La visió obscura - La visió Obscura
Escrit per Yarrick_
Enviat el dia 20/04/2004 a les 07:43 pm
Última modificació 22/04/2004 a les 06:40 pm
Tots els capítols de La visió obscura
Pròxim capítol >
La visió Obscura
A la finestra de la torre solitària, a dalt del turó més ombrívol de la regió, una ma amb una vareta descansava recolzada a l’ampit.
Semblava que un munt de gent l’havia anat a visitar. Pel prat, un grapat de mags amb llargues capes de colors clars i lluminosos, aferrats amb força a les seves varetes, esperaven en formació tancada el toc dels corns.
Un nombre molt superior de muggles embotits en armadures de diversa índole esperaven impacientment al prat, aguantant les seves patètiques espases i arcs mentre xiuxiuejaven entre sí si els seus senyors serien capaços de protegir-los del que se’ls anava a tirar a sobre. La figura clara de la finestra es va enretirar. Era Lord Magus “el macabre”, Senyor de les Forces del Sud, per a tot aquell que goses pronunciar-li el nom.
Es va girar cap a una ronyosa taula de la seva biblioteca de màgia fosca, a l’últim pis de la torre. Hi havia un pergamí en blanc estès sobre la taula. El va apuntar amb la vareta i va començar a escriure:
2 d’Abril de 1212
Les forces del Compte August Potter han arribat per fi als meus dominis, i la batalla final s’acosta: el venceré properament i em convertiré en senyor indiscutible del sud d’Anglaterra. Els meus cavallers de la mort, així els anomeno, estan preparats per a contraatacar, i els muggles que he reclutat d’entre la població terroritzada serán una bona maniobra de distracció, mentre em preparo pel cop final. Si torno a escriure en aquest diari, em proclamaré a mi mateix Senyor de les Forces del Mal, i cap Sang de Fang tornarà a tenir mai més cap altra llibertat que seguir-me cegament com a esclau.
Un corn de guerra va sonar a la llunyania. Una figura vestida amb treballats vestits negres i un casc a la mà va entrar a l’habitació, franquejat per dos muggles amb alabardes. Va dirigir una mirada al bebé que hi havia en un racó de l’habitació abans de veure que el seu seguidor més lleial va entar.
-Milord, el fastigós compte de Potter i un gran grup de muggles acompanyats de la cofradia de màgia es preparen per atacar-nos.
-Prepara els teus homes, General. Ha tornat el baró Malfoy?
-No, missenyor! Que voleu que fem, per repel·lir l’atac? Ens posem a la torre per intentar matar els cofrads?
-No, tinc una idea millor, formeu els muggles davant la torre per distreure’ls mentre aneu a sorprendre’ls amb els vesprals. Confio en tu, i no toleraré cap error! Val més que guanyeu... o se us dirà cavallers morts a partir d’ara!
(un riure burleta va ressonar per tots els passadissos de la torre)
Tres corns de guerra més van sonar, i els muggles que acompanyaven el Compte Potter van començar a caminar a l’uníson, tot i que no va impressionar gens a en Magus.
Una descàrrega d’encanteris estabornidors va sortir de les varetes dels cofrads, i va tocar a tres cavallers de la mort mentre sortien de la torre. Un dels muggles que servien a Magus va vacil·lar.
-Crucio! Va dir ell contrariat. Així cap més tornaria a dubtar de la seva voluntat.
De darrere el turó van sortir muggles equipats amb arcs, que van començar a disparar contra la torre fletxes enceses. Una d’elles va tenir la sort de travessar una petita espiera de la torre, i va calar foc a la biblioteca de Magus.
-Reparo! Va bramar amb fúria, mentre els seus precisos llibres es perdien en l’oblit. Aquests malparits aviat sabrien el que és bo, va pensar, i va començar a llençar maleficis mortals a través de la finestra. Desenes de muggles van caure. El Compte Potter el va veure, i va començar a llençar-li encanteris, cosa que el va obligar a posar-se a cobert, i no participar en el que succeïa allà fora. Per mala sort. En el moment que els cavallers de Magus emergien cridant com una visió horrorosa de darrera una muntanya, sobre vesprals (que en aquella època tothom podia veure perquè tothom tenia un vincle estret amb la mort, la fam i la pèrdua de familiars propers) i estaven a punt de prendre els cofrads desprevinguts, uns muggles que seguien estretament al Compte Potter, van treure un Troll entrenat de dintre d’una carreta, i l’empenyien a saciar la seva set de venjança contra els cavallers de la mort.
7 cofrads jeien morts a terra, però els altres havien tingut temps de cridar a l’encanteri de protecció. Els cavallers de la mort veien propera la seva victòria sobre la Cofradia de Màgia, i es clar, els muggles que seguien al Compte no serien cap problema per al seu poder. Malauradament havien subestimat les seves facultats. Un grapat de fletxes els va caure a sobre i va matar 3 vesprals, fent que caiguessin els seus genets a terra i es trenquessin l’esquena. 2 vesprals més van preferir anar a llepar la sang a obeir les ordres del seu desesperat genet. Magus estava contrariat; però encara guanyaria i podria practicar molts maleficis contra els genets incompetents. Va pensar en posar-se a buscar el llibre “millori la seva habilitat de tortura màgica” però va preferir anar a obligar els Muggles que el seguien a crits a empènyer els atacants lluny d’allà.
Uns centenars de metres més enllà el troll feia el que li sortia més bé, havia arrancat un arbre i l’utilitzava per aixafar i colpejar a gran velocitat cavallers de la mort, mentre uns quants encanteris estabornidors rebotaven contra la seva pell endurida. Un dels cavallers de la mort va recordar un encanteri matatrolls, però després de comprovar amb un somriure que aquell no era oponent suficient per al seu poder, es va trobar que tots els seus companys cavallers havien caigut, i amb 11 membres de la cofradia davant seu. Va dirigir una mirada a la torre i no hi va veure el seu senyor.
Va llançar la vareta al terra i va preferir esperar pacientment una altra oportunitat. Sabia que el durien a Azkaban , però al capdavall era una presó nova i encara no havia vist mai cap deméntor, no podia ser que no pogués superar, doncs, i aviat s’escaparia i tornaria al servei del seu senyor. Mentre pensava en tot això, va mirar al seu voltant i va veure lluny d’allà al Compte Potter, acompanyat d’un muggle que no s’assemblava a cap altre que hagués vist. Anava vestit només amb una pell de vaca i duia una enorme espasa a la mà, i no tenia pinta d’haver-se rentat mai... a més semblava posseir molta força. Devia tractar-se d’un mag, va pensar, ja que sinó no li cabia al cap com un mag poderós com el compte de Potter hauria permès que un Muggle anés al seu costat, i a més amb el cap alt. Però s’equivocava.
------ --------------------------------------------------------------------------- -------------------------
En Thrall, la figura estranya que havia vist l’últim dels cavallers de la mort d’aquella regió, estava content. El seu senyor, que era un poderós mag, l’havia rescatat de les urpes de la Cofradia de Mags, que el volia condemnar per ser membre d’una antiga tribu nòmada que practicava l’esport de caçar mags. Ell, no creia que tots els mags mereixessin la mort, més aviat els admirava. El seu senyor era un mag i sempre havia estat molt amable amb ell. En Magus, en canvi, havia matat a tota la seva família unes dècades enrera. Ara ell podia estar al costat del Compte mateix a la batalla, i ho considerava un gran honor.
Va comprovar que tots els altres muggles serfs de Potter seguissin atacant als muggles lleials a Magus, i va mirar cap a l’esquerra instintivament. Un cavaller de la mort, vestit amb una armadura negra ornamentada s’aixecava del terra on havia fet veure que era mort i apuntava lentament al seu senyor amb la vareta. No ho podia permetre. Es va interposar entre el seu senyor i el mag atacant, i un raig de llum vermella el va tocar al pit.
En Thrall va sentir un lleuger formigueig, però res més perquè la seva raça tenia una predisposició genètica a aguantar bé els encanteris, degut a les seves costums. Va mirar cap al seu senyor. -Thrall, escolta! (va dir el Compte Potter) guia els muggles cap a la torre i acorraleu a Lord Magus mentre m’ocupo d’aquest. Mira si te’n pots ocupar tu, d’ell, però no posis als muggles en perill, no durarán res en contra Del Que ha Estudiat Tota la Màgia Fosca. En Thrall va començar a cridar als muggles que avancessin i reduïssin ràpidament als alabarders de Lord Magus.
----------------------------- --------------------------------------------------------------------------- --
Vaja, el maleït Compte Potter havia aconseguit véncer als seus cavallers de la mort! Ara aquests estúpids muggles no podrien fer res en contra seva. Va mirar als dos que flanquejaven la porta de la biblioteca fosca, i els va dir que anessin a impedir que ningú pugés a l’escala, i tots dos van assentir i van marxar a pas viu.
-En mataré a tants com pugui des de la finestra abans de desaparetre i reunir un altre exèrcit. Va xiuxiuejar. Potser una aliança amb els gegants d’Anglaterra...
Va començar a llençar encanteris des de la torre i va matar a 3 cofrads i 7 muggles.
Un soroll de crits va pujar a través de l’escala de la torre, acompanyat de dringadisses d’espases cada cop més fortes. -Carregueu, carregueu, no en deixeu cap, ja gairebé som a dalt. Lord Magus va mirar cap a la porta, però no va veure res.
-Són aqui, missenyor! Va cridar un dels seus soldats muggles. Durant un llarg minut, es va sentir el soroll d’espases i alabardes entrexocant, però aviat el soroll de dos cossos que queien pesadament al terra va deixar-ho tot en silenci, i un dels dos a més va aparèixer davant la porta deixant a Magus sense dubtes sobre qui havia arribat, i a més, completament convençut de que els muggles eren uns incompetents fins i tot en les feines més senzilles. D’ara endavant, no hi tornaria a confiar ni com a substiut d’elfs domèstics.
Una figura vestida amb pells de vaca i una enorme espasa a la mà va entrar a la sala, mirant-lo desafiant. Lord Magus va somriure i va pensar que aquell muggle entendria aviat quan gran que era la seva ira.
En Thrall el va mirar i es va concentrar. No es permetria fracassar en venjar la mort del seu pare en mans d’aquell ésser fastigós. Va veure que aixecava la vareta i començava a executar, somrient, els moviments per a un malefici.
-Obitus...
-IIIAAAAAAAAAAAAARRRRRAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAAAAARGH Un crit enorme, gairebé mai pronunciat en els últims segles i que antigament servia com a contramalefici protector a les tribus bárbares del nord que lluitaven contra els mags, va ressonar per tot el camp de batalla, i va complir la seva funció fins i tot contra un dels més poderosos dels bruixots malèfics. En Magus va acabar l’encanteri però estava massa poc concentrat per a que tingués efecte. En Thrall va veure que aquell mag s’estava empipant molt, però va llençar-se cap endavant subjectant l’espasa amb força.
A l’arribar a la seva altura, Lord Magus encara no havia pogut formular cap altre encanteri, i ell el va atacar amb l’espasa, clavant-li i tallant-li el braç amb que aguantava la bareta.
Amb l’últim alè de vida, va enviar el seu fill a través d’un portarreu a el baró de Malfoy, perquè li n’tinguès cura i tingués descendents que acabarien dominant el món sencer, per major glòria de les forces del mal.
Uns enormes dits blancs (de qui tots sabem) van posar-se davant l’escena en moviment i van tancar el llibre. A la portada hi havia unes lletres de color daurat fosc resseguides de vermell sang (potser autèntica) que deien:
HISTÒRIA DE LES FORÇES DEL MAL: VOLUM II – L’EDAT MITJANA
Voldemort va fer una mueca de dolor. Els seus avantpassats sempre havien tingut molt mala sort a l’hora d’establir el domini de les forces del mal sobre la terra, però ell no fracassaria... de moment, en Harry l’havia vençut però tard o d’hora la sort se li acabaria, o cometria un altre error, més greu aquest cop, i un cop eliminat, i en Neville de propina, i algun altre més per fer-ho més divertit, ja ningú gosaria questionar el seu poder, i acabaria posant tots els mags i deméntors contra en Dumbledore. Però tot això ja és una altra història, va pensar. Segur que si ell hagués estat en Magus, la història hauria acabat de forma molt diferent.
Va girar-se i es va posar a rebuscar entre un altre de les piles de llibres de la seva col·lecció privada.
Llegit 1201 vegades
Pròxim capítol >
Enviat el dia 20/04/2004 a les 07:43 pm
Última modificació 22/04/2004 a les 06:40 pm
Tots els capítols de La visió obscura
Pròxim capítol >
A la finestra de la torre solitària, a dalt del turó més ombrívol de la regió, una ma amb una vareta descansava recolzada a l’ampit.
Semblava que un munt de gent l’havia anat a visitar. Pel prat, un grapat de mags amb llargues capes de colors clars i lluminosos, aferrats amb força a les seves varetes, esperaven en formació tancada el toc dels corns.
Un nombre molt superior de muggles embotits en armadures de diversa índole esperaven impacientment al prat, aguantant les seves patètiques espases i arcs mentre xiuxiuejaven entre sí si els seus senyors serien capaços de protegir-los del que se’ls anava a tirar a sobre. La figura clara de la finestra es va enretirar. Era Lord Magus “el macabre”, Senyor de les Forces del Sud, per a tot aquell que goses pronunciar-li el nom.
Es va girar cap a una ronyosa taula de la seva biblioteca de màgia fosca, a l’últim pis de la torre. Hi havia un pergamí en blanc estès sobre la taula. El va apuntar amb la vareta i va començar a escriure:
2 d’Abril de 1212
Les forces del Compte August Potter han arribat per fi als meus dominis, i la batalla final s’acosta: el venceré properament i em convertiré en senyor indiscutible del sud d’Anglaterra. Els meus cavallers de la mort, així els anomeno, estan preparats per a contraatacar, i els muggles que he reclutat d’entre la població terroritzada serán una bona maniobra de distracció, mentre em preparo pel cop final. Si torno a escriure en aquest diari, em proclamaré a mi mateix Senyor de les Forces del Mal, i cap Sang de Fang tornarà a tenir mai més cap altra llibertat que seguir-me cegament com a esclau.
Un corn de guerra va sonar a la llunyania. Una figura vestida amb treballats vestits negres i un casc a la mà va entrar a l’habitació, franquejat per dos muggles amb alabardes. Va dirigir una mirada al bebé que hi havia en un racó de l’habitació abans de veure que el seu seguidor més lleial va entar.
-Milord, el fastigós compte de Potter i un gran grup de muggles acompanyats de la cofradia de màgia es preparen per atacar-nos.
-Prepara els teus homes, General. Ha tornat el baró Malfoy?
-No, missenyor! Que voleu que fem, per repel·lir l’atac? Ens posem a la torre per intentar matar els cofrads?
-No, tinc una idea millor, formeu els muggles davant la torre per distreure’ls mentre aneu a sorprendre’ls amb els vesprals. Confio en tu, i no toleraré cap error! Val més que guanyeu... o se us dirà cavallers morts a partir d’ara!
(un riure burleta va ressonar per tots els passadissos de la torre)
Tres corns de guerra més van sonar, i els muggles que acompanyaven el Compte Potter van començar a caminar a l’uníson, tot i que no va impressionar gens a en Magus.
Una descàrrega d’encanteris estabornidors va sortir de les varetes dels cofrads, i va tocar a tres cavallers de la mort mentre sortien de la torre. Un dels muggles que servien a Magus va vacil·lar.
-Crucio! Va dir ell contrariat. Així cap més tornaria a dubtar de la seva voluntat.
De darrere el turó van sortir muggles equipats amb arcs, que van començar a disparar contra la torre fletxes enceses. Una d’elles va tenir la sort de travessar una petita espiera de la torre, i va calar foc a la biblioteca de Magus.
-Reparo! Va bramar amb fúria, mentre els seus precisos llibres es perdien en l’oblit. Aquests malparits aviat sabrien el que és bo, va pensar, i va començar a llençar maleficis mortals a través de la finestra. Desenes de muggles van caure. El Compte Potter el va veure, i va començar a llençar-li encanteris, cosa que el va obligar a posar-se a cobert, i no participar en el que succeïa allà fora. Per mala sort. En el moment que els cavallers de Magus emergien cridant com una visió horrorosa de darrera una muntanya, sobre vesprals (que en aquella època tothom podia veure perquè tothom tenia un vincle estret amb la mort, la fam i la pèrdua de familiars propers) i estaven a punt de prendre els cofrads desprevinguts, uns muggles que seguien estretament al Compte Potter, van treure un Troll entrenat de dintre d’una carreta, i l’empenyien a saciar la seva set de venjança contra els cavallers de la mort.
7 cofrads jeien morts a terra, però els altres havien tingut temps de cridar a l’encanteri de protecció. Els cavallers de la mort veien propera la seva victòria sobre la Cofradia de Màgia, i es clar, els muggles que seguien al Compte no serien cap problema per al seu poder. Malauradament havien subestimat les seves facultats. Un grapat de fletxes els va caure a sobre i va matar 3 vesprals, fent que caiguessin els seus genets a terra i es trenquessin l’esquena. 2 vesprals més van preferir anar a llepar la sang a obeir les ordres del seu desesperat genet. Magus estava contrariat; però encara guanyaria i podria practicar molts maleficis contra els genets incompetents. Va pensar en posar-se a buscar el llibre “millori la seva habilitat de tortura màgica” però va preferir anar a obligar els Muggles que el seguien a crits a empènyer els atacants lluny d’allà.
Uns centenars de metres més enllà el troll feia el que li sortia més bé, havia arrancat un arbre i l’utilitzava per aixafar i colpejar a gran velocitat cavallers de la mort, mentre uns quants encanteris estabornidors rebotaven contra la seva pell endurida. Un dels cavallers de la mort va recordar un encanteri matatrolls, però després de comprovar amb un somriure que aquell no era oponent suficient per al seu poder, es va trobar que tots els seus companys cavallers havien caigut, i amb 11 membres de la cofradia davant seu. Va dirigir una mirada a la torre i no hi va veure el seu senyor.
Va llançar la vareta al terra i va preferir esperar pacientment una altra oportunitat. Sabia que el durien a Azkaban , però al capdavall era una presó nova i encara no havia vist mai cap deméntor, no podia ser que no pogués superar, doncs, i aviat s’escaparia i tornaria al servei del seu senyor. Mentre pensava en tot això, va mirar al seu voltant i va veure lluny d’allà al Compte Potter, acompanyat d’un muggle que no s’assemblava a cap altre que hagués vist. Anava vestit només amb una pell de vaca i duia una enorme espasa a la mà, i no tenia pinta d’haver-se rentat mai... a més semblava posseir molta força. Devia tractar-se d’un mag, va pensar, ja que sinó no li cabia al cap com un mag poderós com el compte de Potter hauria permès que un Muggle anés al seu costat, i a més amb el cap alt. Però s’equivocava.
------ --------------------------------------------------------------------------- -------------------------
En Thrall, la figura estranya que havia vist l’últim dels cavallers de la mort d’aquella regió, estava content. El seu senyor, que era un poderós mag, l’havia rescatat de les urpes de la Cofradia de Mags, que el volia condemnar per ser membre d’una antiga tribu nòmada que practicava l’esport de caçar mags. Ell, no creia que tots els mags mereixessin la mort, més aviat els admirava. El seu senyor era un mag i sempre havia estat molt amable amb ell. En Magus, en canvi, havia matat a tota la seva família unes dècades enrera. Ara ell podia estar al costat del Compte mateix a la batalla, i ho considerava un gran honor.
Va comprovar que tots els altres muggles serfs de Potter seguissin atacant als muggles lleials a Magus, i va mirar cap a l’esquerra instintivament. Un cavaller de la mort, vestit amb una armadura negra ornamentada s’aixecava del terra on havia fet veure que era mort i apuntava lentament al seu senyor amb la vareta. No ho podia permetre. Es va interposar entre el seu senyor i el mag atacant, i un raig de llum vermella el va tocar al pit.
En Thrall va sentir un lleuger formigueig, però res més perquè la seva raça tenia una predisposició genètica a aguantar bé els encanteris, degut a les seves costums. Va mirar cap al seu senyor. -Thrall, escolta! (va dir el Compte Potter) guia els muggles cap a la torre i acorraleu a Lord Magus mentre m’ocupo d’aquest. Mira si te’n pots ocupar tu, d’ell, però no posis als muggles en perill, no durarán res en contra Del Que ha Estudiat Tota la Màgia Fosca. En Thrall va començar a cridar als muggles que avancessin i reduïssin ràpidament als alabarders de Lord Magus.
----------------------------- --------------------------------------------------------------------------- --
Vaja, el maleït Compte Potter havia aconseguit véncer als seus cavallers de la mort! Ara aquests estúpids muggles no podrien fer res en contra seva. Va mirar als dos que flanquejaven la porta de la biblioteca fosca, i els va dir que anessin a impedir que ningú pugés a l’escala, i tots dos van assentir i van marxar a pas viu.
-En mataré a tants com pugui des de la finestra abans de desaparetre i reunir un altre exèrcit. Va xiuxiuejar. Potser una aliança amb els gegants d’Anglaterra...
Va començar a llençar encanteris des de la torre i va matar a 3 cofrads i 7 muggles.
Un soroll de crits va pujar a través de l’escala de la torre, acompanyat de dringadisses d’espases cada cop més fortes. -Carregueu, carregueu, no en deixeu cap, ja gairebé som a dalt. Lord Magus va mirar cap a la porta, però no va veure res.
-Són aqui, missenyor! Va cridar un dels seus soldats muggles. Durant un llarg minut, es va sentir el soroll d’espases i alabardes entrexocant, però aviat el soroll de dos cossos que queien pesadament al terra va deixar-ho tot en silenci, i un dels dos a més va aparèixer davant la porta deixant a Magus sense dubtes sobre qui havia arribat, i a més, completament convençut de que els muggles eren uns incompetents fins i tot en les feines més senzilles. D’ara endavant, no hi tornaria a confiar ni com a substiut d’elfs domèstics.
Una figura vestida amb pells de vaca i una enorme espasa a la mà va entrar a la sala, mirant-lo desafiant. Lord Magus va somriure i va pensar que aquell muggle entendria aviat quan gran que era la seva ira.
En Thrall el va mirar i es va concentrar. No es permetria fracassar en venjar la mort del seu pare en mans d’aquell ésser fastigós. Va veure que aixecava la vareta i començava a executar, somrient, els moviments per a un malefici.
-Obitus...
-IIIAAAAAAAAAAAAARRRRRAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAAAAARGH Un crit enorme, gairebé mai pronunciat en els últims segles i que antigament servia com a contramalefici protector a les tribus bárbares del nord que lluitaven contra els mags, va ressonar per tot el camp de batalla, i va complir la seva funció fins i tot contra un dels més poderosos dels bruixots malèfics. En Magus va acabar l’encanteri però estava massa poc concentrat per a que tingués efecte. En Thrall va veure que aquell mag s’estava empipant molt, però va llençar-se cap endavant subjectant l’espasa amb força.
A l’arribar a la seva altura, Lord Magus encara no havia pogut formular cap altre encanteri, i ell el va atacar amb l’espasa, clavant-li i tallant-li el braç amb que aguantava la bareta.
Amb l’últim alè de vida, va enviar el seu fill a través d’un portarreu a el baró de Malfoy, perquè li n’tinguès cura i tingués descendents que acabarien dominant el món sencer, per major glòria de les forces del mal.
Uns enormes dits blancs (de qui tots sabem) van posar-se davant l’escena en moviment i van tancar el llibre. A la portada hi havia unes lletres de color daurat fosc resseguides de vermell sang (potser autèntica) que deien:
HISTÒRIA DE LES FORÇES DEL MAL: VOLUM II – L’EDAT MITJANA
Voldemort va fer una mueca de dolor. Els seus avantpassats sempre havien tingut molt mala sort a l’hora d’establir el domini de les forces del mal sobre la terra, però ell no fracassaria... de moment, en Harry l’havia vençut però tard o d’hora la sort se li acabaria, o cometria un altre error, més greu aquest cop, i un cop eliminat, i en Neville de propina, i algun altre més per fer-ho més divertit, ja ningú gosaria questionar el seu poder, i acabaria posant tots els mags i deméntors contra en Dumbledore. Però tot això ja és una altra història, va pensar. Segur que si ell hagués estat en Magus, la història hauria acabat de forma molt diferent.
Va girar-se i es va posar a rebuscar entre un altre de les piles de llibres de la seva col·lecció privada.
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
Yarrick_ Enviat el 20/04/2004 a les 07:45 pm #38 He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols Bé és la meva primera Fan Fiction. Ha quedat molt digali: rara, desfasada (bé una miqueta), estrambòtika? Bé si voleu deixar algún comentari després de llegir-la, jo ben content! Gràcies. Penseu, si us plau, que de moment l'he posada tal-qual i que faria falta revisar-la. Ja m'hi posaré!
Jomast (Moderador/a FF) Enviat el 20/04/2004 a les 09:28 pm #39 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols oh, em faries un favor si utilitzesisi el codi d'intro en html que és <br>
calis Enviat el 24/04/2004 a les 11:18 pm #42 He escrit 1 fanfics amb un total de 9 capítols Ho trobo interessant però tens força errors d'ortografia....i alguna incongruència....xD ( nom facis gaire cas...)
Hi trobo algun toc rollo lotr ...això dle corn i tal...et va força tot això medieval, no???
Yarrick_ Enviat el 25/04/2004 a les 01:25 am #43 He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols Si, com el nom diu: història de les forçes del mal, volum II, l'edat mitjana, la fan fiction té ambientació medieval, perquè és clar: els bruixots imaginats per Rowling han d'haver existit sempre, però no sabem com, i això és una mica el que he pensat jo. Per cert, no he sabut veure faltes d'ortografia... a més vé del word passat després aquí... suposo que fallo en els "es" i els "és"... si m'en vols dir algunes d'exemple... gràcies a tots els qui la llegiu!
calis Enviat el 31/07/2004 a les 11:46 pm #185 He escrit 1 fanfics amb un total de 9 capítols Ei Albert! Tros de vago!! posa més FF ^^ xDDD un petó!
accra Enviat el 01/09/2004 a les 07:21 pm #223 He escrit 3 fanfics amb un total de 114 capítols Vull la 2º part!!!!! Pleaseeeeeee!!! Continua!!!!