davant la paret buida on hi havia l'entrada a la sala comuna.

Finalment, va semblar decidir-se. Va acostar-se a la paret i va dir:

-Caduceu!

La paret va obrir-se i en Draco va entrar en la sala comuna. Va mirar al seu voltant, però no hi havia ningú. En Kal devia estar en la cambra. Indecís, va mirar l'estàtua de la serp que coronava la sala. En Black s'enfadaria molt si entrava en l'habitació? Potser si tenia alguna excusa...

Va romandre pensatiu. No s'atrevia a molestar el seu nou “amic�; tenia la impressió que el noi podia arribar a ser realment desagradable, si s'ho proposava. Però tenia curiositat... Per què havia sortit a mitja classe simulant que no es trobava be?

Finalment es va decidir. Al cap i a la fi, només entraria en la cambra uns segons a deixar els llibres... En Black no es podia enfadar només per allò...

Va dirigir-se al cap de la serp i va dir:

-Cinquè curs.

Va travessar la boca de la serp, separant les cortines. Però aquestes van semblar cobrar vida de sobte; van entortolligar-se en les seves cames fent-lo caure cap endavant. En Draco va intentar cridar, però les cortines van embolcallar-lo completament, ofegant el crit del noi.

*************************************************

En Kal va tornar en si lentament. Va obrir els ulls, sentint un fort dolor polsant a les temples; la llum li feria els ulls i tenia la gola adolorida. Desorientat, va lluitar per incorporar-se fins quedar assegut. L'estómac va regirar-se-li i el noi va inclinar-se cap endavant per vomitar, deixant anar només un estossec sec; no li quedava res per treure després de la pastilla dels germans Weasley.

Tremolant com si tingués molta febre, en Kal va mirar al seu voltant intentant dissipar la boira que semblava haver-se apoderat del seu cervell. Marejat, va adonar-se que estava en la seva cambra, a Hogwarts. Què havia passat? Per què es trobava tan malament?!

Va mirar cap el seu llit, amb la intenció d'estirar-se una estona, però no era al seu lloc. Un gran cercle rúnic, gravat en la pedra i rodejat d'espelmes, semblava haver-lo substituït. Llavors, el noi ho va recordar. Dues persones havien mort! I havia dut a terme el ritual!!

Quant de temps havia estat inconscient?! Era molt tard?! Gairebé histèric, va mirar el seu rellotge, adonant-se que només eren tres quarts de cinc. Sospirant alleujat, va pensar que començava a dominar el ritual; aquell cop, el desmai no havia estat gaire llarg.

Va treure la seva vareta de la butxaca i amb un sol moviment, el llit va tornar a lloc i les espelmes, el bol i el pinzell van desar-se en el seu bagul. Esgotat, va aixecar-se de terra i va romandre dret, amb els ulls tancats, intentant mantenir l'equilibri sobre els seus peus. Amb inseguretat, va fer unes quantes passes cap al bagul, va treure's el medalló i també el va guardar, desitjant no haver d'utilitzar-lo mai més. Va ser llavors quan un gemec provinent de les cortines va sobresalta r-lo.

**********************************************

En Draco no podia deixar de gemegar. Mai, en tota la seva vida, havia estat tan espantat! Quan les cortines l'havien atrapat, tapant-li els ulls i la boca, havia pensat que s'ofegaria. Després d'uns segons de pànic, va adonar-se que podia seguir respirant tranquil·lament. Llavors, havia intentat alliberar-se durant una bona estona, però tots els seus esforços havien estat inútils. Finalment cansat, havia parat de lluitar i ho havia sentit. Algú recitava una cantarella desconeguda dins l'habitació. En Draco havia escoltat amb atenció, però no havia pogut caçar cap paraula. La cantarella, que semblava repetir-se una vegada i una altra, era amortida per les cortines, inintel·ligible.

Però llavors havia començat el veritable malson. El fred... El fred que penetrava en el cos, fins als óssos, glaçant fins i tot l'ànima... Només havia sentit una vegada un fred semblant, en el seu tercer curs... I aquells xiscles... Xiscles de simple i pura agonia, tan desesperats i tant... inhumans. En Draco mai havia sentit una cosa igual. Volia que paressin, que callessin! Penetraven en la seva ment, clavant-se en el fons del seu esperit com dagues esmolades. Només desitjava que paressin, que callessin... Que morissin!

Llavors, quan el noi ja li semblava que no podria suportar-ho més, que perdria la poca cordura que li quedava, van emmudir de cop, deixant darrera seu, un aterrador silenci.

********************************* ************

En Kal va acostar-se a les cortines, maleint creativament. En Draco! El desgraciat, imbècil, estúpid malparit! Aquell malcriat, insofrible tafaner del Malfoy acabava de ficar-lo en un bon merder!! Havia d'esbrinar que havia vist i sentit, i després havia d'assegurar-se que no ho diria a ningú... Perquè si algú ho descobria, es podia considerar home mort. I després, qui protegiria la Lívia?!

Podia fer oblidar en Malfoy, però no controlava suficientment el malefici i un Draco sense memòria cridaria massa l'atenció. Havia d'assegurar-se que el maleït noi callaria...

Encara marejat i realment esgotat, en Kal va intentar centrar-se. Va utilitzar tota la ràbia que sentia contra tothom i la va canalitzar cap en Draco, en un intent de controlar el seu malestar físic. Amb un gest de vareta, la cortina va apartar-se, deixant caure de forma molt poc digna, un tremolós Malfoy.

-Vaja, vaja,- va murmurar en Kal, fent un parell de passes cap al noi.- Però mira qui tenim aquí! El rei dels Tafaners!!

En Draco va aixecar la mirada i la va fixar en en Black. En Kal va observar-lo sentint de sobte llàstima pel seu company. El noi tremolava, plorant en silenci, i el seu aspecte desvalgut va fer que en Black se sentís fastiguejat pel que anava a fer. Serrant les dents amb força, va obligar-se a arraconar qualsevol sentiment de llàstima i va centrar-se en la seva ira. Aquell nen malcriat acabava de ficar-lo en un bon embolic! Si no li parava els peus ara, l'Ombra s'encarregaria de fer-ho i el noi no volia tenir la mort del seu company sobre la seva consciència.

-Ara mateix, em diràs que has vist i que has sentit,-va ordenar gairebé en un xiuxiueig. Els seus penetrants ulls van clavar-se en els del Malfoy i el noi ros va retrocedir aterrat, sense intentar aixecar-se de terra.

-Contesta!,- va rugir en Black, però en Draco només va ser capaç de deixar anar uns balbuceigs sense sentit.

Exasperat, en Kal va treure la seva vareta i va apuntar el Malfoy. El noi ros va deixar anar un crit de por i va aixecar les mans per protegir-se el cap, oblidant completament la seva vareta.

-Animo Linqui!

En Draco va caure a terra, inconscient. Com a mínim, ara estaria callat, va pensar en Kal sense deixar de passejar per l'habitació com un animal engabiat. I ara què?! No sabia que fer! I la migranya no l'ajudava gaire a pensar! Estava cansat i només volia anar a dormir, i ara, a més a més, tenia que preocupar-se del Malfoy. Si no ho solucionava aviat, el delataria!

Finalment, massa esgotat per seguir donant voltes enfurismat, va deixar-se caure sobre el seu llit. Si com a mínim en Draco no l'hagués seguit. Si no... En Kal es va aixecar d'un salt. Acabava de tenir una idea brillant!

***************************************************

Finalment penjo alguna cosa! Sorry pel retard!!

gràcies lyra i calis pels comentaris!

Reviews! Please!!

Llegit 2016 vegades

< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)

• 	noxy Anònim	Enviat el 14/04/2004 a les 09:08 pm
  	#28

  
  
  Ja saps k a mui akesta FF magrada mol, tot i k esperu anar lligan caps.... xouna kosa, jo akests kapitols ja els avia llegit al Forum vell, el de latre web, nose, si ja els tens escrits podries penjarlos mes rapid i escriure nous kapitols, esk sempre miru si as escrit mes i m trobu am kapituls k ja e llegit..... xo magrada mol mol mol. M'estik pillan x l Kal i tot... jejejej
  
  
  
  

• 	peke_potter	Enviat el 05/03/2007 a les 18:39:03
  	#14393

  
  
  mencanta!!!! es una pasadaaa , esperava doru al final pro eske encara vai x aki i n tink gaire temps x llegiru pro el Kal em recorda al kirtash de memories d'idhun jejej mencantaaa aket ff felicitatssss!!!!!!!!!!!!!^^:P
  
  
  
  

• 	Maria :D	Enviat el 08/02/2016 a les 16:10:53
  	#26622

  
  

  Es la FF que m'agrada més 

  
  
  
  

• 	Maria :D	Enviat el 08/02/2016 a les 16:11:14
  	#26623